Guia Jove/Les persones joves participen

Salta a la navegació Salta a la cerca
Sempre participen els mateixos?


Et trobes en alguna d'aquestes situacions?

  • Parles sempre del mateix i amb les mateixes persones.
  • Et centres més en l’àmbit de la representativitat (entitats formalment constituïdes) i treballes amb la lògica de significativitat i la flexibilitat (adaptar-se a nous canals, maneres de fer i nous perfils de joves).
  • Quan defineixes els temes o àmbits de participació juvenil (sobre què i per a què participar) no tens en compte la dimensió afectiva de les persones joves.


Descripció[modifica]

La gent jove realment no participa? Qui no participa? Quin perfil de jove participa? Quina és la finalitat d'aquesta participació? D’on sorgeix la iniciativa de participar?

Respondre aquestes preguntes porta a ampliar el punt de mira per constatar que la gent jove té interès per la política, però presenta peculiaritats en relació amb la població adulta, tal com es posa de manifest a l'«Enquesta de participació i política 2011»[1]. La gent jove construeix la seva identitat col·lectiva fonamentalment a través d’espais d’acció relacionats amb la vida quotidiana (drets de la dona, defensa del medi ambient, consum crític, etc.). Les seves reivindicacions giren sovint entorn de l’exercici dels drets i participen molt més en modalitats horitzontals, amb xarxes més informals, flexibles, amb un fort arrelament comunitari i fugint de la burocràcia.

L’error més greu és pensar en el col·lectiu com un tot homogeni. La gent jove és un col·lectiu divers, no totes les persones joves són iguals, ni pensen igual, ni s’organitzen igual. Per això és important tenir present aquesta diversitat a l’hora de plantejar espais de diàleg amb la gent jove, ja que si només es tenen presents les entitats juvenils, s’està deixant de banda la pluralitat del col·lectiu jove, sobretot en aquells municipis amb poc teixit associatiu.

El dilema és esbrinar si participa aquell que pot (dimensió cognitiva) o aquell que vol (dimensió afectiva), tot afegint un tercer element, segons la teoria del voluntarisme cívic, que diu que participa aquella persona a qui es demana que ho faci. Així doncs, des dels mecanismes i espais de participació generats cal abordar si mitjançant la dinamització juvenil es contribueix a reproduir o a trencar amb aquest triple condicionant: participa qui pot, qui vol i qui es convida. 

Desenvolupament[modifica]

La gent jove té un protagonisme cada vegada més protagonista i rellevant, sobretot si observem les mobilitzacions socials dels darrers temps. Moltes d’aquestes mobilit­zacions han estat impulsades per moviments, plataformes o col·lectius que tenen un caràcter més espontani i horit­zontal que les organitzacions més tradicionals. Per aprofundir en aquesta idea es pot veure la publicació «Moviments socials i joves activistes».

Actualment, hi ha diverses formes d’acció col·lectiva que no demanen necessàriament la formalització tradicional del teixit associatiu i que plantegen fórmules més flexibles, horitzontals i ad-hoc. Han estat molts els qui han optat per aquestes noves maneres d’expressar-se col·lectivament, ara cal reflexionar si els canals de participació existents s’adapten a aquestes formes no convencionals que constitueixen un nou repte per a la democràcia i la societat.

En aquest sentit, és important que els òrgans de participació, els processos participatius o la participació que es pugui donar en un espai juvenil, per exemple, també tinguin present aquesta diversitat de formes de participar per atendre les diferents inquietuds de la gent jove. En algunes ocasions hi ha reticències perquè determinats col·lectius tinguin un protagonisme en els espais de participació i en els equipaments bàsicament pel seu grau de formalització com a entitat constituïda o no, quan el més rellevant és la implicació que representen i la pluralitat de discursos que aporten. «La Descoordinadora», de l’Espai Jove l’Escorxador, de Palau Solità i Plegamans, recull aquesta pluralitat d’actors interna.

Existeixen molts elements que condicionen les formes de participar i l’interès per fer-ho, com l’entorn familiar i les amistats, la trajectòria associativa de la persona, els recursos propis, el context, etc. Per això és important analitzar la participació de la gent jove més enllà de la desmotivació amb la qual tradicionalment se l’ha associada, per tal de cercar fórmules que incrementin la possibilitat, la capacitat i l’interès per participar (poder, saber i voler).

Hi ha barreres informatives que condicionen l’accés a la participació. Aquest accés també es veu condicionat per la voluntat política d’erigir o d’implementar un tipus de participació i no un altre i, al mateix temps, opera la desigualtat social en la participació juvenil. Efectivament, hi ha una correlació entre el nivell d’estudis de les persones joves i el dels seus progenitors pel seu interès a l’hora de participar. Hi ha un binomi inclusió social i participació ciutadana, on existeixen barreres d’accés a les quals se sumen distàncies afectives (la valoració de la utilitat com a persona i el grup amb el qual s’identifiquen).

Més enllà de la riquesa que aporta la participació més estructurada que funciona amb alguns perfils de gent jove, cal cercar estratègies per afavorir la participació d’aquells que es troben més allunyats dels espais de participació tradicionals (entitats, equipaments, òrgans de participació...) i no responen als interessos que els professionals de la joventut els pressuposen. I, per quins motius els i les joves es mobilitzen? Doncs, per aquelles qüestions que consideren significatives, vinculades a la seva proximitat i amb una relació més immediata amb la seva vida i les seves necessitats. Per exemple, es tractaria d’elaborar una programació d’activitats on tinguin un paper protagonista, que respongui als seus interessos, que els recursos siguin útils per al seu projecte de vida o que els processos polítics siguin rellevants per a l’experiència vital de les persones joves.

Per arribar a diferents col·lectius és fonamental parar especial atenció a la diversitat d’espais d’intervenció amb les persones joves, com són els centres educatius, per exemple. L’espai públic també és un espai d’intervenció per detectar, connectar i mobilitzar els i les joves en relació amb els interessos i les necessitats que tinguin. I l’excusa pot ser ben diversa: des d’activitats de lleure, a organitzacions esportives o esdeveniments culturals i artístics. D’aquesta manera, més enllà de la dimensió cognitiva (participa qui pot, qui en sap, qui coneix i qui es convida a fer-ho) també s’està treballant la dimensió afectiva (participa qui vol, qui es motiva).

Així, des de l’anàlisi de la realitat juvenil del municipi es podran plantejar accions, estratègies i projectes participatius que considerin la pluralitat i s’adrecin de manera específica a determinats grups de gent jove amb barreres tant cognitives com afectives, que requereixin fer un pas més enllà del model de convidar a participar i s’adrecin a intervenir socioeducativament per participar, tot apoderant per participar. Per posar un exemple, en el marc d’un grup de joves que s’identifiquin amb el hip-hop, es pot treballar des dels seus propis codis (grafisme, ball, etc.) per tal de generar un procés de coresponsabilitat, cocreació i cogestió.

És important vetllar perquè la participació sigui significativa, i això es pot aconseguir millor des de la vessant afectiva. Pot variar segons els interessos, les necessitats i la cultura participativa dels diversos joves, tant a escala individual com en grup. Per això és fonamental garantir la capacitat dels i les joves d’incidir en les polítiques públiques iniciant les accions participatives des de baix per, treballar a poc a poc la seva vinculació amb les polítiques juvenils i del territori.

La participació juvenil requereix ampliar la seva formulació conceptual (què entenem per participació) i fomentar noves estratègies, eines i espais adaptats a les realitats de la població jove. Potser es tracta de posar el focus en la dinamització sociocultural del col·lectiu, donar-los suport per fer, per crear i perquè es percebin com a grups apoderats, i no tant en la interpel·lació de la participació per se. Dit d’una altra manera, cal centrar-se més en el fer que en el dir què hem de fer; en experiències més significatives, amb més aprenentatges, amb lògica de procés i menys normatives.

Només abordant una estratègia de dinamització multinivell (individual, grupal i comunitària) es poden recollir visions i discursos que responguin a la diversitat de la gent jove, des de la posició social, l’origen o el gènere. És a dir, si es vol atendre a la realitat juvenil del municipi i es vol treballar per eliminar les barreres d’accés a la participació de la gent jove en temes clau del municipi, cal reconèixer que les formes d’acció jove són diverses i demanen múltiples fórmules, i que cal donar especial importància a la iniciativa de la gent jove.

No es tracta d’establir un fals diàleg entre vella i nova política, tampoc buscar estratègies de participació que funcionen o que no funcionen, sinó de cercar mecanismes, estratègies, òrgans i canals que permetin tenir el màxim de coneixement i proximitat possibles amb el col·lectiu jove, engegar processos de col·laboració que permetin desenvolupar processos de transformació que incideixin sobre els elements de desigualtat, alhora que permetin reconceptualitzar les formes de relacionar-se entre els actors d’un territori de forma participativa i educativa, recomponent les relacions de poder i potenciant l'aparició de noves formes de fer política (Llobet i Cortés, 2006).


PARAULES CLAU:
Diversitat, pluralitat, representativitat, inclusió, col•lectius juvenils, entitats juvenils, grups informals.


Referències[modifica]

  1. ↑ Soler, R. Observatori de la Joventut de Catalunya. Departament de Benestar Social i Família. Democràcia, participació i joventut. Una anàlisi de l’Enquesta de participació i política 2011 (PDF). 1a edició (en català). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2013, p. 65 (Col·lecció Aportacions). 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Guia_Jove/Les_persones_joves_participen&oldid=61470»