Estratègies de millora educativa/Metodologia de projectes

La premissa central de qualsevol intervenció pública és que les activitats que la constitueixen incloguin certs canvis en la societat o una població diana que mitiguin un problema o millorin una situació. Aquest plantejament ens porta a:

1. Identificar les necessitats o les problemàtiques de les quals parteix la intervenció.
2. Determinar els recursos de què disposa el programa d’intervenció per al seu desenvolupament.
3. Detectar què es fa o què es preveu fer en la intervenció (activitats i productes).
4. Detectar els beneficis que es volen assolir amb el programa (impacte).

D’aquesta manera, tota intervenció de millora educativa, com tot projecte, requereix una cura específica en cada una de les fases de treball integrades en una seqüència lògica. L’esquema del qual es parteix en aquests casos és el circular que trobeu a la dreta.

Sintetitzats en una llista de preguntes tots els aspectes que els professionals o els responsables de les polítiques locals de joventut que es plantegin realitzar una intervenció de millora educativa de les persones joves del seu municipi o territori de referència, aquests han de tenir present fase a fase:

1. Diagnosi En aquesta primera fase de diagnosi convé fer una bona avaluació o anàlisi prèvia al disseny d'actuacions de tots els elements que poden formar part del projecte. Vegeu les orientacions per al diagnòstic a “El diagnòstic de la realitat educativa” Les preguntes que ens poden orientar en la diagnosi són: Què passa i a qui li passa? Estudi de les necessitats i la situació dels joves (anàlisi de la realitat juvenil, indicadors, percepcions, tècniques participatives, etc.). Quins agents estan actuant al territori? Quina posició i quin grau d'implicació tenen? Veure orientacions a “Mapa de recursos” Quines necessitats estan cobertes i quines no? De quins recursos disposo (temps, finançament, capacitat metodològica, recursos humans, equipaments i infraestructures)? Quin és l'origen de la voluntat d'intervenció (antecedents)? Tinc prou suport polític i tècnic?

2. Decisions - Acords Aquesta fase és imprescindible i s'ha de traduir en un acord politicotècnic sobre la voluntat i les prioritats d'intervenció. Les preguntes que ens poden orientar en la presa de decisions són: Quina necessitat i quin perfil de jove (destinataris, grup diana focalitzat) prioritzo de tots els observats? Per què? Quina és la nostra posició politicotècnica i quins valors inspiren la intervenció (marc teòric)? Quin espai competencial (marc normatiu) tinc? Quin grau de desplegament vull fer (pla, programa, servei, activitat)? Quines línies d'acció o de treball prioritzo? Quins projectes? Quines activitats?

3. Disseny Aquesta és la fase de planificació en què cal concretar tots els aspectes operatius del desplegament de la intervenció en els destinataris. El grau de sistematització d'una planificació depèn dels recursos, del volum de la intervenció i de la capacitat tècnica; per tant, pot ser molt variable. Les preguntes que ens poden orientar en el disseny són: Quines eines metodològiques concretes empraré en cada nivell de la intervenció? Amb quins agents del territori col·laboraré i com? Quins espais de treball en xarxa convé impulsar i mantenir (segons la dimensió del municipi: una o més comissions, diferents nivells de coordinació i complexitat)? Amb quines àrees de l'ajuntament col·laboraré i com (treball transversal)? Com incorporaré la meva agenda a les altres agendes? Amb quins joves col·laboraré i com (implicació, participació)? Quines tasques he de desenvolupar jo i quines els altres agents? Qui té el lideratge de la xarxa (opció itinerant)? Quin calendari em marco? Com accediré als joves (punts de contacte, estil de la crida, etc.)? Quins resultats concrets espero de la intervenció (objectius de resultat, beneficis a mitjana o llarga durada en els destinataris)? Quins productes obtindré amb cada una de les activitats de la intervenció (objectius d'output)? Com mesuraré o avaluaré els impactes i productes? Quins recursos concrets necessito i on els busco (econòmics, humans, infraestructures, materials...)?

4. Implementació Aquesta és la fase d'implementació de les actuacions dissenyades en la qual, a més de desenvolupar l'acció, convé anar observant i recollint informació per a l’avaluació posterior. Les preguntes que ens poden orientar en la fase d’implementació són: Està succeint el que s’havia previst en el disseny? Hi ha desviacions? Imprevistos? Estic observant, recollint dades, indicadors, percepcions per a l’avaluació posterior? He de fer canvis en el moment? En les estratègies d'apropament als joves? En les estratègies de col·laboració amb agents del territori? En la despesa o la disponibilitat de recursos? En el calendari? (avaluació del procés) Com mantenir el discurs, la coherència i la transparència durant la intervenció? Com cuido l’entesa i la cooperació (reconeixement de tasques i papers de cadascú)? Tinc oberts els canals de diàleg amb joves, agents del territori, àrees de l'ajuntament, altres administracions, etc.? Com distribueixo el meu temps i l’energia?

5. Avaluació - Explicació La fase d'avaluació ens serveix per obtenir judicis de valors sobre la intervenció que hem dut a terme. Aquestes valoracions serveixen tant per a la millora del disseny i la implementació de les actuacions com també per retre comptes davant de la ciutadania, el Govern, els finançadors i qui calgui. Les preguntes que ens poden orientar en l’avaluació són: El que s'ha fet és el que estava previst (avaluació de la implementació)? Hem assolit els resultats esperats (avaluació de resultats)? Com cal reorientar la intervenció? Què ha fallat? Què ha reeixit? Estem visualitzant els resultats de manera eficaç per obtenir suport i recursos (retorn al nivell tècnic, el nivell polític i el nivell ciutadà)? Quin impacte ha tingut la nostra intervenció?

Recursos externs

• Indicadors de dades estadístiques secundàries per a la diagnosi de la realitat juvenil en l'àmbit local. E-Joventut. Direcció General de Joventut. [Data de consulta: 5 agost 2016]
• Agència Catalana de la Joventut. «Guia per elaborar la diagnosi del pla local de joventut» (PDF) (en català). Observatori Català de la Joventut. Generalitat de Catalunya, 2011.
• Agència Catalana de la Joventut. «Guia breu de tècniques i eines d'anàlisi per a les polítiques de joventut» (PDF) (en català). Observatori Català de la Joventut. Generalitat de Catalunya, 2011.
• «Observatori de polítiques educatives locals» (Web) (en català). Diputació de Barcelona. [Consulta: 4 juliol 2016].
• «Servei d'Estadístiques del Departament d'Ensenyament» (Web) (en català). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 de juliol de 2016].
• Oms, M; Ramos, X. «Planificació i avaluació d'un projecte» (Web) (en català). Escola d'Administració pública de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 2013 [Consulta: 15 juliol 2016].
• «Guies avaluació» (Web) (en català). Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques. [Consulta: 15 juliol 2016].

Vegeu també

• La realitat juvenil, del viquillibre Guia Jove.

• La planificació de l'activitat, del viquillibre Guia Jove.

• L'avaluació de l'activitat, del viquillibre Guia Jove.