Guia Jove/La diversitat de la gent jove

Salta a la navegació Salta a la cerca
Tens en compte la diversitat juvenil quan dissenyes les activitats dels projectes o espais joves?
Centre connecta.JPG


Et trobes en alguna d'aquestes situacions?

  • Existeixen barreres i obstacles per raó de sexe o gènere, discapacitats, classe, origen o procedència, situació geogràfica i religió que impedeixen a la gent jove accedir als recursos i serveis i gaudir-ne.
  • En les accions participatives, comunicatives i informatives adreçades als joves i les joves manquen mecanismes i criteris per establir un diàleg inclusor.
  • Detectes que a les activitats que fas només hi van nois, només noies o només joves d'origen immigrant.
  • A l'hora de programar activitats al teu municipi et costa incorporar els joves que viuen en urbanitzacions, masies o diferents pobles d'un mateix municipi.  


Descripció[modifica]

S’entén per atenció a la diversitat el reconeixement i l’acceptació de l’altre, de la seva individualitat, els seus orígens, les seves experiències, coneixements i valors, el seu gènere i la seva construcció identitària com a persona.

La diversitat (per raó de gènere, discapacitat, classe, origen i religió o bé per viure en un municipi rural o disseminat o en una urbanització) en el món actual, està estretament relacionada amb la construcció de jerarquies i estereotips que marquen les diferències i les estigmatitzen. Les institucions, els serveis i els equipaments moltes vegades no estan preparats per atendre aquesta diversitat, la qual cosa fa que les diferències sovint esdevinguin desigualtats estructurals. Tot això, en conjunt, fomenta processos d’exclusió i desigualtat.

Si es mira amb ulls de jove, aquesta complexitat crea moltes dificultats per arribar a tenir experiències inclusives, mancades de conflicte i que preveguin mecanismes de participació. Les dificultats retroalimenten les desigualtats entre la població juvenil.

Tot això genera la important necessitat per part dels professionals de joventut i dels mateixos joves de conèixer quins són els mecanismes que generen exclusió. Per tant, a l’hora de dissenyar les seves activitats, cal incorporar l’atenció a les diversitats i les seves necessitats com a persones, tenint en compte les diferents realitats juvenils (formació, lleure, etc.). S’ha de tenir present que el col·lectiu dels joves no és un col·lectiu homogeni, sinó que és divers i plural. És per això que cal dissenyar accions que responguin a les diferents necessitats vitals.

De la «Carpeta de recursos sobre acollida i gestió de la diversitat per a professionals de joventut»[1], se’n poden extreure moltes pautes i recursos pràctics que ens poden ajudar a treballar la dinamització juvenil i els espais de participació de manera més inclusiva.

Un altre element clau és entendre que la comunicació o la informació juga un paper fonamental en l’apropament i per tant en la participació jove des de les seves diversitats. També és essencial per poder prevenir la construcció d’estereotips i de mecanismes excloents en la comunicació.  

Desenvolupament[modifica]

Moltes vegades les barreres, els obstacles i els desavantatges socials no són elements tangibles per als professionals de joventut en la seva anàlisi de la realitat juvenil . Aquesta anàlisi no solament ha de tenir en compte la lògica del funcionament de les institucions i serveis, sinó també la d’aquells elements estructurals que construeixen una societat diversa: el gènere, la discapacitat, la classe social, l’origen, el lloc on es viu i les creences religioses.

Hi ha una sèrie d’elements que s’han de tenir en compte en el moment de dissenyar les activitats dirigides a la gent jove, per saber fins a quin punt la nostra activitat està sent inclusiva. En aquest apartat no es pretén descriure com fer-ho, sinó que es presenten diversos exemples que poden ajudar a orientar els professionals de joventut perquè l’activitat que desenvolupen s’adapti al màxim a les necessitats dels joves i les joves del seu territori.

Cal partir del diàleg directe amb la gent jove. Per això en el disseny de les activitats s’han de tenir en compte:

  1. Els horaris (quan?), la participació (què és, com es participa i amb qui gestiones?), l’espai (un de sol, diversos?), l’accessibilitat o distribució dels recursos i els espais (on, per a qui?).
  2. Els prejudicis en matèria de gènere que es poden tenir i que poden esbiaixar l’anàlisi i l’elaboració de models de participació del jovent. Per tant, és fonamental analitzar i incloure les seves voluntats i necessitats amb perspectiva de gènere. «La Lore» és un espai virtual amb una proposta dissenyada pel col·lectiu Candela on els joves poden trobar tota la informació referent al gènere i les relacions. «Estimar no fa mal» és un programa de l’Institut Català de les Dones que pretén dotar els i les professionals que treballen amb joves adolescents de les competències necessàries per realitzar accions de prevenció de les situacions d'abús en les relacions afectives i de parella.
  3. Les barreres arquitectòniques, d’aprenentatge o de socialització. Les ciutats, el pobles rurals, els nuclis disseminats o les urbanitzacions, és a dir, el lloc on es viu, és un element a tenir en compte, perquè pot generar desigualtats entre ells en l’accés a espais d’aprenentatges i espais de participació. Algunes són barreres visibles i d’altres són desconegudes pels professionals de joventut, i cal analitzar-les i tenir-les en compte per al desenvolupament de les activitats en espais públics. «Món rural i joves» és una publicació de la Direcció General de Joventut on es fa una anàlisi de la situació i les necessitats dels joves del món rural i es proposa l’adequació de les intervencions i els recursos de les administracions per fer front a aquestes necessitats.
  4. Les classes socials de pertinença, que determinen diverses formes de participació del jovent en funció dels recursos, les experiències, les expectatives, etc. Cal promoure accions que permetin la igualtat d’accés a tota la població. «Xamfrà» és un espai de música i escena del barri del Raval de Barcelona que promou un lloc de trobada per a infants, joves i famílies d’aquest barri i de la ciutat. «BCN Acció Intercultural» és un programa de l’Ajuntament de Barcelona que ha fet una recopilació de productes audiovisuals que permeten reflexionar, a partir de diferents formats (documentals, ficció, conferències...), sobre la interculturalitat. Són també eines per dinamitzar sessions de debat i encetar processos de treball al voltant de la convivència en la diversitat.
  5. Les persones de diversos orígens socials i culturals no només han de poder compartir espais sinó que han de poder establir relacions mútues i dialogants. Cal promoure la interacció des de la diversitat cultural i generar l'intercanvi recíproc, sense perdre les identitats d’origen, però construint noves realitats. Les activitats o les intervencions dels professionals de joventut són claus per afavorir aquestes relacions. La diversitat d’experiències sovint no és reconeguda com un fet que pot aportar un enriquiment de la cooperació intercultural. Per tant, cal dedicar-hi un esforç afegit. «Formació de dinamitzadors de Teatre Fòrum Intercultural»: La Xixa Teatre, Casa Àsia, l’Associació Intercultura i el Pla BCN Interculturalitat presenten aquesta formació orientada a persones i organitzacions que desitgin incorporar el teatre fòrum com a eina de reflexió i de diàleg comunitari i intercultural.
  6. La diversitat de valors associats a les creences religioses que les persones puguin tenir, o no tenir, determinen els comportaments i l’estètica, els quals sovint no són valorats o incorporats en la gestió i planificació dels serveis i recursos. La «Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres educatius de Catalunya»[2] s’ha creat per posar a l’abast dels centres educatius instruments per orientar-los en les qüestions relacionades amb la pluralitat religiosa existent a les aules. La Guia recull principis bàsics d’actuació, normativa, recomanacions sobre diversos àmbits de la vida escolar i unes fitxes sobre els aspectes més rellevants de les confessions religioses presents a Catalunya.

Molts dels conflictes i dels processos d’exclusió social apareixen a partir de com es fa la comunicació i s’informa. Sovint els missatges transmeten d’una manera o altra continguts plens d’estereotips relacionats amb la diversitat, o una manca d’incorporació de mecanismes de reconeixement de l’altre en la comunicació. En el disseny de les activitats s’han de tenir en compte:

  1. Els rumors amb continguts estereotipats són una de les fonts de conflicte entre el jovent. Es pot consultar el «Recull de materials audiovisuals antirumors» generats per l’Estratègia BCN Antirumors i per diferents agents comunicatius de la ciutat.
  2. En la informació que es distribueix, cal vetllar per donar un missatge neutre a l’hora de comunicar-se i tenir en compte la diversitat de persones. L’experiència als Estats Units d’Amèrica mostra com a través d’una imatge neutra no construïm estereotips i acceptem la diversitat.

Moltes de les propostes relacionades amb la formació, el lleure o la participació es construeixen a partir de propostes globals per al jovent, sense tenir en compte el fet de la diversitat i els elements que exclouen i impedeixen reconèixer-la. Identificar i reflectir les diferents barreres i obstacles existents en l’accés i el gaudiment dels recursos i els serveis, permet incidir, des de les àrees de joventut, en la millora de les condicions per generar una igualtat real per al ple desenvolupament de la vida de les persones joves. El disseny hauria de preveure un o alguns dels elements següents:

  1. La inclusió de projectes o propostes cooperatives i comunitàries han de tenir en compte la diversitat. Això significa fer possible que en els espais o serveis juvenils es puguin incorporar progressivament les llengües, les religions i els costums dels nous ciutadans, al mateix temps que aquestes persones s’adapten a la llengua i a la cultura de la societat receptora, i també significa no tractar el col·lectiu de manera homogènia. A la «guia pràctica Interculturalitat en les polítiques locals de joventut» es donen unes bases conceptuals, s’apunten unes línies de treball i es plantegen algunes orientacions per integrar la perspectiva intercultural de forma transversal en les polítiques locals de joventut.
  2. És clau entendre les problemàtiques juvenils analitzant els factors que generen desavantatges socials entre els joves i les joves per raó de sexe, de classe, d’edat, d’origen, de creences religioses, de diversitat funcional i de territori. Analitzar la incidència d’aquests factors ha de permetre reconèixer i entendre la causa real de moltes problemàtiques juvenils i no només veure’n les conseqüències. Aquesta anàlisi pot ajudar a dissenyar o fer propostes d’activitats i projectes en els serveis i els recursos que vetllin per un equilibri de les diversitats que s’hi implementin i que ajudin a corregir les causes estructurals de la desigualtat i a incidir-hi. Les «Fitxes d'experiències de projectes d'interculturalitat per a ens locals»[3] de l’E-Joventut, l’Espai Virtual de Recursos per a les Polítiques de Joventut de la Generalitat de Catalunya, constitueixen diverses propostes d’experiències que pretenen pal·liar les dificultats digitals de la gent jove i acompanyar-los en el procés de recerca de feina perquè esdevinguin més autònoms, al mateix temps que treballa les competències interculturals. I el «Protocol de Joventut per a l’abordatge de la violència masclista»[4] és una publicació que vol facilitar la tasca en la lluita contra la violència masclista i té la voluntat d’establir unes pautes d’actuació comunes per als i les professionals de joventut, en concordança amb els protocols i els circuits d’actuació locals i departamentals ja existents. El gènere és un dels principals factors de desigualtat de la societat, on la relació entre homes i dones es caracteritza principalment per la subordinació de les dones respecte als homes en la majoria d'àmbits de la vida i per un grau diferent d’accés als recursos i a la informació.
  3. La incorporació d’instruments per a la resolució de conflictes i per al diàleg intergeneracional, intercultural i intergènere per promoure la participació inclusiva. A través dels Premis a la convivència de Santa Coloma de Gramenet es promou la participació amb la perspectiva d’inclusió. En el web «Joves en xarxa» es recullen experiències i vídeos de joves de diferents instituts que busquen abordar la resolució de conflictes i de diàleg des de la diversitat.


PARAULES CLAU:
Inclusió, perspectiva de gènere, interculturalitat, classe social, generació, diversitat funcional, territori, gestió de la diversitat, factors estructurals de desigualtat, creences religioses.


Referències[modifica]

  1. Casas Castañé, M. «Carpeta de recursos sobre acollida i gestió de la diversitat per a professionals de joventut» (PDF) (en català). Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya, 2011.
  2. Ballesteros, N; Canimas, J; Gómez, J; Gordó, G. «Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres educatius de Catalunya» (PDF) (en català). Departament de Governació i Relacions Institucionals. Generalitat de Catalunya [Barcelona], 1, 2015.
  3. E-Joventut. «Fitxes d'experiències de projectes d'interculturalitat per a ens locals» (web) (en català). Generalitat de Catalunya.
  4. Sol i Torelló, M; Faura i Cantarell, R; De Moragas, M. «Protocol de Joventut per a l’abordatge de la violència masclista» (PDF) (en català). Direcció General de Joventut. Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya, 2013.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]