Toki pona/Lliçó 15: Números
Números
[modifica]Vocabulari
[modifica]| nanpa | número |
| tu | dos; dividir |
| wan | u, un; unir |
| weka | lluny; treure, eliminar |
Lliçó
[modifica]Ús infreqüent dels números
[modifica]Bé, abans de començar aquest a lliçó, vull advertir d'una cosa: el mètode que aprendràs per fer números grans s'ha d'evitar tant com sigui possible. Tot i que és possible dir números com 23 en Toki Pona, per res hauries d'especificar aquests números particulars a menys que sigui crucial.
Si intentes utilitzar aquest mètode tota l'estona per cada número del que vols parlar, un akesi gran i dolent vindrà i et tallarà el dit petit.
Cardinals
[modifica]Bé, ja t'hauràs adonat que només hi ha dos números en Toki Pona: wan 1 i tu 2. Adicionalment, podem utilitzar ala com a zero 0.
Quan fa falta fer números més grans, els combinem. Bàsicament, els dius un darrera l'altre i vas sumant fins al número que vols. Per exemple:
| tu wan = 2 + 1 = 3 |
Curiós, eh? Aquí tens més exemples:
| tu tu = 2 + 2 = 4 |
| tu tu tu wan = 2 + 2 + 2 + 1 = 7 |
Els números s'afegeixen als noms com si fossin adjectius:
| jan tu tu = 4 persones |
| jan lili tu wan = 3 nens |
Tal com veus, pot ser molt confús palrar de números més grans que 14 o així. Per exemple, 18 seria tu tu tu tu tu tu tu tu tu. O fins i tot encara pitjor... Imagina't traduir la cançó 100 ampolles de cervesa sobre la paret. La Toki Pona simplement no està pensada per parlar de números grans. És una llengua simple. Si no pots suportar no poder parlar del número 523 en un idioma, llavors la Toki Pona no és per a tu. Potser t'agradaria més el llatí. En tot cas, la raó per la que ho menciono és que una vegada vaig veure en un fòrum de Toki Pona una persona que feia servir una versió horrible, vomitiva, de la Toki Pona per poder escriure números grans ràpidament. Bàsicament feia servir pi com a signe per multiplicar els números. Per exemple, ell escrivia 16 així:
| tu tu pi tu tu |
Recorda que això NO és correcte. Francament, aquest mètode és completament oposat a la raó per la qual es va crear la Toki Pona en un primer moment.
Utilitzar mute. Mantenir els números.
[modifica]Bé, per tant és una mala idea utilitzar els números quan no els necessites en absolut. En canvi, utilitzem mute per qualsevol número més gran que dos:
| jan mute li kama. | Va venir molta gent. |
Sí, de fet és força poc precís. mute en la frase anterior podria voler dir 3 o podria voler dir 3.000. Per sort, mute només és un adjectiu, i per tant li podem enganxar més adjectius al seu darrera. Això és el que hauries de dir si hi havia molta i molta gent:
| jan mute mute mute li kama! | Ve molta, molta i molta gent! |
Segurament, aquesta frase vol dir que venen més de mil persones. Ara imagina't que tens més de dues persones, però no gaires més. Posem-hi que quatre o cinc. Diries això:
| jan mute lili li kama. | Ve una mica de gent. |
De nou, aquestes descripcions són relatives, i serien diferents segons de què parlessis. Simplement fes servir el sentit comú, i recorda que la Toki Pona no té a veure amb ser exacte.
Ordinals
[modifica]Si has entès com funcionen els cardinals, els números ordinals només necessiten un petit pas més. Així traduiries la quarta persona:
| jan pi nanpa tu tu | persona del número quatre; quarta persona |
Com he dit abans, si has entès els números cardinals, és fàcil perquè només has d'afegir pi nanpa entre el nom i el número. Aquí tens més exemples, si creus que et fan falta:
| ni li jan lili ona pi nanpa tu. | Aquest és el seu segon fill. |
| meli mi pi nanpa wan li nasa. | La meva primera xicota estava sonada. |
Altres usos de wan i tu
[modifica]wan es pot fer servir de verb. Vol dir unir.
| mi en meli mi li wan. | Jo i la meva xicota ens hem unit. Jo i la meva xicota ens hem casat. |
tu com a verb vol dir dividir o partir.
| o tu e palisa ni. | Parteix aquest bastó. Trenca'l en dos trossos. |
Nota sobre luka
[modifica]Fins fa poc, la paraula luka (mà) es feia servir com a 5, facilitant els nombres com 9 tu tu tu tu wan, que seria luka tu tu. Però això va ser desoficialitzat per mantenia la simplicitat de l'idioma. Tot i així es pot trobar en textos anteriors i encara hi ha qui ho utilitza.
Miscel·lània
[modifica]La paraula d'avui és weka. Com a verb, vol dir eliminar, desfer-se de, etc.
| o weka e len sina. | Treu-te la roba. |
| o weka e jan lili tan ni. ona li wile ala kute e ni. | Aparta el nen d'aquí. No hauria de sentir això. |
weka també es fa servir molt sovint com a adjectiu i com a adverbi.
| mi weka. | Era lluny. |
| mi wile tawa weka. | Vull anar-me'n lluny. Vull marxar. |
També es pot fer servir com a equivalent de llunyà o distant.
| tomo mi li weka tan ni. | Casa meva és lluny d'aquí. |
| ma Elopa li weka tan ma Mewika. | Europa és lluny d'amèrica. |
I afegeix ala per voler dir que alguna cosa està a prop:
| ma Kanse li weka ala tan ma Italija. | França no és lluny d'Itàlia. |
Pràctica
[modifica]Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
| Vaig veure tres ocells. | Ve molta gent. | La primera persona és aquí. | Tinc dos cotxes. | Venen algunes (no gaires) persones. | Uniu-vos! |
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
| mi weka e ijo tu ni. | o tu. | mi lukin e soweli luka. | mi weka. |