Viquijúnior:Grans felins/Linx
Aquests felins, d'estranya silueta, no són tan arrogants com un lleó ni tan forts com un tigre. Són uns predadors de mida mitjana, massa grans per fixar-se en els ratolins i massa petits per encarar-se a un cérvol adult. Però hi ha una cosa que fan molt bé: caçar conills. Amb les seves cames llargues i la seva cua curta, estan excel·lentment equipats per enfrontar-se a tot rosegador des d'un conillet fins a una gran llebre.
On viuen els linxs?
[modifica]
Les quatre espècies de linx estan molt esteses. El linx europeu viu al nord d'Europa i Àsia. El linx canadenc viu a l'Amèrica del Nord. El linx ibèric és un dels felins més amençats, i només viu a zones salvatges d'Espanya, com al sud-est i als Pirineus. Els linx vermells, que són els linx més petits, viuen a Amèrica del Nord. Com que cacen preses petites, viuen a un gran nombre d'hàbitats.
Com són els linxs?
[modifica]
No tots els linx són iguals. Alguns tenen taques fosques, mentre que d'altres són d'un groc uniforme o de pelatge gris. Però tots ells tenen la panxa blanca. Els linx tenen el pèl llarg a la punta de les orelles, i una barba al voltant de la mandíbula. El linx vermell és el més petit de tots. Els linx mascles pesen uns 18 Kg o més, mentre que els femelles acostument a pesar entre 8 i 14 Kg, tot i que els linx vermells mascles, al ser més petits, pesen entre 7 i 13 Kg, i les femelles entre 5 i 8 Kg. Els linx, a més, fan uns a 107 cm de llarg, fins a 58 cm en el cas del linx vermell. El linx vermell tampoc té les orelles punxegudes distintives, i s'assembla més encara a un gat domèstic. Té els peus petits i les cames curtes, comparades amb les dels altres linx, i gairebé sempre és tacat. El que s'assembla més entre totes les espècies de linx és la cua. El linx vermell, en anglès, s'anomena bobcat, que significa gat pelut, precisament per la seva cua peluda i curta.
Què mengen els linxs, i com cacen les seves preses?
[modifica]
El linx, principalment, menja conills i, sobretot, llebres. A vegades caça esquirols, perdius o galls fers (que semblen galls molt elegants).
El linx vermell menja animals més petits, com ara ratolins. La seva forma estranya, amb cames llargues, coll curt i cua curta, és una adaptació per caçar preses que s'han de capturar sobtadament i per sorpresa. Per tal d'atrapar la presa, primer s'han d'acostar sigilosament i amb cautela tan a prop com puguin, i només fer un fugaç atac final quan la presa comença a córrer. Òbviament, com més a prop es puguin acostar, més fàcil serà que aconsegueixin caçar exitosament.
Una presa d'alguns linx, la llebre àrtica, té una arma secreta per defensar-se. Cada any, quan la neu es comença a fondre a la tundra àrtica (uns prats pantanosos), el tímid animal muda el seu abric blanc d'hivern pel pelatge marró. La muda no passa de cop, així que durant uns dies la llebre queda tacada per clapes blanques, que la confon perfectament amb les clapes de neu que encara hi ha al terra. Si s'està perfectament quieta, la llebre se salva millor que no pas si apreta a córrer.
Els linx no poden menjar més d'un quilo de carn cada cop que cacen.
Curiositats
[modifica]- Per mostrar la seva resistència, hi ha persones que afirmen que, en una lluita, podrien vèncer a tants linx vermells com el seu pes. De totes maneres, els experts en linx ho neguen.
