Guia Jove/La comunicació
| Informar o comunicar? |
Et trobes en alguna d'aquestes situacions?
- Els i les joves no coneixen les polítiques i les accions locals de Joventut ni s’hi impliquen prou.
- No construeixes amb els i les joves una estratègia clara de comunicació que sigui prou bidireccional.
- No poses ni promous espais propis de comunicació a disposició de la gent jove.
Descripció[modifica]
La idea és substituir un enfocament comunicatiu basat en la unidireccionalitat per un altre que fomenti la bidireccionalitat i la interactivitat. No es tracta que l’Administració local concentri els esforços a fer arribar els seus missatges a la gent jove.
La comunicació implica generar oportunitats de diàleg amb les persones joves del municipi i entre elles. La idea és promoure la interacció, l’empatia i els vincles de solidaritat i pertinença. Una perspectiva adequada és fer-ho des de l’exploració de la diversitat d’identitats i posicionaments de la gent jove, i prendre la complexitat com una riquesa i també com una oportunitat d’enriquiment personal i col·lectiu.
Les situacions de diàleg possibiliten una construcció col·lectiva des de l’escolta activa, des del reconeixement de les formes d’expressió juvenils i des d’allò que els joves i les joves fan en el seu dia a dia. Aquesta comunicació significa generar una multiplicitat de relats que s’entrecreuen i sorgeixen del jo i del nosaltres. També posa en valor la performativitat (viure la comunicació) i el treball de les emocions.
L’aposta és una comunicació comunitària i integral on tots els agents (tant juvenils com professionals) es comuniquen els uns amb els altres, però també aprofiten els diversos canals i llenguatges a disposició. Convé partir sempre dels coneixements previs, les habilitats, les inquietuds i els interessos de la gent jove. S’aprèn a comunicar comunicant, per la qual cosa es posa en valor la intencionalitat educativa i els usos socioeducatius de la comunicació.
Desenvolupament[modifica]
El disseny d’una estratègia comunicativa bidireccional i interactiva es basa en tot allò que la gent jove té a dir-nos i a dir-se. Això significa escoltar i fer sortir la seva veu en primer terme, obrir preguntes i espais de participació, generar implicació i promoure protagonisme (ja sigui de forma presencial o virtual, tot suma). Per exemple, «Imagina Sant Boi» és un projecte de fotografia participativa per construir col·lectivament una imatge del present i una visió de futur de la ciutat de Sant Boi de Llobregat. «Ravalead@s TV» és un altre exemple: es tracta d’una televisió comunitària, juvenil i participativa del barri del Raval de Barcelona, que dóna visibilitat a les diverses formes d’entendre la vida que construeixen els i les joves d’aquest barri.
Per conèixer el punt de partida és clau fer una diagnosi de la situació comunicativa en el municipi per tal de millorar-la i definir unes línies estratègiques transformadores. Si pot ser, convé comptar amb la participació i la implicació de la gent jove, ja sigui d’una manera lúdica o bé partint d’allò que ja fan com a joves en el municipi.
En una primera fase d’activació comunicativa de la gent jove del municipi, s’aconsella identificar referents individuals i/o col·lectius que ja fan comunicació per reconèixer així les seves contribucions i incorporar-los, mica en mica, en una estratègia compartida. El programa de Mataró Ràdio «Els joves» en pot ser un exemple, o la «Revista ELI» de l’Institut de Lliçà d’Amunt. Més senzill encara és identificar aquests agents clau a les diferents xarxes socials que hi ha i seguir el seu dia a dia, allò que els preocupa, els inquieta i els agrada.
La quotidianitat del treball amb joves del municipi segur que dóna un bon ventall de situacions de diàleg amb els i les joves o bé entre aquests. Per tant, la comunicació hauria de posar l’accent en allò que ja succeeix, per emfatitzar-ho, compartir-ho, donar-hi nous significats i difondre-ho més enllà (també a la resta de la població i a altres municipis).
També pot succeir que en el municipi hi hagi canals de comunicació que estan desaprofitats per part dels i les joves: ràdio, televisió o premsa local, iniciatives de comunicació comunitàries, agrupacions de fotografia, publicacions digitals, espais web, etc. amb els quals es podria contactar i fer-los servir.
La comunicació està estretament vinculada a la satisfacció de necessitats. Si com a jove no es copsa l’interès de les temàtiques o les situacions de les pràctiques comunicatives, segurament resultarà una càrrega participar-hi i la gent jove deixarà de ser-hi present. S’ha d’evitar treballar la comunicació com un projecte més. Resulta molt més engrescador integrar-la de forma transversal.
La construcció col·lectiva de fluxos informatius i situacions comunicatives implica assolir la màxima participació possible dels i les joves en totes les fases del procés: definició i planificació, creació de missatges, circulació d’informacions i de comunicacions, retroalimentacions i seguiment. La «Cànnabis webdoc», elaborada per l’Ajuntament de Pineda de Mar i un grup de joves del municipi, pot ser un exemple d’aquesta idea.
La comunicació sempre té un component de presència i contacte. Per tant, la persona que treballa amb la gent jove ha de buscar i estructurar dinàmiques per crear vincles i generar empatia per fomentar la relació interpersonal amb els joves i entre ells. La consigna és donar veu i repartir joc, no ser la veu de la gent jove. No és el mateix saturar els joves amb la reiteració de missatges i d’accions comunicatives que redundar, és a dir, comunicar però fent servir diversos llenguatges i suports i fent interaccionar diferents fluxos comunicatius. El «3&1 Local» de Lliçà de Vall mostra una forma de dur a terme aquesta idea a la pràctica.
Per incorporar allò de què parla el jovent, és clau treballar des de l’escolta activa en cada una de les accions i les pràctiques comunicatives que es defineixin i es posin en marxa. Els i les professionals s’han d’erigir en referents de la gent jove. Així hi acudiran per cercar i transmetre informacions i, sobretot, per comunicar-se.
Per aconseguir la implicació de la gent jove en les accions i les pràctiques comunicatives, cal anar pas a pas i tenir molta paciència. Convé trobar un bon equilibri entre el fer per impulsar i el deixar de fer per no tancar espais. També és clau partir de les inquietuds dels joves, generar situacions i espais de confiança i involucrar-los activament perquè vagin agafant protagonisme. És molt important generar iniciatives i projectes que serveixin per crear un clima de confiança i posin en relleu l’autoexpressió i l’autorepresentació dels i les joves, sense més intermediacions que les seves pròpies. «DPM Ràdio i TV» de l’Institut Rafael Campalans d’Anglès té, fins i tot, un organigrama propi d’autoorganització.
Per aprofitar els diversos canals i suports de comunicació que hi ha en el municipi, com ara ràdio, creació audiovisual, fotografia, web, xarxes socials, etc. i complementar-los per dissenyar estratègies cada cop més transmèdia relacionades amb les eines digitals, cal potenciar els interessos, les habilitats i els coneixements dels i les joves. Cal no oblidar fer les gestions necessàries de cessió de drets d’imatge. També és imprescindible potenciar l’expressió audiovisual en el món actual, però sempre que sigui possible amb la participació i la implicació dels i les joves. Tant l’impacte emocional com la representació de la gent jove permeten millorar l’eficàcia comunicativa.
La comunicació també és creativitat, desperta emocions i obre portes a l’empatia, sobretot si té una connexió estreta amb les arts visuals, plàstiques i escèniques. Sant Joan Despí van fer un treball de curtmetratge en aquesta línia, que es diu «Projecte 7è-Art».
És important definir estratègies comunicatives que permetin implicar una diversitat de perfils i col·lectius de gent jove (gènere, religió, context socioeconòmic...). No només es tracta que la informació arribi a tothom, sinó que els fluxos comunicatius i les experiències captin l’interès i la implicació d’una variada tipologia de joves. La generació d’oportunitats de diàleg entre perfils i col·lectius de joves és un recurs que ofereixen pràctiques comunicatives molt diverses. D’altra banda, és important aprofitar la fragmentació de públics juvenils per adreçar-los dinàmiques comunicatives d’incidència transversal en qüestions específiques: interculturalitat, gènere, cerca de feina, hàbits saludables, etc. D’aquesta manera no només es trencarà amb els cercles concèntrics, sinó que es pot aconseguir intercomunicar-los de mica en mica. Una comunicació dialògica i horitzontal és clau per superar les discriminacions, els estigmes i els estereotips. Un exemple podria ser Niu d'imatges, un projecte impulsat per l'Agència Catalana de la Joventut i que neix de la necessitat de poder comunicar a través de recursos fotogràfics útils que trenquin amb estereotips, amb imatges estandarditzades i amb els tòpics sobre la joventut.
Bibliografia[modifica]
- Blázquez, A; Mayugo, C; Ribes, C. «Educación en Comunicación. Guía socioeducativa para la creación de materiales audiovisuales» (Presentació Scribd) (en castellà). Foro Comunicación, Educación, y Ciudadanía, 2009.
- Buckingham, D. Educación en medios. Alfabetización, aprendizaje y cultura contemporánea (en castellà). Barcelona: Paidós, 2005. ISBN 9788449316616.
- Kaplún, M. Una pedagogía de la comunicación (en castellà). Madrid: Ediciones de la Torre, 1998. ISBN 9788479601850.
- López Vigil, J.I. «Manual urgente para radialistas apasionados» (PDF) (en castellà). Radioteca [Quito], 2005.
- Lunch, N; Lunch, C. Una mirada al vídeo participativo. Manual para actividades de campo (PDF) (en castellà). Oxford: Insightshare, 2006. ISBN 0955245605.
- Martínez Hermida, M; Mayugo Majó, C; Tamarit Rodríguez, A. Comunidad y comunicación. Prácticas comunicativas y medios comunitarios en Europa y América Latina (en castellà). Madrid: Fragua, 2012. ISBN 978-84-7074-521-8.
- Mosangini, G. Documentales para la transformación. Guía para la elaboración de documentales sociales participativos (PDF) (en castellà). ACSUR Las Segovias, 2010.
- Radio Revés. «Hacer diciendo. Cartilla de formacion para la produccion periodistica en radios populares, ciudadanas y públicas.» (PDF) (en castellà). Escuela de Ciencias de la Información. Universidad Nacional de Córdoba, 2007.
- Sierra, F; Martinez, M. «Comunicación y Desarrollo. Prácticas comunicativas y empoderamiento local» (PDF) (en castellà). Revista de Estudios para el Desarrollo Social de la Comunicación. Gedisa [Barcelona], 7, 2012, pàg. 315-318. DOI: 10.15213. ISSN: 22555919.
Enllaços externs[modifica]
- 3&1 Local. Youtube; Direcció General de Joventut. (català) [Data de consulta: setembre 2023]
- Cànnabis webdoc. Ajuntament de Pineda de Mar. (català) [Data de consulta: setembre 2023]
- Colectivo Circes. (castellà) [Data de consulta: setembre 2023]
- COMSOC. (català) [Data de consulta: setembre 2023]
- DPM Ràdio i TV. Institut Rafael Campalans d'Anglès. (català) [Data de consulta: setembre 2023]
- Educational Video Center. (anglès) [Data de consulta: setembre 2023]
- Els joves. Mataró Ràdio. (català i castellà) [Data de consulta: setembre 2023]
- Fills i filles. Vimeo; Direcció General de Joventut. (català) [Data de consulta: setembre 2023]
- Imagina Sant Boi. (català) [Data de consulta: setembre 2023]
- Nextus. El document com a eina d'aprenentatge. XTEC (català) [Data de consulta: setembre de 2023]
- Niu d'imatges. Agència Catalana de Joventut. (català) [Data de consulta: setembre 2023]
- Northern Visions. (anglès) [Data de consulta: setembre 2023]
- Projecte 7è-Art. Centre d'Esplai El Nus. (català) [Data de consulta: setembre 2023]
- Quadern audiovisual. Scribd; Teleduca. (català) [Data de consulta: setembre 2023]
- Ràdio Intercultural de Montsià. Xarxa Montsià Jove. (català) [Data de consulta: setembre 2023]
- Ravalead@s TV. El Parlante. (castellà) [Data de consulta: setembre 2023]
- Revista ELI. Institut de Lliçà d’Amunt. (català) [Data de consulta: setembre 2023]
- Voices that shake. (anglès) [Data de consulta: setembre 2023]
- Terranyina: catàleg de joves artistes de la terra Alta[1] Oficina Comarcal de la Terra Alta (català) [data de consulta: setembre de 2023]
