Guia Jove/La implicació de la gent jove

Salta a la navegació Salta a la cerca
Cedeixes espais als joves per a la gestió de la seva participació?
Chapters Dialogue – Synthesis.jpg


Et trobes en algunes d'aquestes situacions?

  • El projecte juvenil del municipi no és un reclam per als joves i no aconsegueixes crear un vincle amb ells.
  • L'assistència als espais joves sol ser consumista, és a dir, els joves hi arriben per fer una activitat molt concreta i marxen, per tant, no es fa un pas més enllà perquè s'impliquin en el funcionament de l'equipament.
  • No tens clar quin paper ha de fer l’equipament juvenil, a quins interessos ha de donar resposta ni quin és el rol de l’equip tècnic.


Descripció[modifica]

L'equipament juvenil o un projecte de l'àrea de joventut és l'excusa, i esdevé l'eina que s’utilitza per treballar un procés més profund i sostingut en el temps. Un procés que ha de tenir un objectiu molt clar i que ha de ser conegut i validat tant per l'equip tècnic com pels joves implicats, cal generar un espai de referència juvenil que respongui als seus interessos i que aporti continguts, tant d'oci com de formació i orientació. Aquest espai no necessàriament ha de ser exclusiu per a joves, pot ser un centre cívic, una biblioteca, etc., mentre hi hagi un servei dirigit a la gent jove, l’objectiu serveix igual. 

Tot plegat és possible i té sentit només amb la implicació del col·lectiu juvenil. És, per tant, imprescindible que aquest procés el sustenti un projecte social, que serà el que donarà forma al "què" i al "com" de l'equipament juvenil. I els artesans que perfilaran aquest projecte només podran ser els joves. Per això, és fonamental que els tècnics entenguin que no lideren però  que sí faciliten; que no guien, però acompanyen, i que el camí que dibuixarà l'horitzó de l'equipament no es pot ni s'ha de controlar, perquè aquesta és una responsabilitat dels joves.

La participació serà, doncs, una eina que facilitarem als joves perquè protagonitzin la finalitat verdadera de tot plegat: la creació d'un espai propi d'identitat col·lectiva i transformador, tant de caràcter personal com comunitari.

Desenvolupament[modifica]

Imaginem-nos la situació següent: es disposa d'un espai equipat de manera excel·lent, cèntric i connectat amb l'entorn juvenil d'una comunitat determinada i s’ha de gestionar des de zero. La primera pregunta que es pot fer és, què ha de passar aquí dins? També es pot aplicar el mateix exemple si disposem d'un alt pressupost per iniciar un projecte amb joves.La primera pregunta que es pot fer és, quin projecte puc iniciar?

La resposta definitiva no la tenen els tècnics ni les tècniques. No l'han de tenir. S’ha de provocar que els joves la donin. I per aconseguir-ho no hi ha una recepta màgica, tot i que existeixen alguns elements claus que si es tenen presents conduiran a “l'èxit”:

1. Punt de partida: el projecte col·lectiu[modifica]

Hi ha quatre elements clau que vertebren el projecte juvenil participatiu de l'equipament: els objectius que es persegueixen, les activitats que es desenvoluparan per assolir-los, el marc normatiu del projecte i el model d'organització, que en aquest cas és cabdal, ja que defineix els nivells de participació i d’implicació de cadascú.

El projecte és la guia que orienta i situa constantment en el moment en el qual s’està i, alhora, que orienta cap a les passes següents fins a assolir l'objectiu final: que els joves i les joves gestionin de manera eficient l'espai, alhora que participin activament en la transformació i la millora de l’entorn. Per això, és imprescindible que el projecte es construeixi amb la participació del col·lectiu juvenil i el coneguin i el comparteixin tots.

2. La intenció transformadora del projecte[modifica]

Què es vol canviar en l'entorn i en el mateix col·lectiu juvenil a partir de l'equipament? La intencionalitat té una part que està en mans dels joves i les joves i una altra que no ho està. L'equipament hauria d’aparèixer perquè políticament hi ha la voluntat que existeixin palanques al territori que activin la participació i el compromís juvenil amb el seu entorn immediat. O per la voluntat dels mateixos joves. Per tant, cal prendre consciència que el projecte de l'equipament supera el seu espai físic: té una intenció transformadora de l'entorn, un objectiu final d'implicació dels joves en la transformació de la seva realitat més propera i d'implicació amb la comunitat.

El projecte «Aixequem la Persiana, desmuntant els casals de joves» ens ho explica.

3. Participar no significa que tot s'hi val: el marc ideològic i polític de referència[modifica]

Abans d'iniciar el procés cal tenir presents alguns elements de caràcter ideològic, sovint situats en el camp dels valors,  que ajudaran a delimitar el procés participatiu. El nostre equipament serà un espai inclusiu? Fomentarà hàbits saludables? Serà respectuós amb la diversitat cultural? Tindrà vocació de contribuir a la millora de l'entorn? Serà igualitari? Permetrà la lliure expressió de tothom que hi participi? És fonamental que la primera pedra sigui identificar, consensuar i  validar aquests elements juntament amb el col·lectiu juvenil. Tenir-los facilitarà que tothom pugui implicar-se coneixent les regles del joc.

4. La participació neix del protagonisme i el protagonisme parteix de la identitat[modifica]

Tan important és identificar les claus ideològiques del projecte com provocar que els i les joves sentin l'espai com a propi i s'hi acostin. Aquesta és una part del procés que requereix temps i paciència i, alhora, tenir alguns elements molt presents:

  • L'activitat és l'eix vertebrador de l'espai. El vincle amb l'espai es genera amb el dia a dia, però perquè els i les joves hi entrin, ha de respondre als seus interessos, fonamentalment d'oci. El professional de joventut fa aquí un paper clau, provoca que l'espai combini elements lliures d'oci i d'interès dels joves (noves tecnologies, espais de relació informal, espais d'estudi, de refrigeri, jocs de taula, ping-pong, futbolí... en són alguns exemples) amb activitats proposades pels mateixos joves. En un primer moment necessitem que el col·lectiu juvenil s'apropi a l'espai i el reclam són les activitats que els oferim. Cal però entendre que aquest és un primer pas del procés i que un cop tinguem els joves vinculats caldrà fer un pas més ambiciós: motivar-los perquè primer participin internament i finalment a la seva comunitat.
  • L'estètica de l'espai ha d'estar en mans del col·lectiu juvenil. Els elements de decoració, la distribució de l'espai, els elements de joc que s'hi incorporen, el mobiliari... són aspectes que generen identitat si un se'ls construeix. No serveix de res tenir un espai modern, ben equipat i d'última generació, si els i les joves que hauran de fer-ne ús el senten com un espai fred i impropi. En la mesura del possible, cal deixar que la gent jove construeixin l'estètica del seu espai, igual que ho fan en els entorns que els són propis: els seus locals, la seva habitació de casa, etc.

5. Per participar cal aprendre[modifica]

Es vol que s'autoorganitzin i participin a l'equipament i a l'entorn. Això obligarà a dibuixar activitats que els capacitin, els motivin i els donin l'oportunitat de generar aquesta transformació. Un bon exemple n’és el Curs de dinamitzadors juvenils de la Fundació Marianao (Sant Boi de Llobregat), la millor manera de començar a generar competències participatives és la implicació dels joves en el seu propi equipament. Un exemple és l'«ESFERA Jove» de la Fundació Marianao.

6. El rol de l'equip tècnic i el rol del col·lectiu juvenil[modifica]

Finalment, cal parar atenció a allò que és, segurament, l'element més significatiu de tots: la definició dels rols de l'equip tècnic i del col·lectiu juvenil.  Els primers tenen la missió d'acompanyar els segons. L'acompanyament suposa generar les dinàmiques necessàries per motivar el protagonisme dels joves en tot el procés. Això obliga a l'equip tècnic a entendre que no lidera, sinó que genera lideratges; que les idees importants són les dels joves, i la feina dels tècnics és que les puguin dur a terme; que el nostre paper és el de capacitar-los, formar-los i ajudar-los a aconseguir que tinguin les competències necessàries per participar.  Si els joves tenen la sensació que l'espai és seu i que l'horitzó al qual volen arribar el dibuixen ells, tenir èxit en la gestió del procés participatiu serà qüestió de temps. Benjamin Franklin, polític i científic nord-americà, ens va deixar en una cita el sentit del que expliquem en aquesta fitxa: Digues-m’ho i me n’oblido, ensenya-m’ho i ho recordo, involucra-m’hi i ho aprenc.


PARAULES CLAU:
Participació juvenil, acompanyament, identitat, protagonisme, capacitació, lideratge, aprenentatge, competències participatives, joventut, projecte social.


 Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]