Vés al contingut

Guia de plantes medicinals, usos i cultiu/Chia


Salvia hispanica, coneguda entre els asteques com chia, és una espècie del gènere de la sàlvia. És nativa del centre i sud de Mèxic i a Guatemala. El Còdex Mendoza del segle XVI proporciona l'evidència sobre que havia estat cultivat pels asteques en època precolombina i que era un dels tres cultius més importants. Encara s'utilitza a Mèxic i Guatemala i les llavors són mòltes i senceres es fan servir per a begudes nutritives i per aliment.

Es fa servir molt en aliments a Amèrica del Sud i a Amèrica del Nord. A partir de l'any 2013 la UE també n'ha autoritzat l'ús en pans i altres productes.

Semillas de Chía

Propietats

[modifica]

Cardioprotector, trastorns digestius, diabetes, dolencies musculars.

Contraindicacions

[modifica]

No descrites

Cultiu

[modifica]

Es sembra i planta a la primavera lo més aviat possible, ja que si es sembra en retard no acaba de granar i perdrem la producció de la llavor. Viu en llocs càlids, encara que la podem sembrar i plantar en climes freds, aprofitant la primavera, estiu i tardor. De França cap amunt és més difícil que les llavors granin. Es planta cada 80cm més o menys, es anual y viu en qualsevol terra, prefereix terrenys fèrtils.