Història de l'art català/La casa romana. Domus, vil·les i insulae

< Història de l'art català(S'ha redirigit des de: Casa romana)
Salta a la navegació Salta a la cerca

Domus[modifica]

- Què són i qui acostumava a viure-hi:

Les domus eren un tipus de casa romana majoritàriament habitades per la població rica i adinerada, hi vivia una única família. Solament les elits més poderoses es podien permetre viure en aquest tipus d’habitatges. Estaven situades en llocs privilegiats, ja que la seva forma i orientació i construcció facilitava l’entrada de llum natural, és per això que pràcticament no tenien finestres.

- Parts:

El Fauces era el vestíbul, destacava pel seu llarg corredor per les seves columnes a banda i banda i on predominava la decoració de mosaic.

L’atri era l’espai central que funcionava com a distribuïdor on la majoria de les estances de la casa s’articulaven entorn aquest atri. Era un pati situat al mig de la domus on al centre hi havia una font o impluvium, el qual emmagatzemava l’aigua de la pluja. El Peristil era una espècie de jardí porticat, els paviments estaven coberts de mosaics amb diferents formes geomètriques. Al darrere del jardí s’hi trobaria l’hortus, era un espai lliure amb vistes on podien respirar i relaxar-se envoltats de natura. Tot seguit entre aquests dos espais hi trobem el tablinum, era el despatx del Pater familias, també servia per guardar-hi documents de gran importància. Destaca la seva decoració on hi predominen els mosaics, signe de riquesa i poder. El menjador conegut com el triclinium es distribuïa amb diferents llits al voltant formant una mena de U on al centre hi col·locaven el menjar. Era una de les parts més importants de la casa. -L’Oecus era una sala de recepció per als invitats, la seva funció principal era la d’acollir quan hi havia un gran nombre de persones que no cabia al triclinium. El lararium era l’espai dedicat al culte. Les exedres eren sales que tenien com a funció principal el descans i la conversa entre els diferents membres de la família o entre els invitats més íntims dels propietaris. Els terres solien estar coberts amb lloses de marbre en forma de figures geomètriques i mosaics.

A la sala de la bibliotheca era important que la llum solar natural entrés a dins de l’habitació, per tant la situació d’aquesta sala havia d’estar pensada per aquest objectiu primordial. A més, per tal d’inspirar als escriptors en aquell moment, hi havia diferents estàtues pels diferents punts i espais de la bibliotheca. Aquestes representaven a personatges avantpassats rellevants.

A continuació es detallaran les parts de la casa més particulars: -Els dormitoris o cubicula són les habitacions on cada membre de la família en tenia una. El fet que el paviment estigui adornat de mosaics i diferent ornamentació en les diferents parets de l’habitatge mostra el gran poder que tenien les persones que vivien en aquella casa. -La cuina o culina era un espai generalment petit, es podria resumir amb uns fogons i una taula, el material que hi destaca és la mamposteria. - Els balneum eren bàsicament els banys privats.

Les estances més privades de la casa estaven situades a la part interior, mentre que els espais més comuns estaven més a prop de l’exterior. - Materials:

A les cases principalment hi predominaven la fusta, la terra, la pedra i maons com a elements de construcció.

- Distribució:

Com que les domus estaven construïdes per a que hi hagués una bona entrada de llum exterior, facilitava que la casa s’escalfés tot i que això no era suficient, el sistema de calefacció eren els brasers, ja que els incendis eren freqüents, van substituir la fusta per pedres més lleugeres.

Generalment, les domus entre altres aspectes, destacaven per no tenir una gran presència de mobles, l’objectiu era mostrar la seva funcionalitat i no tant la comoditat d’aquests. Hi havia dos grans tipus de mobles: -Les Instrumenta: Tots aquells elements essencials per la conservació de l’habitatge, se n’aprovisionaven per si algun dia s’havia de fer algun tipus de reparació, hi trobaríem materials com bigues, teules, etc. -Supellex: Mobiliari que tenia com a funció principal adornar la casa com quadres, estàtues, etc.

A mesura que va evolucionant la història les diferents infraestructures i instal·lacions dels habitatges canvien al mateix ritme. Els sistemes de calefacció és un dels principals canvis, destaquen les termes i la hypocaustum, la funció principal d’aquest últim era escalfar les diferents estances de la casa.

Vil·les[modifica]

Són les tradicionals cases de camp que els romans posseïen com cases agrícoles i on hi tenien el seu bestiari, graners i fins i tot, per ser l’habitatge dels esclaus i emmagatzematge.

Consten distribuïdes per un o més d’un peristil i amb patis porticats. Depèn de l'ús que se’ls hi donés podien comptar amb instal·lacions com: cellers de vi, estables, magatzems pels diferents productes agraris, tallers d’artesania, hipòdroms, termes privades, molí per fer el pa, etc. Comptaven amb una rica decoració, a partir de mosaics, escultures tot depèn de la riquesa del seu propietari.

- Tipus:

Urbana: Eren un conjunt d’edificis a partir de passadissos coberts. Es trobaven a prop de les ciutats. Solien ser residències de descans i d’oci de rics propietaris que gran part vivien a la ciutat. Disposaven de totes les comoditats per poder-ne gaudir fins i tot a l’hivern amb una calefacció mitjançant d’un hipocaust. Al voltant d’aquestes, solien tenir-hi zones enjardinades. Es construïen en indrets d’alta bellesa paisatgística.

Rústiques: Trobaven enmig del camp. Cabana d’una sola estança i pati o corral envoltat d’una cisterna d’aigua. Funció principal; centres agrícoles, vitícoles, ramaders o artesanals i sobretot, com a residència permanent dels rics propietaris. Disposaven de molins d’oli, cellers i les eines pertinents per fer els treballs.

També hi podíem trobar-hi; Vil·les imperials: Residència de l’emperador amb alta protecció  i certa decoració. La més antiga que es té constància, és la de l’emperador Tiberi Capri, que es va construir en una illa.

- Funcions:

Els esclaus hi treballen sota les ordres d’un senyor romà. Els camperols que estaven lliures hi conreaven el camp amb les seves pròpies mans. El vi i l’oli, es conservaven mitjançant unes àmfores i olles, es diu que utilitzaven oli perquè no contenia mantega. Hi tenien grans quantitats de ramats d’ovelles i cabres i feien servir una arada per llaurar-hi la terra.

- Distribució:

Construcció al voltant d’un pati

- Parts Vil·les:

Vil·la Rústica - Una sola cabana amb una estança i un pati/corral amb cisterna per recollir l’aigua. Al llarg del temps, va passar a tenir noves dependències com: el menjador, habitatges dels esclaus, estables per bous i cavalls, galliner, cellers i dependències per guardar-hi carros, eines, premsa pel vi, molí d’oli.

Disposaven d’una espaiosa cuina i alcovades d’esclaus

Vil·la Urbana - Estructura molt variada i s’accedia mitjançant un peristil. I les habitacions, s’agrupaven per edificis comunitats per passadissos coberts. Envoltats per horts, boscos i jardins.  Dependències de l’amo, gran pati central al voltant d’on s’hi aixecava la construcció, termes. Constaven d’un atri i un peristil, i el darrer, tenia pavellons i feia una forma hemicicle o U.

- Materials:

Per construir utilitzaven aquell material que trobaven pels voltants, això feia que fossin poc resistents.

Murs de pedra resistent, maons de fang de coure, tàpia encofrada de terra amb calç sobre un petit sòcol i teulades es construïen amb armadures de fusta recobertes de teules plana unides per teules corbes.

Paviments mitjançant marmols, mosaics, pintures, estàtues.

Les Vil·les romanes especialment a Tàrraco, tenien un doble ús. D’una banda van tenir un ús agrari, la qual sorgeix de la necessitat que tenien la majoria dels propietaris de tenir una instal·lació,  d’aquesta manera el propietari de la parcel·la podia tenir un lloc on viure, descansar i dormir prop d’on treballava.

D’una altra banda, les vil·les situades fora dels entorns urbans i agrícoles tenien un ús purament residencial. Aquest tipus de Vil·les eren sovint habitades per les persones amb alts càrrecs dins la ciutat, aquestes construccions destacaven principalment per les seves dimensions i luxositat. Especialment eren habitades en èpoques de vacances i de desconnexió. Com a exemple més destacat hi tenim la Vil·la dels Munts.  

Insulae[modifica]

  • Què són?
  • Parts de les Insulae
  • Funcions
  • Qui acostumava a viure-hi
  • Distribució
  • Problemes de viure-hi
  • Material que s’utilitza


Bibliografia[modifica]

Noguerol. M. L’habitatge: Domus, Villae, Insulae http://f-eines.alaxarxa.cat/llati/images/file/2_L'habitatge(3).pdf

Belén Piña, M. María Belén Piña (2011): Roma Antiqva https://www.slideshare.net/MartCarandellGottschewsky/les-villes-romanes

Unknown. (2015). Les Vivendes romanes

http://classicsalaromana.blogspot.com/2015/12/les-vivendes-romanes.html

La Vivienda romana: https://sites.google.com/site/domusdelmitreo/home/profesores/domus

Reales. D (2012). Daniel Reales: Les Vil·les romanes

http://medi5casp.blogspot.com/2012/05/les-villes-romanes_23.html?view=magazine

Iglesias. F (2019), Francisco Iglesias: Com eren les domus romanes

http://slideplayer.es/slide/17370012/

Dmous romana (2015): https://turbena.blogspot.com/2015/05/la-domus-romana.html?m=0

La casa romana (2011): https://clasicasxxi.blogspot.com/2011/01/la-casa-romana.html

Martorell. P, (2018). Pepa Martorell: ¿ Cómo eran las casas de los romanos?

https://es.blastingnews.com/curiosidades/2018/01/como-eran-las-casas-de-los-romanos-te-sorprenderas-lo-poco-que-hemos-cambiado-002291085.html

Ínsulas, pisos de la antigua roma (2018)

https://www.tiovivocreativo.com/blog/arquitectura/insulas-pisos-de-la-antigua-roma/

Les cases privdes: http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/cases.htm

Vil·les romanes (2012) http://tdrtatianaroc.blogspot.com/2012/01/tipus-de-vivendes-lantiga-roma.html

Alexandra. Las Viviendas de la antigua Roma: https://www.emaze.com/@ATZOFLQQ

La casa romana (2008) https://es.slideshare.net/tudelica/la-casa-romana-presentation-749827

Vivienda romana antigua (2014) https://es.slideshare.net/robertsdrake/vivienda-romana-exponer-1

La ciutat i l’habitatge a Roma (2018)

https://slideplayer.es/slide/14222062/

La Ciudad romana (2012)

https://es.slideshare.net/nurialatin/ciudadycasa

Ecologia i sostenibilitat a l’Antiga Roma

https://blocs.xtec.cat/ecologiaisostenibilitat/2013/10/12/la-casa-romana/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Vil%C2%B7la_romana