Introducció a la música/Les notes

Salta a la navegació Salta a la cerca

Ara ja sabem què és un pentagrama, però com sap l'intèrpret quin so ha de tocar o cantar? La resposta és: amb les notes. Cada nota rep un nom, set en total: Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si.

Història[modifica]

Els noms de les notes musicals deriven del popular poema religiós Ut queant laxis de l'edat mitjana:

UT queant laxis
RE sonare fibris
MI ra gestorum
FA muli tuorum
SOL ve polluti
LA bii reatum

El monjo Guido d'Arezzo desenvolupà una aproximació a la notació actual assignant els noms actuals a les notes, i la notació de 4 línies, en lloc de una sola com es feia anteriorment.[1]

Cap al segle XVI es va afegir la nota musical SI (de Sancte Ioanes, el final de l'himne espemntat anteriorment), i en el segle XVIII es canvià el nom de UT per DO (del llatí Dominus: Senyor). També dins aquest procés s'afegí una cinquena línia, amb la qual cosa es va arribar fins al pentagrama usat en l'actualitat.

Interpretació[modifica]

Escala musical

Tornem al pentagrama del capítol anterior. Ara però, les notes tenen un pal i estan pintades. Les notes pintades amb un pal senzill reben el nom de negres. Ja que hi som, sàpigues que aquesta disposició de les notes (do, re, mi, fa, sol, la, si, do) s'anomena "Escala musical". Aquesta escala pot començar per qualsevol altre nota. Però d'això ja en parlarem més endavant.

Cada nota té un valor diferent (A valor ens referim a durada del so). Com a unitat bàsica es pren la rodona (les notes del punt anterior), i es va doblant el valor (1 rodona = 2 blanques = 4 negres...). A continuació podeu veure una taula més explicativa amb les notes i els seus valors:

Nota Nom Valor Equivalència
Rodona rodona 1 4 negres
Blanca blanca 2 2 negres
Negra negra 4 1 negra
Corxera corxera 8 1/2 negra
Semicorxera semicorxera 16 1/4 negra
Fusa fusa 32 1/8 negra
Semifusa semifusa 64 1/16 negra
Garrapatea garrapatea 128 1/32 negra
Semigarrapatea semigarrapatea 256 1/64 negra

Fixeu-vos que a partir de la corxera el mètode per anar reduint els valors és afegir més corxets al pal.

Referències[modifica]

  1. Witt, Ronald G. The Two Latin Cultures and the Foundation of Renaissance Humanism in Medieval Italy (en anglès). Cambridge University Press, 2012, p. 131. ISBN 0521764742.