Història de l'art català/Ara d'altar de Sant Pere de la Seu d'Urgell

Salta a la navegació Salta a la cerca
Ara d'altar de Sant Pere de la Seu d'Urgell

L'ara d'altar de Sant Pere de la Seu d'Urgell és una peça de marbre en forma rectangular de principis del segle XI que segurament procedia de la Catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell i que pertany a l'estil d'ares d'altar que es construien entre el segle X i XI als tallers narbonesos. És una de les mostres més interessants d'aquest tipus de taules d'altar conservades a Catalunya.

Història[modifica]

L'ara d'altar de Sant Pere de la Seu d'Urgell és una peça que segurament procedia de la Catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell. La peça es troba a l’església de Sant Miquel de la Seu d’Urgell, originalment dedicada a Sant Pere, i que per tant s’anomenava Sant Pere de la Seu d’Urgell.[1]

La cronologia exacta de l’obra és encara discutida avui en dia, el que es té molt clar és que és una obra del segle XI. Marcel Durliat, utilitza l’argument que la taula de la Seu d’Urgell és una imitació de la de Girona per datar-la posteriorment a la de Girona, que data entre el 1028 i el 1038 i per tant li atribueix a l’estudiada una datació del 1040. [2]

Detall de l'Ara d'altar de Sant Pere de la Seu d'Urgell

Durliat, diu que l’ara d’altar de la Seu d’Urgell és posterior a la consagració del 23 d’octubre de 1040 de la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell. Ponsich tot i això, creu que l’ara d’altar va ser realitzada uns anys abans, concretament al voltant del 1033 en el que es fa referència a una ara d’altar al testament del sant bisbe Ermengol.[3] L’estudiós també comenta que al testament del bisbe Sala del 1003 també es fa esment d’una ara d’altar, però aquesta podria fer referència a la qual es va trobar l’any 1996 al claustre i que avui presideix l’altar de la catedral.[4]

L’ara estudiada, va ser recuperada l’any 1960 de les golfes del damunt de la nau lateral nord de la catedral i aquell mateix any va ser restaurada degut als desperfectes que tenia en tres dels seus costats. Després de la restauració, es va recol·locar a l’església de Sant Miquel on es conserva actualment tot i que es creu que era l’ara d’altar que formava part de l’altar major de Santa Maria de la Seu d’Urgell.[5]

A la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell, trobem una altra ara d’altar de dimensions més petites a l’estudiada. L'any 1996, durant la campanya d'excavacions que es van realitzar al claustre, va aparèixer aquesta ara d’altar, també de marbre i que es trobava partida per la meitat i col·locada cap per avall en la galeria del claustre del 1603.[6] Aquesta ara de dimensions petites compta amb trets arcaics, una decoració de motllura doble de mitja canya. Es creu que era l’ara que hi havia a la primera catedral. Els grafits són tardans, segurament d’abans de la substitució de l’ara per l’estudiada. Actualment l’ara es troba restaurada i presideix l’altar major de la catedral.[7]

Detall de l'Ara d'altar de Sant Pere de la Seu d'Urgell

Descripció[modifica]

L’ara d’altar de Sant Pere de la Seu d’Urgell és una peça de marbre blanc de forma rectangular, que fa 144 x 90 x 15,5 cm i que forma part del tipus de taules rectangulars de lòbuls que Marcel Durliat atribueix dins de la producció dels tallers narbonesos del segle X i XI.[8]

La taula compta amb 24 lòbuls plans, els de la part més allargada amb forma semicircular i els dels costats curts i els angles de la taula amb forma de ferradura. Així doncs tenim 12 lòbuls amb forma semicircular i 12 amb arcs de ferradura.[9] Als carcanyols dels lòbuls hi trobem decoració vegetal diversa. En els costats més llargs trobem florons amb dibuixos complexes i als costats laterals, florons simples de forma trilobada. Aquests tipus de florons que trobem en els carcanyols, els trobem també a l’ara d’altar de Girona, a la de Quarante o a la de Notre-Dame de Rodez. Al voltant d’aquests lòbuls s’hi representen uns registres de sanefes geomètriques que alternen dos elements decoratius que són els mateixos que trobem a l’ara d’altar de Girona. Tot i això, a la de Girona només hi trobem un registre mentre que a la de la Seu d’Urgell en trobem dos. Aquest tipus de registre també el trobem a la petita ara d’altar de Quarante.[10]

La taula d’altar estudiada, segons Marcel Durliat, és una imitació no gaire reeixida de l’ara d’altar de Girona que compta amb una decoració molt més treballada i rica.  Concretament Durliat empra els termes “imitat maldestra” per definir aquesta ara d’altar en comparació amb la de Girona. L’ara d’altar de lòbuls ens recorda al mobiliari pagà, recuperat i transformat pel món paleocristià amb un caràcter litúrgic de possible significació eucarística.[11]

Les ares d'altar dels tallers narbonesos del segle X i XI[modifica]

En primer lloc cal tenir molt clar que Narbona, era una localització molt rica en marbres antics i per tant era un lloc ideal per desenvolupar-hi un taller, el taller narbonès. Els tallers narbonesos van tenir una època d’esplendor a principis del segle XI i al llarg del segle X i van decaure juntament amb els tallers del Rosselló al darrer quart del segle XI.[12]

Els antecedents de les taules lobulades són llunyans i l’hem de cercar al costat de les primeres taules cristianes amb sagnats, abundants al nord d’Àfrica i a la conca oriental del Mediterrani. Un dels trets més curiosos és que a Espanya no es van desenvolupar aquest tipus d’altars i només trobem exemples a Catalunya, com és el cas del de la Seu d’Urgell o el de la Catedral de Girona per exemple. A Itàlia tampoc trobem exemples d’aquests tipus d’altars així que la producció d’aquest tipus d’altars va estar profundament localitzada en un territori, la zona de Narbona i del Rossellonès.[13]

Detall de l'Ara d'altar de la Catedral de Girona

Com hem comentat anteriorment l'ara d'altar estudiada forma part de les ares d'altar típiques dels tallers narbonesos produïdes entre el segle X i XI i per tant a continuació cal veure quines obres d'aquests tallers han restat als nostres dies per observar les semblances o diferències amb l'ara d'altar de Sant Pere de la Seu d'Urgell. Així doncs, trobem diversos exemples d'aquestes taules dels tallers narbonesos:

Ara d’altar de la Catedral de Girona[modifica]

L'ara d'altar de la catedral de Girona, té una cronologia que es trobaria entre el 1028 i el 1038. A l'ara hi trobem una inscripció en la qual ens parla de Petrus Episcopus[14], que sembla referir-se al bisbe Pierre Roger i per tant podríem estar parlant d'una peça realitzada per la consagració de l'any 1038. És una ara d'altar de tallers narbonesos similar també a la de Sant Pere de la Seu d'Urgell i que és considerada el model de l'ara estudiada. Aquesta ara recorreguda per lòbuls és de dimensions superiors a l'estudiada i per tant compta amb un nombre major de lòbuls. Compta amb un registre geomètric mentre que a la de Sant Pere de la Seu d'Urgell en trobem dos, aquesta està més treballada i en el lloc on a l'estudiada i trobaríem el registre geomètric més interior, trobem un registre amb composicions d'escames molt reballades que recorren tota la taula d'altar. Pel que fa als florons, mentre que a la de Sant Pere de la Seu d'Urgell en trobem de complexes i simples, aquí totes són complexes i molt variades. Trobem diversos tipus de florons complexos en aquest cas. Els florons complexos que trobem a la de Sant Pere de la Seu d'Urgell, també els trobem a la de Girona, fet que ens indica que segurament a partir de la de Girona, a Sant Pere de la Seu d'Urgell, van fer una versió amb imitació maldestra tal com es diu a l'article de Marcel Durliat. El marbre de la peça és dels Pirineus. L'interior de la taula es troba rebaixat en tots dos casos.

Ara d’altar de Sant Andreu de Sureda[modifica]

L'ara d'altar que trobem al monestir de Sant Andreu de Sureda és considerada de la primera meitat del segle XI. Marcel Durliat, concretament la data al voltant de 1020 i la considera que és la millor de les taules d'altar de producció de Narbona als tallers rossellonesos.[15] Aquesta taula ens recorda a la taula d'altar de Saint Sernin de Tolouse, també de tipus lobulada que data del 1095. Cal destacar també que al monestir de Sant Andreu de Sureda, tenim una llinda a la porta treballada també pels tallers narbonesos que realitzaven les ares d'altar així com una finestra que compta amb elements reaprofitats d'una porta segurament desmuntada i que presenta similituds amb la llinda i l'ara d'altar. La taula d'altar de Sant Andreu de Sureda, és de dimensions també a la de Sant Pere de la Seu d'Urgell i per tant això dóna joc a què hi hagi bastants més lòbuls.

Detall Ara d'altar de Sant Sernin de Tolouse

Ara d’altar de Saint Sernin de Tolouse[modifica]

L'any 1096, es consagra l'altar major de la catedral de Saint Sernin de Tolouse per part del papa Urbà II. Aquesta ara que comentarem a continuació i que es troba relacionada també amb l'estudiada, correspon al conjunt d'obres que podem lligar a la consagració aquesta del papa Urbà II. La peça de marbre i que es troba molt treballada, conté una inscripció recorreguda en la qual hi posa: Bernardus Guilduinus me fecit. Per tant, podem dir que aquesta obra va ser realitzada per l'escultor Bernardus Guilduinus[16]. Aquesta firma en les taules d'altar narboneses era molt poc habitual i per tant enriqueix el valor de la taula. La taula té els laterals esculpits amb un bust de Crist i busts i escenes de personatges religiosos. Crist es troba al mig amb un llibre beneint l'altar. La taula de Sant Pere de la Seu d'Urgell així com la majoria de taules d'altar dels tallers narbonesos, no presenten decoració escultòrica figurativa en la part lateral. Un dels elements molt curiosos d'aquesta taula d'altar és que entre la part superior de la taula i el lateral, s'hi troba un espai ple d'escates que ens recorden a les de la catedral de Girona, però que aquí estan desplegades en gran quantitat. Aquest motiu d'escates, es reprodueix als models de sarcòfags del segle V i es repeteix en l'escultura d'aquesta època a Tolosa. Les mesures d'aquesta taula d'altar són de 225 cm x 130 cm, mesura similar a l'ara d'altar gran de Quarante i més gran que la de Sant Pere de la Seu d'Urgell. En aquesta ara d'altar, el recorregut superior es troba partit per una part rebaixada en la qual no trobem cap mena d'escultura. La taula de Saint Sernin de Tolouse, compta solament amb florons complexos mentre que en la taula estudiada, els florons que hi trobem també són senzills.

Detall de la Taula d'Altar Petita de Quarante

Ares d’altar de Quarante[modifica]

A l'església de Quarante trobem dues ares d'altar en marbre blanc realitzades als tallers narbonesos al segle X. L'exemplar més petit és el que presenta més similituds amb la taula d'altar estudiada. Aquest exemplar va ser realitzat l'any 1016. Veiem com hi ha també un doble registre de geomètric i compta amb lòbuls semicirculars i de ferradura. Com les dimensions són més reduïdes en aquesta taula, els florons són senzills en tots els costats de la taula, en canvi a l'estudiada els trobem complexos i senzills. No hi ha dubte que l'ara d'altar estudiada i aquesta primera ara estudiada provenen del mateix taller narbonès. Els altars de Quarante van ser consagrats l'any 1053.[17] L'ara gran de mesures 210 cm x 122 cm, i que data del 982, és de dimensions molt superiors a l'estudiada i per tant trobem més lòbuls i hi ha més possibilitat de decoració d'aquesta. Trobem en aquesta també els florons complexos que trobem a l'ara d'altar estudiada així com els flotons trilobats que també els trobem a la de Sant Pere de la Seu d'Urgell.

Ara d'altar de Notre-Dame de Rodez

Ara d’altar de Notre-Dame de Rodez[modifica]

Aquesta peça és un dels últims vestigis de la catedral romànica avui en dia desapareguda i formaria part d'una cronologia semblant a la de la Catedral de Girona, 1038 segons Marcel Durliat. [18]Tot això, hi ha qui diu que és una taula d'altar encarregada per l'abat Deusdeit i per tant seria de cronologia una mica anterior. És una taula de marbre treballat molt semblant també a l'estudiada de Sant Pere de la Seu d'Urgell. En aquesta taula a diferència de l'estudiada, tots els lòbuls menys els angles, són amb forma semicircular. L'any 1662, es va pintar al centre de la taula, una Verge amb el nen acompanyada per àngels que duen lliris. Els capitells sobre els quals es recolza aquesta ara d’altar s’assemblen als capitells del portal del transsepte nord de Conques de la segona meitat del segle XI. Aquesta taula seria també contemporània a la de la catedral de Besançon.

Bibliografia[modifica]

  • ADELL, Joan-Albert et al.«La Catedral de la Seu d'Urgell» 2000. Angle Editorial. ISBN: 978-84-88811-61-5
  • CARRERO SANTAMARÍA, Eduardo. «La Seu d'Urgell, El último conjunto de iglesias. Liturgia, paisaje urbano y arquitectura». Universitat de les Illes Balears. 2010. Anuario de Estudios Medievales. ISSN 0066-5061
  • DURLIAT, Marcel. "Tables d'autel à lobes de la province ecclésiastique de Narbonne (IXe-XIe siècles". Cahiers archéologiques, XVI), 1966, p. 51-75.
  • PLADEVALL, Antoni. «CATALUNYA ROMÀNICA . Vol VI . L'ALT URGELL - ANDORRA», Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 328-353

Referències[modifica]

  1. CARRERO SANTAMARÍA, Eduardo. «La Seu d'Urgell, El último conjunto de iglesias. Liturgia, paisaje urbano y arquitectura». Universitat de les Illes Balears. 2010. Anuario de Estudios Medievales. ISSN 0066-5061
  2. DURLIAT, Marcel. "Tables d'autel à lobes de la province ecclésiastique de Narbonne (IXe-XIe siècles". Cahiers archéologiques, XVI), 1966, p. 51-75.
  3. PLADEVALL, Antoni. «CATALUNYA ROMÀNICA . Vol VI . L'ALT URGELL - ANDORRA», Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 328-353
  4. DURLIAT, Marcel. "Tables d'autel à lobes de la province ecclésiastique de Narbonne (IXe-XIe siècles". Cahiers archéologiques, XVI), 1966, p. 51-75.
  5. ADELL, Joan-Albert et al.«La Catedral de la Seu d'Urgell» 2000. Angle Editorial. ISBN: 978-84-88811-61-5
  6. CARRERO SANTAMARÍA, Eduardo. «La Seu d'Urgell, El último conjunto de iglesias. Liturgia, paisaje urbano y arquitectura». Universitat de les Illes Balears. 2010. Anuario de Estudios Medievales. ISSN 0066-5061
  7. ADELL, Joan-Albert et al.«La Catedral de la Seu d'Urgell» 2000. Angle Editorial. ISBN: 978-84-88811-61-5
  8. PLADEVALL, Antoni. «CATALUNYA ROMÀNICA . Vol VI . L'ALT URGELL - ANDORRA», Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 328-353
  9. PLADEVALL, Antoni. «CATALUNYA ROMÀNICA . Vol VI . L'ALT URGELL - ANDORRA», Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 328-353
  10. DURLIAT, Marcel. "Tables d'autel à lobes de la province ecclésiastique de Narbonne (IXe-XIe siècles". Cahiers archéologiques, XVI), 1966, p. 51-75.
  11. DURLIAT, Marcel. "Tables d'autel à lobes de la province ecclésiastique de Narbonne (IXe-XIe siècles". Cahiers archéologiques, XVI), 1966, p. 51-75.
  12. DURLIAT, Marcel. "Tables d'autel à lobes de la province ecclésiastique de Narbonne (IXe-XIe siècles". Cahiers archéologiques, XVI), 1966, p. 51-75.
  13. DURLIAT, Marcel. "Tables d'autel à lobes de la province ecclésiastique de Narbonne (IXe-XIe siècles". Cahiers archéologiques, XVI), 1966, p. 51-75.
  14. DURLIAT, Marcel. "Tables d'autel à lobes de la province ecclésiastique de Narbonne (IXe-XIe siècles". Cahiers archéologiques, XVI), 1966, p. 51-75.
  15. DURLIAT, Marcel. "Tables d'autel à lobes de la province ecclésiastique de Narbonne (IXe-XIe siècles". Cahiers archéologiques, XVI), 1966, p. 51-75.
  16. DURLIAT, Marcel. "Tables d'autel à lobes de la province ecclésiastique de Narbonne (IXe-XIe siècles". Cahiers archéologiques, XVI), 1966, p. 51-75.
  17. DURLIAT, Marcel. "Tables d'autel à lobes de la province ecclésiastique de Narbonne (IXe-XIe siècles". Cahiers archéologiques, XVI), 1966, p. 51-75.
  18. DURLIAT, Marcel. "Tables d'autel à lobes de la province ecclésiastique de Narbonne (IXe-XIe siècles". Cahiers archéologiques, XVI), 1966, p. 51-75.