Italià/Lliçó3
Com conjugar els verbs / Come coniugare i verbi
[modifica]Verbs auxiliars / Verbi ausiliari
[modifica]Els dos verbs més importants en italià, de lluny, són avere (tenir) i essere (ser). S'anomenen verbi ausiliari (verbs auxiliars), i són irregulars gairebé a cada frase, incloent-hi el present indicatiu. Aquí hi ha les conjugacions.
Avere (tenir):
| Italià | Català |
|---|---|
| (Io) ho | Jo tinc |
| (tu) hai | Tu (singular) tens |
| (lui/lei/Lei) ha | Ell/ella/vostè (singular formal) té |
| (noi) abbiamo | Nosaltres tenim |
| (voi) avete | Vosaltres (plural)/vós (singular formal) teniu |
| (loro) hanno | Ells/elles/vostès (plural formal) tenen |
Essere (ser):
| Italià | Català |
|---|---|
| (Io) sono | Jo sóc |
| (tu) sei | tu (singular) ets |
| (egli(lui)/ella(lei)/Lei) è | ell/ella/vostè (singular formal) és |
| (noi) siamo | nosaltres som |
| (voi) siete | vosaltres (plural) / vós (singular formal) sou |
| (loro) sono | Ells/elles/vostès (singular formal) són |
Verbs regulars / Verbi regolari
[modifica]En italià, els verbs regulars són els més comuns. Sempre acaben en -are, -ere, i -ire, són els mateixos en la primera persona (singular i plural) i la segona persona del singular. Són diferents en tercera persona (singular i plural) i el plural en la segona persona. Segons la terminació, els verbs són assignats en tres modes regulars de conjugació de verbs. Per exemple:
- amare (estimar): és un verb de primera conjugació (prima coniugazione);
- ripetere (repetir): és un verb de segona conjugació (seconda coniugazione);
- dormire (dormir): és un verb de tercera conjugació (terza coniugazione).
Aquí davall hi ha una taula de verbs regulars del present indicatiu amb -are, -ere i -ire.
| Qui | amàre (estimar) | ripétere (repetir) | dormìre (dormir) |
|---|---|---|---|
| Io | àmo | ripéto | dòrmo |
| tu | àmi | ripéti | dòrmi |
| lui/lei/Lei | àma | ripéte | dòrme |
| noi | amiàmo | ripetiàmo | dormiàmo |
| voi | amàte | ripetéte | dormìte |
| Essi/loro | àmano | ripétono | dòrmono |
És important d'observar del canvi de posició en les formes diferents de persona. Els verbs regulars segueixen la mateixa posició de canvi. L'accent en els verbs de la taula és per a ajudar a aprendre'ls, no s'escriu en textos reals.
Verbs Irregulars / Verbi irregolari
[modifica]En italià, hi ha també verbs irregulars. Alguns no tenen la conjugació anterior, com porre (posar, col·locar) i tradurre (traduir); de fet deriven de la segona conjugació (ponere, traducere). Aquesta llista de verbs comuns es coneix com a irregulars, i no té les conjugacions vistes abans:
- andare (anar)
- bere (beure)
- cercare (cercar)
- dare (donar, dar)
- dire (dir)
- fare (fer)
- piacere (agradar, plaure)
- stare (estar)
- uscire (sortir, eixir, anar-se'n)
- venire (venir)
- vivere (viure)
Verbs modals / Verbi servili
[modifica]Hi ha uns altres tres verbs importants, dovere, potere i volere, que són irregulars també; aquests tres verbs en particular són coneguts com a verbi servili (verbs modals), ja que tenen la funció de "servei" i "suport" als altres verbs infinits. En particular:
- dovere és equivalent al verb modal català haver de o deure però també la forma tenir : per exemple, devo studiare (Haig d'estudiar).
- potere és equivalent al verb modal català poder: per exemple, puoi andare (pots anar).
- volere expressa voluntat per fer alguna cosa, i és actualment equivalent al verb català voler; per exemple, voglio mangiare (Vull menjar). El verb volere pot ser utlitzat en formes no-modals, no es recolza en un verb infinit.
Verbs auxiliars / Verbi ausiliari
[modifica]Els dos verbs més importants en italià, de lluny, són avere (tenir) i essere (ser/ésser). S'anomenen verbi ausiliari (verbs auxiliars), i són irregulars gairebé a cada frase, incloent-hi el present indicatiu. Aquí sota hi ha les conjugacions.
Avere (tenir):
| Italià | Català |
|---|---|
| (Io) ho | Jo tinc |
| (tu) hai | tu (singular) tens |
| (lui/lei/Lei) ha | ell/ella/vostè (singular formal) té |
| (noi) abbiamo | Nosaltres tenim |
| (voi) avete | Vosaltres (plural) / vós (singular formal) teniu |
| (loro) hanno | Ells/elles/vostès (plural formal) tenen |
Essere (ser/ésser):
| Italià | Català |
|---|---|
| (Io) sono | Jo sóc |
| (tu) sei | tu (singular) ets |
| (egli(lui)/ella(lei)/Lei) è | ell/ella/vostè (singular formal) és |
| (noi) siamo | nosaltres som |
| (voi) siete | vosaltres (plural) / vós (singular formal) sou |
| (loro) sono | ells/elles//vostès (plurl formal) són |
Verbs regulars / Verbi regolari
[modifica]En italià, els verbs regulars són els més comuns. Sempre acaben en -are, -ere, i -ire, són els mateixos en la primera persona (singular i plural) i la segona persona del singular. Són diferents en tercera persona (singular i plural) i el plural en la segona persona. Segons llur terminació els verbs són assignats en tres modes regulars de conjugació de verbs. Per exemple:
- amare (estimar): és un verb de primera conjugació (prima coniugazione);
- ripetere (repetir): és un verb de segona conjugació (seconda coniugazione);
- dormire (dormir): és un verb de tercera conjugació (terza coniugazione).
Aquí hi ha una taula de verbs regulars del present indicatiu amb -are, -ere i -ire.
| Qui | amàre (estimar) | ripétere (repetir) | dormìre (dormir) |
|---|---|---|---|
| Io | àmo | ripéto | dòrmo |
| tu | àmi | ripéti | dòrmi |
| lui/lei/Lei | àma | ripéte | dòrme |
| noi | amiàmo | ripetiàmo | dormiàmo |
| voi | amàte | ripetéte | dormìte |
| Essi/loro | àmano | ripétono | dòrmono |
És important d'observar del canvi de posició en les formes diferents de persona. Els verbs regulars segueixen la mateixa posició de canvi. L'accent en els verbs de la taula és per a ajudar a aprendre'l, no s'escriu en textos reals.
Verbs Irregulars / Verbi irregolari
[modifica]En italià, hi ha també verbs irregulars. Alguns no compleixen la conjugació anterior, com porre (a desembarcar, per a col·locar) i tradurre (traduir); actualment deriven de la segona conjugació (ponere,traducere). Aquesta llista de verbs comuns que es coneix per ser irregular, i no compleix amb les conjugacions vistes abans:
- andare (caminar)
- bere (veure (liquid))
- cercare (mirar)
- dare (donar)
- dire (dir)
- fare (fer)
- piacere (agradar)
- stare (estar, mantenir)
- uscire (marxar, anar-se'n)
- venire (venir)
- vivere (viure)
Verbs Modals / Verbi servili
[modifica]Hi ha uns altres tres verbs importants, dovere, potere i volere, que són irregulars també; aquests tres verbs en particular són coneguts com a verbi servili (verbs modals), ja que tenen la funció de "servei" i "suport" a altres verbs infinits. En particular:
- dovere és equivalent al verb modal català ha de, però també la forma tenir form: per exemple, devo studiare (haig d'estudiar).
- potere és equivalent al verb modal català poder: per exemple, puoi andare (puc anar).
- volere expressa voluntat per fer alguna cosa, i és actualment equivalent al verb català de voler; per exemple, voglio mangiare (vull menjar). El verb volere pot ser utilitzat en formes no-modals, que no es recolza en un verb infinit.