Italià/Lliçó3

Salta a la navegació Salta a la cerca

Com conjugar els verbs / Come coniugare i verbi[modifica]

Verbs auxiliars / Verbi ausiliari[modifica]

Els dos verbs més importants en italià, de lluny, són avere (tenir) i essere (ser). S'anomenen verbi ausiliari (verbs auxiliars), i són irregulars gairebé a cada frase, incloent-hi el present indicatiu. Aquí hi ha les conjugacions.

Avere (tenir):

Italià Català
(Io) ho Jo tinc
(tu) hai Tu (singular) tens
(lui/lei/Lei) ha Ell/ella/vostè (singular formal) té
(noi) abbiamo Nosaltres tenim
(voi) avete Vosaltres (plural)/vós (singular formal) teniu
(loro) hanno Ells/elles/vostès (plural formal) tenen


Essere (ser):

Italià Català
(Io) sono Jo sóc
(tu) sei tu (singular) ets
(egli(lui)/ella(lei)/Lei) è ell/ella/vostè (singular formal) és
(noi) siamo nosaltres som
(voi) siete vosaltres (plural) / vós (singular formal) sou
(loro) sono Ells/elles/vostès (singular formal) són

Verbs regulars / Verbi regolari[modifica]

En italià, els verbs regulars són els més comuns. Sempre acaben en -are, -ere, i -ire, són els mateixos en la primera persona (singular i plural) i la segona persona del singular. Són diferents en tercera persona (singular i plural) i el plural en la segona persona. Segons la terminació, els verbs són assignats en tres modes regulars de conjugació de verbs. Per exemple:

  • amare (estimar): és un verb de primera conjugació (prima coniugazione);
  • ripetere (repetir): és un verb de segona conjugació (seconda coniugazione);
  • dormire (dormir): és un verb de tercera conjugació (terza coniugazione).

Aquí davall hi ha una taula de verbs regulars del present indicatiu amb -are, -ere i -ire.

Qui amàre (estimar) ripétere (repetir) dormìre (dormir)
Io àmo ripéto dòrmo
tu àmi ripéti dòrmi
lui/lei/Lei àma ripéte dòrme
noi amiàmo ripetiàmo dormiàmo
voi amàte ripetéte dormìte
Essi/loro àmano ripétono dòrmono

És important d'observar del canvi de posició en les formes diferents de persona. Els verbs regulars segueixen la mateixa posició de canvi. L'accent en els verbs de la taula és per a ajudar a aprendre'ls, no s'escriu en textos reals.

Verbs Irregulars / Verbi irregolari[modifica]

En italià, hi ha també verbs irregulars. Alguns no tenen la conjugació anterior, com porre (posar, col·locar) i tradurre (traduir); de fet deriven de la segona conjugació (ponere, traducere). Aquesta llista de verbs comuns es coneix com a irregulars, i no té les conjugacions vistes abans:

  • andare (anar)
  • bere (beure)
  • cercare (cercar)
  • dare (donar, dar)
  • dire (dir)
  • fare (fer)
  • piacere (agradar, plaure)
  • stare (estar)
  • uscire (sortir, eixir, anar-se'n)
  • venire (venir)
  • vivere (viure)

Verbs modals / Verbi servili[modifica]

Hi ha uns altres tres verbs importants, dovere, potere i volere, que són irregulars també; aquests tres verbs en particular són coneguts com a verbi servili (verbs modals), ja que tenen la funció de "servei" i "suport" als altres verbs infinits. En particular:

  • dovere és equivalent al verb modal català haver de o deure però també la forma tenir : per exemple, devo studiare (Haig d'estudiar).
  • potere és equivalent al verb modal català poder: per exemple, puoi andare (pots anar).
  • volere expressa voluntat per fer alguna cosa, i és actualment equivalent al verb català voler; per exemple, voglio mangiare (Vull menjar). El verb volere pot ser utlitzat en formes no-modals, no es recolza en un verb infinit.

Verbs auxiliars / Verbi ausiliari[modifica]

Els dos verbs més importants en italià, de lluny, són avere (tenir) i essere (ser/ésser). S'anomenen verbi ausiliari (verbs auxiliars), i són irregulars gairebé a cada frase, incloent-hi el present indicatiu. Aquí sota hi ha les conjugacions.

Avere (tenir):

Italià Català
(Io) ho Jo tinc
(tu) hai tu (singular) tens
(lui/lei/Lei) ha ell/ella/vostè (singular formal) té
(noi) abbiamo Nosaltres tenim
(voi) avete Vosaltres (plural) / vós (singular formal) teniu
(loro) hanno Ells/elles/vostès (plural formal) tenen


Essere (ser/ésser):

Italià Català
(Io) sono Jo sóc
(tu) sei tu (singular) ets
(egli(lui)/ella(lei)/Lei) è ell/ella/vostè (singular formal) és
(noi) siamo nosaltres som
(voi) siete vosaltres (plural) / vós (singular formal) sou
(loro) sono ells/elles//vostès (plurl formal) són

Verbs regulars / Verbi regolari[modifica]

En italià, els verbs regulars són els més comuns. Sempre acaben en -are, -ere, i -ire, són els mateixos en la primera persona (singular i plural) i la segona persona del singular. Són diferents en tercera persona (singular i plural) i el plural en la segona persona. Segons llur terminació els verbs són assignats en tres modes regulars de conjugació de verbs. Per exemple:

  • amare (estimar): és un verb de primera conjugació (prima coniugazione);
  • ripetere (repetir): és un verb de segona conjugació (seconda coniugazione);
  • dormire (dormir): és un verb de tercera conjugació (terza coniugazione).

Aquí hi ha una taula de verbs regulars del present indicatiu amb -are, -ere i -ire.

Qui amàre (estimar) ripétere (repetir) dormìre (dormir)
Io àmo ripéto dòrmo
tu àmi ripéti dòrmi
lui/lei/Lei àma ripéte dòrme
noi amiàmo ripetiàmo dormiàmo
voi amàte ripetéte dormìte
Essi/loro àmano ripétono dòrmono

És important d'observar del canvi de posició en les formes diferents de persona. Els verbs regulars segueixen la mateixa posició de canvi. L'accent en els verbs de la taula és per a ajudar a aprendre'l, no s'escriu en textos reals.

Verbs Irregulars / Verbi irregolari[modifica]

En italià, hi ha també verbs irregulars. Alguns no compleixen la conjugació anterior, com porre (a desembarcar, per a col·locar) i tradurre (traduir); actualment deriven de la segona conjugació (ponere,traducere). Aquesta llista de verbs comuns que es coneix per ser irregular, i no compleix amb les conjugacions vistes abans:

  • andare (caminar)
  • bere (veure (liquid))
  • cercare (mirar)
  • dare (donar)
  • dire (dir)
  • fare (fer)
  • piacere (agradar)
  • stare (estar, mantenir)
  • uscire (marxar, anar-se'n)
  • venire (venir)
  • vivere (viure)

Verbs Modals / Verbi servili[modifica]

Hi ha uns altres tres verbs importants, dovere, potere i volere, que són irregulars també; aquests tres verbs en particular són coneguts com a verbi servili (verbs modals), ja que tenen la funció de "servei" i "suport" a altres verbs infinits. En particular:

  • dovere és equivalent al verb modal català ha de, però també la forma tenir form: per exemple, devo studiare (haig d'estudiar).
  • potere és equivalent al verb modal català poder: per exemple, puoi andare (puc anar).
  • volere expressa voluntat per fer alguna cosa, i és actualment equivalent al verb català de voler; per exemple, voglio mangiare (vull menjar). El verb volere pot ser utilitzat en formes no-modals, que no es recolza en un verb infinit.