Guia Jove/El treball comunitari

< Guia Jove(S'ha redirigit des de: Guia jove/El treball comunitari)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Com fer xarxa?
Team touching hands.jpg


Et trobes en alguna d'aquestes situacions?

  • Els diferents grups de joves i associacions que formen el teixit associatiu i comunitari del municipi no tenen relació entre ells i actuen sense coordinació, sense col·laborar ni trobar-se regularment en cap espai més enllà de trobades puntuals.
  • Els diferents agents que treballen amb joves o per a la gent jove no treballen de forma coordinada ni en xarxa, o bé els espais de coordinació que comparteixen no són espais de construcció conjunta.
  • Es pretén incorporar la població jove, i la resta dels agents socials, en la construcció conjunta de les polítiques de joventut del municipi.


Descripció[modifica]

El punt de partida del treball comunitari és el concepte de comunitat que està formada per quatre elements: territori, població, necessitats/demandes i recursos.

Quan parlem de treball comunitari ens referim a l’organització dels recursos d’un territori per donar resposta compartida a les necessitats de la seva població. Per tant, entenem el treball comunitari com una metodologia, una manera de fer, que qualsevol professional pot incorporar en el seu dia a dia.

Tot territori compta amb uns recursos que són: la ciutadania, en la qual diferenciem aquells veïns i veïnes no organitzats d’aquells que s’agrupen en associacions, col·lectius, moviments socials, etc.; els serveis públics (escoles, centres sanitaris, serveis socials, casals de joves...) i els agents privats (empreses i comerços); i les diferents administracions públiques.

El treball comunitari en la intervenció juvenil té per objectiu abordar les diverses dimensions que afecten la vida de les persones joves, posant en relació els diferents recursos que treballen, directament o indirecta, amb la població juvenil i incorporant les persones joves com a protagonistes en la transformació de les qüestions que els afecten individual i col·lectivament.

El treball comunitari atorga tanta importància al contingut que treballem com a la manera com ho fem. És a dir, busca la millora de la qualitat de vida de les persones joves a través de la creació i la consolidació de xarxes de treball, de la dinamització juvenil, de l’enfortiment del teixit associatiu juvenil i l’apoderament de les persones joves.

El fet que tota comunitat compti amb una sèrie de recursos porta ja implícita l’existència d’una xarxa. Més o menys visible, més o menys reconeguda, amb més o menys intensitat de relació, la xarxa existeix. El treball comunitari és l’eina que ens permetrà articular aquesta xarxa, apostant per anar més enllà de la coordinació i el traspàs d’informació, cercant la mirada compartida entorn les necessitats, els objectius i les propostes d’acció.

Desenvolupament[modifica]

En primer lloc, haurem d’identificar i conèixer quins són aquests recursos que treballen directament o indirecta amb la població jove (equipaments juvenils, centres educatius, associacions juvenils, associacions esportives, grups de joves, serveis públics com el CAP, serveis socials d’atenció primària, educadors i educadores de carrer, etc.). En aquest sentit, el sociograma, com a tècnica participativa per al treball grupal, és un instrument que ens pot facilitar aquesta tasca. És un dibuix on es projecten el conjunt d’agents d’un territori i les relacions que s’estableixen entre ells, té una funció descriptiva i, alhora, permet definir estratègies d’intervenció. Se'l descriu en profunditat en la publicació «Eines per a la participació ciutadana: Tècniques participatives per al debat grupal»[1].

També haurem d’identificar grups de joves o joves no organitzats que tinguin un paper protagonista al territori. En aquesta línia, pot ser interessant identificar sobre un mapa del territori (mapeig) els espais de trobada i relació de la població jove per tal de definir estratègies per establir un diàleg amb aquests col·lectius i incorporar la seva mirada al procés.  

Si volem incorporar totes aquestes visions al disseny, la implementació i l’avaluació de les polítiques de joventut, caldrà generar espais reals de participació (comissions o grups de treball, grup motor, xarxes...) que tinguin capacitat de decisió en les diferents fases del procés. A l’hora de crear aquests espais de treball hi ha un conjunt d’elements o requisits a tenir en compte per garantir la seva consolidació:

  • Necessitats compartides, objectius compartits. Es tracta d’anar més enllà de la coordinació i el traspàs d’informació. El punt de partida és la mirada compartida. És important conèixer quina és la realitat juvenil (condicions de vida de les persones joves, necessitats i interessos, xarxes de relacions...), com es percep aquesta realitat per part dels diferents agents i, a partir d’aquí, consensuar les necessitats i establir uns objectius compartits. El projecte «Taula de Franja 9Barris» és un procés d’educació comunitària de les persones joves de Nou Barris de Barcelona que neix de la pròpia xarxa del territori per trobar una resposta amb el màxim de recursos a unes necessitats consensuades com a prioritàries.
  • El treball comunitari està basat en el reconeixement mutu, la confiança i la comunicació entre els diferents agents. És important prendre consciència de qui tenim al costat i posar la mirada no només en què necessitem nosaltres dels altres sinó en què necessiten els altres de nosaltres. Un exemple seria el «Projecte PIES», una experiència de participació comunitària amb joves i adolescents als instituts de Sant Boi de Llobregat.
  • Els espais de treball han de garantir la igualtat de condicions, el respecte a la diversitat i l’horitzontalitat en les relacions, independentment del rol de cadascú.
  • El lideratge del projecte és compartit, no hi ha persones, entitats, serveis o administracions que decideixen, sinó que el poder de decisió és horitzontal, i fins i tot el lideratge pot canviar depenent de les actuacions concretes. Existeix una lectura interessant que reflexiona sobre els nous lideratges i el canvi social de l'IGOP, «Nous lideratges en moments de canvi. Reflexions sobre lideratge i transformació social»[2].
  • És fonamental que el procés sigui transparent i que durant el seu desenvolupament totes les parts disposin de la informació necessària per al debat, la presa de decisions, l’acció, el seguiment i l’avaluació.
  • Procurar que el clima de treball sigui agradable, ja que facilita la creació de sinergies que permeten un millor aprofitament de les nostres capacitats i recursos. Un exemple seria el projecte «Joves 2.0» de Trinitat Nova al voltant del medi audiovisual.
  • Cal una organització flexible que s’adapti als diferents ritmes dels agents que hi participen (horaris de trobada, calendari, freqüència, graus d’implicació, dinamització de les sessions...). En aquest sentit és interessant conèixer el projecte «Interxarxes» al districte Horta-Guinardó de Barcelona, una xarxa de coordinació regular i estable.

Ara bé, també trobarem dificultats i obstacles per incorporar el treball comunitari a la nostra dinàmica quotidiana:

  • Dificultats perquè les administracions creguin en el treball comunitari i afavoreixin que els i les professionals dels serveis públics incorporin aquesta metodologia en el seu dia a dia (alliberament d’hores, reconeixement de la tasca comunitària, valoració de la seva utilitat, etc.). En aquest sentit, la «Zona TRAC» al Tarragonès és un bon exemple. 
  • Passar d’un funcionament vertical de l’Administració i d’algunes associacions, a reconèixer l’autonomia i les competències d’altres agents del territori i, en particular, de la població jove, suposa un canvi cultural i de perspectiva important.
  • Cal trencar les desconfiances entre els agents d’un territori quan no hi ha tradició de treball compartit, o bé, quan les relacions que s’estableixen entre alguns d’aquests agents no gaudeixen d’un bon clima.
  • L’autonomia que requereix el treball comunitari, l’horitzontalitat de l’organització i la participació en la presa de decisions representen una pèrdua de poder important, i no tothom està disposat a acceptar-ho.


PARAULES CLAU:
Treball comunitari, treball en xarxa, comunitat, xarxes de treball, teixit associatiu, horitzontalitat, procés, recursos del territori, necessitats compartides, protagonistes.


Referències[modifica]

  1. Martí, J. «Eines per a la participació ciutadana: Tècniques participatives per al debat grupal» (PDF) (en català). Papers de participació ciutadana. Diputació de Barcelona, 17, 2006.
  2. Cruz, H; Grau, M; Sánchez, G; Parés, M; Castellà, C. «Nous lideratges en moments de canvi. Reflexions sobre lideratge i transformació social» (PDF) (en català). Institut de Govern i Polítiques Públiques. Universitat Autònoma de Barcelona, 2014.

Bibliografia[modifica]

  • Ballester, M. «La promoció de la participació juvenil des de l'acció comunitària» (PDF) (en català). Direcció General de Joventut. Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya [Barcelona], 2003.
  • Barbero, J.M; Cortès, F. Trabajo comunitario, organización y desarrollo social (Llibre digitalitzat) (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 2005. ISBN 8420647268. 
  • Checkoway, B.N; Gutiérrez, L.M. Teoría y práctica de la participación juvenil y el cambio comunitario (en castellà). Barcelona: Graó, 2009. ISBN 978847827687. 
  • Grup ApS de L’Hospitalet de Llobregat. «JxB. Joves pel Barri» (PDF) (en català). Consell de l’Esplai de L’Hospitalet de Llobregat. Diputació de Barcelona [L'Hospitalet de Llobregat].
  • Llena, A; Parcerisa, A.; Ucar, X. 10 Ideas Clave. La acción comunitaria. 1a (en castellà). Barcelona: Graó, 2009. ISBN 84-7827-704-9. 
  • Marchioni, M. Comunidad, participación y desarrollo (PDF) (en castellà). Madrid: Editorial Popular, 1999. ISBN 8478842098. 
  • Marchioni, M. Planificación social y organización de la comunidad. Alternativas avanzadas a la crisis. 7a (en castellà). Madrid: Popular, 2007. ISBN 9788486524357. 
  • Martí, J; Rebollo, O; Pascual, J. Participación y desarrollo comunitario en medio urbano. Experiencias y reflexiones (en castellà). Madrid: IEPALA Editorial, 2005. ISBN 9788489743373. 
  • Ubieto, J.R. «Models de treball en xarxa» (PDF) (en català). Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa. Fundació Pere Tarrés [Barcelona], 36, 2007, pàg. 26-39.

Enllaços externs[modifica]