Procediments de fabricació/Tractaments superficials

Salta a la navegació Salta a la cerca

Els tractaments superficials tenen com a finalitat la protecció de la superfície dels components d'acer per protegir-los de l'oxidació i la corrosió. Degut a la facilitat que té el acer per oxidar-se quan entra en contacte amb l'atmosfera o amb l'aigua, és necessari i convenient la seua protecció. Molts tractaments superficials estan molt relacionats amb aspectes embellidors i decoratius dels metalls. Els tractaments superficials més usats són els següents:

Electrodeposició[modifica]

També anomenat cincat electrolític. És un tractament superficial antioxidant per procés electrolític al qual se sotmet a diferents components metàl·lics.

Galvanització[modifica]

La galvanització és l'aplicació d'una capa de metall sobre un altre electrolíticament. Generalment les peces a tractar són d'acer i el metall aplicat sobre aquestes peces és zinc per tal de protegir les peces dels efectes de la corrosió (acer galvanitzat).

Passivació[modifica]

També anomenat cromat, és l'aplicació d'un recobriment superficial per protegir de l'oxidació i embellir.

Niquelat[modifica]

Full de níquel d'1.7 grams.

El niquelat és un tractament superficial, que consisteix en un recobriment metàl·lic de níquel, realitzat mitjançant un bany electrolític o químic, que es dóna als metalls, amb la finalitat d'augmentar la seva resistència a l'oxidació, la corrosió o el desgast i millorar el seu aspecte en elements ornamentals, és a dir, millorar el seu aspecte estètic.

Hi ha diversos tipus de niquelats: niquelat mat, niquelat brillant i niquelat químic:

  • El niquelat mat: es realitza per a donar capes gruixudes de níquel sobre metalls com el ferro, coure, llautó i altres metalls ( l'alumini és un cas a part). Aquest tipus de niquelat és un bany molt concentrat que permet treballar amb corrents de 8 - 20 ampers per decímetre quadrat, amb el qual s'aconsegueixen gruixudes capes de níquel en temps raonables. Els productes químics utilitzats en el niquelat electrolític són: Sulfat de níquel, clorur de níquel, àcid bóric.
  • El niquelat brillant: es realitza amb un bany de composició idèntica a l'anterior al qual se li afegeix un abrillantador que pot ser sacarina per exemple. Per a obtenir la qualitat mirall la placa base ha d'estar polida amb aquesta qualitat. La temperatura optima amb la qual es treballa està entre 40 i 50 ºC, encara que la temperatura ambient també es recomanable. Als banys de niquelat electrolític s'empra un ànode de níquel que es va dissolent conforme es va dipositant níquel en el càtode. Per això la concentració de sals en el bany en teoria no ha de variar i aquests banys poden estar molt temps en actiu sense necessitat d'afegir-los sals. Si en comptes d'emprar un ànode de níquel s'empra un ànode que no es dissolgui en el bany ( platí, plom ... ) les sals de níquel es convertiran per efecte de l'electròlisi a poc a poc en els seus àcids lliures, sulfúric i clorhídric, amb el que es produiran dos fenòmens, una diminución del pH ( augment de l'acidesa) i una disminució de la concentració de sals, això dugués a la progressiva perduda d'eficiència del bany. Per això els banys amb ànode inactiu no poden aprofitar tot el níquel que duen en dissolució i quan han consumit aproximadament el 50% del níquel en sals dissoltes es tornen ineficients i els seus dipòsits no són bons.
  • El niquelat químic (NiP): és el tercer tipus de niquelat, aquest consisteix bàsicament en dipositar per via química, una aleació de níquel amb fòsfor sobre un ampli espectre de materials d'alumini, d'acer inoxidable, d'aliatges d'acers al carboni, coure, llautó, etc... El recobriment obtingut no és porós i augmenta la duresa de material base. Les característiques del dipòsit variaran depenent del percentatge en fòsfor.

Pavonat[modifica]

El pavonat és un altre tipus de tractament superficial, per protegir les peces de la corrosió. El pavonat concretament consisteix en un revestiment negre o blavós, brillant o mat, per a peces generalment d'acer. Aquest tractament és de gran durada i dóna un efecte decoratiu. A més, les superfícies tractades poden ser soldades, encerades, envernissades o pintades. S'obté un revestiment mat quan s'aplica sobre una superfície tractada amb doll de sorra o amb un mordent químic, i un revestiment brillant sobre una superfície polida o llisa. Els colors que es poden obtenir varien del negre al blavós, segons la classe d'aliatge tractat. Aquest tractament superficial té molts usos, un ús molt comú es l'aplicació d'aquests tractaments als cargols.

Recobriment orgànic[modifica]

També conegut com pintura. És usat especialment en estructures, automòbils, vaixells, etc.

Acabat[modifica]

Elèctrics: Poliment Elèctric[modifica]

Abrasius: Poliment[modifica]

Referències[modifica]