Història de l'art català/El conjunt monumental de la Seu Vella de Lleida

Salta a la navegació Salta a la cerca

El conjunt monumental[modifica]

La Seu Vella, també coneguda com a Castell de Lleida, va ser construïda l’any 1203 damunt d’una antiga mesquita. Aquesta nova construcció dedicada a Santa Maria, està situada el centre històric de la població, concretament en un turó que rep el mateix nom. És considerada com una obra romànica encara que presenta elements d’arquitectura gòtica i fins i tot d’arquitectura renaixentista. Posteriorment, va ser convertit en una caserna militar durant un període de temps.

Consta de diferents edificis: la catedral vella o catedral antiga, el castell del rei o Suda, les fortificacions militars que envolten tot el jaciment, i diverses restes arqueològiques.

L’església té una planta basilical de creu llatina amb tres naus i cinc portes monumentals a la cara meridional. També, en el conjunt, conté una esvelta torre d'uns setanta metres d’altura construïda entre els segles XIV i XV. Es poden contar set campanes, dues de les quals són gòtiques del segle XV. La primera pedra es va col·locar l’any 1203 sota la direcció de l’arquitecte Pere de Coma. El qual la va dissenyar com un clar estil romànic.

El Claustre, que va ser construït el segle XIV, és de planta rectangular amb naus de cinc trams i voltes de creueria. Amb uns grans i elegants finestrals des d’on es pot observar tota la ciutat i l'horta de Lleida. La Suda, originària d'època sarraïna, va sofrir una explosió el 1812, ja que s’utilitzava de polvorí. Provocant la destrucció del primer absis de la Capella Reial que hi va fer construir Pere el Cerimoniós.

Models de gestió[modifica]

El Consorci[modifica]

El Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida es constitueix sota la premissa de l'article número 55 de la Llei 13/1989, amb data 14 de desembre, en el qual s'especifica que el Govern de la Generalitat disposa de la facultat de constituir un consorci amb la col·laboració d'una administració pública que persegueixi els mateixos objectius i interessos, o amb una entitat privada, sempre que l'entitat no s'acabi lucrant d'aquesta unió. [1] Per altra banda, el Govern de la Generalitat de mutu acord aprova els criteris d'actuació per a la constitució del Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida, així com els seus estatuts, el 23 de setembre de 2008. [2] El 12 de maig de 2009 es posa de manifest la necessitat de publicar aquest acord en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, data a partir de la qual el Consorci queda constituït oficialment.

El Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida és un ens de dret públic, el qual adquireix les seves pròpies competències jurídiques, i està compost per les entitats que el van fundar, que són l'Administració de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Lleida. Per altra banda, aquest ens està subordinat a les normes de l'ens local, per tant, està adscrit al seu estatut, és a dir, s'ha de regir per la seva normativa.

Pel que fa a la tutela del monument, la seva titularitat no és exclusivament d'una sola entitat, ja que la Seu Vella està tutelada per la Generalitat de Catalunya, mentre que el Castell del Rei, la Suda i la fortalesa estan tutelades per l'Ajuntament de Lleida.

Funcions[modifica]

El Consorci té com a objectiu gestionar els béns mobles i immobles que formen part del conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida, fomentant així, diverses iniciatives culturals, amb la intenció de dur a terme actuacions del tipus urbanístic, arqueològic, i de restauració, ja que aquest és l'encarregat de promoure i d'executar propostes de recuperació patrimonial, i afavorir les intervencions que siguin necessàries. A més a més, té la funció de difondre i de promoure el patrimoni monumental en tots els àmbits culturals, per mitjà de les diferents vies de comunicació, amb la finalitat de dotar d'especial rellevància el conjunt, tant per la seva evolució històrica, el seu valor científic i la implicació amb la ciutat.

Per altra banda, el Consorci té l'obligació de respectar l'article 34 de la Llei 9/1993 de 30 de setembre de la llei del Patrimoni Cultural català, on diu que les intervencions dutes a terme en un monument històric o en un lloc arqueològic han de ser degudament aprovades pel Departament de Cultura.[3]

El Consorci també pot col·laborar amb altres entitats, tant públiques com privades, si aquestes desenvolupen activitats que formen part de l'acció patrimonial del conjunt, i d'acord amb els objectius del Consorci, i a més a més, totes les accions o iniciatives produïdes per les diverses entitats han de ser acordades pel Consell General. Quan a l'àmbit jurídic, el Consorci pot dur a terme les accions administratives o judicials que cregui pertinents a l'hora de defensar els seus interessos i els del conjunt patrimonial, si així ho determina.

Organització[modifica]

L'organització del Consorci està clarament definida pels òrgans de govern, els quals estan dividits segons jerarquies, i cadascun disposa d'unes característiques i funcions específiques. La Presidència està dirigida per l'alcalde de la ciutat de Lleida, i té com a finalitat dirigir al Consorci des de l'estrat més alt de govern. També és l'encarregat de proposar el Consell General i la Direcció, així com aprovar els pressuposts que no siguin competència del Consell General. Per altra banda, la Vicepresidència és assolida per la persona indicada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El Consell General té la funció d'òrgan rector, i té l'obligació de dur a terme pautes de caràcter general, així com d'aprovar el pla i la memòria anuals, i establir mesures que facilitin el compliment dels objectius recomanats pel Consorci, entre altres de les seves competències. Per altra banda, el Comitè Executiu té l'obligació de vetllar i d'executar els acords adoptats pel Consell General. També té la tasca de facilitar al Consell General el Pla anual d'actuacions, així com el pressupost i els comptes anuals. A més a més, la gestió està a càrrec de l`òrgan de Direcció, el qual té la finalitat de representar al Consorci davant de les administracions d'àmbit públic, així com de les diverses entitats. Aquest òrgan també té l'objectiu de gestionar el patrimoni i la gestió econòmica que se'n deriva,[4] i s'encarrega de proposar convenis de col·laboració, els quals ha de signar un cop siguin aprovats pel Comitè Executiu.

A més a més, el Consorci disposa d'un òrgan de consulta, el Consell Científic, el qual té la finalitat d'assessorar els òrgans de govern que formen part del Consorci sobre el conjunt monumental del Turó de la Seu Vella, en l'àmbit històric, artístic i científic, així com tecnològic. També és l'encarregat de recomanar al Consell General convenis de col·laboració amb institucions de recerca, tant públics com privats.

Finalment, el Consell Cívic i Social és l'encarregat d'exercir les funcions que anteriorment exercia el Patronat de la Seu Vella de Lleida. Actualment, la seva finalitat és la de col·laborar i participar amb les diverses entitats culturals i socials, i també amb la institució universitària, de manera que entre totes aquestes entitats es puguin dur a terme iniciatives de col·laboració amb el Consoci.

Taula de pressupostos i despesses de l'entitat bancària de la Seu Vella de Lleida
Taula de pressupostos

Finançament per a la gestió[modifica]

En el conjunt monumental de la Seu Vella la funció de control i fiscalització de la gestió econòmica i del pressupost que obtenen, se n’encarrega la Intervenció General de l’Ajuntament de Lleida o els funcionaris tècnics que actuïn per delegació d’aquesta, i s’actua amb la normativa que regeix l’Ajuntament de Lleida, però el consorci també té el dret de dur a terme aquesta gestió.

En el conjunt monumental de la Seu Vella la funció de control i fiscalització de la gestió econòmica i del pressupost que obtenen, se n’encarrega la Intervenció General de l’Ajuntament de Lleida o els funcionaris tècnics que actuïn per delegació d’aquesta, i s’actua amb la normativa que regeix l’Ajuntament de Lleida. El pressupost que obté l’equip de finançament de la seu vella pot provenir de diferents entitats:

    - Transferències corrents i de capital que es rebi amb càrrec als pressupostos de les entitats consorciades
    - A través de subvencions, donacions o aportacions de persones o entitats públiques o privades, 
    - Els ingressos obtinguts dels serveis que proveeixen, del rendiment del seu patrimoni.
    - Finalment, dels provinents d’operacions d’endeutament del Consorci. 

A més a més, les entitats consorciades poden aportar finançament a partir d’aportacions en espècie, com serveis de manteniment, neteja, jardineria, etc. Però aquestes aportacions s’han d’aprovar pel Consell General, valorant-ho econòmicament. Aquests pressupostos, però, estan vinculats amb l’Ajuntament de Lleida, és a dir, s’inclouen al compte general de l’Ajuntament de Lleida.

Gràcies a un document de pressupostos de la Seu Vella proporcionat per l’Ajuntament de Lleida, podem veure els ingressos i les despeses de l’entitat de la Seu. On veiem que compta amb un total d’1.091.228,17 euros d’ingressos, però que la mateixa quantitat de diners, s’utilitza en despeses de personal, en corrents en béns i serveis, despeses financeres, en inversions reals i en actius financers. Així que, tots els ingressos que obtenen es fan servir completament.

Estratègies de gestió[modifica]

Pla Director del Turó de la Seu Vella[modifica]

El Pla Especial del Turó de la Seu Vella és un arxiu que promulga l'ordenació, la protecció i el desenvolupament del Turó de la Seu Vella. L'administració que va impulsar aquest pla va ser l'Ajuntament de Lleida (la Paeria). Va tenir l'aprovació inicial el 29 de juliol de l'any 1994 i la final el 9 de novembre de 1994.

L'equip redactor va estar compost per tres arquitectes, Ramon Maria Puig i Andreu, titular de l'encàrrec i els col·laboradors Joan Felis i Roure i Carles Sàez i Llorca. Pel que fa als consultors, Anna Oliver i Castaños, arqueòloga municipal; Roser Eritja i Cornadó, enginyeria tècnica agrònoma municipal; Eduardo Alonso Pérez de Agreda, enginyer de Camins; José Francisco Fernández i García, enginyer de Camins, gerent d'Aigües de Lleida; Equip del Departament d'Urbanisme de la U.P.C., format per Jordi Bellmunt, J. Miquel Roldán, Rosa Barba (arquitectes) i Anna Zahonero (biòloga).

El Pla està distribuït mitjançant la Documentació gràfica i escrita, la Proposta i l'Annex.

En el Pla Directori s'explica detalladament les diverses parts que conformen el turó. El turó de la Seu Vella se situa al centre del nucli històric. En el Pla es replantegen les delimitacions físiques del turó a causa d'una estratègia urbanística. El turó es compon de peces monumentals, com la Seu Vella, la Suda i les muralles. La part alta, delimitada pel perímetre exterior de les muralles, s'estructura per plataformes que compten amb diversos trams de muralles. Tenint en compte aquests nivells, podem dividir la seva estructura en tres parts:

- Àrea de recepció, la qual és formada per als tres primers nivells del recinte, en aquesta part predomina l'espai a l'aire lliure.

- Ciutadella, que consta del quart i cinquè nivell, aquí trobem l'edifici de la Seu i la Suda.

- Recorregut perimetral, format pel sisè nivell que destaca per la seva linealitat.

Els usos que es comenten en el Pla són, el recinte emmurallat, el qual té les funcions culturals i simbòliques que atorga el seu caràcter monumental. Per tant, qualsevol visita turística-cultural és una cosa quotidiana a causa de la singularitat del recinte i la possibilitat d'observar-la dins del règim de visites oficial. Per altra banda, el ciutadà de Lleida, és molt probable que la visiti degut algun esdeveniment, oficial, cultural o de lleure, entre molts d'altres. Una altra part útil és la Casa d'Exercicis (annexa a la Seu), instal·lacions urbanes de dins el recinte, les radioelèctriques de la Suda, el magatzem municipal i els dipòsits d'aigua situats sota la plaça de la Sardana i l'àrea de la Punta del Diamant. Pel que fa a la Suda, després d'uns treballs d'arranjaments es va habilitar per realitzar actes culturals que anteriorment es realitzaven a la Seu Vella.

La part que flanqueja el recinte emmurallat, compta amb vegetació que pot servir com a parc per als veïns propers. En el Pla Directori observem gran preocupació perquè es considera que no es manté adequadament i això fa que no sigui un espai atractiu per als habitants.[5]

El conjunt monumental Patrimoni de la Humanitat[modifica]

Bandera identificadora de la UNESCO

Per entendre els motius que té el conjunt monumental de la Seu Vella per a ser declarat Patrimoni Mundial és necessari explicar què significa ser Patrimoni Mundial de la Humanitat:

Segons la convenció de 1972 per a la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural de la UNESCO es defineix com a Patrimoni de la Humanitat "certs llocs de la Terra amb un valor universal excepcional que pertanyen al patrimoni comú de la humanitat" [6]Aquest organisme està recolzat per 193 països compromesos amb protegir el patrimoni cultural mundial. En total la llista inclou un total de 1.121 llocs considerats com a patrimoni de la humanitat. A Catalunya podem trobar 6 edificis i un entorn natural que són patrimoni mundial: el conjunt d'esglésies romàniques de la Vall de Boï, diversos edificis de Gaudí situats a Barcelona, el Palau de la Música Catalana, l'Hospital de Sant Pau, les restes arqueològiques de Tarraco, el monestir de Poblet i la Vall de Madriu-Perafita-Claror. Cal destacar que Catalunya té un nombre elevat de llocs d'importància patrimonial, però no n'hi ha cap a les comarques interiors, podent ser la Seu Vella el primer conjunt monumental d'aquest territori que aconseguís aquesta fita.

El procés dut a terme perquè la Seu Vella esdevingui Patrimoni Mundial de la Humanitat va començar al voltant de 2003, principalment per la iniciativa de l'Associació Amics de la Seu Vella de Lleida. L'evolució d'aquest procés està remarcat per dos fets significatius que s'han desenvolupat en els últims 19 anys i que són necessaris perquè el conjunt monumental pugui convertir-se en Patrimoni Mundial de la Humanitat:

- La constitució del Consorci del Turó Seu Vella el juny de 2009 entre la Generalitat de Catalunya i la Seu Vella. Aquest primer punt és important per a la candidatura de la Seu Vella, ja que el Govern Català li dóna suport.

- La inscripció, el gener de 2016, de la candidatura del Turó de la Seu Vella a la Llista indicativa nacional de l'Estat espanyol.  A més de ser un pas necessari per a poder presentar la candidatura a la Unesco també mostra l'interès de l'Estat en què la Seu Vella i el seu conjunt monumental esdevingui Patrimoni Mundial.

A part d'aquests dos tràmits administratius necessaris per a presentar-se a la candidatura com a Patrimoni Mundial cal destacar que les últimes restauracions efectuades el 2019 han ajudat a donar una imatge renovada al monument.

Programes d'actuació[modifica]

Les principals actuacions que s'han realitzat pel que fa a la museïtzació del conjunt monumental es basen en les intervencions de restauració que s'ha realitzat durant el segle XX. Les més significatives són les realitzades posteriorment a la Guerra Civil Espanyola, entre els anys 40 i 80.

Militars desfilant al Pont Vell de Lleida

Les intervencions a la dècada dels 40[modifica]

Tot i les penúries econòmiques de la postguerra, durant la dècada dels quaranta és quan s'inicia la recuperació de la Seu Vella. Aquest procés de restauració es va engegar a causa de dues raons principals. La primera amb una visió més social de recuperar el monument com a símbol de la ciutat. Aquest procés de restauració d'un edifici que els lleidatans sentien seu els ajudaria a oblidar les penúries de la postguerra. La segona raó va ser el trasllat a la Suda i a Gardeny de les tropes franquistes des de les casernes que durant la Guerra Civil hi havia a la Seu Vella. Cal dir, però, que aquest desmantellament de les casernes va ser molt progressiu, i fins al 1948 no es va abandonar per complet el conjunt monumental. Tot i aquestes mobilitzacions de tropes, el total desmantellament militar d'aquests altres edificis on es van establir casernes (la Suda i Gardeny) encara estava lluny.[7] Durant aquesta dècada es pot destacar la tasca del principal restaurador del conjunt monumental, Alejandro Ferrant.

Alejandro Ferrant va ser l'encarregat de la conservació i restauració dels monuments de les zones balears, llevantina i catalana, i entre molts altres edificis es va ocupar de la Seu Vella. La seva forma de treball estava basada alhora en les teories de restauració d'autors com John Ruskin (de respecte al monument original), conjuntament amb teories d'altres arquitectes més pragmàtics (com per exemple William Morris, Torres Balbás o Geroni Martorell), els quals defensaven la utilitat del monument, i que eren en definitiva més intervencionistes. Alejandro Ferrant, en el seu treball a la Seu Vella, va buscar una visió intermèdia entre aquests dos tipus de restauració.

Nau central de la catedral amb les restes de la caserna militar

Aquest arquitecte destaca per la nombrosa quantitat de documentació escrita i gràfica que va recollir sobre el monument, i a partir d'aquest recull d'informació fa la seva intervenció. Com diu la cita de Bassegoda dins el llibre Visions de la Seu Vella:

"La restauración se inicia en el año 1949 por el gran arquitecto restaurador Don Alejandro Ferrant, que desde entonces y con los medios disponibles en cada caso ha realizado una labor admirable, tanto por amoroso celo como por su pericia técnica. A el le debemos la restauración de los hermosísimos ventanales del claustro, la consolidación y restauración interior de los cuerpos fundamentales del templo y la reparación de urgencia de cubiertas que ahora esperan su reposicion definitiva. "[8]

Contemporani de Ferrant, Herrera i Ges és una de les altres figures destacades dels anys quaranta, ja que és un dels primers teòrics a analitzar la situació de la Seu Vella després de la Guerra Civil. Aquest autor coincideix amb Alejandro Ferrant sobre la necessitat de la restauració del monument i la importància significativa que hauria de tenir aquest, com es veu en el següent paràgraf on diu:

"Qué pocos monumentos españoles merecen, seguramente, más simpatía y consideración que la Catedral antigua de Lérida, monumento nacional por Real Orden de 12 de junio de 1918 y su cuartel desde principios del siglo XVIII. Su armoniosa arquitectura maravilla, las bellezas de su ornamentación escultórica encantan y la situación actual, sirviendo de pésimo alojamiento a nuestros jóvenes soldados, enternece a los amantes de nuestro arte y de nuestra historia e indigna a todo hombre patriota."[9]

Arcades abans de la restauració amb les restes de la caserna

Les intervencions a la dècada dels 50[modifica]

La dècada dels anys cinquanta és una de les més significatives pel que fa a les restauracions, totes elles emmarcades en una situació en la qual la catedral finalment recupera la imatge que tenia abans de ser caserna militar. Després d'haver-se enderrocat els afegits militars de l'interior i l'exterior del conjunt, es continua alliberant espai de les arcades del claustre.[10]

La restauració més significativa que es du a terme aquesta dècada és la del claustre, el qual recupera l'aspecte anterior que tenia abans de ser convertit en caserna militar. Aquestes restauracions sorprenen tant a la població que a poc a poc veu com "sota dels murs que cegaven els finestrals apareixien restes dels calats que decoraven les arcades, les quals encara que incompletes, permetien, pel seu caràcter geomètric, refer completament el traçat original i retornar així al peculiar claustre l'acabat que sempre havia tingut i que la majoria ignoraven".[11]

Arcades després de la restauració ja alliberades de runa

Els estudiosos de la ciutat, al mateix temps, se sorprenen per l'aspecte del claustre després de les actuacions que recuperen les arcades del mirador. La restauració es va iniciar amb les arcades de la galeria sud i la galeria central, es continua amb la restauració dels tres primers finestrals i, finalment, la restauració de set arcades restants (les dues restants del mirador de migjorn, les tres arcades centrals de la mateixa galeria, l'arcada central de la banda nord i l'arcada nord de la banda de ponent). En la segona fase es restauren les set arcades centrals i, amb aquestes, es finalitza la restauració del claustre.

Les intervencions a les dècades dels 60 i 70[modifica]

Porta dels Bernats

La dècada dels seixanta es caracteritza per les restauracions (de 1962 a 1965) dels elements més danyats de la part exterior del temple, és a dir, el cimbori, la capçalera de la catedral i les muralles i accessos per la banda meridional. Fent relleu a Alejandro Ferrant, en les restauracions del conjunt monumental, el 1962, s'incorpora Pons Sorolla com a principal arquitecte encarregat de la restauració del monument. Nombrosos escrits posen de manifest la bona relació que tenien aquests dos arquitectes i el respecte que Pons Sorolla professava a Ferrant i a la seva tasca de restauració a la catedral. Les primeres restauracions que fa són les de les capelles gòtiques de la façana sud, la de Requesens i la de Ses Comes. Segueix amb les muralles i els accessos del turó. En aquesta fase recupera els nivells originals del temple retirant gran quantitat de material afegit durant la Guerra Civil. Treballa també en el Revellí, en la falsa braga, el baluard, la contraguàrdia de la reina, en el pont de la tercera porta d'accés i en el semi-baluard de l'Assumpció, on recupera la porta dels Bernats com a porta d'accés. Pel que fa als paviments, recupera diverses zones de pas amb paviments empedrats que s'havien malmès.

Durant la dècada dels setanta continua la segona fase del projecte de restauració que Pons Sorolla començà durant la dècada anterior. En aquesta segona fase, que es desenvolupa entre el 1972 i 1975, acaba de restaurar els elements que ja havia començat a treballar en la primera fase. En definitiva, durant la dècada dels setanta Pons Sorolla s'assegura que el conjunt monumental estigui restaurat de manera bàsica, és a dir que "cap element fonamental del conjunt es queda sense haver tingut una intervenció reintegradora i consolidadora".[12]

Fortificació del Revellí

Intervencions amb previsió de futur[modifica]

En l'actualitat, el Consorci té previst realitzar la restauració de les muralles que envolten el conjunt monumental amb una inversió econòmica d'un milió d'euros, i amb un termini de tres anys per a la finalització de les tasques. La Generalitat de Catalunya, el Departament de Cultura i la Paeria de Lleida han de signar un conveni en el qual es marcaran les fases del projecte de restauració, i que consistirà en l'arranjament i el sanejament dels diversos trams de muralla. Pel que fa a l'aspecte econòmic, aquestes entitats aportaran una inversió de 600.000 euros amb l'objectiu de dur a terme aquesta empresa. A més a més, la Diputació de Lleida i el fons FEDER també tenen previst realitzar una aportació econòmica per a facilitar el desenvolupament del pla de recuperació de les muralles.

Segons la reunió organitzada pel Consell General, i en la que ha assistit Jaume Rutllant, el regidor de Cultura; Jordi Foz, el secretari general de Cultura; Elsa Ibar, la directora General del Patrimoni Cultural de la Generalitat; Albert Solé, el delegat de la Generalitat a la ciutat de Lleida; Albert Turull, el director dels SSTT de Cultura; Joan Baigo, el director del Consorci del conjunt monumental del Turó de la Seu Vella; Miquel Pueyo, el paer de Lleida, i finalment, el president de l'Associació d'Amics de la Seu Vella. [13]En aquesta reunió s'ha acordat les diverses actuacions que es duran a terme en matèria de conservació i manteniment del conjunt, entre els quals es troben les tasques d'il·luminació, el sanejament de la zona i les tasques de jardineria. Per altra banda, el Consell ja ha provat l'adjudicació d'un milió d'euros per l'any 2022.



Bibliografia[modifica]

González Pérez, Joan Ramon; Balasch Pijoan, Esther; Rodríguez Duque, Josep Ignasi. Visions de la Seu Vella: recorregut antològic, escrit i gràfic, pel procés de recuperació del Castell de Lleida. Història de l'Associació Amics de la Seu Vella de Lleida: 1972-1997. Lleida: Publicacions dels Amics de la Seu Vella de Lleida, 1998 ISBN : 8479355131

Niñá Jové, Meritxell. (Juny 2012). [E/Seu/CULTURES] Proposta de difusió del patrimoni escultòric del temple de la Seu Vella de Lleida. Universitat de Barcelona. Ateneu Popular de Ponent. (Febrer de 1995). La Seu Vella i el Seu Pla Director. El marc d’intervenció. ReSSò de Ponent. núm 126, pp.22-26. Recuperat de: https://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/64543/004141.pdf?sequence=1&isAllowed=y

  1. «BOE. Ley 13/1989, 14 de diciembre, de organización, procedimiento y régimen jurídico de la Administración de la Generalidad de Cataluña» (en castellà). [Consulta: 21 de desembre de 2021].
  2. «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. ACORD GOV/78/2009, 12 de maig, de constitució del Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida i d'aprovació dels Estatuts» (en català). [Consulta: 21 de desembre de 2021].
  3. «Estatuts del Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida» (en català). [Consulta: 29/11/2021].
  4. «Estatuts del Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida» (en català). [Consulta: 17/11/2021].
  5. Puig, R.M. (1994). Pla Especial del Turó de la Seu Vella
  6. «Patrimonio Mundial» (en castellà). UNESCO. [Consulta: 20/09/2021].
  7. González Pérez, Joan Ramon. Visions de la Seu Vella: recorregut antològic, escrit i gràfic, pel procés de recuperació del Castell de Lleida. Història de l'Associació Amics de la Seu Vella de Lleida: 1972-1997. Publicacions dels Amics de la Seu Vella de Lleida, 1998, pàg. 159. 
  8. González Pérez, Joan Ramon. Visions de la Seu Vella: recorregut antològic, escrit i gràfic, pel procés de recuperació del Castell de Lleida. Història de l'Associació Amics de la Seu Vella de Lleida: 1972-1997. Publicacions dels Amics de la Seu Vella de Lleida, 1998, pàg 167. 
  9. González Pérez, Joan Ramon. Visions de la Seu Vella: recorregut antològic, escrit i gràfic, pel procés de recuperació del Castell de Lleida. Història de l'Associació Amics de la Seu Vella de Lleida: 1972-1997. Publicacions dels Amics de la Seu Vella de Lleida, 1998, pàg. 173. 
  10. González Pérez, Joan Ramon. Visions de la Seu Vella: recorregut antològic, escrit i gràfic, pel procés de recuperació del Castell de Lleida. Història de l'Associació Amics de la Seu Vella de Lleida: 1972-1997. Publicacions dels Amics de la Seu Vella de Lleida, 1998, pàg. 183. 
  11. González Pérez, Joan Ramon. Visions de la Seu Vella: recorregut antològic, escrit i gràfic, pel procés de recuperació del Castell de Lleida. Història de l'Associació Amics de la Seu Vella de Lleida: 1972-1997. Publicacions dels Amics de la Seu Vella de Lleida, 1998, pàg. 183. 
  12. González Pérez, Joan Ramon. Visions de la Seu Vella: recorregut antològic, escrit i gràfic, pel procés de recuperació del Castell de Lleida. Història de l'Associació Amics de la Seu Vella de Lleida: 1972-1997. Publicacions dels Amics de la Seu Vella de Lleida, 1998, pàg. 277. 
  13. «El Consorci del Turó de la Seu Vella preveu invertir més d'1 milió d'euros a 3 anys en la restauració de les muralles» (en català), 4 de novembre de 2021. [Consulta: 2 de desembre de 2021].