Italià/Lliçó2
Diàlegs
[modifica]Les llengües necessiten verbs i les persones comunicar-se. Cada llengua necessita paraules d'acció i paraules amb "estat de ser". Us explicarem com s'utilitza. A vegades també necessitem més informació, també. En aquesta lliçó aprendreu la formació de les preguntes i diversos verbs (amb conjugacions), a més d'algunes frases útils.
Diàleg 1
[modifica]La Paola i en Marco han esmorçat al bar.
Paola: Salve, vorrei un cornetto e un cappuccino, per favore. Marco: Per me invece un espresso, grazie. Barman: Volete altro? Marco: No, grazie. Paola: Quanto viene? Barman: Sono 3 euro e 10.
Vocabulari
[modifica]| (Io) Vorrei... | M'agradaria... |
| cornetto | croissant |
| Per me... | Per mi... |
| Per favore | Si us plau |
| Volete altro? | Alguna cosa més? (lit. Voleu una altra cosa?) |
| Quanto viene? | Quant és (què costa tot)? |
| Sono 3 (euro) e 10 (centesimi). | Són 3,10 Euros. |
Diàleg 2
[modifica]Un home pregunta sobre on està la Torre Inclinada, a Pisa.
Daniele: Scusi, dove devo andare per arrivare alla Torre Pendente? Helper: Allora, vada sempre diritto, poi giri a destra. Daniele: Grazie. Helper: Si figuri.
Vocabulari
[modifica]| Scusi... | Perdoneu-me... |
| dove devo andare per arrivare la Torre Pendente? | Per on he d'anar per arribar a la Torre Inclinada? |
| Allora, ... | Bé, ... / Doncs, ... |
| Vada sempre diritto, poi giri a destra | Vés sempre recte, i llavors giri a la dreta. |
| Prego. / Si figuri. / Di niente. | Esteu benvingut. |
Com formular una frase en italià
[modifica]No hi ha una línia rígida a seguir per formular frases en italià. Actualment no hi ha diferències entre preguntes, respostes i afirmacions, excepte en la pronunciació de preguntes (indicat amb el símbol "?"), però no difereix gaire del català.
El que és diferent però díficil d'entrendre, és la possible absència del subjecte. En aquests casos, es diu que el subjecte està implicat ("sottinteso" en italià) i és normalment entendible per les diferents formes del verb, qu és directament associat al mateix subjecte. Vegeu els verbs auxiliars de sota per a un exemple real, i recorder-ho, perquè ho utilitzen molt sovint.
Verbs Auxiliars (present)
[modifica]Els verbs auxiliars són dos, essere (ser) i avere (tenir). Ambdós són irregulars, i s'utilitzen pel seu significat i per la construcció de tots els altres verbs no-auxiliars en altres temps a part del present.
|
| |||||||||||||||||||||||||||||
Formulació general de les frases
[modifica]Forma normal
[modifica]| Subjecte (Forma comuna) - (Forma implicada) |
Verb | Objecte(s) (quan és necessari) |
Forma interrogativa
[modifica]Forma 1 (amb inversió de frase)
| Proposició (quan és necessàri) | Verb | Subjecte (Forma comuna) - (Forma implicada) |
Objecte(s) (quan és necessari) | ? |
Forma 2 (sense inversió de frase)
| Proposició (quan és necessàri) | Subjecte (Forma comuna) - (Forma implicada) |
Verb | Objecte(s) (quan és necessari) | ? |
Alguns verbs importants
[modifica]Els verbs són actualment el nucli de la llengua; sense ells, seria impossible construir frases rellevants i parlar amb un italià natiu. El italià té dos verbs auxiliars, essere (Ser) i avere (tenir). A part d'això, la llengua també permet un nombre de verbi servili (verbs modals), alguns verbs auxiliars que poden ser utilitzats en casos particulars, que han de ser acompanyats d'un altre verb en ordre per tenir un significat actual. Aquests verbs són dovere (haver de), potere (poder) i volere (voler).
També hi ha verbs com els de sota:
- andare (caminar)
- venire (venir)
- arrivare (arribar)
- girare (girar)
- stare (estar, mantenir-se)
- vedere (veure)
- chiamare (cridar)
- sapere (saber (alguna cosa))
- conoscere (conèixer (algú))
Sobre com conjugar aquests verbs, hauríeu de mirar la secció de dedicada; del curs, on alguns verbs no compleixen aquestes normes: que s'anomenen verbi irregolari (verbs irregulars). Andare, venire i sapere, per exemple, són verbs irregulars.