Guia Jove/L'espai públic

La vida es fa al carrer?

Et trobes en alguna d'aquestes situacions?

  • No disposes d’un espai físic d’intervenció.
  • El perfil dels usuaris de l’equipament és molt tancat i cal trobar estratègies per arribar a altres col•lectius.
  • Vols treballar educativament des d’àmbits d'interacció més propers a la gent jove.

Descripció[modifica]

L'espai públic són els carrers, les places, els parcs (espais oberts) i els equipaments culturals, sanitaris, esportius, educatius (espais tancats). En aquests espais, la gent jove es relaciona, viu, aprèn i és. Són espais que canvien constantment i on es pot observar la interacció comunitària del jovent i la seva diversitat. Precisament, és la comunitat qui fa un paper fonamental com a agent educatiu per a ells, perquè la cultura i les normes regulen les relacions tant entre les persones com amb l’entorn.

La intervenció en el medi obert implica sortir dels espais de treball més clàssics per apropar-se als espais naturals de la gent jove. Cal ser accessible i pròxim per facilitar l’establiment d’un vincle educatiu i personal amb les persones i els grups, perquè la forma d’intervenció varia, com s’amplia a la fitxa rol de la persona dinamitzadora.

Pensar en una intervenció en l'espai públic és plantejar-se els recursos des d'una mirada centrada en els llocs on són els i les joves per tal que hi participin de manera activa. Moltes vegades no cal un espai d'intervenció per poder fer accions destinades al jovent. Treballar des d'aquesta perspectiva ajudarà a arribar a aquells i aquelles joves que no participen dels recursos.

Així mateix, la informació que dóna el treball en aquesta multiplicitat d’espais utilitzant una metodologia de medi obert —prevista en el «Projecte Tècnic de Medi Obert»[1] — contribueix a tenir una fotografia actualitzada de la realitat i parar atenció als canvis socials que es produeixen.

Desenvolupament[modifica]

Per tal d'entendre com es pot treballar en l'espai públic, es poden organitzar les intervencions en diferents escenaris que facilitin la presència de les persones que treballen amb la gent jove i la generació de vincles. La publicació «Los jóvenes habitan la ciudad: el espacio como recurso y vínculo social»[2] ofereix una bona reflexió sobre els usos del carrer i les seves possibilitats. També el vídeo «Els joves del Bon Pastor ens expliquen el seu barri» del barri del Bon Pastor de Barcelona, ens dóna una perspectiva de com el jovent entén els seus espais i com va molt més enllà d’un espai físic concret.

El carrer és el primer gran espai físic que cal esmentar, perquè és on les persones són més presents i interaccionen. Aquí es poden detectar espais i punts de trobada de la gent jove. Les persones que treballen amb la gent jove esdevindran reconegudes dins el territori mitjançant la realització de recorreguts. El projecte «A les places!» és un exemple d’aquesta intervenció al carrer, un projecte per visibilitzar el col·lectiu jove i potenciar-ne la perspectiva artística. Per aprofundir metodològicament com treballar amb gent jove al carrer s’ha publicat la «Practical guide. Sensitizing schoolcommunities on street childen issues using non formal education methods»[3] que dóna unes claus molt interessants.

A l’espai públic tenen gran importància els diferents equipaments públics d’un territori. Més enllà de l’equipament juvenil, si n’hi ha, es poden reconèixer i apropar a la gent jove els recursos i les possibilitats que altres espais municipals o supramunicipals ofereixen (les biblioteques, els poliesportius, els centre cívics, els auditoris, els telecentres, les piscines, els casals infantil, etc.). Com que la gent jove fa ús d’una multiplicitat d’espais, es tracta de seguir la mateixa lògica i tenir present la xarxa d’equipaments per dur-hi a terme la dinamització, de manera que es faci coincidir amb els espais freqüentats per ells. És en aquests espais on es poden explorar millor els seus interessos i on ells es poden sentir més propers i més de gust. Es tracta també de poder treballar amb aquest ventall de possibilitats que ofereix la resta d’equipaments del territori: són més recursos, es pot treballar d’una forma més coordinada, es pot aprofundir de manera integral en les actuacions envers la gent jove.

Els equipaments educatius com els centres educatius també són un espai on establir contacte amb les persones joves. La presència dins l’espai facilita i potencia el treball coordinat entre els diferents agents. El fet de treballar dins de les aules fa que siguin un element facilitador per establir vincles i poder desenvolupar accions de forma grupal dins del context escolar. Al voltant d’aquests centres, també es mouen una sèrie d’activitats i projectes que van més enllà de la formació estrictament reglada, com són les activitats extraescolars i l’aprofitament del pati, on es poden plantejar una sèrie d’intervencions per treballar amb la gent jove.El «Projecte patis oberts de Cerdanyola del Vallès» podria ser-ne un exemple.

L’entramat social d’entitats o col·lectius del territori també són agents imprescindibles en la intervenció social i educativa juvenil. Els joves poden formar part d’algunes d’aquests entitats o col·lectius o, fins i tot, l’activitat que s’hi desenvolupa pot ser d’especial interès per a ells, per la temàtica que tracta o per la seva incidència socioeducativa. Un exemple d’aquesta idea són els clubs esportius i les entitats d’esport i d’activitat física. En el document «Los clubes deportivos como espacios educativos»[4] es descriu una experiència en aquest sentit.

La nit és un altre espai principal per a la gent jove. El programa d’oci alternatiu juvenil «Vente Pa’ka» de Sant Boi de Llobregat promou la generació d’espais de relació per identificar inquietuds compartides que puguin materialitzar-se en propostes d’acció comunitària en un entorn nocturn.

Finalment, les eines 2.0 són formes de comunicació i espais d'interacció on el col·lectiu jove es relaciona. Poder plantejar intervencions dins el marc establert facilitarà la connexió i la relació amb la resta dels escenaris.

El més important és que la força de l’espai públic se centri en aquells elements que li són més característics pel tipus de territori, per la història del municipi, per tradició o, fins i tot, per una projecció futura. Per exemple, si el municipi és marítim, segurament deu tenir una vida al voltant del mar que es pot aprofitar per generar sinèrgies. O bé si el municipi té una projecció artística perquè organitza fires o festivals temàtics, seria molt interessant que es dissenyessin intervencions que s’hi relacionessin, aprofitant els diversos espais on es desenvolupa l’acció i implicant els agents al voltant de la matèria. 

Una altra idea destacable és la necessitat de diversificació de la intervenció en diversos espais, com per exemple el projecte «Intervenció al carrer» que desenvolupa l’Ajuntament de Lleida en la seva intervenció a l’espai públic, ja que és la garantia d’intervenir en col·lectius juvenils diferents.

La intervenció en l’espai públic permet el següent:

  • Acompanyar la gent jove i donar-li suport en els moments d’incertesa pel fet d’estar al seu costat. En aquest sentit són fonamentals els recursos personals del professional de joventut que intervé, ja que és clau a l’hora d’establir-hi contacte. La relació de confiança que s’estableix amb la gent jove afavoreix la generació d’un vincle educatiu perquè trobin suport per afrontar dubtes i dificultats. Tanmateix, és necessari aprofundir en les competències socials i aportar-los eines per resoldre aspectes que representen dificultats. Per a aquesta qüestió, és interessant fer una ullada a l’«Eina d'identificació per al desenvolupament de la competència social»[5].
  • Promoure la participació i el protagonisme de les persones joves per transformar el seu entorn d’una forma activa.
  • Identificar la realitat d’una forma més propera, a través de recorreguts i amb la presència directa en els espais més juvenils. És molt suggeridor l’article «Usos y significados del espacio público»[6] d'en Mikel Aramburu.
  • Adaptar l’entorn a la gent jove: possibilitat d’aprofitar les seves potencialitats per tal de fer una transformació social i física. Les pistes de migtubs que han comptat amb la seva participació directa a molts municipis han estat un bon exemple d’això.
  • Coordinar l’acció d’intervenció amb altres agents que actuen al territori.
  • Mediar en la comunitat els conflictes de convivència. L’espai públic és un espai compartit on es poden generar frecs entre les diferent persones que en fan ús, com es pot veure en el vídeo «La mediació comunitària amb joves», intervenció realitzada pel Servei de Mediació Comunitària de l'Hospitalet.

Treballar en l'espai públic implica estar al costat de tots els joves, acompanyant-los en processos personals basats en les seves motivacions, capacitats, desitjos i talents, tenint consciència de les pròpies limitacions.


PARAULES CLAU:
Medi obert, carrer, serveis públics, nit, oci nocturn, equipaments, centres cívics, centres culturals, proximitat, xarxa social, centres escolars, acompanyament, vincle educatiu.


Referències[modifica]

  1. Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. «Projecte tècnic de Medi Obert» (PDF) (en català). Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya, 2013.
  2. INJUVE. «Urbanismo y Juventud» (PDF) (en castellà). Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Gobierno de España, 2008.
  3. Mota, M; Craciun, A; Leisner, K; Zenz, B; Liviu, M. «Practical guide. Sensitizing schoolcommunities on street childen issues using non formal education methods» (PDF) (en anglès). DYNAMO International Street Workers Network.
  4. C, Torres; Mingorance, A.C. «Los clubes deportivos como espacios educativos» (Web) (en castellà). Atención a la diversidad y calidad educativa. Universidad de la Rioja, 2004, pàg. 389-403.
  5. Camps, S; Cava, I; Collet, N; Hernández, S; Jiménez, S. «Eina d'identificació per al desenvolupament de la competència social» (PDF) (en català). Àrea d'Atenció a les Persones. Diputació de Barcelona, 2013.
  6. Aramburu, M. «Usos y significados del espacio público» (Web) (en castellà). Architecture, City and Environment. Universitat Politècnica de Catalunya, 3, 8, 2008, pàg. 143-149. ISSN: 1886-4805.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Lanskating:processos participatius, models de construcció i Skate. Documental. kasal de joves de Roquetes (castellà-català) [Data de consulta: 4 de novembre 2016]