Història de l'art català/La casa romana. Domus, vil·les i insulae

Salta a la navegació Salta a la cerca

Aquest capítol tracta sobre la descripció i explicació dels diferents tipus d'habitatges propis d'època clàssica. Aquests eren habitats segons la posició social que tenien les diferents persones.

Domus[modifica]

Què són i qui acostumava a viure-hi[modifica]

Les domus eren un tipus de casa romana majoritàriament habitades per la població rica i adinerada, hi vivia una única família.[1] Solament les elits més poderoses es podien permetre viure en aquest tipus d’habitatges. Estaven situades en llocs privilegiats, ja que la seva forma i orientació i construcció facilitava l’entrada de llum natural, és per això que pràcticament no tenien finestres.

Parts d'una domus[modifica]

Domus romana
  • El Fauces era el vestíbul, destacava pel seu llarg corredor per les seves columnes a banda i banda i on predominava la decoració de mosaic.[2]
  • L’atri era l’espai central que funcionava com a distribuïdor on la majoria de les estances de la casa s’articulaven entorn aquest atri. Era un pati situat al mig de la domus on al centre hi havia una font o impluvium, el qual emmagatzemava l’aigua de la pluja.
  • El Peristil era una espècie de jardí porticat, els paviments estaven coberts de mosaics amb diferents formes geomètriques. Al darrere del jardí s’hi trobaria l’hortus, era un espai lliure amb vistes on podien respirar i relaxar-se envoltats de natura.

Tot seguit entre aquests dos espais hi trobem el tablinum, era el despatx del Pater familias, també servia per guardar-hi documents de gran importància. Destaca la seva decoració on hi predominen els mosaics, signe de riquesa i poder. El menjador conegut com el triclinium es distribuïa amb diferents llits al voltant formant una mena de U on al centre hi col·locaven el menjar. Era una de les parts més importants de la casa.

  • L’Oecus era una sala de recepció per als invitats, la seva funció principal era la d’acollir quan hi havia un gran nombre de persones que no cabia al triclinium.
  • El lararium era l’espai dedicat al culte.
  • Les exedres eren sales que tenien com a funció principal el descans i la conversa entre els diferents membres de la família o entre els invitats més íntims dels propietaris. Els terres solien estar coberts amb lloses de marbre en forma de figures geomètriques i mosaics.
  • A la sala de la bibliotheca era important que la llum solar natural entrés a dins de l’habitació, per tant la situació d’aquesta sala havia d’estar pensada per aquest objectiu primordial. A més, per tal d’inspirar als escriptors en aquell moment, hi havia diferents estàtues pels diferents punts i espais de la bibliotheca. Aquestes representaven a personatges avantpassats rellevants.

A continuació es detallaran les parts de la casa més particulars:

  • Els dormitoris o cubicula són les habitacions on cada membre de la família en tenia una. El fet que el paviment estigui adornat de mosaics i diferent ornamentació en les diferents parets de l’habitatge mostra el gran poder que tenien les persones que vivien en aquella casa.
  • La cuina o culina era un espai generalment petit, es podria resumir amb uns fogons i una taula, el material que hi destaca és la mamposteria.
  • Els balneum eren bàsicament els banys privats.

Les estances més privades de la casa estaven situades a la part interior, mentre que els espais més comuns estaven més a prop de l’exterior.

Materials[modifica]

A les cases principalment hi predominaven la fusta, la terra, la pedra i maons com a elements de construcció.

Distribució[modifica]

Com que les domus estaven construïdes per a que hi hagués una bona entrada de llum exterior, facilitava que la casa s’escalfés tot i que això no era suficient, el sistema de calefacció eren els brasers, ja que els incendis eren freqüents, van substituir la fusta per pedres més lleugeres.

Generalment, les domus entre altres aspectes, destacaven per no tenir una gran presència de mobles, l’objectiu era mostrar la seva funcionalitat i no tant la comoditat d’aquests. Hi havia dos grans tipus de mobles:[3]

  • Les Instrumenta: Tots aquells elements essencials per la conservació de l’habitatge, se n’aprovisionaven per si algun dia s’havia de fer algun tipus de reparació, hi trobaríem materials com bigues, teules, etc.
  • Supellex: Mobiliari que tenia com a funció principal adornar la casa com quadres, estàtues, etc.

A mesura que va evolucionant la història les diferents infraestructures i instal·lacions dels habitatges canvien al mateix ritme. Els sistemes de calefacció és un dels principals canvis, destaquen les termes[4] i la hypocaustum, la funció principal d’aquest últim era escalfar les diferents estances de la casa.

Vil·les[modifica]

Són les tradicionals cases de camp que els romans posseïen com cases agrícoles i on hi tenien el seu bestiari, graners i fins i tot, per ser l’habitatge dels esclaus i emmagatzematge.

Consten distribuïdes per un o més d’un peristil i amb patis porticats. Depèn de l'ús que se’ls hi donés podien comptar amb instal·lacions com: cellers de vi, estables, magatzems pels diferents productes agraris, tallers d’artesania, hipòdroms, termes privades, molí per fer el pa, etc. Comptaven amb una rica decoració, a partir de mosaics, escultures tot depèn de la riquesa del seu propietari.

Tipus de vil·les[modifica]

  • Urbana:[5] Eren un conjunt d’edificis a partir de passadissos coberts. Es trobaven a prop de les ciutats. Solien ser residències de descans i d’oci de rics propietaris que gran part vivien a la ciutat. Disposaven de totes les comoditats per poder-ne gaudir fins i tot a l’hivern amb una calefacció mitjançant d’un hipocaust. Al voltant d’aquestes, solien tenir-hi zones enjardinades. Es construïen en indrets d’alta bellesa paisatgística.
  • Rústiques: Al principi constava solament d'una sol cabana situada enmig del camp d’una sola estança i pati o corral envoltat d’una cisterna d’aigua. Funció principal; centres agrícoles, vitícoles, ramaders o artesanals i sobretot, com a residència permanent dels rics propietaris. Disposaven de molins d’oli, cellers i les eines pertinents per fer els treballs.

També hi podíem trobar-hi; Vil·les imperials: Residència de l’emperador amb alta protecció  i certa decoració. La més antiga que es té constància, és la de l’emperador Tiberi Capri, que es va construir en una illa.

Funcions[modifica]

Els esclaus hi treballen sota les ordres d’un senyor romà. Els camperols que estaven lliures hi conreaven el camp amb les seves pròpies mans. El vi i l’oli, es conservaven mitjançant unes àmfores i olles, es diu que utilitzaven oli perquè no contenia mantega. Hi tenien grans quantitats de ramats d’ovelles i cabres i feien servir una arada per llaurar-hi la terra.

Distribució[modifica]

Construcció al voltant d’un pati

Parts de les vil·les[modifica]

  • Vil·la Rústica:[6] Era l’habitatge central de l’explotació agrícola la qual al principi constava solament d'una sola cabana amb una estança i un pati/corral amb cisterna per recollir l’aigua. Al llarg del temps, va passar a tenir noves dependències com: el menjador, habitatges dels esclaus, estables per bous i cavalls, galliner, cellers i dependències per guardar-hi carros, eines, premsa pel vi, molí d’oli. Disposaven d’una espaiosa cuina i alcovades d’esclaus
  • Vil·la Urbana - La persona propietària la qual la seva economia no era gaire abundant quan es traslladava al camp, vivia en les millors vil·les rústiques. Estructura molt variada i s’accedia mitjançant un peristil. I les habitacions, s’agrupaven per edificis comunitats per passadissos coberts. Envoltats per horts, boscos i jardins.  Dependències de l’amo, gran pati central al voltant d’on s’hi aixecava la construcció, termes. Constaven d’un atri i un peristil, i el darrer, tenia pavellons i feia una forma hemicicle o U.

Materials[modifica]

Per construir utilitzaven aquell material que trobaven pels voltants, això feia que fossin poc resistents.

Murs de pedra resistent, maons de fang de coure, tàpia encofrada de terra amb calç sobre un petit sòcol i teulades es construïen amb armadures de fusta recobertes de teules plana unides per teules corbes.

Paviments mitjançant màrmols, mosaics, pintures, estàtues.

Les Vil·les romanes especialment a Tàrraco, tenien un doble ús. D’una banda van tenir un ús agrari, la qual sorgeix de la necessitat que tenien la majoria dels propietaris de tenir una instal·lació,  d’aquesta manera el propietari de la parcel·la podia tenir un lloc on viure, descansar i dormir prop d’on treballava.

vil·la romana

D’una altra banda, les vil·les situades fora dels entorns urbans i agrícoles tenien un ús purament residencial. Aquest tipus de Vil·les eren sovint habitades per les persones amb alts càrrecs dins la ciutat, aquestes construccions destacaven principalment per les seves dimensions i luxositat. Especialment eren habitades en èpoques de vacances i de desconnexió. Com a exemple més destacat hi tenim la Vil·la dels Munts.  [7]

Insulae[modifica]

Insulae

Les Insulae eren habitades principalment per les persones amb menys recursos eren habitatges i pisos de lloguer. És dir, aquella classe social, formada per gent popular.

Aquest estil d’habitatges, van sorgir al S.III aC i estaven inspirats a la Camara Alta, situada a Cartago i es van anar estenent arreu de Roma.

Característiques principals[modifica]

  • Sovint eren més altes que les domus ja que estaven dividides en diferents pisos on l’objectiu era que hi cabés el màxim nombre de persones en espais reduïts.
  • Les habitacions que no donaven al carrer, tenien un pati interior comú.
  • A diferència de les domus, les Ínsules presumien de tenir una gran quantitat de finestres ja que no estaven situades en llocs gaire il·luminats i necessitaven de les finestres per aprofitar el màxim de llum i de ventilació.[8]

Eren bàsicament una habitació i on hi solia viure-hi una sola família i on la cuina i latrina eren d’ús comunitari. Solien ser adquirides per aquella gent que no es podia permetre tenir el seu propi habitatge. Podien arribar a ser pisos entre 4 o fins i tot de 6 pisos. El material el qual utilitzaven per a realitzar aquests habitatges eren materials barats, ja que principalment eren construccions de fusta.

Era la propietat d’algú i aquest ho llogava a altra gent. Algunes disposaven d’aigua corrent,[9] sinó havien d’anar a buscar aigua a la font pública, ja que eren molt poques les que disposaven d’un vàter propi.

En general, eren de molt mala qualitat i a més, eren força incòmodes. Constava d’una construcció molt ràpida de realitzar. Tenien molts balcons i a part, les seves finestres donaven a l’exterior.

Cal remarcar, que les classes pobres eren les úniques que podien llogar un pis o fins i tot, una part d’una habitació, ja que les altres classes socials, es podien permetre comprar una casa i gaudir-la en un context més particular.

Les parts de les insulae més arregaldes a nivell decoratiu i estructural, estaven situades a la part baixa on s’hi trobava l’habitatge d’algun individu acomodat i als pisos superiors, hi havia el que s’anomenava cenacula,[10] en canvi, a les humils a la planta baixa estava reservat per les tabernae, les botigues actuals i les quals, estaven obertes completament a l’exterior. Si les comparem entre elles, veiem que eren de forma rectangular i tenien una obertura que també era rectangular a la teulada, a part, també disposaven d’una sortida de fums per tal que permetés l’entrada de llum i d’aigua en cas de pluja.

Compartien moltes zones, instal·lacions i serveis comuns amb altres persones compartides amb diferents famílies, a diferència de les domus que tenien un tret particular i d’una sola família.

Degut a que hi havia persones amb poder que construïen aquests edificis amb l’objectiu de treure’n un benefici, les construccions no estaven fetes amb uns materials massa bons, fet que propiciava incendis i esfondraments força freqüents.

A l’antiga Roma, cal destacar que la gran part de la gent vivia en apartaments de lloguer, que es trobaven dins de les grans agrupacions de cases. I les que millor s’han conservat i que s’han pogut descobrir es troben localitzades a Ostia.[11] Gràcies aquest descobriment, podem obtenir una idea de com antigament vivia la gran majoria de la població.

Les diferents parts dels habitatges mencionats anteriorment són en casos ideals per tal de prendre'n un exemple ja que no tots seguien les mateixes estructures

Referències[modifica]

  1. «La "Domus" Romana».
  2. «L'habitatge: Domus, Villae i Insulae».
  3. «La Vivienda Romana».
  4. «La Vivienda».
  5. «Les Vivendes Romanes».
  6. «Vivienda Romana».
  7. «Vil·la romana».
  8. «L'habitatge: Domus, Villae i Insulae».
  9. «L'habitatge».
  10. «Insulas. Pisos de la Antigua Roma».
  11. «La Vivienda Romana».

Enllaços externs[modifica]