Estratègies de millora educativa/Xarxa educativa de municipis petits
En els municipis petits, amb una població per sota dels 5.000 habitants, on sovint no hi ha institut de secundària (en algunes comarques només n'hi ha un per a tota la comarca), on no hi ha gaire diversitat de recursos, ni professionals de l'àmbit educatiu ni de les polítiques de joventut, i on tampoc és possible generar una xarxa educativa local, el que proposem és el treball mancomunat.
|
La xarxa educativa de municipis petits és una xarxa col·laborativa que agrupa tots aquells municipis d’una comarca interessats en l'acompanyament a la transició educativa dels joves. Està impulsada pels municipis, orientada a aconseguir més recursos per als joves i a superar les limitacions del territori (desplaçaments, poca oferta, etc.). El suport del consell comarcal pot ser divers en funció del territori. |
Els agents socioeducatius
Un dels primers elements a considerar a l’hora de construir una xarxa són els agents socioeducatius del territori de referència (sigui una comarca o una agrupació de municipis) que haurien d'integrar-s’hi. La incorporació d’aquests agents diversos no pot ser imposada i la seva relació requereix un treball de consens. En el treball en xarxa cal que cada actor sàpiga quin és el seu paper i la seva responsabilitat; ha de poder expressar-se i evitar incentivar lògiques de poder.
La coordinació i la planificació
La xarxa mancomunada permetria millorar l’accés a recursos tant per als joves com per als professionals; aconseguir una millora en la coordinació, l’eficiència i l’eficàcia dels serveis; evitar duplicitats, i obtenir més coneixement de recursos i serveis i capacitat per compartir-los. Per al desplegament i l’articulació de la xarxa, un cop definits els agents que en formen part, s’haurien de considerar un conjunt d’elements o principis clau. Cal concretar i pactar uns objectius de la xarxa, que haurien de ser ben clars i estar ben definits a partir d’una diagnosi prèvia i compartida del territori i haurien de ser el resultat d’un procés de priorització. Les relacions i la presa de decisions entre les organitzacions implicades en la xarxa ha de ser entre iguals. Per tant, parlem d’un lideratge de la xarxa compartit per tal de sumar els esforços i les capacitats de les persones, que en alguns casos pot disposar d’un grup promotor que ajudi a dinamitzar i impulsar la xarxa. La comunicació és un instrument imprescindible per tenir èxit; dins la xarxa ha de ser recíproca i contínua, i s’ha de teixir de complicitats i confiances que permetin una articulació comunitària estable, més enllà de la coordinació. Formar part d’una xarxa requereix implicació efectiva i participació activa; això vol dir que en alguns moments s’han d’assumir responsabilitats i riscos pel projecte col·lectiu. Finalment, no podem deixar de planificar les intervencions de la xarxa, i avaluar-les per aprendre i continuar planificant.
La sostenibilitat d'aquesta xarxa estaria condicionada a l'assoliment de resultats tangibles, a l'estabilitat tant de recursos econòmics com humans, al compromís dels professionals i les institucions que en formarien part, a l'estabilitat laboral dels referents dels serveis, a la llibertat i l’autonomia de treball, a la voluntat política, al rigor de la planificació i l’avaluació, i sobretot a la claredat i la unió en els objectius de treball. La xarxa comarcal podria realitzar diferents tipus d'actuacions: reunions i trobades de professionals; activitats formatives mancomunades per als joves; activitats formatives per als professionals; accions d’interlocució i interrelació entre els instituts i el municipi (teixit associatiu, teixit empresarial de la comarca), especialment al món rural on els docents canvien molt sovint, etc.
Bibliografia
[modifica]- Secretariat de l’Escola Rural de Catalunya. «Educació al món rural de Catalunya: Document inicial per a la constitució de l’Observatori» (PDF) (en català). Grup Interuniversitari per l’Escola Rural. Diputació de Barcelona [Les Garrigues], 2007.
- Ubieto, J.R. «Models de treball en xarxa» (Web) (en català). Educació Social. Universitat Ramon Llull [Barcelona], 36, 2007. ISSN: 2339-6954.
- Universitat de Vic i Diputació de Barcelona. «Seminari:Les xarxes educatives en petits municipis. Síntesi i conclusions» (PDF) (en català). Web: Diputació de Barcelona, 2008. [Consulta: 2 agost 2016].
Vegeu també
[modifica]- El treball comunitari, del viquillibre Guia Jove.
