Guia de plantes medicinals, usos i cultiu/Aloe (1.Barvadensis-2.Ferox)

Salta a la navegació Salta a la cerca
Aloe arborescens Compton

L'àloe (Aloe spp.) és un gènere de plantes suculentes de la família Asphodelaceae que d'altres autors classifiquen dins de les liliàcies, amb un nombre de prop de 400 espècies. Creixen a les zones més desèrtiques de l'Àfrica, en especial a la Província del Cap de (Sud-àfrica) i a les muntanyes de l'Àfrica tropical. El concentrat del seu suc, anomenat també àloe, o sèver, té usos medicinals.

Les varietats d'Aloe més utilitzades per usos medicinals son la "barbadensis" que es la més comú i polivalent, la "ferox" amb un alt contingut en medicina i polivalent, la "saponaria" interessant per ser de les Aloes amb menys aloina, sustancia laxant que irrita el aparell digestiu i la arborescens molt utilitzada per curar i prevenir el càncer i qualsevol malaltia, tal com s'explica a l'apartat de mètode de preparació.

Propietats[modifica]

  • Aloe menjada amb pell o sense: Càncer, afeccions sistema immunitari (VIH, càncer, leucèmies), angines, dolor del coll, osteoporosis, depuratiu intestinal, hèrnia de hiat, reflux, acidesa d'estomac, úlceres, gastrointeriris, colon irritable, crhon, restrenyiment, grip, sida, diabetis tipus 2, reuma, artrosis, colesterol, asma, al·lèrgies, preventiu de malalties en general, ja que depura. Una bona opció es barrejar-lo amb all, per a fluïdificar la sang.
  • Aloe aplicada directament a la pell: desodorant, picadures insectes, psoriasis, problemes pell, grans, irritacions oculars, caspa, problemes pell del cap, cremades, morenes, herpes, gengivitis, llagues de boca, mussol, congelacions, angines, varius, peu d'atleta, candides "ingerir o aplicar a la vagina", torcedures i dolors musculars, artrosis, artritis, treu el dolor o alleugera, sinusitis, mal de cap, restaura la sensibilitat de la pell "s'ha d'aplicar durant varis mesos", xarampió, varicel·la, rubèola, berrugues i ulls de poll "aplicant un tros de aloe subjectant amb un drap durant el màxim de temps, si pot ser tota la nit o dia millor, durant varis dies"
  • Accions generals de la planta: Inhibidor del dolor, antiinflamatoria, cicatritzant, bactericida, purgant, digestiva, depurativa, tònica, regeneradora cel·lular, antisèptica, coagulant, antiviral, fungicida, estimula el flux de la regla, antiparasitaria, estimula la sortida de bilis, * Composició:Posseeix diverses Vit del conjunt B, A, C, E. Conté 7 dels 8 aminoàcids essencials i 11 dels 14 aminoàcids secundaris. Es un gran re mineralitzant, especialment la arborescents, la arborescents té un 200% més de medicina que la Aloe barbadensis, per a casos curatius, millor la arborescents o el pop, com li diuen popularment. La Aloe saponària, es una aloe silvestre que és molt més digestiva, que les altres, però es més suau medicinal ment parlant.

Contraindicacions[modifica]

Durant la menstruació, nens menors de 2 anys, alteracions electrolítiques de origen renal, obstrucció de les vies biliars, hemorroides (si es consumeix, però tòpicament les cura, al igual que les fístules), cistitis, prostatitis, insuficiència cardíaca o renal. Les contraindicacions que tenen per les malalties del sistema digestiu, que enumerem a continuació, són pel alt contingut en aloïna i altres irritants, que al rentar be el gel interior, tal com es descriu a l'apartat d'utilització, la podrem consumir tranquil·lament: Hemorràgies intestinals-genitals, diarrees severes, lòlics gastrointestinals, dolor abdominal d'origen desconegut,amalaltia de Crohn, colitis ulcerosa, síndrome de l'intestí irritable. El seu ús continuat és incompatible amb els heteròsids cardiotònics, corticosteroides, extractes de regalèssia o salurétics. L'ingesta de aloe en dones lactants pot crear diarrea al nen lactant.

Mètode de preparació[modifica]

Pelar-la i netejar-la sota de la aixeta, si es vol treure tot el iode i aloïna, sobretot si hi ha problemes digestius, posar a trossets en remull en aigua, quatre vegades un mínim de quatre minuts cada cop, tirar l'aigua i menjar l'Aloe. Si hi ha problemes d'úlceres o intestinals es pot barrejar amb llet de soja per protegir l'intestí, curant la úlcera. Es pot consumir a trossos cada dia per prevenir tot tipus de problemes, com si fos un aliment, sobretot si l'has Aloe posada en remull. La dosi diària preventivament és d'un trosset petit, del volum de un dit, més o menys, si abusem d'ella molt temps podria provocar problemes secundaris, si en mengem una mica cada dia, ens pot ajudar a prevenir la major part de malalties.

Es pot prendre amb pell, consultar la cura del Padre Romano, 500 g. De mel de qualitat, 350 g. De Aloe amb pell (treure les punxes) i 6 cullerades de whiski, conyac o qualsevol licor de qualitat que la matèria prima sigui de la família de la Aloe. Es pren fins a acabar la botella, que la guardarem a la nevera entre us i us, la dosis es una cullerada sopera de la barreja triturada, mitja hora abans de cada menjada. Un cop acabada la botella, si encara hi ha símptomes de tumor o qualsevol malaltia, perquè va bé per quasi totes, descansar uns dies i tornar a fer la recepta.

Per al colesterol, menjar 20-25 ml del gel passat per aigua, abans dels àpats tres cops al dia, per inflamacions intestinals prendre 75-150 ml tres cops al dia de la Aloe esbandida per aigua.

Cultiu[modifica]

La Aloe es una planta tropical que es gela amb les gelades, pot aguantar un -5ºC si la planta ha estat tot el any al exterior i ha plogut poc, si s'ha regat molt durant l'any un menys dos graus la podria matar. S’adapta a tot tipus de terres, prefereix regs poc abundants, regant un cop a la setmana ja en te prou, fins i tot si no la reguessis no moriria. La Aloe es reprodueix per esqueix, surten fills a sota de la Aloe mare, s’han d’arrancar amb el màxim d’arrel, si l’arranquessis sense arrel, simplement ho trasplantes igualment i casi segur que traurà arrel. Sobretot no abusis del reg, en els trasplantaments, la podries ofegar. Pot mesurar fins a un metre d’ample, depenen la terra, en test tallen fins 60 cm. És perenne