Guia Jove/La gestió de l'equipament

Salta a la navegació Salta a la cerca
Com es pot gestionar l’equipament?
Pensamiento creativo.jpg


Et trobes en alguna d'aquestes situacions?

  • S'està iniciant un projecte en un equipament juvenil i no saps quines poden ser les formes per consensuar-ne la gestió i el marc normatiu.
  • Tens un equipament, però la gestió no acaba de funcionar. Quin model de gestió ens pot ajudar a millorar?
  • Un grup de joves del municipi vol gestionar l’equipament.



Descripció[modifica]

Davant de l’obertura o bé de la reformulació d’un equipament juvenil, no només és necessari pensar en quin tipus d’equipament es vol, ni com dinamitzar-lo, sinó en quina gestió tindrà. La gestió d’un equipament s’entén com el motor de dinamització i de transformació de la persona i l’entorn, sempre que la persona jove tingui el màxim de protagonisme possible a través de la seva participació i respongui a les seves necessitats. D’aquest punt en dependrà el funcionament general i el compliment dels objectius fixats. La implicació i la participació de la gent jove seran la clau per poder-los assolir. A la «Guia de gestió dels espais per a joves»[1] del Consell Comarcal del Tarragonès, es presenta un model de reglament d’equipament i possibles models de convenis.

Els equipaments juvenils poden ser gestionats per l’Administració, una empresa privada, els mateixos joves o de forma mixta. D’aquí se’n deriven diferents models de gestió, com els «3 models d’èxit en la gestió dels Casals» proposats per la Fundació Autònoma Solidària. Triar-ne un o altre defineix el grau de participació dels joves dins de la gestió i la relació que s’estableix entre ells i l’Administració.

Tot i així, abans d’iniciar un procés de gestió és necessari fer una anàlisi prèvia de la realitat, per veure la situació dels i les joves del territori i les necessitats del municipi en matèria juvenil. Per aquesta primera part, ja és important comptar amb la participació dels joves i treballar directament amb ells, encara que no estiguin organitzats.

A partir d’aquí es podrà definir quin és el model més adient per a la gestió de l’equipament, quins agents hi participaran i amb quin grau d’implicació. Segons la ubicació i/o l’entorn social on se situï l’equipament juvenil és possible que la gestió demani un tipus de model concret. Però també és important prioritzar l’apoderament dels i les joves i buscar una gestió que els permeti participar directament en la presa de decisions perquè, d’aquesta manera, s’afavorirà que els joves es facin seu el projecte i l’equipament.

D’altra banda, la relació entre els diferents agents (institucions, joves o professionals) ha de ser un diàleg entre iguals. Tant la persona dinamitzadora com l’Administració han d’oferir eines als i les joves i han de desenvolupar un paper facilitador davant les polítiques de joventut.

Si es vol obtenir una gestió que s’adeqüi a les necessitats dels joves, no s’han d’esperar resultats immediats, sinó que cal pensar en un procés de construcció constant.

La «Guia per a la gestió col·laborativa d’espais i equipaments públics»[2] de la Generalitat de Catalunya, recull de forma ampliada la diferència entre gestió pública i gestió col·laborativa.I dóna unes pautes per desenvolupar el model de gestió col·laborativa.

Desenvolupament[modifica]

Anàlisi prèvia[modifica]

La creació d’un equipament juvenil pot ser impulsada per l’Ajuntament, però també pot sorgir de la demanda del col·lectiu jove. És per això que, abans d’entrar directament en un procés de gestió, cal fer una anàlisi prèvia. La persona dinamitzadora i els agents institucionals (regidors/ores o tècnics i tècniques) poden participar en el procés, però, sobretot, hi ha d’haver una representació de joves. Amb ells es poden treballar els punts següents:

  • Anàlisi de la realitat: quines experiències en gestió hi ha hagut? Quins espais de participació tenen els joves? Quines demandes fan els joves? Estan organitzats? Han tingut experiències negatives? Quins recursos tenim? Etc.
  • Planificació - marc d’actuació: cal treballar amb respecte amb els joves i entre ells, conèixer la diversitat d’opinions i l’entorn on ens movem, identificar quin grau de responsabilitat tenen els joves, realitzar petits projectes conjunts i de curta durada, marcar objectius a curt i llarg termini, etc.
  • Capacitació i formació: cal proporcionar informació als joves, però alhora deixar-los planificar i posar-ho en pràctica. Orientar-los prèviament, però que puguin interactuar entre ells per buscar els seus propis objectius.
  • Acció, projecte o definició: s’ha de buscar el consens entre totes les parts per tal de definir el tipus de gestió, pensar-ho des dels joves i per a ells.
  • Avaluació: han canviat els nivells d’implicació dels joves? Tenen més autonomia? S’hi poden incorporar joves nous? Han funcionat els espais de participació? Què hem après tots plegats? Etc.

Aquest procés és circular. Per tant, després d’avaluar s’ha de tornar a fer una anàlisi de la realitat per veure els canvis que s’hagin pogut efectuar.

Amb independència del model de gestió escollit, cal tenir present que la participació directa del col·lectiu jove d’un territori en la creació i/o remodelació d’un projecte que va dirigit al mateix grup, sempre afavorirà el desenvolupament del projecte i l’assoliment d’objectius.

També cal recordar que s’ha de garantir l’accés a tots els joves en la seva pluralitat i diversitat i no deixar de banda l’entorn social on es troben, és a dir, fomentar el treball en xarxa amb altres entitats o institucions del territori. I és important fer-ho des del primer contacte i mantenir-ho com a criteri d’intervenció.

Models de gestió: Quins models existeixen per a la gestió d’un equipament juvenil?[modifica]

1. Gestió municipal directa[modifica]

La dinamització de l’equipament l’efectua directament l’Ajuntament, que contracta directament una persona per dinamitzar l’equipament.

  • Punts forts: encaix de l’equipament dins de la política de joventut que es desenvolupa des de l’Ajuntament i una figura responsable clara.
  • Punts febles: la gent jove no té capacitat de decisió en la dinamització, per tant, baixa el seu nivell d’implicació, perquè tan sols és usuària de l’equipament.

En són exemples el «GraJove» de Granollers i l'«Espai Jove» de Cubelles.

2. Gestió externalitzada[modifica]

L’Ajuntament cedeix la gestió de l’equipament a una empresa de serveis, fundació o entitat prestadora de serveis. Es duu a terme a través d'un contracte de prestació de serveis a través d’un concurs públic.

  • Punts forts: l’Ajuntament no s’ha d’ocupar de la gestió, sinó que se n’ocupa una empresa de serveis.
  • Punts febles: les persones joves només són usuàries dels serveis i tenen molta menys possibilitat de dir-hi la seva, per tant, se’n dificulta la participació.

Són exemples d'aquesta gestió l'«espai Jove Garcilaso» de Barcelona, el «Casal de Joves» de Sant Just Desvern, o el «Batibull» de Girona.

3. Cogestió[modifica]

És un sistema mixt de coresponsabilitat entre la gent jove i l’Ajuntament en la gestió; el poder decisori queda repartit entre ambdues parts i s’aconsegueix més implicació i motivació entre ambdues parts.

  • Punts forts: la gent jove pot incidir en les polítiques públiques que els afecten, poden implicar-se més i tenir un grau més de responsabilitat (gestor)
  • Punts febles: requereix una gran coordinació i presa de decisions per tal d’arribar al consens entre l’Ajuntament i els joves. Procediment: conveni temporal amb els compromisos d’ambdues parts.

L'«Espai Jove l’Escorxador» del municipi de Palau-solità i Plegamans és un exemple d'aquest model de gestió.

4. Gestió cívica, ciutadana o col·laborativa[modifica]

L’Administració cedeix la gestió d’un equipament al teixit associatiu vinculat, arrelat i avalat al territori on es troba l’equipament. En aquest tipus de gestió, per tal d’arribar al màxim consens, és molt important que la relació entre l’Ajuntament i l’entitat sigui entre iguals. Es realitza un conveni de cessió. L'informe de govern «Conceptualització de la Gestió Cívica»[3] i la presentació de la «Plataforma Gestió Ciutadana de Barcelona»[4] ofereixen més informació sobre aquest concepte.

Des de finals de 2014 també ha aparegut una nova conceptualització: la gestió comunitària, que va més enllà de la gestió ciutadana. És a dir, els equipaments i els serveis s’entenen com a béns comuns de la població o del barri i no únicament de l’Ajuntament i, per tant, tot el pes i la responsabilitat de la gestió recau en la població del territori on es troba l’equipament.

  • Punts forts: a través d’aquesta gestió es potencia la participació directa i horitzontal dels i les joves i ofereix respostes flexibles a oportunitats i ne­cessitats del territori i de les persones que hi in­cideixen, amb una gestió més adaptada.
  • Punts febles: s’ha de procurar buscar joves nous que vulguin participar en la gestió per tal de poder seguir construint el projecte.

Són exemples de gestió ciutadana el «Casal de Joves de la Guineueta» o el «Casal de Joves de la Prosperitat», tots dos de Barcelona.

5. Autogestió juvenil[modifica]

La gent jove té total autonomia a l’hora de decidir quines actuacions i accions prenen davant la gestió de l’equipament i com administren els recursos propis. Hi ha diferents graus d’autogestió i la resta de models poden considerar parts d’autogestió. El procediment d'actuació es basa en un conveni o recursos propis del grup. La publicació «Aixequem la persiana»[5] de l'Associació de Casals de Joves ofereix infromació en profunditat sobre aquest model de gestió.

  • Punts forts: les persones joves s’apoderen i adquireixen competències i habilitats participatives, alhora que les actuacions s’adeqüen molt més a la realitat juvenil i a les necessitats del col·lectiu.
  • Punts febles: el relleu entre els i les joves pot suposar un handicap per garantir la continuïtat de la gestió. A vegades, la pluralitat juvenil pot quedar en un segon terme.

Aquesta autogestió es pot veure representada en casals com el «Casal Despestaferro» de Reus i el «Casal de Joves Obriu Pas» de Barberà del Vallès o el Casal popular de joves el moll de Celrà.

Taula resum dels nivells de participació *
Model Titularitat Gestió Procediment Interlocució
Gestió pública
SENSE JOVES EN LA GESTIÓ
Gestió municipal
directa
Pública municipal Personal laboral,
funcionaris
Contractació directa Puntual
Segons necessitats
de l’ajuntament
Gestió municipal
externalitzada
Municipal concertada Empreses de serveis,
associacions, fundacions
Contracte de prestació de serveis Puntual
Segons necessitats amb
implicació del gestor
Gestió
col·laborativa

AMB JOVES EN LA
GESTIÓ
Cogestió Pública concertada Mixt
Ajuntament-entitat veïnal
Conveni temporal
Responsabilitats ben definides
Continuïtat - Òrgan mixt
Necessitat de concreció i detall
Gestió comunitària Gestió cívica Municipal Entitat veïnal Conveni temporal
Responsabilitats ben definides
Continuïtat - Informatiu
Seguiment del projecte
Autogestió Privada Entitat, col·lectiu
o grup veïnal
Mitjançant els seus
propis recursos
Puntual
Segons necessitats
* En vertical, de major a menor participació de la joventut. Font: Antonio Alcántara, 2011.[6]


PARAULES CLAU:
Gestió, equipament juvenil, participació ciutadana, dinamització, apoderament juvenil, transformació comunitària.


Referències[modifica]

  1. Culleré, M; Dalmau, E; Ortoneda, M; Virgili, M.E. «Guia de gestió d'espais joves» (PDF) (en català). Servei Comarcal de Joventut. Consell Comarcal del Tarragonès. Departament d'Acció Social i Ciutadania. Generalitat de Catalunya [Tarragona], 2009.
  2. Sabaté Rotés, X. «Guia per a la gestió col·laborativa d’espais i equipaments públics» (PDF) (en català). Guies breus de participació ciutadana. Departament de Governació i Relacions Institucionals. Generalitat de Catalunya [Barcelona], 5, 2015.
  3. Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme. «Informe de Govern.Conceptualització de la Gestió Cívica» (PDF) (en català). Ajuntament de Barcelona [Barcelona], 2013.
  4. Plataforma de Gestió Ciutadana. «Plataforma Gestió Ciutadana de Barcelona» (PDF) (en català). Educació Transformadora [Barcelona], 2012.
  5. Casals de Joves de Barcelona. Aixequem la persiana (PDF) (en català), 2013. ISBN 9788461629503. 
  6. Alcántara, A. «Els equipaments de caràcter sociocultural i els seus models de gestió» (PDF) (en català). Educació Transformadora [Barcelona], 2011.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]