Guia Jove/El rol de la persona dinamitzadora

Salta a la navegació Salta a la cerca
Professional de joventut, vius o sobrevius?
Street Art of George Town, Penang.JPG


Et trobes en alguna d'aquestes situacions?

  • Acabes de començar com a professional de joventut.
  • Mai has dinamitzat a gent jove.
  • Estàs desmotivat i els teus dies són com els dies “de la marmota”.
  • Els teus caps no et fan cas i et sents sol o sola en el dia a dia.
  • Obres un nou equipament juvenil.


Descripció[modifica]

El treball amb els joves és molt divertit i engrescador però alhora és complex i fluctuant. Els diferents interessos i objectius de la dinamització fan que l’estatus i el rol del professional sigui molt divers. Per exemple, l’encàrrec varia si es treballa per a una empresa privada, una administració o una associació sense afany de lucre arrelada a un territori. Per treballar per a la gent jove, cal fer-ho des dels joves i amb els joves. D’aquí es deriva la tasca de dinamització que s’ha de desenvolupar independentment de la categoria professional que es tingui (informador/a, tècnic/a, dinamitzador/a, etc.). I que el jovent conegui la seva realitat i adquireixi eines per tal de transformar-la en col·lectivitat, des dels valors com el suport mutu i la solidaritat. La persona dinamitzadora els ha d’acompanyar, però mai ha de decidir per ells o elles. Aquesta és una feina complexa però apassionant. Llavors, quines han de ser les habilitats i les competències a l’hora de treballar des dels joves i amb joves? Els dinamitzadors i dinamitzadores, què han de construir amb les competències i habilitats? Quins són els rols?

L’article «¿Qué significa dinamizar a los jóvenes?»[1] ajuda a reflexionar sobre l’animació sociocultural, la participació social i el treball amb joves des de diferents perspectives, i alhora permet ampliar el concepte que es vol abordar en aquesta fitxa.

Desenvolupament[modifica]

Tot això està molt bé, però cal anar pam a pam. Així, quines haurien de ser les habilitats i les competències que s’han de desenvolupar en el dia a dia per fer la feina? No cal aplicar-les totes de cop perquè el superdinamitzador no existeix. Fent una ullada a algunes de les més bàsiques, la persona dinamitzadora ha ser capaç de:

  1. Escoltar i tenir la pell porosa a les necessitats i les inquietuds dels joves: des d’un dibuix o una conversa informal a una enquesta oficial. Tot són vies que serveixen.
  2. Facilitar eines i recursos als joves a partir de les seves necessitats i inquietuds. Per fer-ho, els professionals es poden formar o poden tenir en compte les diferents guies publicades i els recursos que ofereix la Direcció General de Joventut o altres institucions.
  3. Donar autonomia als joves. Deixar que caminin, no donar-ho tot fet.
  4. Permetre que les coses es facin de manera diferent i permetre el dret a l'equivocació. Per exemple, quan el cartell que han fet els joves que ha d’anunciar un concert ha sortit sense el lloc on es durà a terme. No passa res, segur que hi ha solucions imaginatives al seu cap i a les seves mans.
  5. Obrir el camí. Mostrar que el que sembla impossible és possible. Des de viatjar a altres països fent intercanvis a gestionar bucs d’assaigs, organitzar activitats culturals allí on només hi havia passivitat...
  6. Ser conscient dels diferents processos de l'individu i dels processos col·lectius. No es neix ensenyat. A participar s’hi aprèn participant.
  7. Treballar i fomentar habilitats personals i socials com l’escolta, l’atenció, l’esforç o el treball en equip. Es poden introduir a través de jocs i dinàmiques, o simplement a través de les reunions o activitats que organitzem.
  8. Concebre el conflicte com un procés d'aprenentatge i creixement i, per tant, com una cosa positiva. No estar d’acord amb les activitats de la festa major pot ser un bon motor per organitzar-ne de noves.
  9. Transmetre els valors del projecte i la importància de l'autoorganització social i la coresponsabilitat. S’ha d’explicar que no es tracta de donar servei sinó de construir projectes  en comú.
  10. Generar transparència sobre el que es decideix i el que es fa en tots els espais. Crear mecanismes perquè la informació arribi i flueixi de manera constant. Hi ha un munt d’eines TIC que ho faciliten.
  11. Fomentar la interrelació entre els diferents joves, grups i espais de participació creant encontres i activitats comunes: un punt de trobada, una mostra final, un acte d’inauguració de curs, una reunió per valorar l’any, etc.
  12. Comunicar el projecte, difondre'l i informar-ne al territori que l'envolta, i als caps, és clar! Tenir un projecte educatiu escrit i penjat a la web, i tenir un full de mà que reculli les funcions i els objectius de l’espai, a fi d’escampar-lo perquè que el coneguin des del forner fins al regidor. Fer de pont entre la comunitat o l’entorn i el col·lectiu de joves.
  13. Utilitzar tant l'equipament com el medi obert (les places i els carrers). Tot pot ser part del projecte. No s’ha d’esperar que vinguin els joves, s’ha d’anar a buscar-los.
  14. Generar vincle, tant en línia com presencialment, i ser un referent per als joves.
  15. I, com a gran repte, fomentar la inclusió i la convivència de la diversitat de gènere, cultural, de llengües...

Aquest «vídeo de Roberto Pescador», tècnic d'adolescència de l'Ajuntament de Badia del Vallès, explica el seu rol com a dinamitzador juvenil en el projecte d’acompanyament de joves que intervé a través de la metodologia de medi obert.

També existeix «xarxanet.org», un recull d’eines que permet treballar les habilitats socials.

I amb tot això, què es fa? Concretem. Si s’apliquen aquestes competències i habilitats, es poden construir uns projectes o unes activitats amb unes característiques concretes que permetran fomentar la dinamització juvenil. Els marcs d’intervenció poden ser el casal, el carrer, l’institut o qualsevol altre lloc, però repetim la idea: això és un petit decàleg. Si s’acompleix tot, serà genial, però és difícil arribar-hi. Que ningú s’atabali. S’ha de perseverar i s’han d’activar les habilitats de la persona dinamitzadora i de la gent jove perquè els projectes siguin:

  • Consensuats: amb una finalitat i uns objectius definits i clars. S'ha de saber cap a on es camina i quins valors s’hi descriuen.
  • Oberts i inclusius: que l’accés hi sigui fàcil i senzill, amb diferents nivells i espais de participació i decisió on es puguin fer aportacions i decidir sobre el funcionament i les línies de treball de coses generals o concretes. Els espais poden ser espontanis i informals: una conversa sobre una fotografia pot derivar en la realització d'una exposició col·lectiva, o bé poden espais ser pensats i organitzats, com una comissió de programació.
  • Càlids: basats en unes bones relacions interpersonals on la calor humana i fer pinya marquin el tarannà. El desenvolupament d’habilitats personals i socials són claus.
  • Diversos: on compartint els mateixos valors es pugui treballar de diferents formes. Les persones i els col·lectius no han de fer les coses d’una única manera, ni han de tenir el mateix nivell d'implicació.
  • Dinàmics: amb espais i accions que permetin a les persones joves implicar-se de diferents formes i generar un procés on cada vegada tinguin més vinculació amb el projecte. Que puguin començar consumint una activitat, que posteriorment puguin organitzar-la, que després puguin decidir quines activitats volen fer i, finalment, que puguin triar quin tipus de projectes volen.
  • Compartits: on la coresponsabilitat i la col·laboració siguin la base del funcionament. La persona i el col·lectiu que hi participa han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres. Sempre que sigui possible, s’hauria de compartir des d’un “Bon dia”, fins als pressupostos, passant per un projector de vídeos.
  • Autònoms: amb independència de les decisions que han de respondre a la realitat del dia a dia. En la mesura del possible, i això és molt complicat, s’ha d’evitar agents externs que decideixin sobre el que passa quotidianament.

Hem vist quines són les habilitats i com ajuden a construir l’acció quotidiana; ara veurem quins són els rols que s’han de desenvolupar en un moment o altre. És important tenir-los presents per ser conscients de quan s’està exercint cadascun d’aquests rols.

  • Com a educador o educadora, s’ha de buscar, en tot moment, la relació personal i l'educació en el canvi d'actituds i valors, per estimular l'acció, tenint en compte els interessos, els valors, les formes de pensar i les possibilitats de les persones.
  • Com a dinamitzador o dinamitzadora, la tasca ha d’implicar els grups cap a l'acció conjunta, i alhora ha d’impulsar actituds comunitàries i actuar sobre la realitat per transformar-la.
  • I com mediador o mediadora social, s’ha de possibilitar la comunicació i les relacions socials amb la resta de la comunitat. S’ha d’avançar en la millora personal i social facilitant a les persones els mitjans necessaris perquè puguin resoldre les seves dificultats, per si mateixes.

En el blog «Educació Transformadora» es presenten quatre definicions didàctiques i divertides de l’animador o animadora sociocultural, una il·lustració, un vídeo, una imatge i una presentació en diapositives.

Es tracta que les persones joves siguin les protagonistes, a partir d’observar i comprendre les característiques d’una situació concreta plantejada per part dels professionals de joventut. I així, es pot facilitar la comunicació entre les persones, reflexionar sobre la responsabilitat i mostrar recursos i habilitats socials. En definitiva, es tracta de fomentar la participació.


PARAULES CLAU:
Habilitats del dinamitzador/a, competències del dinamitzador/a, rol del dinamitzador/a, treball amb joventut.


Referències[modifica]

  1. Berenguer, J.F. «¿Qué significa dinamizar a los jóvenes?» (Web) (en castellà). Murcia: Trabajar con jóvenes, 2014.

Bibliografia[modifica]

  • Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut. Informe cens de professionals en l’àmbit de joventut de Catalunya 2008 (en català). Barcelona: Documenta Universitaria, 2008. ISBN 978-84-92707-88-1. 

Enllaços externs[modifica]