Estratègies de millora educativa/La proximitat a les persones joves i la intervenció socioeducativa

Salta a la navegació Salta a la cerca

A part del treball en xarxa i del treball de coresponsabilitat i de connexió amb la resta d'agents socioeducatius que actuen en una mateixa població juvenil o en un mateix grup de joves (entitats, centres educatius, famílies, altres serveis, empreses...), les polítiques locals de joventut han d’implementar metodologies d'intervenció socioeducativa. La intervenció socioeducativa té molt de potencial en relació amb la millora educativa dels joves, ja que està basada en un vincle interpersonal que es construeix entre els professionals de la joventut i el jove o grup de joves.


Circle green icon.svg

Parlem d'intervenció socioeducativa per referir-nos a qualsevol tipus d'actuació adreçada a un jove o grup específic de joves amb la intenció d’acompanyar-los i ajudar-los en el procés de modificació i transformació d’aspectes de la seva situació personal, social, educativa o cultural inicial, per tal d'afavorir-ne el desenvolupament, el creixement i la maduració personal o col·lectiva. Aquesta intervenció es desenvolupa a través d’una relació interpersonal que el professional de joventut estableix amb el jove o grup de joves, relació que suposa la implementació de tot un conjunt de tècniques educatives i de comunicació.


Per això, quan parlem d'estratègies de millora educativa des del punt de vista metodològic, no ens podem oblidar de la relació que els professionals de joventut estableixen amb la població jove, és a dir, el grup específic amb el qual desenvolupen les seves actuacions. Metodològicament, és important pensar i valorar com és aquesta relació, com se’n té cura, com s’inicia i es desenvolupa, en quins espais es dóna, quin temps se li dedica, quins recursos es posen en joc, quins detalls cal tenir en compte per sostenir-la, quin to es vol donar a la relació i un llarg etcètera.

En aquest apartat, volem fer un èmfasi especial a la importància de la interacció o relació interpersonal entre els professionals referents i les persones joves, ja que adquireix una rellevància educativa que no es pot desaprofitar. Parlem del vincle socioeducatiu, el procés i el resultat de la relació que s'estableix entre els professionals de referència i les persones joves amb qui interactuen, ja sigui en els equipaments, en els serveis o en el marc dels programes que s’hi adrecen. Aquesta relació pretén afavorir que els joves siguin protagonistes de la seva vida i millorar la seva situació en el món, així com les seves maneres de relacionar-s’hi i viure-hi. La majoria de serveis, equipaments i professionals de les polítiques locals de joventut comptem amb el potencial del vincle i la proximitat amb les persones joves.


Circle green icon.svg

Els professionals de joventut es relacionen amb els joves partint de diferents principis que fomenten i sostenen aquesta funció sociopedagògica. Aquests són:

  • La intervenció socioeducativa es desenvolupa en els espais on els i les joves fan vida quotidiana, que es converteixen així en la vida quotidiana compartida.[1] Aquest és l’espai privilegiat d’actuació dels professionals de joventut.
  • La creació d’espais que afavoreixin l’emancipació i el paper protagonista del jove. Aquesta concepció s’ajusta al que es coneix com el tercer comú (Common Third), en què jove i professional es troben en la realització d’actuacions que interessen a tots dos. És un espai de trobada que no és del professional ni del jove, sinó que és especialment construït pels dos de forma conjunta per desenvolupar la seva relació. En aquest marc, ambdós es veuen i s’interpreten com a recursos per a l’èxit de la intervenció socioeducativa.
  • El treball reflexiu des de la perspectiva del treball compartit i de proximitat.
  • La consideració del jove com a recurs,[2] defugint la visió adultocràtica. Això suposa que el jove és un participant actiu, amb una veu personal i pròpia, en la relació amb el professional. El jove fa quelcom més que fer cas al professional o seguir de manera acrítica les seves indicacions. Més aviat al contrari, s’implica activament en la presa de decisions respecte dels objectius que cal perseguir i les accions o activitats que cal desenvolupar.
  • La interpretació del jove com un tot on es troben integrades les diferents i diverses dimensions que constitueixen els éssers humans. Seguint Pestalozzi, cal desenvolupar la tasca educadora utilitzant el cap, el cor i les mans. El vincle educatiu s’ha de sostenir i fonamentar en una barreja d’accions cognitives, afectives i procedimentals. El llenguatge amb què es construeix la relació socioeducativa és complex: inclou les persones participants –professionals i joves– com un tot integrat que es relacionen des de les seves complexitats.
  • El professional s’implica com una persona completa en la relació amb el jove o grup de joves. En la intervenció socioeducativa el professional pot desenvolupar la relació a través del que ha estat denominat les tres pes (3P). És a dir, pot implicar-se des d’un punt de vista professional, personal o privat.
  • El rol professional es desenvolupa quan el professional es relaciona amb el jove a partir del seu coneixement tècnic, ja sigui de disseny i avaluació de projectes, d’implementació de tècniques i procediments, o altres.
  • En el rol personal el professional utilitza les experiències que ha anat acumulant al llarg de la seva trajectòria vital en la seva relació amb el jove. L’objectiu és oferir-li models, referents o recursos personals per tal d’ajudar-lo a reinterpretar o actuar sobre els esdeveniments en què es troba implicat.
  • El rol privat només es posa en joc en moments molt crítics, quan el professional estima que l’única manera d’ajudar un jove que està vivint una situació personal especialment complexa és compartir amb ell experiències personals íntimes que normalment no posaria en joc en una relació professional.
  • Els reptes plantejats en la intervenció socioeducativa prenen com a punt fonamental les pròpies eleccions dels joves. Cal partir de la confiança en les seves decisions i plantejaments. Cal construir la intervenció i el vincle socioeducatiu a partir de la confiança en les seves capacitats i possibilitats.


Una altra línia de treball important és aquella que es pot desenvolupar quan són els mateixos joves els qui s'acosten als professionals de referència de joventut. Això permet facilitar-los l'accés a altres recursos, serveis i programes educatius, formatius, socials, d'orientació, inserció, etc., i a altres institucions, departaments o entitats amb els quals es tinguin dinàmiques de cooperació i derivació d'usuaris.

Perquè tots aquests elements enriquidors del vincle socioeducatiu es puguin compartir amb les persones joves cal generar dinàmiques de proximitat, on aquelles puguin accedir sense obstacles a un contacte real amb els professionals referents. Els programes, els serveis i els equipaments, d’una banda, i els professionals referents de joventut, d’una altra, han de ser accessibles i estar a l'abast de les persones joves. Les dinàmiques de proximitat no són res més que un conjunt d'estratègies que possibiliten el diàleg, la interacció interpersonal, la participació, l'obertura dels equipaments i serveis, i l'acostament dels serveis i equipaments a la realitat juvenil, als diferents perfils juvenils, als seus paràmetres lingüístics i culturals, als seus espais de trobada, a les seves activitats i continguts d'interès i als seus desitjos i aspiracions, entre molts altres aspectes.


Circle green icon.svg

Pel que fa a la millora educativa, destaquem tres tipus de treball socioeducatiu que cal desenvolupar des de les polítiques locals de joventut:

  • L'acompanyament a les transicions educatives: els serveis d'informació i orientació per a joves poden esdevenir espais d'acompanyament, més enllà d'interaccions informatives puntuals, on es poden crear les condicions perquè les persones joves accedeixin realment a noves oportunitats educatives i descobreixin i construeixin el seus propis projectes de vida, tant a l’àmbit formatiu com al laboral. Seguint el plantejament de Jaume Funes, ocupar-se de les transicions suposa "estimular desitjos de creixement, il·lusions per saber i conèixer; pensar i organitzar les acollides en els nous recursos, en les noves relacions, les noves experiències; ajudar les persones joves a gestionar les incerteses, els tantejos, les experimentacions, la presa de decisions, les correccions i reorientacions, l'espera, les pauses i les acceleracions".[3] Quan acompanyem, els professionals de joventut ens convertim en professionals de referència positiva que, durant un temps i amb una intensitat variable, podem influir en els processos de maduració i canvi i en les transicions que fan les persones joves. A través de la creació d’uns espais personalitzats que dissenyem, si és possible amb els mateixos joves, els ajudem a prendre consciència dels seus progressos i de les seves dificultats, i a possibilitar la sostenibilitat de la seva motivació. Els nostres acompanyaments pretenen estimular el seu procés educatiu, de socialització i de construcció d’uns projectes vitals propis, sempre amb l’objectiu d’evitar la consolidació de processos de despersonalització, en els casos que manifestin unes dificultats especials.
  • L'acció en medi obert: entenem el medi obert com un espai educatiu que es troba en interrelació constant amb els espais quotidians on les persones interaccionen tant amb els iguals com amb persones i grups d’altres generacions. S’hi creen vincles des de les pròpies potencialitats, desitjos i motivacions. Són uns vincles que contribueixen a la transformació personal i social a partir de la interrelació de tots els agents socials de l’entorn. L'actuació en medi obert té un impacte directe en la millora educativa perquè vincula i aproxima els recursos educatius existents a les persones joves que es troben allunyades, en cercles segregats o semisegregats i amb una evident manca d'accessibilitat a les oportunitats educatives i formatives d'un territori. L'acció en medi obert és una metodologia de proximitat, de treball dels vincles de confiança i de cohesió social, i, per tant, de millora educativa, especialment per a aquells sectors socials amb més desavantatge.
  • La dinamització d'equipaments juvenils: els equipaments i els projectes de dinamització poden ser espais d’oportunitat per a l’apoderament i la participació del jovent, així com per a l’aprenentatge de competències i habilitats per a la vida. Els equipaments o espais juvenils suposen un valor important afegit per a la implementació de les polítiques de joventut, ja que, si es fan pensant en les necessitats i les demandes de les persones joves, són els instruments que poden ajudar millor a potenciar la seva experimentació i capacitat creativa, i a facilitar, al mateix temps, el seu accés als recursos i a la construcció autònoma d'un projecte de vida. Les oficines de serveis, els espais de dinamització, els espais mixtos, els casals de joves de gestió cívica o els casals associatius són diverses modalitats d’equipament. Cadascuna d’aquestes té unes funcions determinades i pot suposar avantatges o desavantatges per a la intervenció en funció dels objectius que es pretenguin assolir: espais de relació, espais de recursos, espais de participació i un llarg etcètera. La dinamització activa d'equipaments juvenils pot esdevenir una metodologia per a la millora educativa exercida des de les polítiques locals de joventut, ja que a través de dinàmiques de proximitat a les persones joves pot possibilitar una millora en la detecció de les seves necessitats, vehicular les seves demandes, ajustar i optimitzar els recursos, i apropar-los millor a oportunitats formatives i de creixement educatiu.

Referències[modifica]

  1. Stevens, I. «Social Pedagogy and its links to Holding the Space» (PDF) (en anglès). Scottish Institute for Residential Child Care & Action for Children, 2010. [Consulta: 2 agost 2016].
  2. Checkoway, B.N; Gutiérrez, L.M. Teoría y práctica de la participación juvenil y el cambio comunitario. vol. 9 (en castellà). Barcelona: Graó, 2009 (Colección Acción Comunitaria y Socioeducativa). ISBN 9788478277346. 
  3. Funes, J. «L'acompanyament dels nois i noies adolescents en les seves transicions quan s'acaba l'escola obligatòria» (PDF) (en català). Programa de formació continuada: Acollir, satisfer i innovar. Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona [Barcelona], 2009.

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]