Guia de plantes medicinals, usos i cultiu/Amarant
El nom Amarant prové d'una paraula grega que vol dir "flor que mai es marceix", una planta mítica. De fulla comestible, era una de les hortalisses més importants de la civilització asteca.
Moltes espècies d'amarant són conegudes en català amb el nom de "marxant" o "blet".
Una de les espècies més comunes als Països Catalans és el marxant gros (Amaranthus retroflexus). Sovint els marxants són plantes d'herbassars ruderals que produeixen moltes llavors. També es consideren de vegades com a mala herba. Algunes espècies de marxant estan catalogades com a espècie invasora
L'amarant o blet, és una espècie relativament nova a la Península, és originària d'Amèrica, allí el seu ús és quotidià, tant les fulles com a verdura, com les llavors com aliment, amb alt contingut de minerals i proteïnes. A la península podem trobar fàcilment el blet anomenat Amaranthus retroflexus.
Propietats[modifica]
Les llavors ajuden els tractaments anti-cancerígens, són un protector cardiovascular, mitjançant els triglicèrids atacaquen el colesterol, són indicades per l’estrenyiment, l’osteoporosis, la diabetis mellitus, tenen un alt component nutritiu i el colorant no és tòxic. Per tractar l’obesitat es substitueix el blat per llavors d'amarant.
Les fulles són útils per la diarrea, regulen l’excés de menstruació i són totalment comestibles. Les podem utilitzar com si fossin espinacs o bledes i, d’igual manera, no se’n pot abusar per alt contingut en oxalats.
Contraindicacions[modifica]
De les fulles, pel seu alt contingut en oxalats, és millor no abusar-ne. Si es menja un cop o dos a la setmana és molt difícil que pugui haver contraindicacions. Quan es prepara com a verdura convé llançar l’aigua, així resulta menys tòxic.
Mètode de preparació[modifica]
La llavor es cuina de igual manera com si fos arròs. Les fulles es cuinen com si fossin espinacs, bledes... En infusió, s'agafa literalment un grapat de fulles fresques i es fa una infusió normal, si la planta està seca s'utilitza una cullerada de postre per got.
Cultiu[modifica]
Cultiu anual, amb un cicle vegetatiu de 180 dies de mitjana, prospera en condicions agroclimàtiques adverses: sequera, calor o sols salins. Es pot sembrar d'abril a juny.