Vés al contingut

Toki pona/Lliçó 16: la

la[modifica]

Vocabulari[modifica]

la Separa l'adverbi de contexte de la frase
mun lluna; llunar
open obrir, començar, engegar
pini final; acabar, aturar, apagar
tenpo temps

Assegura't també de recordar què volen dir tant kama com ni, perquè les farem servir molt amb les frases de la.

Lliçó[modifica]

la[modifica]

Per a la majoria de gent, aprendre com fer servir aquesta paraula és el concepte més difícil de tot l'idioma. Per sort, aquest és l'últim concepte que aprendràs en aquest curs!

la es pot dividir en tres usos diferents. Per tant, els cobriré d'un en un. Comencem.

la precedit per una sola paraula[modifica]

Primer mirem-nos una frase normal, i després mirem a la mateixa frase amb un frase de la engangxada:

Exemple
ilo li pakala. L'eina està espatllada.
ken la ilo li pakala. L'eina potser està espatllada.

Ja veus que les frases de la van al començament. La frase que afecta va primer, llavors la, i finalment la frase principal (afectada).

M'agradaria explicar de manera lògica perquè ken, quan va abans del la vol dir potser. Però no hi ha cap bona explicació. Si no ho entens, aquesta és una de les coses que hauràs d'acceptar i utilitzar-la tal qual. De tota manera aquí tens més exemples:

Exemple
ken la jan Lisa li jo e ona. Potser ho té la Lisa.
ken la ona li lape. Potser està dormint.
ken la mi ken tawa ma Mewika. Potser puc anar a Amèrica.

El temps i la[modifica]

Abans que aprenem com fer servir tenpo amb la, hem d'aprendre tenpo tot sol. tenpo és molt simple, de fet. Actua simplement com qualsevol altre nom. Aquí tens una llista pràctica de moltes de les frases típiques que es poden fer amb tenpo.

Exemple
tenpo suno dia de sol - dia
tenpo pimeja temps fosk - nit
tenpo ni aquest temps - ara (present)
tenpo suno ni aquest temps de sol - avui
tenpo pimeja ni aquest temps fosc - aquesta nit
tenpo kama temps que ve - (futur)
tenpo kama lili temps que ve poc - aviat
tenpo pini tenps que ha passat - (passat)
tenpo suno pini temps de sol passat - ahir
tenpo pimeja pini temps fosc passat - aquesta nit passada
tenpo suno kama temps de sol que ve - demà
tenpo mute molt de temps - sovint

Ara, pots posar aquestes frasetes abans del la per dir quan una cosa ha passat:

Exemple
tenpo pini la mi weka. Abans, jo era lluny.
tenpo ni la mi lon. Ara, hi sóc.
tenpo kama la mi lape. En el futur, dormiré.
tenpo pimeja pini la mi kama nasa. Aquesta nit passada, em vaig emborratxar.

També fem servir tenpo la per parlar de l'edat. Només per avisar-te, parlem de l'edat fent servir una expressió una mica idiomàtica. Aquí tens com demanar quants anys tens?:

Exemple
tenpo pi mute seme la sina sike e suno? Quantes vegades de quina quantitat (la) has donat voltes al sol?

Sí, sé que sembla una tonteria. Però això és essencialment el que has estat fent cada vegada que celebres un aniversari. Els aniversaris venen un cop cada any, i cada cop que tens un aniversari, has fet una volta més al sol. I d'aquí ve la frase. Per respondre-la i dir a algú quants anys tens, simplement canvia pi mute seme amb la teva edat:

Exemple
tenpu tutu la mi sike e suno. Quatre vegades he donat la volta al sol.

Expressant si/quan amb la[modifica]

Fixa't en aquest exemple:

Exemple
mama mi li moli la mi pilin ike. Els meus pares moren, em sento malament.

En català normal, ho traduiríem com si els meus pares moren, estaré trist. Totes les frases la tenen el mateix ordre que l'exemple. Si vols fórmules i patrons, aquí tens una bona manera de representar-ho:

Exemple
1 la 2. Si/quan 1 passa, 2 també passa.

Si no ets gaire bo en patrons, t'ho explicaré una mica més. Quan dius en català una cosa com Si aprenc, sóc espavilat, pots canviar-ho a Toki Pona així:

Exemple
Jo aprenc (la) sóc espavilat.

La paraula si (o quan, depenent de la frase; tots dos volen dir bàsicament el mateix) es perd. La part de la frase que venia amb el si (que en l'exemple és la part Jo aprenc) va abans del la. La resta de la frase (la part sóc espavilat) vé després del la. Aquí tens més exemples:

Exemple
mi lape la ali li pona. Quan dormo, tot va bé.
sina moku e telo nasa la sina nasa. Si beus cervesa, estaràs borratxo.
sina moli la sina ken ala toki. Si ets mort, no pots parlar.
mi pali mute la mi pilin ike. Quan treballo molt, em trobo malament.

Miscel·lània[modifica]

Com a última cosa que has d'aprendre en aquest curs, t'ensenyaré com fer el comparatiu i el superlatiu. Si et preguntes què és el comparatiu i el superlatiu, és bàsicament el que fas servir quan en català dius és més que, és el més. Aquí tens dos exemples en català, amb comparatiu o superlatiu en negreta:

Exemple
És el més ràpid del món .
En Joan és més simpàtic que l'Albert.

Ara, per fer servir aquest concepte en Toki Pona, has de separar la teva idea en dues frases separades. Així diries La Maria és millor que l'Alba.:

Exemple
jan Malija li pona mute. jan Ala li pona lili. La Maria és molt bona. L'Alba no és gaire bona.

S'entén? Dius que una cosa és molt, mentre dius que l'altra és poc del mateix. Aquí tens més exemples:

Exemple
mi suli mute. sina suli lili. Jo sóc més gran que tu.
mi moku mute. sina moku lili. Jo menjo més que tu.


Pràctica[modifica]

Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:

Potser la Maria vindrà. Aquesta nit passada he mirat Els Joves. Si ve l'enemic, crema aquests papers. Potser està a l'escola. He de treballar demà. Quan fa calor, suo.

Pensa: Quan hi ha calor, trec un fluïd de la meva pell

Obre la porta. La lluna és gran aquesta nit.

I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:

ken la jan lili li wile moku e telo. tenpo ali la o kama sona. sina sona e toki ni la sina sona e toki pona.