Història de l'art català/Grup R

Salta a la navegació Salta a la cerca

(...) En Sostres, aquí present (si m’equivoco que em desmenteixi) va dir un dia que la lletra R era molt pròpia, ja que era la primera lletra de renovació, revolució, restauració, etc… i vàrem adoptar el nom de grup R.[1]

El 21 d’Agost de 1951 es va constituir a Barcelona el Grup R, una associació formada per un grup d’arquitectes amb l’objectiu de reflexionar sobre els problemes de l’art contemporani i, en especial, de l’arquitectura.[2]

Es desitjava posar l’arquitectura d’acord amb les necessitats o els gustos de la vida moderna va fer que comencessin experiències d’imitació dels gratacels americans. A causa d’això, després dels intents de Puig Gairalt, l’any 1928 es va construir la GATCPAC (Grup d’Artistes i Tècnics Catalans per l’Arquitectura Contemporània). El seu objectiu era difondre la nova doctrina arquitectònica funcional formada a la Bauhaus de Dessau per Walter Gropius. Tenien un gust radical per la simplicitat geomètrica sense ornaments, una voluntat de condicionar els exteriors als interiors i àdhuc pel detall de preferir l’horitzontal a la vertical.[3]


Descripció[modifica]

Sota la lletra “R” (referent a Renovació i Recuperació cultural i arquitectònica) el grup reunia a membres de dos generacions d’arquitectes: els que havien iniciat els seus estudis tot just abans de la Guerra Civil, i els que ho van fer en acabar-la. Ambdues tenien com a referent la GATCPAC, i s’unien amb l’interès de promoure una arquitectura internacional a partir del moviment modern, que rebutjava l’arquitectura monumental fascista i acadèmica que imperava en època franquista.[2]

Orígens[modifica]

Després de la devastació ocasionada per la Guerra Civil i l'exili dels artistes de l'avantguarda artística, la reconstrucció de les ciutats es va basar majorment en arquitectes de tall més conservador i academicista (José Antonio Coderch, Manuel Valls), però també van sorgir nous grups que van intentar atorgar de nou el sentit de novetat i modernitat que faltava en aquell moment.

El 15 de setembre de 1952 es van presentar els estatuts del Grup R al Govern Civil de la província de Barcelona, amb aquest text en el seu primer article: Con el nombre de Grupo R se constituye en la ciudad de Barcelona una asociación que tendrá por objeto el estudio de los problemas del arte contemporáneo y en especial de la arquitectura.

El grup acabarà dissolent-se el 1961 a causa del seu localisme i la seva reducció numèrica. Alguns dels components del grup continuaran la seva activitat professional després d’aquest moment i acabaran treballant com a professors a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.[4]

Entre la constitució del GATCPAC i la declaració d’Associació del Grup R hi ha uns quants anys, però són suficients com per a que aquest grup es converteixi en referent de l’altre, i així poder traçar paral·lelismes entre ambdós. Tenen una voluntat per acabar amb una inèrcia arquitectònica anacrònica, organitzen exposicions a galeries d’art per donar a conèixer l’activitat professional i propositiva dels seus membres, i existeix una recerca de connexions amb altres grups artístics. També un dels objectius és apropar l’activitat artística i arquitectònica a la ciutadania.

L’arquitectura del Grup R va aparèixer per la necessitat d’innovació arquitectònica, de posar-se al dia dels avenços tecnològics. Va rebre molta influència dels països on els autors es van exiliar, com pot ser Itàlia o França, amb referents com Alfred Roth, Gio Ponti o Alberto Sartorius. Per tant, els inicis van ser més guiats per el organicisme, les formes realistes i racionalistes, amb més desig de depurar que de carregar.[5]


Components del Grup R[modifica]

Entre els seus membres trobem a arquitectes com Josep Antoni Coderch, Josep Maria Sostres, Lluís Bonet i Garí, Antoni de Moragas i Gallisà, Antoni Bonet, Josep Pratmarsó, Manuel Valls,Joaquim Gili o Francisco Juan Barba Corsini, juntament amb joves arquitectes que despuntaven en aquell moment, com Oriol Bohigas, Josep Martorell i Manuel Ribas Piera. Durant la seva trajectòria, el Grup R va comptar amb la col·laboració de Ricard Giralt Miracle i de Joan Josep Tharrats per al grafisme,i de Francesc Català-Roca per la fotografia.

Si ens centrem en figures com Josep Antoni Corderch, indubtablement va ser dels arquitectes provinents del Grup R més prolífics internacionalment parlant. Va treballar immediatament després de la Segona Guerra Mundial, degut majorment a la necessitat de restaurar amb rapidesa la ciutat destrossada, amb influències dels seus companys d’altres països com van ser Gio Ponti o Denys Lasdun. Treballant per Barcelona i Sitges, als Sindicats de Barcelona va conèixer a un dels seus companys del grup, l’arquitecte Manuel Valls, i després dels seus treballs en territori català va poder viatjar pel rest d’Espanya, en llocs com Madrid, on va rebre influències de molts altres arquitectes com ell però que aviat van ser substituïdes per un estil propi que es pot veure en obres com la casa Ugalde de Caldetes. La seva obra es va caracteritzar per tenir tintes mediterrànies, amb colors clars i brillants i formes sinuoses curvilínies, però sempre amb certa puresa geomètrica.

Antoni Bonet (1913-1989), un dels arquitectes exiliats amb la guerra a Amèrica del Sud, va ser un dels exponents arquitectònics a aquest païs. Va treballar en major part a Buenos Aires i Uruguai, con els edificis dels carrers Paraguai i Suipacha (1938-1939), el restaurant La Solana del Mar (1946-1947) o la Torre Rivadavia (1957). Dins d'Espanya, la seva obra es pot veure amb obres com la casa La Ricarda, al Prat de Llobregat (1953-1962) o la casa Cruyññes a Aiguablava (1967).

Lluis Bonet i Garí (1893-1993) va aconseguir combinar el nou art surrealista típic de Gaudí amb el academicisme que regnava, molt més serè i monumentalista. Exemples de les seves obres van ser El Banc Vitalici d’Espanya (1942) o el mateix Passeig de Gràcia.

Antoni de Moragas i Gallisà (1913-1985) va ser un dels primers membres i fundador del Grup R, però a més a més va ser dues vegades degà del COAC (Col·legi d'Arquitectes de Catalunya) entre el 1964 i el 1974. Va fer obres reconegudes com la Casa dels Braus (1962) o l'Hotel Park (1950-1953).

Manuel Valls i Vergés (1912-2000) no va ser un estrany amb els seus companys del grup, ja que va participar amb Coderch fundant un estudi amb ell, el qual va durar fins els finals dels anys 60.

Però en Grup R com es coneix avui dia va crear amb els exiliats de guerra, com Josep Lluis Sert o Josep Maria Sostres.

Josep Lluís Sert (1902-1983), provinent directament del famós grup d'arquitectes predecessor del Grup R GATCPAC, va tenir molta influència fora de Catalunya gràcies als seus estudis a Cambridge i la seva residència en Nova York. Des de 1947 fins al 1956 va ser president dels CIAM (Congressos Internacionals d'Arquitectura Moderna), on el nou racionalisme i el sensibilisme artístic anaven de la mà. Va ser precissament a aquest carrec que, juntament amb el secretari dels CIAM Sigfried Giedion, va firmar el manifest "Nou punts sobre la monumentalitat" i va publicar el llibre Poden sobreviure les nostres ciutats? (1942). Va ser el exemple ideal de l'adaptació del racionalisme a les necessitats de cada lloc, païs o societat, amb obres como el conjunt Peabody Terrace a Harvard (1964) o la Fundació Miró a Montjuïc (1972-1975).

Josep Maria Sostres (1915-1984) va ser el perfecte exemple d’adaptació als moviments tan canviants del moment, i de fet va professar amor tant pel racionalisme com per altres estils anteriors com el modernisme de Gaudí, arrivant a participar a l'exposició dels Amics de Gaudí a 1956, on va estar també Oriol Bohigas.

Les seves exposicions i obres destacades[modifica]

Hotel Park, d'Antoni de Moragas (1950-53), al barri de la Ribera (Barcelona). Ocupa tota una illa de cases, amb façanes a quatre carrers. Vista de la façana principal a l'avinguda del Marquès de l'Argentera.

Entre les principals activitats de Grup R hi havia les reunions periòdiques, en les quals es discutien temes culturals i es comentaven projectes, i l'organització d'exposicions i concursos.

El 1952 van fer la seva primera exposició a les Galeries Laietanes de Barcelona,[6] que va acollir vint projectes dels integrants del grup i els va obrir les portes a la intel·lectualitat catalana. La segona, en 1954, titulada Indústria i Arquitectura, els va apropar al món de la indústria, ja que també s'exhibien peces de disseny industrial, el que posava en relleu la seva voluntat de fomentar l'enriquiment entre disciplines artístiques. La tercera i la quarta exposició, que van tenir lloc el 1955 i 1958 respectivament, combinaven treballs d'arquitectura realitzats per components de grup i per estudiants, escultura i peces de mobiliari. La quarta exposició, que va ser l'últim acte públic en conjunt del Grup R, va comptar amb una gran quantitat d'obres exposades, de dimensions i temes molt variats, que confirmaven la consolidació de l'arquitectura moderna en el context català.

Edifici d'El Noticiero Universal

Quan parlem de les obres destacades del Grup R, un gran exemple és l’Hotel Park, a Barcelona. que va marcar el començament del grup amb una inclinació lleugerament més creativa i experimental, capaç de adaptar-se encara al ambient historicista que es respirava a la ciutat però amb pretensions racionalistes de molt menys decoracions.

Un altre tipus d'arquitectura comú a aquesta època van ser els cines a causa de l’auge de les pel·lícules, on va destacar el també participant de l’hotel Park Moragas i Gallisà (reformas del Fèmina i el Niza,construcció de l’Arenas i , el Dante o el Gayarre). No únicament va ser arquitecte urbà, sinó que també va experimentar amb la creació de mobles de disseny industrial o cases en la seva darrera etapa. (Montaner, 2005)

En aquest moment, els avenços científics i tecnològics el van motivar per experimentar més amb la creació d'objectes o arquitectura que responien a noves necessitats no resoltes encara, i va aconseguir unir l'estètica brutalista de nous materials amb l'artesania que s'estava perdent cada cop més dins del disseny, emprant materials com fusta o ceràmica. Quan aquesta varietat encara estava present, l'arquitecte Sostres va crear dues obres que van significar molt per aquest canvi d'adaptació a la inclinació més racionalista. Una va ser les oficines d'El Noticiero Universal, creades entre 1963 i 1965, amb una estructura senzilla i minimalista que s'apropa a l'abstracció. Per això, va eliminar molt de l'edifici anterior de l'Eixample, especialment la planta baixa, i va jugar amb la direcció de construcció amb un balcó verticalitzant i una reducció dels elements per simplificar-ho. Però el seu començament com arquitecte canvia radicalment amb una de les seves darreres creacions, el Mercat del barri de la Salut de Badalona, construït entre 1979 i 1980. Mantenint encara el seu passat més brutalista usant materials com el formigó armat, aconsegueix crear una innovadora estructura de formes prismàtiques i obertures laterals, per donar més espai i lluminositat al recinte.

Carrer Pallars, El Poblenou, Barcelona.

Si ens centrem en l'arquitecte Bohigas i Martorell, una de les seves obres més destacades van ser els habitatges del carrer de Pallars, construïts entre 1955 i 1960, que van representar el desig per introduir-se en el pla urbà preexistent i que va emplear materials anteriorment poc vistos com el totxo. Però no només va construir cases.

Seu de l'Editorial Gustavo Gili (Barcelona)

Entre 1954 i 1961, l' Editorial Gustavo Gili va sorgir amb l'ajuda dels arquitectes Francesc Bassó i Joaquim Gili, i és un exemple perfecte de la possibilitat de crear estructures lleugeres i lluminoses dins del racionalisme present al moment.

Vista de l'entrada de l'editorial Gustavo Gili des de la primera planta
Facultat de Dret (Barcelona) de la UB.

Constava d'una façana de vidre i un para-sol per protegir, i destacava molt per la presència de la seva estructura en voladís de formigó armat, de la qual sorgeixen les sales diverses i els patis amb jardí que porten la llum al recinte. Quan el grup R començava a esvair-se, una de les obres més emblemàtiques va ser sense dubte la Facultat de Dret de Barcelona. En aquest moment, el modern punt de vista de la Bauhaus i el racionalisme predominaven dins del món arquitectònic, i la Facultat va seguir molt aquest corrent. Creada entre 1957 i 1958, però Guillermo Guiráldez, Pedro López Íñigo i Xavier Subías, la composició de l'edifici reuneix tots els requisits per considerar-se moderna inclús avui dia, amb composicions molt plàstiques i senzilles i colors molt neutrals.

Cal també tenir en compte que el Grup R ha sigut tant important i han tingut un impacte tan fort en l'arquitectura, que, per exemple, l'any 2014 el MACBA de Barcelona va fer una exposició dedicada a ells, on s'explicaven els orígens i es mostraven els seus ideals[7] i les seves obres.[8]

La fi del Grup R[modifica]

Des de la seva primera exposició, els membres de Grup R es van situar en els òrgans d'opinió de l'arquitectura catalana, el disseny i la cultura: la revista Quaderns d'Arquitectura, la direcció del Col·legi d'Arquitectes i el FAD. També van organitzar seminaris sobre economia, sociologia i urbanisme, i el 1958 van crear el premi d'arquitectura de FAD i van fundar ADI-FAD, que a partir de 1960 va estar dirigida per antics membres del grup i es va convertir en un lloc que acollia alhora arquitectura, art i indústria.

Però tot s'acaba, i al començament dels anys seixanta, el Grup R va anar perdent impuls i les discrepàncies entre els seus membres sobre el camí a seguir es van fer cada vegada més evidents, d'acord amb el debat que s'estava produint a escala europea. Malgrat tot, gran part dels objectius inicials plantejats ja s'havien aconseguit: la idea de modernitat estava assegurada i havien aconseguit integrar els debats i corrents internacionals en el si de la cultura estètica de moment.

L'exposició posa de manifest com el Grup R, a través d'l'ús dels mitjans de comunicació, les revistes, els premis i l'ocupació dels centres d'opinió, va crear un teixit d'influències que va acabar per configurar l'estil modern en les diferents disciplines artístiques de l'època.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Antoni de Moragas et altri, “El Grupo R. Vanguardia de ayer, Annals d’ Arquitectura, 1983, núm. 3, p. 9. La cita s'extreu d'un moment durant la celebració d'una taula rodona moderada per Federico Correa, amb Antoni de Moragas, Joan Anton Balcells, Pet Pratmarsó i Josep M. Sostres com a ponències, duta a terme a la ETSAB amb el nom genèric de 25 anys d'Arquitectura Catalana.
  2. 2,0 2,1 Wortmann Architects
  3. (Cirici i Pellicer, 1975)
  4. Wordpress
  5. (Montaner, 2005)
  6. De la Mata, S., Nieto, F., Sobejano, E. (1987). Arquitectura. Revista del colegio oficial de arquitectos de Madrid, IV (268).
  7. Grup R, Arquitectura, Arte y Diseño. Motor de modernidad. http://barcelona.b-guided.com/noticias/b-ing/grup-r-arquitectura-arte-y-diseno-motor-de-modernidad-429.html
  8. Reconquista de la Arquitectura. http://arqxarq.es/reconquista-de-la-arquitectura-marta-rodriguez-bosch-exposicio-grup-r-al-macba/?lang=es

Enllaços externs[modifica]