Usuari Discussió:Profejmpc/Arxiu 2009-08-03

Salta a la navegació Salta a la cerca

ola

[[Fitxer:deja lagun dia la hora entera libre. == es tarde y estamos cansados [[no nos keda mas remedio asta las 3 xd que faena [[Títol de l'enllaç'weno vengaaaa--Rakel 13:59, 3 març 2009 (CET)]]]] == ]]=ahh weno que va a tocar pronto,,,,adios == rakel


jjjjjjjjjuju

a dejado xfin de llover[modifica]

[[Media:sssssssssuuuuuuuuuu [[hnd k hnd]]]]</nowiki>hola joan miquel.me ha gustado la idea que as tenido..........RAKEL--Rakel 13:51, 3 març 2009 (CET)¿k tal¡'????????????Ç


Hola, Profejmpc! Sigues benvingut/uda a Viquillibres i al coneixement lliure. A la columna de la dreta tens alguns enllaços bàsics per començar.

Aquesta pàgina on et trobes ara mateix és la pàgina de discussió del teu compte d'usuari, que et servirà per rebre missatges d'altres col·laboradors. Pots contestar a la pàgina de discussió de l'usuari que t'ha escrit i que trobaràs enllaçada més avall en la seva signatura. Recorda que si ho fas, has de prémer el botó Icona per a signar per a signar per a què sàpiga qui ets!

A més, també disposes de la teva pàgina d'usuari (ara deu estar en vermell; l'hauràs de crear) on pots descriure't i presentar-te, posar-hi gustos, interessos, idiomes que parles, etc. Esperem veure't sovint per aquí!

Question book-3.png Guia d'ajuda
Tutorials d'edició i consulta
Classificação Etaria Livre.JPG Plantejament de preguntes
Dubtes enciclopèdics o de novell
Nuvola apps kdmconfig.png Usuaris mentors
Unapersona · Gerardduenas · Xavier Dengra
Crystal Clear app kedit green-pencil.svg Proves
La teva pàgina de proves
Gnome-help-faq-dark.svg Don't speak Catalan?

Salutacions!--Loquetudigas (tot orelles!) 17:26, 2 feb 2009 (CET)

Els continguts inicials han estat copiats de la wikipedia. Si no us agraden, canviau-ho.

--Profejmpc 01:17, 2 feb 2009 (CET)

Categories[modifica]

discussió:Loquetudigas|tot orelles!]]) 20:48, 2 feb 2009 (CET)


Juanmiquel ya e terminado laurita --195.235.199.101 11:28, 20 feb 2009 (CET)



juan mikel e terminao soi david:::DD --195.235.199.101 13:58, 10 feb 2009 (CET)

hola joan miquel[modifica]

soc Jhanina Ruales de 3º 'Diver' de L'IES Quartò de portmany

e acabat[modifica]

joanmikel ya e terminadoooooooooo!i el meu es polillero26--Polillero26 14:05, 10 feb 2009 (CET)

He acabat http://ca.wikibooks.org/wiki/Usuari:Hdmi3 --Hdmi3 14:05, 10 feb 2009 (CET)

juan miquel ja he acabat (diego)--Mr.Chou 11:25, 20 feb 2009 (CET)Mr.Chou

hola que tal ammm ammm emmm.. dew!el comentari anterior sense signar és fet per Ferdaus (discussió • contribucions) 11:53, 13 feb 2009 (CET).

ola joan miguel ya he editado mi usuario dewel comentari anterior sense signar és fet per Mariia ibz (discussió • contribucions) 13:37, 17 feb 2009 (CET).

hola soc veronica dominguez de 3ºB de l'institut quarto de portmany

boniika![modifica]

holaa! joanmiquel porfin has venido!! solo decirte que ya he terminado de hacer todo y me voy a conectar un ratito!!!


--Morena shakira 13:52, 17 feb 2009 (CET)

Administrador[modifica]

Hola Joan Miquel,

Primer de tot, et volia felicitar per la iniciativa que estàs duent a terme. Entre d'altres, és agradable veure usuaris actius per aquest projecte.

Actualment a viquillibres som quatre administradors, i diria que sóc l'únic que està en actiu des de fa uns mesos. Fins ara no calia més, perquè ja es donava a l'abast a les accions d'administració que calia fer. Però amb el teu projecte em veig desbordat, el poc temps que dedico a viquillibres no és prou per fer front al volum de feina. M'agradaria que donessis un cop d'ull a Viquillibres:Candidatura a administrador, i que en acabat meditessis si vols presentar una candidatura com a administrador. Con veuràs, d'entrada no compleixes amb les clàusules, però les polítiques de wikimedia no són inamovibles, i aquestes ni tan sols van ser consensuades (les vaig crear provisionalment per presentar-m'hi de manera formal). De tot el procés següent me n'ocuparia jo.

Moltes gràcies, i endavant amb el projecte!--Loquetudigas (tot orelles!) 14:23, 17 feb 2009 (CET)

Hola de nou
Em sembla perfecte que ells mateixos s'encarreguin d'adequar els textos; crec que intentar respectar el marc del projecte pot ser molt bo des del punt de vista pedagògic. Preneu-vos el temps que vulgueu.
Pel que fa a la candidatura d'administrador, entre les novetats que presentaria, te'n destaco dues: per una banda, la possibilitat d'esborrar pàgines (creades per proves sense sentit, per exemple) i la possibilitat de bloquejar els usuaris per diferents períodes de temps. L'aspecte positiu és que cap d'aquestes accions és permament, sempre es podria revertir, així que ser administrador no és tant un privilegi com una tasca. Pel que fa als requisits, com ja t'he comentat són provisionals. Es podrien modificar, o bé afegir-hi una clàusula per als projectes com el teu, que puguin ser motiu per designar administradors temporalment, mentre el projecte resti actiu. En tot cas, pensa-t'ho i ja me'n diràs alguna cosa.
Parlem :) --Loquetudigas (tot orelles!) 19:29, 23 feb 2009 (CET)


NO DIGAS K NO LO E EXO PORK SI K LO E EXO ALE??PORK XA TOI ARTO DE TO SIEMPRE DICES K NO LO AGO I SIEMPRE LO TOI AZIENDO I MAS K NADIE PORK XO SOI UN CRAK DEL ORDENADOIR SAES ??¿ ENGA ADIO --Laurita 11:35, 20 feb 2009 (CET)

Mira Juanmiquel[modifica]

para k me pongas la misman nota' que a ferdaus paso de acer nada porque yo almenos 'e echo algo ella no a echo nada y me as puesto la misma nota encima te estoy venga a llamar y no me aces ni puto caso pasas de mi por completo asique la proxima vez no are nada

Ola te e escrit¡¡[modifica]

Soc en David de 3ªE y aki tens mi firma --Mr Crow 11:41, 20 feb 2009 (CET)

Aprilia sx50[modifica]

em compro aquesta moto Joan Miquel!!! Aprilia sx50 tagrada¿?, a mi molt i espero que a tu tambe. Jo crec ke aquesta moto es la millor que hi ha en el mercat, lo unic dolent que te aquesta moto es que te tres topes.

si vols vore les seves caracteristiqyes entra aqui:[[1]]

I si vols veure una imatge entra aqui:[[2]]

adeuu

i una altre cosa[modifica]

I dir tambe ke mesta agradant molt aixo de la pagina web "wiki".

comiats --Lluck11 11:42, 20 feb 2009 (CET)lluc

Ya he fet tot el que indicabes[modifica]

Aquest es el ultim pas per ferlo tot :D Signo --Hdmi3 11:53, 20 feb 2009 (CET)


HELLO[modifica]

Hola xD que taal?? yo muy bien,. te escribo asi me apruebas :P porque me has puesto un 1,5 :S venga deeuu


--Qaaaaam09 11:56, 20 feb 2009 (CET)Qaaaaam09

hola[modifica]

ja he acabat

--195.235.199.101 11:58, 20 feb 2009 (CET)

salutacions[modifica]

hola ja he acabat --195.235.199.101 11:58, 20 feb 2009 (CET)

hola joan miquel[modifica]

'ola ya he terminadoya[[he [ terminado

de hyacer las actividades--195.235.199.101 11:59, 20 feb 2009 (CET)[modifica]

]]]

hola joan miquel[modifica]

ola ya he terminado' ya [[he [ terminado

de hacer las actividades--195.235.199.101 12:00, 20 feb 2009 (CET)[modifica]

]]]

ola juan mikel

ya te e firmao

me voi k a tocao el timbre



xao


critian[modifica]

ola joan miquel te escric per a despres ni diguis qe no me paso per aqui sa teua pagina --Cristian 15:40, 20 feb 2009 (CET)cristian--Cristian 15:40, 20 feb 2009 (CET)

hola joan miguel he fet uns cuants capitols mes revisals i diume si els he fet be deu--Mariia ibz 10:10, 28 feb 2009 (CET)'

ola juan mikel soi sergio, tu alumno

ola juan mikel[modifica]

ya e acabado--Sergio 13:35, 3 març 2009 (CET)

la primera volta k et escric[modifica]

escriure[modifica]

bon dia! Juan Miquel mai tavia estrit per aixo i per tenir mes nota tescric i et firm--Iamspecialnduaretoo 14:00, 3 març 2009 (CET) tambe et donare una adresa molt divertida que crec i esper que coneixis www.youtobe.com crec qu eno em falta res mes!

JOAN MIQUEL HABER == SI ==< DEJAS TIEMPO LIBRE ELI--195.235.199.101 14:05, 3 març 2009 (CET)[] [httpExample.jpg://www.example.com títol de l'enllaç] Media:Exemple.ogg No s'ha pogut entendre (error de sintaxi): {\displaystyle Inseriu una fórmula ací} Inseriu ací text sense format --195.235.199.101 14:05, 3 març 2009 (CET) deja tiempo libreee--

ola joan miguel olle k he echo los capitulos corijelos ,a tambien he echo lo de pagina de internetr exterior y de interior dewel comentari anterior sense signar és fet per Mariia ibz (discussió • contribucions) 13:21, 10 març 2009 (CET).

david[modifica]

mira o tinc signat se usar sa negretala cursiva cualkera k vulguis e editat mi pagina pero no se subir enllasos externs--Mr Crow 13:40, 10 març 2009 (CET)

ya he acabado joan miquel he editado mi pagina personal --195.235.199.101 13:50, 10 març 2009 (CET) eliana

hola[modifica]

joan miquel ya he terminado [he editado mi pagina] veronica --Veronica 13:50, 10 març 2009 (CET)

altres coses[modifica]

m'agradaria k pogesim fer altres coses com mirar pelicules,fer sudokus,coses de mates en jocs matematics com els llocs del barkitos...si vols sebre mes coses aixi per cambiar pregunta al profesor k teniem algun l'any pasat de taller de mates! segur k aixi tots estariem molt mes contents am taller de mates perk ens parexeria molt mes divertit i entretengut. aaa una altra cosa...no se k tenc k fer amb allo de els capitols de naumbers perk no ho entenc i com estas en altres llocs amb altres persones i a mi no em fas cas pos no puc comensar les altres coses.intenta cambiar de de serie per favorr!gracies per llegir aixo!si esk ho lligeixes aaa pèrk yo te e escrit i tu encara no ho as llegit desde el dia tres i encara esta la nota de fa molt de tems i no ho as cambiat.--Iamspecialnduaretoo 13:53, 10 març 2009 (CET)

he acabat[modifica]

ya he editado mi pagina personal

--Eliana 13:56, 10 març 2009 (CET)

radioactivitat[modifica]

La radioactivitat és un fenomen físic natural que presenten certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, aquestes substàncies radioactives inestables perden energia emetent radiacions en forma de partícules o ones electromagnètiques per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables. El terme radioactivitat va ser inventat per Marie Curie cap el 1898.

Les radiacions produïdes durant el procés de desintegració dels núclids són capaces de penetrar en cossos opacs, ionitzar l'aire, impressionar plaques fotogràfiques i excitar la fluorescència de certes substàncies. Els radionúclids naturals més freqüents a les roques terrestres són l'isòtop 238 de l'urani (U-238), l'isòtop 232 del tori (Th-232) i sobretot l'isotop 40 del potassi (K-40).

La unitat del Sistema Internacional d'Unitats per a la desintegració radioactiva (tant per a la radioactivitat natural com per a l'artificial) és el Nacó (Nc). Una antiga unitat havia estat el curie (Ci), que primer es va definir com l'activitat d'un gram de l'isòtop 226 del radi en estat pur i després com l'activitat d'un radionúclid amb una taxa de desintegració de 3,7 × 1010 Bq.

La desintegració radioactiva designa també la transformació espontània, amb el pas del temps, dels àtoms d'un element químic, en un o més elements distints. És diu també radioactivitat. La radioactivitat no es dóna en tots els isòtops, sinó en els isòtops inestables (radioisòtops).

No s'ha de confondre la radioactivitat, entesa com a desintegració radioactiva, amb l'absorció, i emissió de fotons per algunes molècules, per exemple el CO2; ja que si bé, des del punt de la física suposa un procés similar a la desintegració, per que implica la absorció, o emissió, de partícules, per una altre partícula, en el segon cas no canvia el nombre atòmic de cap element


este es un tema del capitulo 10 de numbers--Sergio 13:57, 10 març 2009 (CET)

JOAN MIGUEL YA HE ECHO LOS ENLANCES EXTERNOS Y INTERNOS ME FALTA SOLO UNA COSA K NO ENTIENDOel comentari anterior sense signar és fet per Mariia ibz (discussió • contribucions) 13:58, 10 març 2009 (CET).

La probabilitat és la possibilitat que alguna cosa pugui ocórrer o sigui el cas. La teoria de la probabilitat s'usa extensament en àrees com l'estadística, la matemàtica, la ciència i la filosofia per a treure conclusions sobre la probabilitat de successos potencials i la mecànica subjacent de sistemes complexos.

El càlcul de probabilitats és una part de les matemàtiques que es dedica a calcular la possibilitat (probabilitat) que pugui ocórrer un determinat succés, quan es realitza un experiment aleatori. S´entén per experiment aleatori aquell en el que no es coneix el resultat que sortirà, però si tots els resultats possibles (per exemple: llançar una moneda a l´aire, jugar a la loteria primitiva, fer una travessa, etc.). Un succés d´un experiment aleatori no és més que un subconjunt dels possibles resultats, com per exemple treure un sis quan llancem un dau a l´aire, o treure cara quan llancem una moneda.

El matemàtic francès Laplace, va contribuir de manera important al desenvolupament del càlcul de probabilitats. És de destacar la famosa "regla de Laplace", que ens permet calcular mitjançant una fórmula, la probabilitat d´un succés associat a un experiment aleatori, en el cas que tots els successos d´aquesta experiència siguin equiprobables (és a dir, que tinguin la mateixa probabilitat de verificar-se).

Així tot, la probabilitat no és pas una ciència exacta. Simplement analitza i calcula possibles resultats. No hem de confiar cegament en ella, en el sentit que si hem obtingut un resultat d´un 90% per exemple en un problema concret, no vol dir que necessàriament hagi de succeir. Moltes vegades, per poc que ens agradi, ocórren els resultats amb menys probabilitat teòrica.

Quan es tracta de resoldre problemes basats en experiències aleatòries, i ens preguntem per la probabilitat que pugui ocórrer un determinat succés, llavors necessitem fórmules matemàtiques que ens permetin obtenir aquests resultats. La fórmula que es pot considerar fonamental per al càlcul de probabilitats és una contribució del matemàtic Laplace com hem comentat abans, i expressa la probabilitat associada a un succés d´un experiment aleatori, en el cas que tots els successos corresponents tinguin la mateixa probabilitat de succeir.

este es otro tema del capitulo 10 de numbers--Sergio 14:01, 10 març 2009 (CET)

cristian cabrera villalobos busqueda de inforamcion del capitol 7[modifica]

capitol 7[modifica]

ESTEGANOFRAFIA:La esteganografía és la disciplina en la qual s'estudien i apliquen tècniques que permeten el ocultamiento de missatges o objectes, dintre d'uns altres, cridats portadors, de manera que no es percebi la seva existència. És una barreja d'arts i tècniques que es combinen per a conformar la pràctica d'ocultar i enviar informació sensible en un portador que pugui passar desapercebut. Si bé la Esteganografía sol confondre's amb la criptografia, per ser ambdues part dels processos de protecció de la informació, són disciplines bastant distintes, tant en la seva forma d'implementar com en el seu objectiu mateix. Mentre que la criptografia és utilitzada per a xifrar o codificar informació de manera que ella sigui inintelegible per a un probable intrús, a pesar del coneixement de la seva existència, la Esteganografía oculta la informació en un portador de manera que no sigui advertit el fet mateix de la seva existència i enviament. D'aquesta última manera un probable intrús ni tan sols sabrà que s'està transmetent informació sensible. No obstant això, la criptografia i la esteganografía poden complementar-se, donant un nivell de seguretat extra a la informació, és a dir, és molt comuna (encara que no imprescindible) que el missatge a esteganografiar sigui prèviament xifrat; de tal manera que a un eventual intrús no només li costarà advertir la presència mateixa de la missatgeria oculta, sinó que si l'arribés a obtenir, la trobaria xifrada. L'origen d'aquesta paraula deriva de la composició dels vocables grecs steganos, que significa cobert o ocult, i graphos, que significa escriptura.%[1] La paraula esteganografía, com moltes altres que ja estan acceptades i en utilització, encara no figura en el diccionari de la Real Acadèmia. La Esteganografía en el modern sentit de la paraula, i en termes informàtics, es refereix a la informació o a un arxiu qualssevol que es troba ocult dintre d'un altre, normalment multimedial, és a dir el portador és una imatge digital, un vídeo o arxiu d'àudio

ENCRIPCIO:La criptografia és l'art o ciència de xifrar i desxifrar informació mitjançant tècniques especials i és emprada freqüentment per a permetre un intercanvi de missatges que només puguin ser llegits per persones a les quals van dirigits i que posseïxen els mitjans per a desxifrar-los. Amb més precisió, quan es parla d'aquesta àrea de coneixement com ciència s'hauria de parlar de criptologia, que al seu torn engloba tant les tècniques de xifrat, és a dir la criptografia pròpiament aquesta, com les seves tècniques complementàries, entre les quals s'inclou la criptoanàlisi, que estudia mètodes emprats per a trencar textos xifrats a fi de recuperar la informació original en absència de les claus.

FINALITAT DE LA CRIPTAGRAFIA:La finalitat de la criptografia és, en primer lloc, garantir el secret en la comunicació entre dues entitats (persones, organitzacions, etc.) i, en segon lloc, assegurar que la informació que s'envia és autèntica en un doble sentit: que el remitent sigui realment qui diu ser i que el contingut del missatge enviat, habitualment denominat criptograma, no hagi estat modificat en el seu trànsit. Altre mètode utilitzat per a ocultar el contingut d'un missatge és ocultar el propi missatge en un canal d'informació, però en puridad, aquesta tècnica no es considera criptografia, sinó esteganografía. Per exemple, mitjançant la esteganografía es pot ocultar un missatge en un canal de so, una imatge o fins i tot en repartiment dels espais en blanc usats per a justificar un text. La esteganografía no té perquè ser un mètode alternatiu a la criptografia, sent comuna que ambdós mètodes s'utilitzin de forma simultània per a dificultar encara més la labor del criptoanalista. En l'actualitat, la criptografia no només s'utilitza per a comunicar informació de forma segura ocultant el seu contingut a possibles fisgones. Una de les branques de la criptografia que més ha revolucionat el panorama actual de les tecnologies informàtiques és el de la signatura digital: tecnologia que busca associar a l'emissor d'un missatge amb el seu contingut de manera que aquell no pugui posteriorment repudiar-lo.

CAPITOL 1 NUMBERS[modifica]

NUMBERS CAPITOL (1)

Aquest capitol trata de que el culpable el tenen que tro var al circunscentre del problema per aixo varen tenir que buscarlo antes de trovarlo es varenm morir moltes persones... Aqui a continuacio contara alguns duptes, com els diferens tipusde triangles o que es uncircumscentre... Tot te relacio amb el capitol!


- El circumcentre d'un triangle és el punt on es tallen les mediatrius dels seus costats. A partir d'aquest punt es pot generar la circumferència que inclou els tres vèrtexs o circumferència circumscrita al triangle. - El circumcentre es troba a l'interior del triangle en el cas d'un triangle acutangle, a l'exterior en el cas d'un triangle obtusangle i és el punt mig de la hipotenusa en el cas d'un triangle rectangle

el triangle equilàter té els tres costats iguals, l'isòsceles en té dos d'iguals, l'escalè té els tres costats diferents. - Una de les possibilitats del GeoGebra és la de poder dibuixar una figura geomètrica, moure algunes de les seves parts i comprovar que determinades propietats es conserven. D’aquesta manera, es poden comprovar aquestes propietats i fins i tot induir-ne d’altres a partir de l’observació atenta d’aquests moviments. En aquesta pràctica comprovareu alguna d’aquestes afirmacions estudiant els punts notables d’un triangle.


- El circumcentre d'un triangle és el punt on es tallen les mediatrius dels seus costats. A partir d'aquest punt es pot generar la circumferència que inclou els tres vèrtexs o circumferència circumscrita al triangle. Tipus de triangles Una primera classificació dels triangles s'obté si ens fixem en el nombre de costats iguals així:

- el triangle equilàter té els tres costats iguals. - l'isòsceles en té dos d'iguals. - l'escalè té els tres costats diferents. Si ens fixem en els angles, obtenim una altra classificació, així un triangle pot ser:

- acutangle: si els tres angles són aguts. - rectangle: si té un angle recte. - obtusangle: si un dels angles és obtús.--Iamspecialnduaretoo 13:43, 17 març 2009 (CET)

negreta cursiva

l'encapçalament[modifica]

[enllaç extern] == encapçalament ==el comentari anterior sense signar és fet per Veronica (discussió • contribucions) 14:06, 17 març 2009 (CET).

Text en negreta Text en cursiva

Text per a l'encapçalament[modifica]

--Eliana 14:06, 17 març 2009 (CET)

solo paso para dejarte la firma

--Marii iibz 23:40, 17 març 2009 (CET)

holaa[modifica]

aixo de wikibooks comensa a aburrir.

busca un altre mode de pasar les hores de taller de mates.

sempre es lu mateix i no es divertit.

pregunta als teus alumnes que els hi agradarien fer...

aixi sera mes divertit per tots!

--Iamspecialnduaretoo 11:20, 20 març 2009 (CET)

yo ya he did que m'agradaria...esper que fasis algu de cas a aquesta discursio!

un altre capitol![modifica]

) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :)


La probabilitat és la possibilitat que alguna cosa pugui ocórrer o sigui el cas. La teoria de la probabilitat s'usa extensament en àrees com l'estadística, la matemàtica, la ciència i la filosofia per a treure conclusions sobre la probabilitat de successos potencials i la mecànica subjacent de sistemes complexos. El càlcul de probabilitats és una part de les matemàtiques que es dedica a calcular la possibilitat (probabilitat) que pugui ocórrer un determinat succés, quan es realitza un experiment aleatori. S´entén per experiment aleatori aquell en el que no es coneix el resultat que sortirà, però si tots els resultats possibles (per exemple: llançar una moneda a l´aire, jugar a la loteria primitiva, fer una travessa, etc.). Un succés d´un experiment aleatori no és més que un subconjunt dels possibles resultats, com per exemple treure un sis quan llancem un dau a l´aire, o treure cara quan llancem una moneda.El matemàtic francès Laplace, va contribuir de manera important al desenvolupament del càlcul de probabilitats. És de destacar la famosa "regla de Laplace", que ens permet calcular mitjançant una fórmula, la probabilitat d´un succés associat a un experiment aleatori, en el cas que tots els successos d´aquesta experiència siguin equiprobables (és a dir, que tinguin la mateixa probabilitat de verificar-se). Així tot, la probabilitat no és pas una ciència exacta. Simplement analitza i calcula possibles resultats. No hem de confiar cegament en ella, en el sentit que si hem obtingut un resultat d´un 90% per exemple en un problema concret, no vol dir que necessàriament hagi de succeir. Moltes vegades, per poc que ens agradi, ocórren els resultats amb menys probabilitat teòrica. Quan es tracta de resoldre problemes basats en experiències aleatòries, i ens preguntem per la probabilitat que pugui ocórrer un determinat succés, llavors necessitem fórmules matemàtiques que ens permetin obtenir aquests resultats. La fórmula que es pot considerar fonamental per al càlcul de probabilitats és una contribució del matemàtic Laplace com hem comentat abans, i expressa la probabilitat associada a un succés d´un experiment aleatori, en el cas que tots els successos corresponents tinguin la mateixa probabilitat de succeir. Es podria pensar que quan es descarta una de les opcions, el premi ha de quedar en una de les dues que queden, i per tant tant li fa si ens quedem amb la que havíem escollit o canviem donat que hi ha un 50% de probabilitats. Aquesta manera de raonar és incorrecta, perquè l'opció descartada depèn de la decisió inicial: la probabilitat definitiva és condicionada a la nostra elecció. No és una qüestió de fórmules. Cal entendre-ho: Triem en primera instància una de les tres opcions. La probabilitat d'encertar és 1/3, i per tant, la probabilitat de pifiar-la és de 2/3. Quan l'administrador del joc en descarta una, es veu obligat a triar una de les dues que no tenen premi. En 2/3 de les ocasions, això equival a eliminar la única que no té premi, donat que haurem triat una de les dues que no en tenien. I per tant, la probabilitat d'encertar a partir d'aquí si canviem a l'opció que ens queda és 1. En canvi, només en 1/3 de les ocasions hauríem encertat, cosa que permet a l'administrador llibertat per descartar qualsevol de les restants. En aquest cas, canviant la nostra elecció la probabilitat d'encertar és zero, però això passa amb probabilitat 1/3. En global, canviar la nostra elecció DESPRÉS que l'adminsitrador del joc elimini una de les opcions dolentes ens permet passar d'1/3 a 2/3 la probabilitat d'encertar. Si mantenim la nostra decisió, ens quedem amb 1/3. Les dues opcions no tenen la mateixa probabilitat perquè l'administrador elimina una de les dolentes després de la nostra elecció i no abans, i això condiciona les opcions que pot eliminar Probabilitat La probabilitat és la possibilitat que alguna cosa pugui ocórrer o sigui el cas. La teoria de la probabilitat s'usa extensament en àrees com l'estadística, la matemàtica, la ciència i la filosofia per a treure conclusions sobre la probabilitat de successos potencials i la mecànica subjacent de sistemes complexos. Probabilitat condicionada Es podria pensar que quan es descarta una de les opcions, el premi ha de quedar en una de les dues que queden, i per tant tant li fa si ens quedem amb la que havíem escollit o canviem donat que hi ha un 50% de probabilitats. Aquesta manera de raonar és incorrecta, perquè l'opció descartada depèn de la decisió inicial: la probabilitat definitiva és condicionada a la nostra elecció. La probabilitat és la possibilitat que alguna cosa pugui ocórrer o sigui el cas. La teoria de la probabilitat s'usa extensament en àrees com l'estadística, la matemàtica, la ciència i la filosofia per a treure conclusions sobre la probabilitat de successos potencials i la mecànica subjacent de sistemes complexos. El càlcul de probabilitats és una part de les matemàtiques que es dedica a calcular la possibilitat (probabilitat) que pugui ocórrer un determinat succés, quan es realitza un experiment aleatori. S´entén per experiment aleatori aquell en el que no es coneix el resultat que sortirà, però si tots els resultats possibles (per exemple: llançar una moneda a l´aire, jugar a la loteria primitiva, fer una travessa, etc.). Un succés d´un experiment aleatori no és més que un subconjunt dels possibles resultats, com per exemple treure un sis quan llancem un dau a l´aire, o treure cara quan llancem una moneda. El matemàtic francès Laplace, va contribuir de manera important al desenvolupament del càlcul de probabilitats. És de destacar la famosa "regla de Laplace", que ens permet calcular mitjançant una fórmula, la probabilitat d´un succés associat a un experiment aleatori, en el cas que tots els successos d´aquesta experiència siguin equiprobables (és a dir, que tinguin la mateixa probabilitat de verificar-se).

No em podras dir que no he fet res perk segur k e fet mes que altres!

Ya he traduit[modifica]

Joan Miquel ja e traduit el capitol 13 tot el que vaig aportar :)

LA CONJETURA DE GOLDBACH[modifica]

La conjectura de Goldbach és un dels problemes oberts més antics en matemàtiques. El seu enunciat és el següent: Tot nombre parell més gran que 2 es pot escriure com a suma de dos nombres primos.Esta conjectura havia estat coneguda per Descartes. La següent afirmació és equivalent a l'anterior i és la que es conjectura originalment en una carta de Goldbach a Euler en 1742: Tot nombre enter més gran que 5 es pot escriure com a suma de tres cosins. Aquesta conjectura ha estat investigada per molts teòrics de números i ha estat comprovada per ordinadors per a tots els números parells menors que 2 × 1016. La major part dels matemàtics creu que la conjectura és certa, i es basen principalment en les consideracions estadístiques sobre la distribució probabilística dels nombres primers en el conjunt dels nombres naturals: com més gran sigui el nombre enter parell, es fa més "probable "que pugui ser escrit com a suma de dos nombres primers.--Sergio 11:45, 20 març 2009 (CET)

PROPORCIONALITAT DIRECTA, PARÀBOLES, EQUACIÓ DE SEGON GRAU,...[modifica]

♦Proporcionalitat directa: és una relació entre magnituds mesurables. És un dels escassos conceptes matemàtics àmpliament difós en la població. Això es deu al fet que és en bona mesura intuïtiu i d'ús molt comú.


♦Paràboles: Una paràbola és una al·legoria que conté un ensenyament moral. La veu ve del llatí parabŏla i aquesta del grec παραβολή, designant una forma literària consistent en un relat figurat, del qual, per analogia o semblança, es deriva un ensenyament relatiu a un tema que no és l'explícit. La paràbola té una fi didàctica i podem trobar un exemple d'ella en els evangelis cristians, on Jesús utilitza diverses paràboles per ensenyar al poble.


♦Equació de segon grau: Una equació de segon grau, anomenada també equació quadràtica és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que la integren és 2. La seva expressió general és: on a ≠ 0.


Les equacions de segon grau es resolen mitjançant la fórmula: :,

que proporciona les dues solucions complexes que té, d'acord amb el teorema fonamental de l'àlgebra.


♦Experiments aleatori i determinista: Un experiment determinista es aquell del qual prèviament es coneix el resultat, mentre que un experiment aleatori o d'atzar és aquell que , fet en condicions prèviament establertes, pot donar lloc a resultats diferents.


♦Frequència absoluta: (ni) de una variable estadística Xi, es el nombre de vegades que apareix en el estudi aquest valor . A major tamany de la mostra, aumentará el tamany de la frequència absoluta; es dir, la suma total de totes les frequències absolutes debe dar el total de la muostra estudiada (N).



Frequència relativa: (fi), es el cocient entre la frequència absoluta y el tamany de la mostra (N). Es dir,


siendo el fi per tot el conjunt i. Es presenta en una tabla o núvol de punts en una distribució de frequències.

Si multiplicam la frequència relativa per 100 obtendrem el porcentatge o tant per cent (pi) que presenten aquesta característica respecte al total de N, es a dir el 100% del conjunt. --Sergio 11:52, 20 març 2009 (CET)

la historia de la nostra amiga la arañeta[modifica]

holaa

abui a taller de mates ens a sorpres la visita de la arañeta!

era petiteta tenia la coeta enorme i era de color marro!

venia del terrat amollant un fil primet que no era visible a simple vista l'arañéta no es movia anaba del bloque de lordinador de veronica a la

meva pantalla.Na Eliana al vore k estabes molt entretengudes amb ella va venir a matarla va agafar el teclat i no va aconseguir agafarla. la araña es resistia na Eliana pensant k lavia matat ya s'en abia anat pero laraña va aterrizar a la torre de veronica.

va decidir vaixar poc a poc i pareixia spideraraña!!

despues es va posar abaix de la torre i es va amagar na eliana es decidia una altra vegada matarla la va buscar abaix de la torre pero va

apareixer pel costat, na eliana va agafar el ratoli de veronica i va chafar suaument la arañeta pero no la va matar pero es va decidir de vaixar

la taula al arribar abaix yo la vaig xafar.aqui se acaba la verdadera historia de tu amiga la araña.--Iamspecialnduaretoo 11:54, 20 març 2009 (CET)

--Iamspecialnduaretoo 11:58, 20 març 2009 (CET)

cristian[modifica]

ola juanmikel soc en cristian, t'escric per confirmar que avui lo renovo tot gracis adeu --Cristian 13:27, 24 març 2009 (CET)

hola[modifica]

[enllaços externs]

encapçalaments[modifica]

--Veronica 13:29, 24 març 2009 (CET)

La taquigrafia o estenografíaés tot aquell sistema d'escriptura ràpid i concís que permet transcriure un discurs a la mateixa velocitat a la qual es parla. Per a això se solen emprar traços breus, abreviatures i caràcters especials per a representar lletres, paraules i fins i tot frases. Generalment l'escriptura taquigràfica omet parts dels textos i un text recollit per un taquígraf no pot ser entès fàcilment per un altre que no hagi escoltat prèviament el text original. Per tant, els taquígrafs han d'escriure posteriorment el text taquigràfic en l'escriptura habitual. L'encriptació és el procés per a tornar il·legible informació considera important. La informació una vegada encriptada només pot llegir-se aplicant-li una clau. Es tracta d'una mesura de seguretat que és usada per a emmagatzemar o transferir informació delicada que no hauria de ser accessible a tercers. Poden ser contrasenyes, nros. de targetes de crèdit, converses privades, etc. Per a encriptar informació s'utilitzen complexes fórmules matemàtiques i per a desencriptar, s'ha d'usar una clau com paràmetre per a aquestes fórmules. El text pla que està encriptat o xifrat es diu criptograma La esteganografía és la disciplina en la qual s'estudien i apliquen tècniques que permeten el ocultamiento de missatges o objectes, dintre d'uns altres, cridats portadors, de manera que no es percebi la seva existència. És una barreja d'arts i tècniques que es combinen per a conformar la pràctica d'ocultar i enviar informació sensible en un portador que pugui passar desapercebut. Si bé la Esteganografía sol confondre's amb la criptografia, per ser ambdues part dels processos de protecció de la informació, són disciplines bastant distintes, tant en la seva forma d'implementar com en el seu objectiu mateix. Mentre que la criptografia és utilitzada per a xifrar o codificar informació de manera que ella sigui inintelegible per a un probable intrús, a pesar del coneixement de la seva existència, la Esteganografía oculta la informació en un portador de manera que no sigui advertit el fet mateix de la seva existència i enviament. D'aquesta última manera un probable intrús ni tan sols sabrà que s'està transmetent informació sensible. No obstant això, la criptografia i la esteganografía poden complementar-se, donant un nivell de seguretat extra a la informació, és a dir, és molt comuna (encara que no imprescindible) que el missatge a esteganografiar sigui prèviament xifrat; de tal manera que a un eventual intrús no només li costarà advertir la presència mateixa de la missatgeria oculta, sinó que si l'arribés a obtenir, la trobaria xifrada. L'origen d'aquesta paraula deriva de la composició dels vocables grecs steganos, que significa cobert o ocult, i graphos, que significa escriptura.%[1] La paraula esteganografía, com moltes altres que ja estan acceptades i en utilització, encara no figura en el diccionari de la Real Acadèmia. (Xifrat, codificació). L'encriptació és el procés per a tornar il·legible informació considera important. La informació una vegada encriptada només pot llegir-se aplicant-li una clau. Es tracta d'una mesura de seguretat que és usada per a emmagatzemar o transferir informació delicada que no hauria de ser accessible a tercers. Poden ser contrasenyes, nros. de targetes de crèdit, converses privades, etc.--Cristian 13:32, 24 març 2009 (CET)

eliana[modifica]

emprar negreta emprar cursiva interns [externs]

encapçalaments[modifica]

--Eliana 13:37, 24 març 2009 (CET)

capitol 9: el francotirador[modifica]

Simulació és l'experimentació amb un model d'una hipòtesi o un conjunt d'hipòtesi de treball. "Simulació és una tècnica numèrica per a conduir experiments en una computadora digital. Aquests experiments comprenen certs tipus de relacions matemàtiques i lògiques, les quals són necessàries per a descriure el comportament i l'estructura de sistemes complexos del món real a través de llargs períodes de temps". El logaritme, és una operació aritmètica provinent de la potència. Consisteix en trobar l'exponent d'una potència donada per una base també donada. La funció inversa de l'exponencial és la logarítmica; dins d'aquesta, la fonamental és la funció logaritme neperià. La constant matemàtica i (anomenada a vegades constant d'Euler, en honor del matemàtic suís Leonhard Euler o constant de Napier, en honor del matemàtic escocès John Napier que va introduir els logaritmes) és la base dels logaritmes naturals. El nom i és igual a exp(1), on exp és la funció exponencial. Correspon al límit matemàtic Dinàmiques Demogràfiques --Sergio 13:39, 24 març 2009 (CET)

hola[modifica]

soc ...

--195.235.199.101 13:52, 24 març 2009 (CET)

hola[modifica]

jo soc ahmed el teu alumn en 3B

--hola 13:54, 24 març 2009 (CET)ahmed


Qui ets??--Iamspecialnduaretoo 14:01, 24 març 2009 (CET)

La meva amiga la aranyeta 2[modifica]

segona part!!

Aquesta es la segona part de la nostra amiga la aranyeta 2.

aquesta la em anomenat PELUDA.

Na peluda era mes gran que l'altre aranyeta.tenia unes potetes negre i peludes, una coeta ben rabasuda i lletga k li sortia un fil jepiscos i

gran k penjaba de un lloc perk na peluda poges baixar.

Aquesta estaba en la biblioteca, en un cantonet entre llibretenia la seva allar.Era un parell de llibres amontonats k tenien forma de caseta

aquesta estaba plena de teles de la aranya. La aranyeta baixaba i pullaba les estanteries cada dia. al començar les clases ella es despertaba amb el soroll del timbre.

Es posaba el seu presios vestided les seves joies,i el seu presios bolset a conllunt amb tot.Sempre abans de sortir es pentinaba cada un dels

seus fins i foscos cabells k tenia per tot el cos. Aixi llesta podia sortir a donar un tom entre llibre.Ella era una aranya molt lectora i agafaba els llibres mes petits perk els grans no els

podia agafa li pesaben masa.Llegir era el seu jovi per les tardes y per el matins coneixia un nin nou de aquest institut. ella parlaba amb tots

els nin que anaben a la biblioteca.Era molt simpatica i amable. li agradaba coneixer gent nova i descubrir nous llocs.

mentres parlaba amb els nins anaba caminan a la clase de cada nin si era molt lluny e nin la duia a la ma.

--Iamspecialnduaretoo 13:58, 24 març 2009 (CET)


Laura[modifica]

Juan Miquel e echo una cosa mal me e metido en mi ordenador y e echo un par de cambios de traduccion y lo e pasado al catalan pero despues me e dado cuenta de que no tenia puesto mi usuario y ya lo abia echo todo lo que se podia hacer .


Possibilitat de retocar el llibre[modifica]

Penso que ja que l'activitat que tenies preparada ha acabat ( o així sembla ), podies retocar el llibre de manera que no es veiessin les pautes d'elaboració, com la temporització, els alumnes que hi ha contribuït, els objectius... Seria una bona idea que en la pàgina principal del llibre, s'edités una altra pàgina on hi aparegués tot això ( per exemple una redirecció a la teva pàgina d'usuari ), i així aconseguir resaltar més el contingut real del text, sense evadir els mèrits dels editors. M'agradaria que contactessis amb la meva pàgina de discussió i em comuniquessis el teu parer. --Xavier Dengra 16:50, 3 maig 2009 (CEST)

Eleccions[modifica]

Salutacions, Joan Miquel,

Et comunico que m'he presentat com a administrador. M'agradaria comptar amb el teu suport. Les bases de la votació són aquí

De passada m'agradaria proposar-te que, si no estàs molt enfeinat, seguissis contribuint de la manera que vulguis al projecte, ja que això està molt abandonat. Aquest curs vinent estaria molt bé que organitsessis un altre projecte escolar com el de "Les Matemàtiques de Numbers". És d'agrair veure algú treballant per aquí (sempre que faci bona feina).

Atentament; --Xavier D. Digues-me! 21:43, 14 jul 2009 (CEST)

Sobre el curs vinent[modifica]

Hola de nou, Joan Miquel!

Trobo molt bé aquesta iniciativa d'utilitzar Viquillibres com un complement escolar. Tan de bo hi hagués més escoles que fessin el mateix. M'he passat per la nova pàgina que has creat: Ciències de la Naturalesa, i crec que pretén explicar el mateix contingut que Biologia general (creat anteriorment), o, si més no, part d'aquest contingut. Per tant, jo penso que seria més productiu continuar el llibre Biologia general afegint els continguts que un alumne de 3 d'ESO pugui aportar. Però si no vols millorar Biologia general, jo crearia el llibre Ciències naturals (nivell ESO) per seguir el mateix estil que Matemàtiques (nivell ESO). Si consideres la meva idea com a bona, avisa'm i esborraré Ciències de la Naturalesa per proseguir amb el projecte.

Ànims i bona sort! --Xavier D. Digues-me! 22:32, 2 ago 2009 (CEST)

PD: També t'animo a que arxivis els missatges fins ara perquè no se t'acumulin. Llegeix Viquipèdia:Arxiu de discussions per saber com fer-ho (a Viquillibres funciona igual, excepte les plantilles, no vàlides encara aquí). Si tens qualsevol dubte, avisa'm!