Història de l'art català/Escola d'Olot
L'Escola d'Olot[modifica]
L'Escola d'Olot o Escola pictòrica d'Olot va ser un grup de pintors que varen iniciar un estil pictòric a la segona meitat del segle XIX. S'anomena Escola d'Olot en referència als artistes olotins que hi formaven part, i també perquè la font d'inspiració de les seves pintures era el paisatge del poble d'Olot.
A la segona meitat del segle XIX, el paisatgisme català va adquirir una importància i una personalitat com mai no havia conegut aquest gènere fins aleshores. Entre els paisatgistes d'aquell moment figuren Josep Armet i Josep Berga, si bé va ser Joaquim Vayreda qui va esdevenir el capdavanter del paisatgisme català. En les seves obres, el paisatge es converteix en el protagonista indiscutible.
Vayreda va ser el fundador de l'Escola d'Olot de paisatge, que es caracteritza pel conreu d'una pintura basada en el natural, inspirada directament en la que feien els artistes francesos de l'Escola de Barbizon. Les seves teles, que van gaudir d'una gran difusió i d'un èxit considerable, van influenciar nombrosos paisatgistes catalans.
Història[modifica]
A Catalunya, la puixança i proliferació de la pintura coincideixen amb el moment històric de la Restauració. Període marcat per la prosperitat econòmica que afavorí una burgesia que es constituí com el motor de la Renaixença cultural del catalanisme polític. Aquesta burgesia tingué, en el camp de l'art, una influència molt considerable; volia un art realista però, al mateix temps, amable, elegant i optimista, i preferí la pintura per damunt d'altres disciplines. Aquest període va propiciar a Catalunya l'inici i consolidació de diverses escoles pictòriques, entre elles la d'Olot.
Pren importància perquè es tracta de l'aparició d'una escola catalana de paisatge similar a l'escola paisatgística de Barbizon. El seu creador fou Joaquim Vayreda i Vila, format sota el mestratge de Ramon Martí i Alsina. Després d'unes obres de clara tendència naturalista passà a un nou concepte de plasmació: les múltiples versions del paisatge d'Olot, en què el tractament de la llum i les variacions cromàtiques són elements importants. L'Escola d'Olot va prendre el paisatge de la Garrotxa com a font d 'inspiració per a la seva obra, però amb llibertat d'estil. Els quadres de Vayreda atragueren l'atenció d'altres artistes com Barrau, Galwey, Brull, Masriera, Urgell, Casas, Rusiñol i altres que anaren a Olot i pintaren també aspectes d'aquest paisatge.
La tradició artística d'Olot fou recolzada amb la fundació de l'Escola d'Art d'Olot l'any 1783 pel bisbe Tomàs de Lorenzana, i també per la creació de tallers dedicats a la reproducció d'imatges religioses. El primer taller que es dedicà a aquesta tasca, “El Arte Cristiano” fou fundat l'any 1880. La indústria d'imatgeria religiosa es va estendre notablement a partir del 1900 a Olot i es va convertir en una important activitat econòmica de la ciutat. Actualment l'antiga fàbrica del Arte Cristiano s'ha convertit en el Museu dels Sants.
L'escola s'institucionalitzà amb la tasca pedagògica del pintor Josep Berga i Boix, director del Centre Artístic-Cultural d'Olot —fundat per Vayreda (1869)— i, més tard, director de l'Escola Pública de Dibuix (1877-1914). Les exposicions anuals organitzades primer pel Centre i després per altres entitats olotines ajudaren a difondre aquesta pintura.
També a les aules de l'Escola Pública de Dibuix -anomenada des del 1939 Escola de Belles Arts i Oficis- s'han format sota la direcció d'Ivó Pascual (1914-1936), Martí Casadevall (1932-1951), Bartomeu Mas i Collellmir (1961-1969) i, en l'actualitat, de Joan Vilà i Moncau, nombrosos artistes que per llurs realitzacions han donat continuïtat a l'escola. Les exposicions anuals realitzades des del Centre Artístic i més tard per altres entitats olotines, com el Centre Catalanista, ajudaren a difondre el moviment. Hom podria mencionar d'entre una nombrosa llista diversos continuadors com Josep Berga i Boada, Josep Clarà, Melcior Domenge, Josep Pinós, Joaquim Farjas, G.Devesa, R.Llimona, Joaquim Marsillach, Pere Gussinyé, Vicenç Solé, Lluís Gómez, Sebastià Congost, Àngel Codinach, Jordi Curós i Marià Oliveras.
Artistes i obres importants[modifica]
- Angel Codinach Campllonch (8)
- Antoni Anglada (1)
- Elias Garralda (50)
- Enric Galwey (21)
- Gonzalo Salva Simbor (2)
- Joan Vila Arimany (46)
- Joan Vila Puig (8)
- Joaquim Marsillach Codony (16)
- Joaquin Vayreda (10)
- Jordi Rosich Rojas (13)
- Josep Berga i Boix (6)
- Josep Colomer Comas (16)
- Josep Mª Vilà Cañellas (4)
- Josep Mas Pou (38)
- Josep Masriera (6)
- Josep Olivet Legarés (11)
- Josep Pujol Ripoll (5)
- Josep Serrasanta (41)
- Josep Ventosa Domènech (11)
- Juli Batallé Murlà (20)
- Melcior Domenge i Antiga (4)
- Modest Urgell (8)
- Molet Vila (3)
- Pere Colldecarrera i Camps (63)
- Rafael Batallé Mallarach (3)
- Ramon Barnadas Fàbregas (13)
- Ramon Martí Alsina (10)
- Santiago Rusiñol (37)