Guia de plantes medicinals, usos i cultiu/Sembra

Salta a la navegació Salta a la cerca

Un cop tinguem la llavor de la planta medicinal, l'hem de barrejar amb la terra. Com a molt l'hem de colgar un dit. La qualitat de la terra hauria de ser el més esponjosa possible. Podem agafar com a referència les explicacions del capítol “Cultiu en test”. L’opció més còmoda es la compra de turba, però ja sabem que és un recurs limitat i que erosiona valls senceres, amb el conseqüent dany a l'ecosistema. El problema de la turba és que és una terra amb molts pocs nutrients. És a dir, hem d’afegir aliment a l'aigua o barrejar-la amb compost. A vegades la turba es massa àcida o massa alcalina i les llavors no poden néixer. Llavors és important no estalviar diners en aquest substrat; pregunteu per turba apta per viverisme hortícola. En tots els casos sempre hem d'evitar que el reg no sigui excessiu, perquè no s'escorrin els nutrients. També podem crear un llavorer al terra; l'opció més tradicional seria fer un forat de 20cm de profunditat per la llargària que es vulgui, i al forat afegir-hi la terra més adient que tinguem. Si fos un clima molt fred faríem el forat de 40 centímetres i hi posaríem 20 centímetres de fems frescos, perquè produeixin calor. A damunt hi col·locarem 20 centímetres de terra i sembrarem. Si fa molt fred, recomanaríem protegir-ho amb un vidre o plàstic. Simplement s'han de posar fustes verticals i a sobre col·locar-hi el vidre o plàstic. Però hem d'anar en compte en no cremar les plantes, perquè el vidre i el plàstic fan pujar les temperatures excessivament. Hem de vigilar molt amb els caragols i els llimacs. Si tireu cendra i no la mulleu, no podran creuar la barrera. També podeu tirar fulles de Roure, tampoc les poden passar. En casos extrems, podeu utilitzar sulfat de ferro, especial pels cargols, que els mata. També podeu optar per posar trampes de cervesa, que també els mata. Les formigues també se senten atretes pels brots tendres i les llavors. Per evitatar-les, podeu tirar pols de crisantem al voltant de la planta. Aneu amb compte amb els ocells, perquè si no teniu el vidre o plàstic protegint haureu de protegir-ho amb alguna malla anti-ocells. Últimament la gent està sembrant amb safates de porexpan o plàstic, en aquests dos casos hem de vigilar especialment que no faltin nutrients. Hem vist que la naixença és molt millor si no li toca el sol directe a la terra, per aquest motiu és bo tenir espais per guardar les safates de porexpan. És important observar-les cada dia i vigilar que no els falti humitat. I quan comencen a néixer les trèiem al sol, amb una petita protecció solar si es estiu. Hi ha plantes medicinals que tarden dos o tres mesos en nàixer, però cal tenir paciència. No cal dir que hem de tenir especial interès amb treure les herbes que no ens interessin, ja que poden arribar a ofegar les plantes desitjades.

Sembrar amb boles d’argila “Nendodango”: L’agricultor Fukwoka va ser el difusor d’aquest sistema, es tracta d’agafar les llavors i barrejar-les amb argila seca amb pols, hi podeu afegir una mica de fem sec en pols. Quan la barreja està feta, heu d’anar tirant aigua polvoritzada poc a poc i anar movent el recipient tipus safata sense parar, fins que quedin boletes petites d’argila, on dintre hi ha la llavor. Aquest sistema el podeu fer amb una màquina per fer ciment. Quan teniu les boles les podeu tirar pels camps o boscos sempre que no passin animals de pastura. L'època idònia per tirar les boles és a la primavera. El fet de fer la bola et protegeix de les formigues i el percentatge de naixença és mes alt.

Secat de la planta medicinal[modifica]

Com a idea general la planta s’ha de secar a la ombra, per tal de que els rajos del sol no volatitzin els olis essencials i alguns components bioquímics importants per la efectivitat dels tractaments. Molta gent les penja al sostre amb farcells, altres les apilen en caixes, teles mosquiteres, reixes metàl·liques. Els mes professionals tenen plaques solars o elèctriques. La temperatura no hauria de superar mai els 40-50ºC per tal de no volatitzar certes propietats medicinals. Quan comprem una herba medicinal i la fulla es marró probablement s’ha assecat al sol o a temperatures molt altes. En aquest cas, la qualitat medicinal és molt baixa.

Recol·lecció de la planta medicinal[modifica]

Si voleu recollir la planta amb les màximes propietats medicinals o aromàtiques busqueu el dia més idòni en el calendari astrològic o biodinàmic. Aquest dia acostuma a ser un dia on els olis essencials són molt pronunciats. Si no teniu calendari, simplement aneu olorant les plantes i el dia que facin més olor les colliu. Pels voltants de Sant Joan, a finals de juny, és un moment òptim per moltes plantes, però hem de tenir en compte les recomanacions següents:

  • Com a norma general, és idòni recollir les plantes quan estan començant a florir. En aquest estadi, les fulles ja estan totalment formades i amb la màxima quantitat de reserva nutritiva i medicinal preparada per a produir la flor i després la llavor.
  • Si el que voleu es collir el màxim de quantitat de fulla l'any, hauríeu de tallar tota la planta a 20 cm.
  • Sempre hem de deixar el màxim de quantitat de fulla i brots perquè rebroti amb força.
  • Si el que ens interessa es la flor, hem de buscar flors ben vigoroses, la flor pansida no te tanta propietat medicinal. Hi ha un moment en que quasi tota la planta està florida; aquest es el moment de recol·lecció.
  • Si el que ens interessa son els fruits, hem de recollir el fruit ben madur.
  • Si el que volem son les arrels, hem d’esperar al final del cicle de la planta, que acostuma a ser a la tardor.
  • S’aconsella recollir la planta medicinal en temps sec, i evitar la boira, la pluja, l'humitat...

Recol·lecció de plantes medicinals silvestres[modifica]

És bo recordar que si recollim plantes medicinals al camp no l'hem d’arrancar, sinó que només es cull una part d'ella perquè pugui acabar el cicle; fer llavor i evitar l’extinció de l’espècie.