Guia Jove/La comunicació

Salta a la navegació Salta a la cerca
Informar o comunicar?


Et trobes en alguna d'aquestes situacions?

  • Els i les joves no coneixen les polítiques i les accions locals de Joventut ni s’hi impliquen prou.
  • No construeixes amb els i les joves una estratègia clara de comunicació que sigui prou bidireccional.
  • No poses ni promous espais propis de comunicació a disposició de la gent jove.


Descripció[modifica]

La idea és substituir un enfocament comunicatiu basat en la unidireccionalitat per un altre que fomenti la bidireccionalitat i la interactivitat. No es tracta que l’Administració local concentri els esforços a fer arribar els seus missatges a la gent jove.

La comunicació implica generar oportunitats de diàleg amb les persones joves del municipi i entre elles. La idea és promoure la interacció, l’empatia i els vincles de solidaritat i pertinença. Una perspectiva adequada és fer-ho des de l’exploració de la diversitat d’identitats i posicionaments de la gent jove, i prendre la complexitat com una riquesa i també com una oportunitat d’enriquiment personal i col·lectiu.

Les situacions de diàleg possibiliten una construcció col·lectiva des de l’escolta activa, des del reconeixement de les formes d’expressió juvenils i des d’allò que els joves i les joves fan en el seu dia a dia. Aquesta comunicació significa generar una multiplicitat de relats que s’entrecreuen i sorgeixen del jo i del nosaltres. També posa en valor la performativitat (viure la comunicació) i el treball de les emocions.

L’aposta és una comunicació comunitària i integral on tots els agents (tant juvenils com professionals) es comuniquen els uns amb els altres, però també aprofiten els diversos canals i llenguatges a disposició. Convé partir sempre dels coneixements previs, les habilitats, les inquietuds i els interessos de la gent jove. S’aprèn a comunicar comunicant, per la qual cosa es posa en valor la intencionalitat educativa i els usos socioeducatius de la comunicació. 

Desenvolupament[modifica]

El disseny d’una estratègia comunicativa bidireccional i interactiva es basa en tot allò que la gent jove té a dir-nos i a dir-se. Això significa escoltar i fer sortir la seva veu en primer terme, obrir preguntes i espais de participació, generar implicació i promoure protagonisme (ja sigui de forma presencial o virtual, tot suma). Per exemple, «Imagina Sant Boi» és un projecte de fotografia participativa per construir col·lectivament una imatge del present i una visió de futur de la ciutat de Sant Boi de Llobregat. «Ravalead@s TV» és un altre exemple: es tracta d’una televisió comunitària, juvenil i participativa del barri del Raval de Barcelona, que dóna visibilitat a les diverses formes d’entendre la vida que construeixen els i les joves d’aquest barri.

Per conèixer el punt de partida és clau fer una diagnosi de la situació comunicativa en el municipi per tal de millorar-la i definir unes línies estratègiques transformadores. Si pot ser, convé comptar amb la participació i la implicació de la gent jove, ja sigui d’una manera lúdica o bé partint d’allò que ja fan com a joves en el municipi.

En una primera fase d’activació comunicativa de la gent jove del municipi, s’aconsella identificar referents individuals i/o col·lectius que ja fan comunicació per reconèixer així les seves contribucions i incorporar-los, mica en mica, en una estratègia compartida. El programa de Mataró Ràdio «Els joves» en pot ser un exemple, o la «Revista ELI» de l’Institut de Lliçà d’Amunt. Més senzill encara és identificar aquests agents clau a les diferents xarxes socials que hi ha i seguir el seu dia a dia, allò que els preocupa, els inquieta i els agrada.

La quotidianitat del treball amb joves del municipi segur que dóna un bon ventall de situacions de diàleg amb els i les joves o bé entre aquests. Per tant, la comunicació hauria de posar l’accent en allò que ja succeeix, per emfatitzar-ho, compartir-ho, donar-hi nous significats i difondre-ho més enllà (també a la resta de la població i a altres municipis).

També pot succeir que en el municipi hi hagi canals de comunicació que estan desaprofitats per part dels i les joves: ràdio, televisió o premsa local, iniciatives de comunicació comunitàries, agrupacions de fotografia, publicacions digitals, espais web, etc. amb els quals es podria contactar i fer-los servir. Us recomanem fer una ullada al «Santaka Magazine» de Santa Eulàlia de Ronçana i el «BOCA Ràdio» d’Horta-Guinardó de Barcelona.

La comunicació està estretament vinculada a la satisfacció de necessitats. Si com a jove no es copsa l’interès de les temàtiques o les situacions de les pràctiques comunicatives, segurament resultarà una càrrega participar-hi i la gent jove deixarà de ser-hi present. S’ha d’evitar treballar la comunicació com un projecte més. Resulta molt més engrescador integrar-la de forma transversal.

La construcció col·lectiva de fluxos informatius i situacions comunicatives implica assolir la màxima participació possible dels i les joves en totes les fases del procés: definició i planificació, creació de missatges, circulació d’informacions i de comunicacions,  retroalimentacions i seguiment. La «Cànnabis webdoc», elaborada per l’Ajuntament de Pineda de Mar i un grup de joves del municipi, pot ser un exemple d’aquesta idea.

La comunicació sempre té un component de presència i contacte. Per tant, la persona que treballa amb la gent jove ha de buscar i estructurar dinàmiques per crear vincles i generar empatia per fomentar la relació interpersonal amb els joves i entre ells. La consigna és donar veu i repartir joc, no ser la veu de la gent jove. No és el mateix saturar els joves amb la reiteració de missatges i d’accions comunicatives que redundar, és a dir, comunicar però fent servir diversos llenguatges i suports i fent interaccionar diferents fluxos comunicatius. El «3&1 Local» de Lliçà de Vall mostra una forma de dur a terme aquesta idea a la pràctica.

Per incorporar allò de què parla el jovent, és clau treballar des de l’escolta activa en cada una de les accions i les pràctiques comunicatives que es defineixin i es posin en marxa. Els i les professionals s’han d’erigir en referents de la gent jove. Així hi acudiran per cercar i transmetre informacions i, sobretot, per comunicar-se.

Per aconseguir la implicació de la gent jove en les accions i les pràctiques comunicatives, cal anar pas a pas i tenir molta paciència. Convé trobar un bon equilibri entre el fer per impulsar i el deixar de fer per no tancar espais. També és clau partir de les inquietuds dels joves, generar situacions i espais de confiança i involucrar-los activament perquè vagin agafant protagonisme. És molt important generar iniciatives i projectes que serveixin per crear un clima de confiança i posin en relleu l’autoexpressió i l’autorepresentació dels i les joves, sense més intermediacions que les seves pròpies. «DPM Ràdio i TV» de l’Institut Rafael Campalans d’Anglès té, fins i tot, un organigrama propi d’autoorganització.

Per aprofitar els diversos canals i suports de comunicació que hi ha en el municipi, com ara ràdio, creació audiovisual, fotografia, web, xarxes socials, etc. i complementar-los per dissenyar estratègies cada cop més transmèdia relacionades amb les TIC, cal potenciar els interessos, les habilitats i els coneixements dels i les joves. Cal no oblidar fer les gestions necessàries de cessió de drets d’imatge. També és imprescindible potenciar l’expressió audiovisual en el món actual, però sempre que sigui possible amb la participació i la implicació dels i les joves. Tant l’impacte emocional com la representació de la gent jove permeten millorar l’eficàcia comunicativa.

La comunicació també és creativitat, desperta emocions i obre portes a l’empatia, sobretot si té una connexió estreta amb les arts visuals, plàstiques i escèniques. «Artescape», a Barcelona, és un festival itinerant que mostra la creativitat dels i les joves. A Sant Joan Despí també han fet un treball de curtmetratge en aquesta línia, que es diu «Projecte 7è-Art».

És important definir estratègies comunicatives que permetin implicar una diversitat de perfils i col·lectius de gent jove (gènere, religió, context socioeconòmic...). No només es tracta que la informació arribi a tothom, sinó que els fluxos comunicatius i les experiències captin l’interès i la implicació d’una variada tipologia de joves. La generació d’oportunitats de diàleg entre perfils i col·lectius de joves és un recurs que ofereixen pràctiques comunicatives molt diverses. D’altra banda, és important aprofitar la fragmentació de públics juvenils per adreçar-los dinàmiques comunicatives d’incidència transversal en qüestions específiques: interculturalitat, gènere, cerca de feina, hàbits saludables, etc. D’aquesta manera no només es trencarà amb els cercles concèntrics, sinó que es pot aconseguir intercomunicar-los de mica en mica. Una comunicació dialògica i horitzontal és clau per superar les discriminacions, els estigmes i els estereotips. Un exemple podria ser el documental participatiu «Fills i filles», impulsat per la Direcció General de Joventut de Catalunya.


PARAULES CLAU:
Canals de comunicació, bidireccionalitat, diàleg, comunicació comunitària, estratègia comunicativa, llenguatges, escolta activa, intencionalitat educativa.


Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • 3&1 Local. Youtube; Direcció General de Joventut. (català) [Data de consulta: 23 gener 2016]
  • Artescape. ArtiXoc. (català) [Data de consulta: 23 gener 2016]
  • BOCA Ràdio. (català) [Data de consulta: 23 gener 2016]
  • Cànnabis webdoc. Ajuntament de Pineda de Mar. (català) [Data de consulta: 23 gener 2016]
  • Catàleg multimèdia Pau Alós. Càmeres i Acció Associació. (català) [Data de consulta: 14 desembre 2015]
  • Colectivo Circes. (castellà) [Data de consulta: 14 desembre 2015]
  • COMSOC. (català) [Data de consulta: 14 desembre 2015]
  • Connectats. (català, castellà i anglès) [Data de consulta: 14 desembre 2015]
  • DPM Ràdio i TV. Institut Rafael Campalans d'Anglès. (català) [Data de consulta: 23 gener 2016]
  • Educational Video Center. (anglès) [Data de consulta: 14 desembre 2015]
  • Els joves. Mataró Ràdio. (català i castellà) [Data de consulta: 23 gener 2016]
  • Fills i filles. Vimeo; Direcció General de Joventut. (català) [Data de consulta: 23 gener 2016]
  • Imagina Sant Boi. (català) [Data de consulta: 23 gener 2016]
  • Joves Tv. (català) [Data de consulta: 15 desembre 2015]
  • Mobiolak. (català) [Data de consulta: 14 desembre 2015]
  • Northern Visions. (anglès) [Data de consulta: 14 desembre 2015]
  • Projecte 7è-Art. Centre d'Esplai El Nus. (català) [Data de consulta: 23 gener 2016]
  • Quadern audiovisual. Scribd; Teleduca. (català) [Data de consulta: 14 desembre 2015]
  • Ràdio Bonmatí. Associació Radiofònica de Bonmatí. (català) [Data de consulta: 14 desembre 2015]
  • Ràdio Intercultural de Montsià. Xarxa Montsià Jove. (català) [Data de consulta: 14 desembre 2015]
  • Ravalead@s TV. El Parlante. (castellà) [Data de consulta: 23 gener 2016]
  • Revista ELI. Institut de Lliçà d’Amunt. (català) [Data de consulta: 23 gener 2016]
  • Santaka Magazine. SET Informa; Canal Santa Eulàlia Televisió. (català) [Data de consulta: 23 gener 2016]
  • Teleduca. Educació i Comunicació. (català) [Data de consulta: 14 desembre 2015]
  • Voices that shake. (anglès) [Data de consulta: 14 desembre 2015]


Obtingut de «https://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Guia_Jove/La_comunicació&oldid=60923»