Vés al contingut

Guia Jove/La realitat juvenil

Què saps de la gent jove?


Et trobes en alguna d'aquestes situacions?

  • Vols saber com són els joves i les joves del teu municipi i quines són les causes dels problemes que tenen?
  • Vols conèixer amb més profunditat algun aspecte concret de la realitat juvenil?
  • Has de planificar un projecte o un pla local de joventut i et cal fer una diagnosi?
  • Fas diagnosis perquè "toca fer-les" però no en veus la utilitat?


Descripció

[modifica]

La tasca dels professionals i les professionals de joventut consisteix a intervenir sobre la realitat juvenil per transformar-la. Conèixer la realitat sobre la qual es vol intervenir és indispensable per saber sobre què cal actuar i quina és la millor manera de fer-ho. Per això cal insistir en el fet que la diagnosi de la joventut i el seu context social no és només una exigència en la redacció de plans i de projectes, sinó una activitat fonamental i molt necessària per transformar la realitat.

Aquesta transformació serà realment efectiva quan s’hagin identificat, a partir de necessitats compartides amb la gent jove, les tecles que cal tocar per generar els canvis desitjats. Aquesta és, precisament, la raó per la qual cal conèixer amb precisió la realitat juvenil i el seu entorn.

Resulta, a més, que els i les professionals de la dinamització juvenil, en la seva feina diària, estan molt a prop del coneixement d’aquesta realitat. Cal, per tant, valorar aquest coneixement quotidià dels i les professionals de joventut i utilitzar-lo com la primera eina fonamental per diagnosticar. També és cert que en alguns moments cal combinar aquest coneixement amb unes eines sistemàtiques d’anàlisi i amb el coneixement dels mateixos joves i d’altres agents que intervenen en el context social juvenil i les polítiques que s’hi adrecen. Quan les diagnosis han estat compartides i consensuades amb les persones joves i amb d’altres actors de les polítiques de joventut, l’impacte de les accions que se’n deriven és més eficaç.

La tasca d’anàlisi es fa encara més necessària en un col·lectiu tan divers com el juvenil, que viu en un context dinàmic, amb canvis constants, la qual cosa obliga a fer les intervencions dirigides al jovent molt més flexibles per adaptar-se a una realitat canviant.

Desenvolupament

[modifica]

En l’apartat següent es detallen els aspectes més rellevants a tenir en compte a l’hora d’analitzar la realitat juvenil i el seu context social i polític i amb quines eines es pot comptar per fer-ho.

  1. Els professionals i les professionals que treballen directament amb joves tenen a l’abast, més que ningú, molta informació útil per conèixer quina és la realitat de les persones joves i els seus condicionants de context. Són, per tant, un actor privilegiat a l’hora d’obtenir informació i plantejar estratègies d’anàlisi per conèixer millor la realitat juvenil. Aquest coneixement es genera en les interaccions que els professionals i la gent jove tenen en l’espai públic. És en aquests espais –tant al carrer com en equipaments públics– on la gent jove viu, interacciona i es manifesta, i són, per tant, fonts de coneixement de la seva realitat que el professional acostuma a tenir molt a prop. Paradoxalment, molt sovint, aquesta informació de primera mà no es té gaire en compte. Per tant, cal valorar el coneixement quotidià de què disposa el professional i integrar-lo en els processos d’anàlisi i les diagnosis dels plans i les polítiques de joventut.
  2. En paral·lel, cal tenir en compte que per fer una bona diagnosi no n’hi ha prou amb el coneixement espontani. En primer lloc, perquè cal fer dialogar aquest coneixement professional amb altres fonts d’informació i amb el coneixement d’altres actors i de la mateixa gent jove. I en segon lloc, perquè el coneixement que s’obté en una diagnosi ha de poder ser compartit i, per tant, ha de ser comprensible per qualsevol persona que hi vulgui accedir. Per fer possible això, cal que l’anàlisi de la realitat de la joventut i el seu context segueixi un procediment de diagnosi sistemàtica on s’expliciti què es vol analitzar, d’on prové la informació que s’utilitza, quins actors es tenen en compte i com s’arriba a les conclusions que se n’extreuen. Amb tota la flexibilitat imprescindible en aquest tipus d’anàlisi, aquest procediment ha de seguir els passos que s’utilitzen en una recerca. La «Guia per elaborar la diagnosi del pla local de joventut»[1] presenta una forma d’estructurar aquest procediment en el camp de l’anàlisi de la realitat i les polítiques de joventut. 
  3. Un element fonamental a tenir en compte quan s’inicia un procés de diagnosi és el de la participació o la producció conjunta de coneixement amb la gent jove i altres agents del municipi. Com més visions i perspectives hi intervinguin, més riques seran les conclusions en complexitat. La participació afegeix qualitat, en la mesura que ajuda a millorar les polítiques que se’n deriven, les quals ajusta a les necessitats reals, amb més consens social i amb més coresponsabilitat ciutadana. Però la participació juvenil i d’altres agents en el procés d’anàlisi són també una oportunitat per implicar els diferents agents com a subjectes actius i protagonistes de l’acció transformadora. D’aquesta manera es generen espais de comunicació i de participació amb les persones joves del municipi i dinàmiques de treball en xarxa amb altres agents que intervenen en la realitat de les persones joves i les polítiques de joventut. Es tracta, doncs, d’afavorir les diagnosis compartides on el professional, les persones joves i els agents del territori dialoguen per integrar les diferents visions de la joventut en un mateix procés d’aprofundiment en el coneixement de la realitat juvenil i el seu context. És important entendre que la participació no consisteix en un moment puntual, sinó que és un procés d’aprenentatge. Perquè la diagnosi sigui realment una coproducció de coneixement, no n’hi ha prou amb aportacions puntuals, sinó que cal posar en marxa un procés de participació en què els diferents agents (polítics, professionals i, especialment, joves) construeixin conjuntament polítiques de joventut, des de la coresponsabilitat, amb capacitat d’incidència en allò que es decideix conjuntament i amb voluntat transformadora. Aquests processos ofereixen la possibilitat de mantenir espais i mecanismes de participació més enllà de la fase de diagnosi, promovent el coneixement mutu entre els diferents actors implicats en el procés, generant hàbits de treball conjunt, enfortint la cohesió de grup, etc. I aquests seran uns factors determinants per a l’èxit de la intervenció i l’aplicació posterior de les polítiques de joventut al municipi. A l’article «La investigación - acción participativa»[2] l’autor explica en què consisteix una investigació - acció participativa i pot servir per orientar diagnosis compartides.

Els elements a tenir en compte que s’han enumerat fins ara (el coneixement del professional, la sistematització de la diagnosi i la participació de joves i agents implicats) contribueixen a incorporar en l’anàlisi el dinamisme i la diversitat de la joventut. La realitat juvenil és especialment dinàmica i les polítiques que s’hi dirigeixen han d’incorporar aquests canvis accelerats. La joventut també és un grup particularment heterogeni. En el procés de diagnosi cal estar alerta a incloure aquesta diversitat en l’anàlisi. En particular, cal dedicar un esforç a fer visibles les problemàtiques d’aquells segments de la població més desafavorits i invisibles. En un dels capítols de l'obra «Joves i inclusió social: Conceptes bàsics, interculturalitat i gènere»[3], per exemple, s’explica com incorporar la perspectiva de gènere en l’anàlisi de la realitat.

Finalment, cal tenir en compte que a l’hora d’analitzar la situació de les persones joves i el seu context pot ser molt útil recórrer a tècniques i eines d’anàlisi que sistematitzen la recollida d’informació, alhora que poden facilitar la participació d’altres agents en el procés. És habitual trobar documents que utilitzin dades estadístiques o anàlisis que han incorporat grups de discussió i entrevistes per conèixer la realitat juvenil. Hi ha moltes tècniques de recollida d’informació i cadascuna serveix per a coses diferents. Per tant, a l’hora de plantejar-se si cal fer un anàlisi DAFO, grups de discussió, tallers, un sociograma o una anàlisi estadística, cal tenir molt clar quin tipus d’informació volem aconseguir, però també quines implicacions, requisits i costos té cadascuna de les possibles tècniques a utilitzar. L’ús d’una o altra tècnica pot contribuir a alguna cosa més que a l’obtenció d’informació; la utilització de tècniques que fomenten la participació dels agents implicats pot ser una bona manera de començar a generar canvis. Per escollir les eines a utilitzar, tenint en compte tot això, es pot consultar la «Guia breu de tècniques i eines d’anàlisi per a les polítiques de joventut»[4], on es fa un recull de les tècniques més habituals i se’n destaca el tipus d’informació que ofereixen cadascuna.


PARAULES CLAU:
Anàlisi, recerca, diagnosi compartida, coneixements del professional, tècniques i eines d’anàlisi, realitat juvenil.


Referències

[modifica]
  1. ↑ Direcció General de Joventut. «Curs sobre polítiques local de joventut 2022-2023» (PDF) (en català). Observatori Català de la Joventut. Generalitat de Catalunya, Juliol 2023.
  2. ↑ Martí, JOEL. «La investigación - acción participativa. Estructura y fases» (PDF) (en castellà). Redcimas, 2012.
  3. ↑ Migueiz, Sílvia. «3.5.1 L’anàlisi de la realitat juvenil i de les polítiques de joventut amb perspectiva de gènere». A: Joves i inclusió social: Conceptes bàsics, interculturalitat i gènere (PDF) (en català). Escola d'Administració Pública de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 2011. 
  4. ↑ Agència Catalana de la Joventut. «Guia breu de tècniques i anàlisis per a les polítiques de joventut» (PDF) (en català). Observatori Català de la Joventut. Generalitat de Catalunya [Barcelona], Juliol 2011.

Bilbiografia

[modifica]
  • Espai Virtual de Recursos per a les Polítiques de Joventut. «Guia: els grups de discussió pas a pas» (Web) (en català). Barcelona: Agència Catalana de la Joventut. Generalitat de Catalunya, 2008.
  • Martí, J; Jorba, L. Àrea de presidència. Direcció de Comunicació. Tècniques participatives per al debat grupal (PDF) (en català). Barcelona: Diputació de Barcelona, 2011, p. 76 (Documents de Treball. Sèrie Igualtat i ciutadania). 

Enllaços externs

[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Guia_Jove/La_realitat_juvenil&oldid=74401»