Història de l'art català/Missió arqueològica de l'IEC als Pirineus (1907)
Els precedents
[modifica]L’Institut d'Estudis Catalans(IEC) és una corporació acadèmica fundada a Barcelona el 18 de juny de 1907 per Enric Prat de la Riba, dedicada a la investigació científica superior, dels diversos elements que conformen la cultura catalana.[1]
El 30 d’agost del 1907, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) posava en marxa una expedició anomenada “Missió arqueològico-jurídica a la ratlla d’Aragó”, amb l’objectiu de recopilar informació històrica, artística i jurídica del patrimoni cultural del Pirineu per tal que servís per a estudis posteriors.[2] S’anomenà “arqueològica” perquè es va fer servir el mètode científic de recaptació de dades aplicat al context del patrimoni cultural i artístic.[1]
L’ideòleg d’aquesta iniciativa fou Josep Puig i Cadafalch, membre fundador de l'IEC, qui es trobava en un moment clau de la seva carrera professional i política. Va proposar la dita expedició en la reunió constitutiva de l’IEC (05/07/1907) perquè veia necessari estudiar el patrimoni cultural d’algunes comarques pirinenques.[2] Ell mateix va presentar una proposta i un pressupost de 3.500 pessetes d’aquell moment,[2] que van ser acceptats pels membres de l’ICE. L'acompanyarien Guillem M. de Brocà, membre fundador de l'IEC, Mn. Josep Gudiol, Josep Goday i Adolf Mas.[2]
La “Missió arqueològico-jurídica a la ratlla d’Aragó” fou el punt de partida de l’estudi científic de l'art romànic català. Els seus antecedents podrien trobar-se en els anomenats "viatges pintorescs"[3]; textos il·lustrats que es començaren a publicar a la França de finals del segle XVIII amb l'objectiu de de presentar als lectors llocs desconeguts. També sorgirien iniciatives similars al territori espanyol com a resultat de la recerca de la identitat nacional. A la Catalunya de finals del segle XIX un dels impulsors de la recuperació identitària fou l’excursionisme organitzat per agrupacions com l’Associació Catalana d’Excursions Científiques (1876) [4], motivada per redescobrir el patrimoni allunyat dels grans nuclis poblacionals, les quals començarien a publicar fascicles mensuals amb fotogravats dels llocs que es visitaven.
Es desconeix en què es va inspirar Puig i Cadafalch exactament per realitzar l'expedició, però tant ell com en Gudiol eren membres del Centre Excursionista de Catalunya i seguidors dels seus butlletins. Per la seva banda, Brocà freqüentava el balneari de Caldes de Boí, com tants altres membres de la burgesia barcelonina del moment. Lluis Domènech i Montaner, amb qui Puig mantenia una bona relació i amb qui compartia la idea que les arrels de la identitat catalana estaven en el romànic[5], també era excursionista. Domènech ja havia visitat la Vall d’Aran i la Ribagorça, a més, va ser el primer en estudiar monogràficament l’art romànic [6]. Els seus quaderns eren ben coneguts per Puig i podrien haver estat una mena de guió en termes d’organització de la futura expedició.
L’interès per l’estudi de la història, l’art i la cultura catalanes durant la Renaixença i el Noucentisme, que s’interessaven per la identitat catalana i la recerca dels seus orígens, seria un altre dels detonats de la recuperació identitària. L’Exposició d’Art Antic del 1902 o les expedicions prèvies a la La Seu d’Urgell i a la Cerdanya, organitzades per la Junta de Museus de Barcelona amb l'objectiu d'adquirir obres d’art i mobles directament a les parròquies [2], també jugarien un paper important.
Els membres de l'expedició
[modifica]Josep Puig i Cadafalch (1867-1956)
[modifica]Era arquitecte modernista català, on destaca per les seves obres: la Casa Martí ("Quatre Gats", 1895-1896) o la Casa Terradas ("de les Punxes", 1905); historiador de l’art, on va obtenir el Premi Martorell pel llibre anomenat L'arquitectura romànica a Catalunya amb la col·laboració d'Antoni de Falguera i Josep Goday; arqueòleg; polític català, on participava en la fundació de la Lliga Regionalista (principis 1901), regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1902-1905) i diputat a Corts en els comicis del 21 d'abril de 1907, i fundador i membre de l’Institut d'Estudis Catalans.[7]
En l’expedició hi va participar com a director de la missió, tenia com a ajudant a Josep Goday, el qual li recollia en quaderns una sèrie d'apunts relacionats amb les esglésies que visitaren. D’aquests se’n conserva un total de dos quaderns, els quals no tenen número de registre definitiu, de manera que per identificar-los s'utilitza un número general del codi de reproducció (CR 104.818 i CR 104.817).[8] Actualment es localitzen a l'Arxiu Nacional de Catalunya,[9]
D'altra banda, també se'n va publicar l'anomenat Les Iglesies romàniques amb cobertes de fusta de les valls de Bohí i d'Aran a l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans.[1]
Quaderns CR 104.818 i CR 104.817
[modifica]Consisteix en dos quaderns de fulls de paper de color crema, marró o verdós i enquadernats amb tapes de cartró i tela; un (CR 104.818) conserva 32 fulls i l'altre (CR 104.817) 26. Al seu interior hi apareixen, coincidint majoritàriament amb l'ordre de l'itinerari, anotacions sobre les característiques dels edificis com ara la seva identificació amb el nom de la població, la data de la visita (en algunes ocasions) o d'elements arquitectònics (làpides, motllures, paviments, capitells, finestres, pilars, encavallades o mobiliari); com també croquis a mà alçada de plantes, seccions o alçats de construccions.
Cal tenir en compte que algunes pàgines dels quaderns també són dedicades a expedicions posteriors corresponents a Empúries, Torrella de Fluvià, Sant Martí Sarroca, Cervelló, Vila-rodona, Pedret, Obiols, Sant Llorenç, la Pobla de Lillet i Sant Jaume de Frontanyà. [8]
Josep Goday i Casals (1882-1936)
[modifica]Era arquitecte municipal de Barcelona, on destaca per les seves obres: Col·legi Públic Lluís Vives, Grup Escolar Ramon Llull, Grup Escolar Pere Vila (totes construïdes entre els anys 1917 i 1932) i la Casa de Correus i Telègrafs (1927); i historiador de l’art.[7]
En l’expedició era el més jove del grup, amb vint-i-cinc anys d'edat ja tenia el títol d'arquitecte i participava com a ajudant de Puig i Cadafalch en el seu despatx professional, per tant, es dedicava a mesurar els edificis, dibuixar les plantes i les seccions, i estudiar-ne les principals característiques.[9]
Mossèn Josep Gudiol i Cunill (1872-1931)
[modifica]Era arqueòleg; historiador; director i conservador del Museu Episcopal de Vic; assessor artístic del xocolater Antoni Amatller;[7] considerat el pare de la Història de l’Art a Catalunya[1] i col·leccionista de vidre romà. [7]
Va rebre el premi Martorell per la seva monografia i pel tractat d'història de l'art que porta per nom: Nocions d'Arqueologia Sagrada Catalana.[7]
Durant l’expedició recollia dades al seu quadern sobre l’escultura, la pintura mural, les imatges, les inscripcions, els objectes, el mobiliari i la indumentària de les esglésies. Amb això va dur a terme la Memòria de l'expedició a la Vall d'Aran i la Ribagorça.
A més, va obtenir una carta de presentació firmada pel bisbe de Vic i una segona firmada pel bisbe d'Urgell, les quals eren les que els permetia accedir a les esglésies.[7]
Memòria de l'expedició a la Vall d'Aran i la Ribagorça
[modifica]La memòria consistia en el recull del treball realitzat durant l'expedició format per 57 folis escrits per una cara amb fotografies del fotògraf Adolf Mas les quals il·lustraven els texts. S'estructura mitjançant els següents capítols: "Monuments literaris", "Escultura", "Pintura", "Mobiliari" i "Indumentària i els seus accessoris".
Tot i això, de la memòria només es va publicar a l'Anuari de l'IEC l'annex que porta per nom El Necrologi de l'iglesia de Roda.
Actualment es conserva a l'Arxiu de l'Institut d'Estudis Catalans.[10]
Adolf Mas i Ginestà (1861-1936)
[modifica]Va exercir d'advocat durant una curta temporada, però la seva gran afició estava relacionada amb les arts, de manera que va estudiar fotografia i es va convertir en un fotògraf d'alt prestigi especialitzat en l'art, l’arquitectura, l’arqueologia i el paisatge.[1] En aquest àmbit va publicar, juntament amb Puig i Cadafalch, l'Inventari Iconogràfic de Catalunya, que més endavant el van ampliar tot realitzant el Repertori Iconogràfic d'Espanya.[11]
D'altra banda, va ser membre de la colla dels "Quatre Gats".[7]
En l’expedició hi exercia, per tant, com a fotògraf, però també es va encarregar d'inventariar els béns mobles de les esglésies.[1]
El reportatge fotogràfic
[modifica]El reportatge fotogràfic consisteix en un total de 251 negatius registrats i vuit anul·lats posteriorment. Els 251 negatius actualment són conservats a la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic. Els negatius es divideixen en quatre grups segons les seves característiques:
- 122 negatius estereoscòpics sobre plaques de format 6 x 13 cm nominals (5,8 x 12,9 cm reals, amb dos imatges de 5,8 x 6,4 cm, gairebé idèntiques, a cada placa). Són numerats a la sèrie E. Revelats a mà alçada.
- 26 negatius estereoscòpics sobre plaques de format 9 x 18 cm (amb dos imatges de 9 x 9 cm, gairebé idèntiques, a cada placa). Són numerats a la sèrie E. Perfectament enquadrats i revelats amb trípode.
- 101 negatius sobre plaques de format 13 x 18 cm nominals (12,9 x 17,8 cm reals). Són numerats a la sèrie C. Perfectament enquadrats i revelats amb trípode.
- 2 negatius sobre plaques de format 10 x 15 cm nominals (9,8 x 14,9 cm reals). Són numerats a la sèrie C. Revelats a mà alçada.[12]
Guillem Maria de Brocà i Montagut (1850-1936)
[modifica]Era historiador del dret, advocat i jurista, expert en dret català. Va ser president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya (1899-1901); membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona; degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona (1911-1915); [7] i fundador i membre de l’Institut d'Estudis Catalans.
En l’expedició es va encarregar de les investigacions jurídiques i en va publicar les Costums jurídiques a la ratlla d'Aragó a l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans.[1]
L'Expedició del 1907
[modifica]La missió científica va tenir lloc entre el 30 d'agost i el 14 de setembre. Les zones explorades foren la Vall d'Aran i la part alta de la conca de la Noguera Ribagorçana; especialment les valls de Boí, Luchon i Isàvena. El propòsit era visitar edificis religiosos i civils de fàbrica romànica, aixecar plànols, fer fotografies i recollir informació jurídica.
L'aval dels bisbes va ser fonamental per poder accedir a tots els racons de les esglésies i per poder-ne fer fotografies.[2] Com a fet divertit, el grup va haver d'accedir a una de les esglésies (Santa Maria d'Ovarra) per la finestra, ja que no disposaven de gaire temps, i no trobaven ningú que els obrís la porta.[2]
La logística de l'excursió va estar perfectament planificada, especialment pels allotjaments i el lloguer de cavalleries que l'utilitzaven per transportar l'equip fotogràfic;[13] sabien perfectament on havien d'anar i què havien de visitar, en cas contrari no els hagués estat possible recollir tanta informació en una expedició de tan sols dues setmanes.
Tanmateix, en diverses ocasions, els membres de l'expedició es van veure sobrepassats bé pels materials trobats, bé pel temps de què disposaven, com es pot llegir en els quaderns de Gudiol on Puig i Brocà deixaren testimoni de com s'ajudaven els uns als altres.[14]
Per a l'expedició van necessitar cartes avalades pels bisbes, quaderns de notes, llapis, cinta mètrica, un parell o tres de càmeres de diferents formats, un trípode, xassís, més de 250 plaques de vidre, estris i productes pel revelat dels negatius.[13] Els trams més llargs del recorregut els van fer en tren; la resta els feren a peu o a lloms de sis matxos que els acompanyaven.
L'itinerari
[modifica]El grup va sortir de Barcelona el 30 d'agost de 1907 en tren, amb destinació a Banhèras de Luishon, via Narbona i Tolosa .[15] Feren nit a Tolosa i l'endemà (31 d'agost) visitaren l'església de Sant Sadurní i el monestir dels Agustins. Al migdia agafaren el tren fins a Banhèras de Luishon, on començarien la Missió. Abans, però es van desviar per documentar tres esglésies a la vall de l'Arbost: l'ermita de Sant Pe a Saint-Tritous, i les esglésies de Casós de l'Arbost i Sent Aventin .[16] Abans que caigués la nit, és probable que el grup passés pel port del Portilló per poder començar ben d'hora l'endemà des de Bossòst .[17]
Els dies 1 i 2 de setembre es dedicaren a recórrer la vall d'Aran acompanyats de l'excursionista Juli Soler i Santaló;[18] gran coneixedor del Pirineu Central i autor de la guia monogràfica de la vall d'Aran, que els facilità molt la tasca. Durant aquesta jornada van visitar i documentar les esglésies de l'Assumpció de Bossòst, santa Maria de Mijaran, sant Martí de Gausac, sant Sadurní de Betren, santa Maria i sant Joan d'Arties, sant Andreu de Casau, sant Miquèu de Viella i sant Pèir d'Escunhau. Per a fer-ho possible, el grup es va haver de dividir momentàniament i trobar-se més tard a Viella, per remuntar plegats la Garona fins a Salardú on farien nit.
El 3 de setembre van passar, a peu o a llom de cinc matxos i un més que portava el material fotogràfic, de la conca de la Garona a la conca del Noguera Ribagorçana, tot creuant el Circ de Colomers i el Port de Caldes .[19] La dificultat d'aquest tram, que fregava els 2.500 metres d'altitud en part del recorregut ,[20] va quedar testimoniada en una carta de Mn. Gudiol on descrivia el periple d'aquella "Jornada perillosa".[21] Tant els va costar que en arribar a Caldes de Boí a un quart d'una de la nit,[22] decidiren passar la jornada següent (dimecres 4 de setembre) descansant al balneari per recuperar forces.
El 5 i el 6 de setembre els dedicaren a explorar la vall de Boí. Dijous van visitar l'església de santa Eulàlia d'Erill la Vall, l'església de sant Joan de Boí i les esglésies de santa Maria i sant Climent de Taüll. Va ser el dia més satisfactori per la rellevància de les troballes. A més a més, van descobrir un exemple representatiu de la forma estructural més primitiva, a partir de la qual hauria evolucionat l'arquitectura romànica catalana .[23] Divendres van visitar les esglésies de la Nativitat i de sant Quirc de Durro, sant Feliu de Barruera, santa Maria de Cardet, l'Assumpció de Coll i santa Maria de Sarroqueta a Llesp.
El 7 de setembre comencen a Pont de Suert visitant l'església de santa Maria de Viu de Llevata i segueixen fins a Lavaix on s'aturen per documentar les ruïnes del monestir cistercenc de santa Maria. La jornada continuaria travessant les gorges de les Escales i travessant el riu pel Pont Alt ,[24] i s'aturarien just abans d'arribar a Sopeira per visitar l'església de l'antiga abadia de santa Maria d'Alaó.
El 8 de setembre sortiren des d'Areny, on deixarien el Noguera Ribagorçana per creuar la vall d'Isàvena i documentar el monestir de sant Esteve del Mall.
El 9 de setembre el passaren a Roda d'Isàvena, on visitaren l'antiga seu episcopal. I el 10 de setembre s'aproparen fins a Ovarra per visitar l'església de santa Maria.
L'11 de setembre iniciaren el viatge de tornada cap a Lleida on agafarien el tren fins a Barcelona. El 12 de setembre, de baixada, s'aturarien a Tolba i Tamarit. El 13 de setembre van arribar a Lleida on visitaren les esglésies de sant Ruf, sant Llorenç i el sepulcre romà de Corbins. L'endemà (14 de setembre) agafaren el tren cap a Barcelona on serien rebuts amb tots els honors i es donaria per conclosa l'expedició.
Quadre resum
[modifica]| Dies | Recorregut | Esglésies visitades | Peces relacionades amb el quadern de Gudiol[25] |
|---|---|---|---|
| 30 d'agost | Barcelona – Narbona (tren - 250 Km)
Narbona - Tolosa de Llenguadoc (tren - 155 Km) |
||
| 31 d'agost
Tolosa de Llenguadoc - Banheràs de Luishon (tren - 140 Km) |
Tolosa de Llenguadoc | Església de Sant Sadurní
Museu del monestir dels Agustins |
- Museu dels Agustins: capitells del claustre de Santa Maria de La Daurade de Toulouse i capitells de la catedral de Saint-Étienne de Toulouse.[26] |
| 1 de setembre
Luishon - Saint-Tritous - Luishon (18 Km - 5 h) Luishon - Bossost (Portilló - 19 Km - 5 h) |
Saint-Tritous | Ermita de Sant Pé | - Creu coral s. XIII-XIV / XVII
- 11 urnes romanes - Imatge Mare de Déu s. XIV - Imatge Sant Pere s. XV - Imatge Sant Jaume s. XV - Imatge Sant bisbe (blai) s. XV |
| Casós de l'Arbost | Església de Casós de l'Arbost | - Làpida
- Urna romana - Pintures murals 1525 | |
| Sent Aventin | Església de Sent Aventin | - Portada
- Escultura Mare de Déu - Escultura Anunciació Sant Joaquim - Escultura Sent Aventi - 3 esteles gales - 3 ares votives - Estela amb raïms - Reixa-tradició romànica - Pica beneitera - Pica beneitera s. XIV - Pica baptismal - Mare de Déu s. XVI - Sarcòfag - Pintures murals - Dosser s. XVI | |
| 2 de setembre
Bossost - Viella (16 Km - 4/5 h) |
Bossost | Església de l’Assumpció de Maria | |
| Vilac | Església de Sant Feliu | ||
| Mijaran | Església de l’Assumpció de Maria | ||
| Gausac | Església de Sant Martí | ||
| Casau | Església de Sant Andreu | ||
| Viella - Salardú (9 1/2 Km - 2 1/2 h) | Viella | Esglèsia Sant Miquèu | - Documents arxiu
- Tasses casa de la vila - Portada - Retaule finals s. XV - Capa pluvial s. XVI - Casulla - 2 dalmàtiques |
| Betren | Església de Sant Esteve | - Portada s. XIV | |
| Escunhau | Església de Sant Pèir | - Portada s. XIII
- Pintures-fusta - Restes de pintures murals s. XVI? - Fragment de vitrall - Retaule s. XVI - Banc s. XVI - Pica baptismal | |
| Garòs | |||
| Arties | Església de Santa Maria | - Retaule de meitat del s. XV
- Pintura Mare de Déu a la sagristia - Sagrari - Pintures laterals presbiteri 1589 - Pintura mural volta | |
| Arties | Església de Sant Joan (templers) | - Imatge Sant Joan Baptista
- Imatge Sant Esteve - Imatge Santa Anna, Verge i Nen - Retaule Miquel Viella 1531 - Retaule Sant Sabi - Imatge Sant Pau - Imatge Santa Mª Magdalena - Trona 1573 | |
| Salardú | Església de Sant Andreu | - Portada s. XIII
- Sant Crist s. XIII - Reixa - Vitrall s. XVI - Trona s. XVI | |
| 3 de setembre
Salardú - Caldes de Boí (Colomers - 16 h) |
|||
| 4 de setembre | Caldes de Boí | - Llibres de la consòrcia | |
| 5 de setembre | Erill la Vall | Església de Santa Eulàlia | - Cor alt s. XVI
- Retaule major s. XVI - Arxiu - Objectes s. XVI-XVII - Devallament s. XIII - Sant bisbe s. XV |
| Boí | Església de Sant Joan de Boí | - Mare de Déu Caldes principi s. XIV
- Murals interior bizantins - Portada pintada - Taula Sant Pere s. XVI - Imatge Mare de Déu s. XIV - Capsa policromada - Caixa amb calats gòtics | |
| Taüll | Santa Maria | - Retaule 1616
- Frontal apostolats s. XII-XIII - Devallament s. XIII-XIV - Crucifix s. XIII - Imatge Mare de Déu de la Llet s. XIII - Verge devallament - Pintures murals finals s. XII | |
| Taüll | Sant Climent | - Sant Joan devallament
- Inscripció consagració 1124 - Pintures murals absis - Restes pintures murals - Creu s. XII-XIII - Retaule major 1620-30 - Frontal romànic repintat - Capsa relíquies - Capseta - Frontal romànic - Frontal Sant Climent s. XIII - Imatge Mare de Déu s. XIII - Banc moresc s. XVI - 2 retaules laterals 1572 - Bagul molt anitc - Barana del cor moresca | |
| 6 de setembre
Caldes de Boí - El Pont de Suert (22 Km - 5 1/2 h) |
Durro | Església de la Nativitat | - Crist davallament
- Verge davallament - Retaule Sant Joan s. XVI (fragment) - Bancal i Sant Pau retaule major - Creu processional s. XVI - Portada s. XIII - Custòdia s. XVI - Pergamins s. XVI - Capa pluvial finals s. XVI |
| Durro | Sant Quirc | ||
| Barruera | Església de Sant Feliu | - Retaule 1572
- Retaule - 2 retaules laterals | |
| Cardet | Església de Santa Maria | ||
| Coll | Església de l’Assumpció | - Retaule major 1769
- Sant Crist - Retaule Sant Sadurní s. XVI - Barana de cor gòtica s. XVI | |
| Llesp | Santa Maria de Sarroqueta | - Retaule repintat 1632
- Portada amb monograma - Balconat de fusta | |
| 7 de setembre
El Pont de Suert - Areny (24 Km - 6 h) |
El Pont de Suert | Església de Santa Maria de Viu de Llevata | - Imatge Mare de Déu finals s. XV - principis s. XVI
- Gradual cistercenc 1668 - Tovallola de li brodada s. XVI - Caixa relíquies s. XVI - Mare de Déu de Lavaix s. XVI - Altar major 1741 |
| Lavaix | Monestir de Santa Maria | ||
| Alaó - Sopeira | Antiga abadia de Santa Maria | - 5 quadres
- Paviment del presbiteri - Imatge Mare de Déu s. XII - Creu processional plata s. XVII - Vera creu estil Lluís XV - Custòdia s. XVI (Juan de Ansa) - Arxiu - Làpida romana a una vinya | |
| 8 de setembre
Areny - Roda d'Isàvena (20 Km - 5/6 h) |
Areny | - Imatge Mare de Déu dreta
- Capseta de joies | |
| Sant Esteve del Mall | Monestir de Sant Esteve | - Pergamí consagració altar 1108
- Fragment de teixit - Hostier s. XIV - Reliquiari plata s. XVI | |
| 9 de setembre | Roda d'Isàvena - antiga seu episcopal | Seu episcopal de Roda d’Isàvena | - Portada s. XIII
- Sepulcre altar cripta - Imatge Mare de Déu s. XIV-XV - Cadira dels bisbes s. XII - 3 draps relíquies - 2 pintes litúrgiques - Necrologi claustre ss. XII-XIV - Inscripció interior església - Retaule major i portes 1555-56 - 5 casulles - 2 capes pluvials - Retaule Sant Miquel mm. s. XVI - Cadira abacial - Tapis frontal - Tapis bancal s. XVI - Calaixera sagristia s. XVI - 2 vasos esmerilats finals s. XVIII - Gerret aragonès s. XVII - Murals romànics cripta |
| 10 de setembre
Roda - Ovarra (13 Km - 3/4 h) |
Ovarra | Església de Santa Maria | - Retaule s. XVI
- Escultura Mare de Déu dreta - Antic altar retaule - Sepulcre guerrer escut grífols - Còpia carta fundacional - Sepulcre guerrer - Làpida |
| 11 de setembre
Ovarra - Tolba (36 Km - 9 h) |
Tolba | - Portapau
- Escultura Mare de Déu façana | |
| 12 de setembre
Tolba - Lleida (71 Km - 18 h) |
Tamarit | ||
| 13 de setembre | Lleida | ||
| Lleida | Església de Sant Ruf | ||
| Corbins | Sepulcre romà de Corbins | ||
| 14 de setembre
Lleida - Barcelona (tren - 170 Km) |
El resultat de l'expedició
[modifica]La memòria de Gudiol constitueix el primer estudi sobre el romànic de la Vall d’Aran i la Ribagorça visitat en aquella expedició.[27] Segons la crònica publicada a l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans els resultats de l'expedició foren preciosos.[28]
Fruit d’aquell viatge, l’IEC va editar diverses publicacions per difondre els resultats de l’expedició. Les primeres foren: "Les iglesies romàniques ab cobertes de fusta de les valls de Bohí i d'Aran" (publicat per Josep Puig i Cadafalch), "El Necrologi de l'iglesia de Roda" (publicat per Josep Gudiol) i "Costums jurídiques a la ratlla d'Aragó" (publicat per Guillem M. de Brocà).[1] Totes tres aparegueren a l’Anuari MCMVII de l’ICE.[29]
Dues altres publicacions relacionades amb l’expedició foren: "Les pintures murals catalanes" (4 fascicles publicats per l’IEC el 1907, 1910, 1911 i 1921) i "L’arquitectura romànica a Catalunya" (4 volums publicats entre 1909 i 1918 per Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera i Josep Goday, il·lustrats amb les fotografies realitzades per Adolf Mas, que els va valdre el Premi Martorell).[1]
Entre els conjunts artístics recuperats cal esmentar el grup escultòric del Davallament de Santa Eulàlia d’Erill-la-Vall, un conjunt iconogràfic únic a Catalunya, o les pintures murals de Sant Climent i de Santa Maria de Taüll.
La documentació aportada per l’expedició va ser molt rellevant perquè constitueix un testimoni de com eren les esglésies en aquell moment; una “instantània” que estava a punt de canviar de manera substancial al llarg del segle XX per causa de la compra d’obres, l’arrencament de pintures murals (1919) i el desmantellament dels contextos litúrgics durant la Guerra Civil.[2]
Des de llavors, el conjunt romànic de les esglésies romàniques de la Vall de Boí (Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí i Santa Eulàlia d’Erill la Vall) s’ha anat revaloritzant i ha anat guanyant reconeixement i protecció, fins aconseguir ser inscrit com a Patrimoni Mundial per la UNESCO el 30 de novembre de l’any 2000. A més a més, les peces trobades es custodien entre el Museu Episcopal de Vic i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 El (re)descobriment del Romànic de la Vall de Boí. La Missió Arqueològica de 1907..
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Missió: romànic». Institut d’Estudis Catalans, 2020. [Consulta: ?/9/2020].
- ↑ Fundació "la Caixa". La missió arqueològica del 1907 als Pirineus. 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa", p.13. ISBN 978-84-7664-981-7
- ↑ Fundació "la Caixa". La missió arqueològica del 1907 als Pirineus . 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa", p.15. ISBN 978-84-7664-981-7.
- ↑ Fundació "la Caixa". La missió arqueològica del 1907 als Pirineus . 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa", p.15. ISBN 978-84-7664-981-7.
- ↑ Lorés, Immaculada; Guardia, Milagros. El Pirineu Romànic vist per Josep Gudiol i Emili Gandia. 2013. Tremp: Garsineu Edicions, p. 40. ISBN 978-84-941734-1-7.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 La missió arqueològica del 1907 als Pirineus. 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa", p. 13. ISBN 978-84-7664-981-7.
- ↑ 8,0 8,1 La missió arqueològica del 1907 als Pirineus. 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa", p. 33. ISBN 978-84-7664-981-7.
- ↑ 9,0 9,1 Lorés, Immaculada; Guardia, Milagros. El Pirineu Romànic vist per Josep Gudiol i Emili Gandia. 2013. Tremp: Garsineu Edicions, p. 44-45. ISBN 978-84-941734-1-7.
- ↑ LORÉS OTZET, Immaculada; GUARDIA PONS, Milagros. «Quaderns del MEV VII». Les recerques i les publicacions de Josep Gudiol i Cunill en el context científic i cultural català, 2014, pàg. 55.
- ↑ Perrotta, Carmen. «Tesi doctoral». De la toga a la cámera fotogràfica: Adolf Mas Ginestà (1860-1936). Innovación archivística al servicio del arte románico., pàg. 34.
- ↑ La missió arqueològica del 1907 als Pirineus. 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa", p. 116. ISBN 978-84-7664-981-7.
- ↑ 13,0 13,1 La missió arqueològica del 1907 als Pirineus. 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa", p. 17. ISBN 978-84-7664-981-7.
- ↑ Lorés, Immaculada; Guardia, Milagros. El Pirineu Romànic vist per Josep Gudiol i Emili Gandia. 2013. Tremp: Garsineu Edicions, p. 48. ISBN 978-84-941734-1-7.
- ↑ Fundació "la Caixa". La missió arqueològica del 1907 als Pirineus . 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa", p.17. ISBN 978-84-7664-981-7.
- ↑ Fundació "la Caixa". La missió arqueològica del 1907 als Pirineus . 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa", p.17. ISBN 978-84-7664-981-7.
- ↑ Fundació "la Caixa". La missió arqueològica del 1907 als Pirineus . 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa", p.17. ISBN 978-84-7664-981-7.
- ↑ Fundació "la Caixa". La missió arqueològica del 1907 als Pirineus . 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa", p.17. ISBN 978-84-7664-981-7.
- ↑ Fundació "la Caixa". La missió arqueològica del 1907 als Pirineus . 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa", p.19. ISBN 978-84-7664-981-7.
- ↑ p.19
- ↑ Fundació "la Caixa". La missió arqueològica del 1907 als Pirineus . 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa", p.19. ISBN 978-84-7664-981-7.
- ↑ Fundació "la Caixa". La missió arqueològica del 1907 als Pirineus . 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa", p.19. ISBN 978-84-7664-981-7.
- ↑ Fundació "la Caixa". La missió arqueològica del 1907 als Pirineus . 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa", p.19. ISBN 978-84-7664-981-7.
- ↑ Fundació "la Caixa". La missió arqueològica del 1907 als Pirineus . 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa", p.21. ISBN 978-84-7664-981-7.
- ↑ La missió arqueològica del 1907 als Pirineus. 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa", p. 25-29. ISBN 978-84-7664-981-7.
- ↑ Lorés, Immaculada; Guardia, Milagros. El Pirineu Romànic vist per Josep Gudiol i Emili Gandia. 2013. Tremp: Garsineu Edicions, p. 80. ISBN 978-84-941734-1-7.
- ↑ Lorés, Immaculada; Guardia, Milagros. El Pirineu Romànic vist per Josep Gudiol i Emili Gandia. 2013. Tremp: Garsineu Edicions. ISBN 978-84-941734-1-7.
- ↑ La missió arqueològica del 1907 als Pirineus. 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa", p. 9. ISBN 978-84-7664-981-7.
- ↑ Aquestes publicacions es poden consultar en el següent enllaç: https://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=monografies_en_linia&subModuleName=&idCatalogacio=1896#
Bibliografia
[modifica]- El (re)descobriment del Romànic de la Vall de Boí. La Missió Arqueològica de 1907.
- Fundació "la Caixa". La missió arqueològica del 1907 als Pirineus . 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 978-84-7664-981-7.
- LORÉS, Immaculada; GUARDIA, Milagros. El Pririneu Romànic vist per Josep Gudiol i Emili Gandia. 2013. Tremp: Garsineu Edicions. ISBN 978-84-941734-1-7.
- LORÉS OTZET, Immaculada; GUARDIA PONS, Milagros.«Quaderns del MEV VII». Les recerques i les publicacions de Josep Gudiol i Cunill en el context científic i cultural català, 2014, pàg. 51-65.
- «Missió romànic». 2020. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 25/9/2020]
- Perrotta, Carmen. «Tesi doctoral». De la toga a la cámera fotogràfica: Adolf Mas Ginestà (1860-1936). Innovación archivística al servicio del arte románico.
Enllaços externs
[modifica]Portal de Publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans
Galeria d'imatges
[modifica]-
Retrat de Josep Puig i Cadafalch -
Retrat de Mossèn Josep Gudiol i Cunill -
Retrat de Guillem Maria de Brocà -
Retrat d'Adolf Mas i Ginestà -
Basílica de Saint-Sernin. Tolosa de Llenguadoc, Alta Garona, França -
Museu dels Agustins. Tolosa de Llenguadoc, Alta Garona, França -
Capella de Saint-Pé de la Moraine o de Saint-Tritous. Saint-Tritous, Garin, Alta Garona, França -
Església de Sainte-Anne de Cazeaux-de-Larboust. Alta Garona, França -
Església de l’Assumpció de Maria (Mair de Diu dera Purificacion). Bossòst, Vall d’Aran, Lleida -
Església de Santa Maria (Mair de Diu de Mijaran). Mijaran, Vielha i Mijaran, Lleida -
Església de Sant Martí. Gausac, Vielha i Mijaran, Lleida -
Església de Sant Esteve (Sant Estèue). Betren, Vielha i Mijaran, Lleida -
Església de Santa Maria. Arties, Naut Aran, Lleida -
Església de Sant Andreu (Sant Andrèu). Casau, Vielha i Mijaran, Lleida -
Església de Sant Andreu (Sant Andrèu). Salardú, Naut Aran, Lleida -
Església de Santa Eulàlia. Erill la Vall, Vall de Boí, Lleida -
Figures del Davallament de la Creu, Església de Santa Eulàlia -
Església de Sant Joan. Boí, Vall de Boí, Lleida -
Escena de La Lapidació de Sant Esteve, Església de Sant Joan, Boí -
Escena dels joglars, Església de Sant Joan, Boí -
Església de Santa Maria. Taüll, Vall de Boí, Lleida -
Pintures murals de l'Església de Santa Maria de Taüll -
Davallament de la Creu de Santa Maria de Taüll -
Església de Sant Climent. Taüll, Vall de Boí, Lleida -
Pintura mural de l'absis central de l'Església de Sant Climent de Taüll -
Inscripció en una columna del dia de la consagració de l'Església de Sant Climent de Taüll -
Església de la Nativitat. Durro, Vall de Boí, Lleida -
Església de Sant Feliu. Barruera, Vall de Boí, Lleida -
Església de Santa Maria. Cardet, Vall de Boí, Lleida -
Església de l’Assumpció. Cóll, Vall de Boí, Lleida -
Església de Santa Maria de Viu de Llevata. Pont de Suert, Lleida -
Ruïnes del Monestir de Santa Maria de Lavaix de Pont de Suert, 1888. Lleida -
Antiga abadia de Santa Maria d’Alaó. Sopeira, Osca -
Església de Sant Esteve del Mall. Isàvena, Osca -
Catedral de Sant Vicent màrtir. Roda d’Isàvena, Isàvena, Osca -
Sepulcre del Bisbe de Sant Ramon de la Catedral de Sant Vicent màrtir. Roda d’Isàvena -
Església de Santa Maria d’Ovarra, Osca -
Església Sant Ruf. Lleida -
Església de Sant Ruf. Lleida. Imatge d’entre 1880 i 1926 -
Església de Sant Llorenç. Lleida
.jpeg)
_-_2.jpg)
_-_1.jpg)
_Figures_del_Davallament_de_Santa_Maria_de_Ta%C3%BCll_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg)
_-_1.jpg)
