Estratègies de millora educativa/Xarxa educativa de municipis mitjans i grans

Afegeix enllaços

Plantegem la xarxa educativa local, òptima per als municipis mitjans i grans, com un espai on hi hagi una pluralitat de centres educatius, on hi hagi també una diversitat de recursos i projectes educatius, i també diferents institucions, empreses i entitats implicades que gestionen l'educació dels joves.


La xarxa educativa de municipis mitjans i grans agrupa tots els agents socioeducatius del municipi, o bona part d’aquests, i articula l'acompanyament a l'escolaritat dels 0 als 18 anys amb una perspectiva de cicle vital, de coresponsabilitat educativa i d'equitat educativa.


Els agents socioeducatius[modifica]

El primer pas del treball en xarxa és el procés de coneixement dels agents socioeducatius (educatius, socials, econòmics...) i tots els estaments (ciutadania, personal tècnic i càrrecs polítics) del territori. Una de les eines que ens pot ajudar a fer aquest reconeixement és el sociograma. A la «Guia breu de tècniques i eines d'anàlisi per a les polítiques de joventut»[1] hi trobareu explicada aquesta tècnica. La xarxa educativa local hauria de reunir els agents més significatius: per ser operativa, no ha d'agrupar ni massa professionals ni massa pocs. El grau de participació de cada agent a la xarxa pot variar segons el rol que hi tingui i segons com se n'hagi pensat i estructurat el funcionament.

El lideratge i dinamització de la xarxa educativa local recauria en l’equip tècnic municipal d'educació juntament amb els serveis educatius. Per això, cal definir molt bé la funció de la xarxa i quins objectius ha de tenir perquè cada un dels agents implicats sàpiga quin rol ha de desenvolupar i què hi pot aportar.

Les funcions principals de la xarxa educativa han de ser:

  • Generar una relació i un vincle entre professionals de diferents serveis i àrees (per donar seguretat als professionals i reforçar els vincles de confiança).
  • Pensar, comunicar-se i actuar conjuntament; compartir objectius i recursos; unificar capacitats i esforços; coordinar-se; crear espais de reflexió; simplificar processos i procediments, i definir els rols dels professionals en la intervenció.

La coordinació[modifica]

Una vegada composta la xarxa, cal organitzar-se per poder treballar de manera coordinada i articulada. A més d'un nucli dur encarregat de la dinamització de la xarxa i de les reunions plenàries amb tots els agents socioeducatius, la xarxa educativa local pot crear comissions específiques de treball on es troben una part dels agents socioeducatius per treballar temes específics (absentisme, orientació, diversificació, prevenció, etc.). La xarxa educativa pot obrir-se puntualment a les famílies, o bé a experts que assessorin en temes específics o imparteixin formació (per exemple, en orientació eductiva, en salut i drogodependència, etc.). Convé que els professionals que lideren i dinamitzen la xarxa educativa local siguin molt sensibles i atents a les necessitats reals dels professionals que en formen part.

Per als professionals de l’àrea de joventut de l'ajuntament, el fet d’estar integrats dins la xarxa educativa local els atorga suport i validació per als projectes propis. El seu paper a la xarxa educativa pot variar molt en funció dels projectes desplegats al municipi i, segons el grau de relació que tinguin amb els instituts, porten a terme una determinada tasca de dinamització i participació juvenils. La implicació professional en la xarxa és important pel valor informatiu que aporta als joves i pel seu rol en la vinculació dels joves als serveis i als programes educatius desplegats pels agents integrats a la xarxa.

La planificació i l'avaluació[modifica]

La xarxa educativa local ha de ser útil i productiva. Per això és convenient planificar i avaluar l'acció de la xarxa curs a curs i pactar una planificació amb tots els membres a l'inici de cada curs: concretar objectius per períodes, fer el calendari i establir els projectes del curs. Cada una de les trobades o reunions de la xarxa educativa ha de tenir sentit i estar plena de contingut (es pot treballar un tema que generi un debat, per exemple, l'acció tutorial). Algunes de les actuacions possibles de la xarxa educativa local podrien ser: fer debats de bones pràctiques; valorar l'aplicació de nous projectes; detectar necessitats; generar propostes noves; compartir i explicar serveis i projectes (per exemple, projectes de diversificació curricular de cada centre); elaborar protocols (per exemple, protocol d’absentisme, derivació d’alumnes des dels centres a serveis especials, etc.); treballar la prevenció i la reacció ràpida i consensuada; coordinar fires, jornades d'orientació acadèmica, publicacions, etc., i compartir informació per a campanyes. La planificació del curs ha d’acabar amb una avaluació de les activitats i els resultats de la xarxa per tal de poder rendir comptes i reorientar les actuacions.

La validació política[modifica]

Per al desplegament d'actuacions i el bon desenvolupament d'una xarxa educativa local és imprescindible la validació i el suport polítics, tot i que la presència política sigui molt residual o puntual (agraïments i suport). Cal una bona dosi de voluntat tant política com tècnica i que la resta de membres tinguin ganes de participar-hi. Per això és important la fase de rendició de comptes (explicar i comunicar què s'ha fet i què s'ha aconseguit). Una de les eines que pot ser útil per comunicar és publicar en un blog o similar tota la documentació generada en la xarxa: actes, documents de treball, calendari de treball, etc.

Referències[modifica]

  1. ↑ Observatori Català de la Joventut. «Guia breu de tècniques i eines d'anàlisi per a les polítiques de joventut» (PDF) (en català). Agència Catalana de la Joventut. Generalitat de Catalunya [Barcelona], 2011.

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Estratègies_de_millora_educativa/Xarxa_educativa_de_municipis_mitjans_i_grans&oldid=56895»