Organografia vegetal/Flor/Androceu

Salta a la navegació Salta a la cerca


Androceu o estam d'una flor
Imatge al microscopi electrònic de rastreig de dos estams amb les anteres i algun gra de pol·len visible.

L'androceu (del llatí androceum, que designava un lloc destinat als homes) és el conjunt dels estams, que són els òrgans reproductors de la flor que generen les gàmetes mòbils. És el conjunt d'estams formats cadascun per l'antera i el filament. Cada antera consta de dues teques unides per un teixit estèril anomenat connectiu que serveix de suport al filament. A cada teca hi ha dos sacs pol·línics que contenen el pol·len. Algunes flors, a més dels estams normals, fèrtils, en tenen d'altres d'estèrils i a vegades força modificats o transformats en esquames o nectaris; aquestes estructures són conegudes pel nom d'estaminodis. Quan els estams són madurs, es produeix la dehiscència de les anteres, procés d'obertura que permet sortir els grans de pol·len. Aquest fenomen pot tenir lloc per una fenedura al llarg de cada teca (longitudinal), per porus apicals (poral) o a través de petites finestres (per ventalles o ventalloles).

L'estam o els estams constitueixen l'androceu, és a dir, és l'òrgan masculí d'una flor.

El pol·len és el responsable de la fecundació de l'òvul de dins l'ovari. Aquest procés pot tenir lloc al cap d'un breu període de temps de la pol·linització (al cap de l'hora en l'ordi) o al cap d'uns mesos (l'avellaner és pol·linitzada al final de la tardor i la fecundació no es realitza fins a la primavera següent).

Estructura[modifica]

Generalment l'estam està compost per dues parts ben delimitades: un filament, d'ordinari llarg i prim que és fa de suport, i les anteres, la part fèrtil amb els sacs pol·línics amb pol·len a la part superior.

L'antera normalment conté dues parts (teques) i cadascuna dos sacs de pol·len anomenats microesporangis o sacs pol·línics.

Quan el pol·len és madur, la pared de l'antera s'obre per una obertura longitudinal o per un porus i s'allibera al pol·len, que pot ser transportat pel vent, l'aigua o animals (principalment insectes) a la superfície receptiva del carpel (pistil) de la mateixa o una altra flor.

Classificació dels estams[modifica]

Els estams que se situen enfront dels pètals s'anomenen opositipètals i els que hi alternen, alternipètals. Semblantment, i respecte dels sèpals, els estams poden ser opositisèpals o alternisèpals. Si els estams no sobresurten respecte de la corol·la, s'anomenen inclusos. Si la depassen, exserts.

Els grans de pol·len poden dispersar-se per unitats independents (mònades), en grups de quatre (tètrades) o en grups més nombrosos (políades). En alguns casos particulars, com els de les orquídies, tots els grans de pol·len d'un sac pol·línic són reunits en una estructura anomenada pol·lini.

Segons disposició[modifica]

  • Opositipètals: si se situen enfront dels pètals.
  • Alternipètals: si hi alternen.

Segons si estan o no soldats pels seus filaments[modifica]

  • Lliures: si entre ells no estan soldat.
  • Monadelf: dit de l'androceu que presenta els estams fusionats per llurs filaments en un únic feix.
  • Diadelf: dit de l'androceu que presenta estams fusionats per llurs filamnts en dos feixos.
  • Poliadelf: dit de l'androceu que presenta estams fusionats per llurs filaments en diversos feixos.

Segons si estan soldats per les anteres[modifica]

  • Singenèsics: estams soldats per les anteres.
  • Sinfisandres: estams soldats per les anteres i pels filaments.