Guia Jove/La planificació de l'activitat

Salta a la navegació Salta a la cerca
Planifiques per transformar?
Chapters Dialogue Challenges for Chapters.JPG


Et trobes en alguna d'aquestes situacions?

  • Fa mesos que repeteixes la mateixa activitat, però no recordes per què un cop et vas plantejar fer-la.
  • Els joves no participen en les activitats que has planificat, tot i que els has demanat quins temes els interessa.
  • Només prioritzes planificar quan s'acosten les subvencions.
  • Trobes més còmode planificar des del despatx que no pas amb el jovent.


Descripció[modifica]

La planificació suposa, a la pràctica, definir quins són els objectius que ha de tenir el projecte que es vol iniciar, quina metodologia emprar, qui l’ha de dur a terme i quan s’ha de fer.

D’aquesta manera s’arriba a assolir els objectius plantejats, i es genera un canvi en la millora de la realitat, s’evita allò no desitjable (o sigui la problemàtica) d’un col·lectiu.

El procés de planificació esdevé un espai per a l’aprenentatge i la implicació del col·lectiu juvenil en el projecte. Cal estendre'l més enllà de l'equip tècnic i procurar que els joves i les joves l'assumeixin com a element propi, necessari i significatiu. D'aquesta manera la planificació participativa i educativa esdevindrà la clau de la tasca diària d’un professional de joventut.

La intervenció social s’entén com l’acció planificada i tècnica per dur a terme canvis en la realitat social d'una comunitat; el seu desenvolupament requereix la participació activa de dita comunitat. Així, es defineixen un conjunt d’activitats a executar en un termini i amb uns recursos determinats per tal d’assolir els objectius i els resultats que donin resposta a les necessitats de la comunitat i que hi propiciïn un canvi.

La planificació suposa una reflexió consensuada entre els tècnics i els polítics, la gent jove i els altres agents que formen part del territori per tal d'organitzar de manera coherent el que es vol aconseguir. Així es podrà esdevenir el punt de referència i una guia del projecte, i amb la nostra intervenció es podrà arribar als objectius marcats en cada moment. Per tant, la seva definició ha de ser clara, assolible i amb una intencionalitat transformadora.

Des de l’Espai Jove de Torrefarrera, abans d’obrir l’equipament al públic, es va apostar per elaborar el «Projecte Educatiu Centre "Cal Jove"», on es recollien els trets d’identitat i la planificació pedagògica d’aquest espai.

A continuació, es descriu com i quan s’han de planificar les accions, iniciatives o activitats del projecte juvenil, qui hi ha de participar i quin rol hi juga cada actor implicat.

Desenvolupament[modifica]

L’inici de la planificació[modifica]

La planificació ha de néixer d’una anàlisi de l’entorn, de les motivacions i els interessos dels joves i les joves, i per tant, el seu origen ha de partir d’una necessitat o d’una problemàtica que calgui transformar-la.

Fruit del que assenyalin la diagnosi i l’avaluació, s’han de tenir en compte els elements necessaris per planificar l’activitat més adequada i aconseguir els objectius que es volen assolir. Ara bé, cal tenir molt present que el rol del professional de joventut és implicar el col·lectiu juvenil des de zero. No s’hi val que només participin en el desenvolupament de l’activitat. La participació real té sentit quan participen en els processos de gestió: la planificació, el seguiment i l’avaluació .

Pas a pas cap al nostre objectiu[modifica]

Els objectius de la intervenció han de tenir diversos nivells. Es pot parlar d'objectius estratègics, que tenen a veure amb allò que es vol aconseguir al final de tot el procés; i d'objectius operatius, que es poden fixar en períodes de temps més curts i que enfoquen gradualment l'acció que es planifica, la qual cosa ajuda a tenir una percepció més clara de si es va pel bon camí. També es poden veure els objectius operatius com els que s’assoleixen directament de la realització d’una activitat; diferents activitats permeten assolir diferents objectius operatius. Les dues visions són complementàries.

Per exemple: al nostre municipi hi ha un alt atur en els joves de 18 a 25 anys. Davant d’aquest fet, es pot plantejar com a objectiu estratègic incrementar el nombre de joves ocupats a través de millorar l’oferta educativa dins l’espai jove. Es pot començar identificant quina és la seqüència d’objectius que cal anar assolint abans d’arribar al màxim, tenint en compte que han de respondre a una necessitat. Es pot pensar que el primer que cal és augmentar un 15% el nombre d’inscrits a l’oferta formativa per apropar més joves a l’espai jove; aquest serà el primer objectiu operatiu. En funció de l’objectiu s’han de planificar accions de visibilitat de l'espai al territori per generar més inscripcions als cursos d’ocupació. Als tres primers mesos hi haurà aquest objectiu operatiu i les accions que es desenvolupin aniran en aquest sentit. Ara imaginem que, passat el primer trimestre, tenim un grup de 15 joves que s’han inscrit als cursos i vénen regularment. Es planteja un objectiu operatiu nou: implicar-los en la planificació de les activitats, per exemple fent una borsa de treball i, alhora, generar identitat amb l’espai. Per assolir aquest segon objectiu, es pot planificar una assemblea quinzenal que podria ser l'espai regular per a la presa de decisions sobre les activitats. Potser les assemblees seran l'espai on també es desenvolupa, conjuntament amb altres col·lectius joves, la planificació d’altres activitats de lleure.

La planificació és doncs la manera de plasmar en accions l'estratègia que es té en l’espai amb la gent jove i per a ella, i aporta una sèrie d'avantatges molt significatives:

  • Contribueix a ordenar i a dotar de sentit les activitats, ja que, a partir de l’eina del cronograma, dóna una temporalitat, assegura una seqüència i obtenim una visió de futur de les nostres actuacions.
  • Aporta eficiència en la consecució dels resultats previstos.
  • Potencia la col·laboració entre els professionals de joventut, els joves i les joves i la resta d’agents del territori (la comunitat), per la qual cosa la coresponsabilitat esdevé l’element principal.
  • Permet preveure les fases d’inici i final de les nostres intervencions.
  • Ajuda a tenir sempre present, per part de tots els components de l'organització, els objectius i la seva adequació al medi, quan és necessari.
  • Permet aprofitar les oportunitats i preveure les dificultats amb les quals ens podem trobar i donar una resposta concreta per readaptar-nos.
  • Trenca la resistència al canvi; s’ha de ser conscient que l’entorn més proper és canviant i que s’han de crear les estratègies correctes per donar-hi resposta.

Un exemple de projecte socioeducatiu per a joves és «Ksameu», a Figueres, on els i les joves són els protagonistes de les seves activitats planificades. 

Com se sap si s’està planificant correctament?[modifica]

Per saber si s’està planificant i duent el procés correctament, cal identificar uns indicadors inicials d'avaluació. A través d'aquests indicadors es pot mesurar: si s’està tenint un impacte, si s’està duent a terme, òptimament, la planificació per aconseguir els objectius marcats en el procés de l’actuació, si l’activitat planificada respon als interessos del públic objectiu, si els nivells de participació són els esperats, i si s’han pogut mobilitzar els recursos humans i físics necessaris per desenvolupar-la.

L’article «Metodologies per al disseny i avaluació de projectes»[1] mostra una manera fàcil i completa de com dissenyar la planificació.

El seguiment fa corregir petites coses. Però si aquest punt de control evidencia que res està sortint com s’esperava, pot significar que la planificació i el disseny de l’activitat no responien a la realitat des del punt de partida.

Per tal d'afavorir una bona planificació, cal identificar totes les accions que s’han de dur a terme per assolir els objectius plantejats en un marc temporal determinat. Habitualment es poden situar punts de control en diferents moments del procés, els quals s’anomenen avaluació intermèdia o de seguiment de l’activitat, que serveixen per revisar si el pla està sent adequat o no. En aquests moments, si hi ha alguna desviació sobre el previst, es pot revisar la planificació i modificar-la per adequar-la favorablement. En el transcurs d'un any, és una bona praxis situar aquests moments de revisió al final de cada trimestre i realitzar una valoració final en acabar el curs o l’any.

Qüestions clau per a una bona planificació[modifica]

  • Qui planifica? Tots aquells actors que hi estiguin implicats, en aquest cas, els joves i les joves. És per aquest motiu que cal determinar estratègicament quines accions han d'estar planificades amb el suport de la gent jove i entendre que el rol del professional és facilitar-los la participació, tot vetllant pels objectius del projecte juvenil. El paper del personal tècnic és el d'acompanyar; el protagonisme i les decisions estan en mans del col·lectiu juvenil.
  • Com es planifica? Les eines o les dinàmiques que s’utilitzen per promoure la participació del col·lectiu juvenil en la planificació han de tenir un caràcter dinàmic, proper i, inclús, es pot plantejar que estiguin barrejades amb una activitat lúdica. Es tracta de generar un espai engrescador i motivador, que encaixi amb la dinàmica habitual de l'espai jove, però que doni el rang d'importància necessari al procés de planificació. En el manual «Técnicas participativas para la educación popular» es troba un recull molt complert de tècniques que poden afavorir aquests moments de planificació.

Eines de suport a la planificació: cronograma i fitxa d'activitats[modifica]

Una de les eines més habituals per plasmar la planificació és el cronograma d'activitats . Es tracta d'un gràfic de barres, on la longitud de cada barra representa la durada en dies, setmanes, mesos o anys d'una activitat. La utilitat d'aquest gràfic és que assenyala la freqüència amb què s'ha d'executar cert nombre d'activitats, d'acord amb la durada de cadascuna d’aquestes.

Una altra eina clau per sistematitzar la planificació és la fitxa d’activitat, un document que plasma tots els elements que cal saber: a quin objectiu respon, qui és el responsable d'executar-la i valorar-la, a quin públic va dirigida, quins altres agents hi intervenen, amb quins recursos materials i físics es desenvoluparà i quan es durà a terme. És important implicar el col·lectiu juvenil en la redacció d'aquesta fitxa i deixar-hi un espai per a la valoració un cop acabada, de manera que al final de cada curs es tingui una memòria anual en què quedi recollit tot el que s'ha planificat i els resultats obtinguts.


PARAULES CLAU:
Teoria del canvi, tècniques de participació, preavaluació, seguiment, avaluació participativa, planificació, disseny, anàlisi de la realitat, cronograma, fitxa d'activitat, objectius.


Referències[modifica]

  1. Oms, Mònica; Ramos, Xavier. «Metodologies per al disseny i avaluació de projectes». A: Planificació i avaluació d'un projecte (Web) (en català). Escola d’Administració Pública de Catalunya. Generalitat de Catalunya. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]