Guia de plantes medicinals, usos i cultiu/Utilització

Salta a la navegació Salta a la cerca
  • Tintures: S’acostumen a fer amb alcohol etílic de 96°. Més tard s'hi afegeix un 25% d’aigua. També es pot utilitzar qualsevol alcohol, fins i tot vins, conyacs... i es poden fer amb totes les plantes. L'alcohol extreu les propietats medicinals de les plantes. Després s'ha de consumir dosificat amb un comptagotes, de 5 a 15 gotes una o tres vegades al dia, depenent del tractament a realitzar, la gravetat de la malaltia, l'estat de l'organisme o el pes de la persona. Normalment es posa el 30% del volum amb l'herba; com més herba es posi més quantitat de principis actius tindrà la tintura. Al cap d'un mes o dos l’alcohol ja ha extret les propietats medicinals. El següent pas és treure l'herba i guardar la tintura en un pot fosc o protegir-la de la llum.
  • Microdosis: Les microdosis són una de les maneres més segures d'automedicar-se o prendre plantes medicinals, ja que el contingut que ingerim de planta és molt baix. Es tracta de diluir en un comptagotes de 10 ml una part d'alcohol de 96 °C alimentari i dos parts d'aigua, com més neta o desmineralitzada millor. En aquest comptagotes hi afegirem unes 10 gotes de tintura de la planta que elegim (si la planta és verinosa o potent posarem menys gotes de tintura) o una o dues gotes d'oli essencial de qualsevol planta (si és una planta molt potent o verinosa una gota). Podem fer una barreja de plantes, les que creguem que siguin necessàries, seguint els principis de la fitoteràpia: mirant de no crear contradiccions en les funcions de les plantes o creant un excés de funcions que l'organisme no pugui respondre correctament o respongui però en menor eficiència. La forma de prendre-ho és cada hora posar-se dues gotes; si es va millorant de la malaltia es pot prendre cada tres hores dues gotes, en dejú sempre millor. Si prenem diverses microdosis diferents, s’haurien d’espaiar deu minuts mínim. A Internet trobareu molts manuals d’utilització i formulació de microdosis, l’escrit és una informació base, la dosi de tintura o oli essencial varia per cada planta i cada autor i investigador parla de diferents dosis, barreges, però tots coincideixen bastant. La microdosis no caduca, igual que els olis essencials, tintures, l’alcohol permet guardar les propietats medicinals, això si s’ha de guardar en un lloc protegit del sol.
  • Xarops: Es barreja l'herba amb sucre, a ser possible morè, amb una proporció de més o menys 650g de sucre i 350g d’aigua i es cuina a foc molt lent, sense que arribi a bullir, durant uns 20 minuts a 60 °C més o menys. Traieu l’herba i ja teniu un Xarop.
  • Infusió: S'ha de tirar l'herba quan l’aigua bull, i després apagar el foc. Es tapa i es deixa reposar uns minuts amb la tapa posada. Si la planta té troncs o la fulla és molt gruixuda com el romaní o la sàlvia, s’hauria de bullir un minut per a extreure tota la medecina. Si el que estem infusionant són trossos de fusta o arrels han de bullir de 5 a 10 minuts depenent de la gruixària.
  • Maceració: Es deixa la planta de 12 a 24 hores en aigua, com si fessis una infusió. A les 12 hores ja comença a tenir les propietats medicinals tot i que es recomana deixar-la 24h. Molta gent el que fa és deixar l'herba a la nit en aigua i al matí l'escalfa una mica.
  • Suc fresc: La planta en fresc té les mateixes propietats medicinals o semblants a quan fem una infusió. Per aquesta raó hi ha moltes cultures que trituraven les fulles amb un morter i les espremien amb un tros de roba. Aquest suc se'l bevien o se l'aplicaven a la pell. Actualment podem fer sucs de plantes amb les liquadores. Mai hem de superar les dosis recomanades per a infusionar, ja hem recomanat sempre prendre de menys a més, no fos el cas que el cos no acceptés bé aquest suc o la barreja en altres plantes.
  • Olis: Qualsevol planta es pot macerar amb oli, ja que l'oli extreu les propietats medicinals. Normalment es deixa macerant un mes o dos i després es cola i ja tens l'oli per ingerir-lo o per aplicar-lo. La major part d'olis s'elaboren a les fosques, altres es deixen a l'exterior dia i nit. Altres es posen a l'exterior protegint-los del contacte directe del sol, amb botelles fosques, pintades o paper d'alumini. Quan l'oli ja està fet sempre es guarda amb una botella opaca o protegint el pot de la llum. Si vols fer un oli ràpid, pots fer-lo al bany maria, és a dir, poses l'oli amb l'herba que vols en un pot. Aquest pot el poses en un pot més gran amb aigua i aquesta aigua la fas bullir uns vint minuts a foc lent. Al cap de vint minuts bullint, ja tens l'oli medicinal fet; llest per consumir o aplicar.
  • Compreses: Sempre que tinguem una malaltia externa o vulguem millorar un tractament intern, podem sucar un tros de tela amb la infusió de la planta requerida i aplicar on es necessiti. Quan es refreda es treu i es torna a posar una compresa calenta. Amb mitja hora d’aplicació ja és més que suficient. També podem aplicar una compresa freda i l'organisme actuarà activant tots els sistemes de defensa, per escalfar aquella zona freda. El resultat serà l’augment del sistema immunitari. Moltes malalties, especialment les infeccioses, es curen embolicant-se tot el cos, amb una tovallola humida. Llavors l'organisme reacciona activant totes les glàndules internes i els sistemes de defensa. Si esteu interessats en aquestes tècniques gratuïtes de curació, hauríeu d’estudiar la doctrina terminal del doctor Vander, el doctor Lazaeta, i altres.
  • Cataplasmes: Es barreja la planta medicinal o la planta triturada amb argila o farina i s’aplica a la part que necessiti ser guarida. Normalment es deixa d'una a deu hores aplicat, depenent de la possibilitat. Dormir amb ell és una opció.
  • Emplastre: És com un cataplasma, però en comptes d'argila o farina és amb grasses o resines. L'objectiu d'un emplastre és introduir a l'organisme la substància medicinal durant diverses hores. Quan ho ha absorbit es torna a aplicar.
  • Banys: Són els grans desconeguts; quan ens fem un bany no costa res afegir-hi una infusió de timó, sàlvia, romer, ruda, cua de cavall... la planta que creguem que ens pot ajudar més. Si hi afegim sal encara millora l'eficiència, perquè la sal et descarrega elèctricament i et relaxa. Si afegim 1kg de sal per cada 50 litres d'aigua calenta, provoquem una diàlisi, és a dir, ajudem a l'organisme a desintoxicar-se. Es poden fer banys de peus, de mans, banys “de seient” (banys genitals). Si aquest últim bany es fa en fred, s’activen totes les glàndules internes, millorant el sistema immunitari; si es fa en calent és per ajudar a entrar la propietat medicinal a les parts baixes del cos, com per exemple en infeccions vaginals o genitals.
  • Irrigacions Vaginals: En el cas d’infeccions internes de la vagina, es procedeix a comprar a la farmàcia un aparell especial per aquests casos, que introdueix el líquid a l'interior de la vagina. Es fa una infusió de la planta elegida i es fan les irrigacions a 37 °C.
  • Vapors: Normalment s’utilitzen per a l'aparell respiratori, ginecològic i per la neteja de la pell. Simplement s'escalfa una olla i quan bull es tiren les plantes medicinals o els olis essencials. Depenent la part del cos que es vulgui vaporitzar, s'ha de posar tovalloles o mantes pel damunt i deixar que els vapors entrin pel nas o per la zona elegida. De 5 a 15 minuts n'hi ha suficient.
  • Sauna: La sauna és la forma més completa de millorar la salut en general perquè activa tots els sistemes de defensa i totes les glàndules internes. Sempre que creem un contrast de calent a fred mínim un parell de cops, aconsellant-ho unes 6 vegades mínimament. El contrast el fem sortint de la sauna i aplicant-nos una dutxa d’aigua freda. Sempre hem d’anar d'aigua tèbia a freda a ser possible, el que el cos aguanti; a poc a poc anirà aguantant l’aigua més freda. La Sauna més senzilla seria escalfar l'olla més gran que estigui disponible i quan l'aigua estigui calenta, ja podeu fer la sauna. Si ho preferiu, us hi podeu tirar unes herbes medicinals; llavors us hi poseu unes mantes a damunt de tot el cos, sense que hi hagi un forat (podeu treure el cap), seieu en una cadira i l'olla la poseu a davant de la cadira. Quan ja no pugueu més simplement us feu una dutxa d’aigua freda i després a tornar a la sauna. A l'apartat de recomanacions generals per prevenir i curar malalties us explicarem protocols fàcils per activar i curar tot l'organisme.
  • Gargarismes: És una opció quan hi ha infecció de boca o de la gola. Simplement es fan infusions desinfectants de plantes o amb sal de mar, després de glopejar. L’aigua s’ha de tirar, ja que conté toxines i cèl·lules mortes.
  • Vinagre medicinal: El vinagre s’utilitza com a vehicle, s'hi pot afegir una maceració d'una planta, una infusió o una essència. El vinagre és la solució més efectiva pels problemes de fongs externs. Internament no s’aconsella massa per no ser massa bo per a la salut. Però si així ho opteu sempre és millor ingerir cada dia vinagre de poma o d’arròs.