Vés al contingut

Escacs/Estratègia

Estratègies[modifica]

Material[modifica]

Tenir més material al taulell que l'adversari, significa que es disposa de més possibilitats. Es tenen més oportunitats per atacar, més peces per defensar i normalment es controla més taulell. No totes les peces tenen el mateix valor material, per això calcular qui té més avantatge material no és tan fàcil com comptar el número de peces que té cada jugador.

En general, els reis no compten quan es calcula l'avantatge material, ja que l'adversari sempre tindrà un rei, i qualsevol atac sobre el rei s'ha de respondre. No es pot canviar un rei per una torre, per exemple.

Existeix molta discussió sobre el valor d'una peça, però una manera raonable és tal com segueix:

peó = 1; cavall = 3; alfil = 3; torre = 5; reina = 9;

Es pot generalitzar a partir d'això que canviar un alfil per un cavall no és avantatjós, però canviar un alfil per una torre si ho és. Canviar la reina per dues torres també seria profitós.

Dit això, hi ha varis punts a tenir en compte quan es busca la força material d'un joc en particular:

Quan el joc està bastant avançat, els peons guanyen força en anar avançant, ja que poden arribar a promocionar-se a reines. A l'obertura, en canvi, un peó avançat més aviat és una peça que s'ha de defensar, i que normalment deixa forats per on poden ficar-se les peces enemigues. En aquest cas un peó massa avançat es causa de problemes.

A la obertura i mig joc, els peons del centre del taulell bloquegen camins i suporten atacs. Així que tendeixen a ser més valuosos que els peons dels extrems. En canvi, finalitzant el joc, un peó lateral és més difícil de capturar, i té més possibilitats d'arribar a ser reina (Això no és necessàriament veritat en alguns finals bàsics amb el rei i peons, on un peó lateral porta a taules).

Un peó que ha passat els peons contraris, només té peces com a barrera per arribar a ser reina, així que és més valuós, sobretot si està protegit per altres peons.

Els jocs es consideren oberts, tancats, o semi oberts, depenent de si els peons centrals han estat capturats o no. Un joc obert és aquell en el que els peons centrals no hi son, deixant llargs camins d'una banda a l'altra del taulell. Els alfils necessiten llargs camins per aconseguir plena força, mentre que els cavalls brillen quan el joc es troba tancat per la seva capacitat de saltar sobre les altres peces. Així els alfils son millors en jocs oberts i els cavalls en jocs tancats.

Els cavalls són més poderosos si tenen una posició segura en territori enemic.

Un alfil mai deixa el seu color, així que si un dels alfils es capturat, la meitat del taulell es troba fora de l'abast dels alfils. Així canviar un alfil per un cavall afavoreix a la persona que es queda amb dos alfils. El segon alfil, però no és tan dolorós si es perd. Així canviar un alfil per un altre, afavoreix normalment a qui té menys alfils.

Els cavalls no poden cobrir les dues bandes del taulell a la vegada, mentre que un alfil si que pot. Per tant, en un final de joc on hi ha peons a les dues bandes, l'alfil és més fort.

Els alfils no poden atacar peons que es troben al color oposat, mentre que un cavall si pot. A més, en un joc on hi ha una petita cadena de peons, un cavall pot passar del cap de la cadena i atacar el peó defensor. Així, un cavall és més efectiu atacant peons, tot i quedar limitats a una banda del camp.

Tempo[modifica]

Tempo és el nombre efectiu de moviment que s'han fet per arribar a una posició del taulell. Moure una peça dues vegades per arribar a una posició, quan es podia haver fet en un moviment és una pèrdua d'un tempo. Moure una peça de tornada a la posició inicial és una pèrdua de tot el seu tempo- a no ser que hagi permès altres moviments que no es podrien haver fet d'altra manera. Una peça capturada significa que s'ha perdut to el tempo d'aquesta peça.

Essencialment, tempo és la manera de mostrar quants moviments efectius s'han fet. Guanyar un tempo és com aconseguir un moviment extra. Tres tempos es consideren un avantatge d'un peó.

Exemple:

8 R N B Q K B   R
7 P P P   P P P P
6           N    
5       P        
4     p p        
3                
2 p p     p p p p
1 r n b q k b n r
ABCDEFGH


A la posició anterior cada jugador ha jugat dos tempos, el joc continua amb:

3. cxd5 Nxd5 4. e4, Nf6

8 R N B Q K B   R
7 P P P   P P P P
6           N    
5                
4       p p      
3                
2 p p       p p p
1 r n b q k b n r
ABCDEFGH


Ara les blanques encara tenen dos tempos (un per d4 i un altre per e4) mentre que les negres només tenen un. Les peces capturades han perdut el tempo que havien guanyat

Imaginem que el joc continua així:

5. e5 Nd5 6. Bc4 Nb6 7. Qd3 Na4 8. Nc3 Nxc3 9. Qxc3 e6

8 R N B Q K B   R
7 P P P     P P P
6         P      
5         p      
4     b p        
3     q          
2 p p       p p p
1 r   b   k   n r
ABCDEFGH


Ara les negres tenen només un tempo (e6) mentre que les blanques tenen 6 (2 moviments de la reina, 3 moviments del peó i un moviment de l'alfil). Això ha permès a les blanques el desenvolupament de dues peces, el control del centre i ha deixat les negres en una mala posició. Les possibilitats són de que les blanques acabaran el desenvolupament i iniciaran l'atac abans que les negres. Això significa que les blanques tindran avantatge.

nota:Hi ha poques possibilitats de que algú jugui d'aquesta manera a la vida real. Per favor mira la secció d'obertures per veure obertures més realistes.

Qualitat[modifica]

Estructura de peons[modifica]

La estructura de peons normalment és on es recolza l'estratègia d'un joc. Hi ha varis factors que s'han d'examinar quan s'avalua l'estructura de peons d'un joc. Això inclou si el joc es troba obert o tancat, amb columnes obertes, diagonals obertes, caselles potencialment vulnerables, illes de peons, peons endarrerits, passats, protegits, majories locals i majories globals.

Es considera que un joc es troba obert si els peons centrals ( els que es troben a les files d i e) s'han capturat. Un joc es troba tancat si aquests peons no han estat capturats. En general, un joc obert significa que les peces es poden moure fàcilment pel centre del taulell, la qual cosa porta a un joc més actiu i tàctic. Un joc tancat significa que les consideracions posicionals són més importants. Els jugadors novells normalment busquen jocs oberts per millorar les habilitats tàctiques, i només juguen jocs tancats quan han desenvolupat una major intuïció sobre el joc.

Una columna oberta és aquella que no té peons sobre ella. Això és un camí obert per les torres. Aquesta és la seva posició més poderosa. A vegades el joc es concentra en el domini d'una fila perquè això dóna avantatge. Una columna semioberta és aquella on només hi ha un peó de l'adversari. És una bona segona opció, perquè es pot capturar el peó i després continuar el camí que queda.

Una diagonal oberta és aquella que no te peons bloquejant-la. La més preferible és la que passa pel centre, per tal de que l'alfil pugui fer el major desplaçament.

Una casella vulnerable és aquella en territori de l'adversari que no pot ser defensada per un peó. Normalment és el resultat d'un peó que s'ha avançat massa o una estructura de peons massa dèbil. Posicionar el cavall en una d'aquestes caselles la fa la peça més forta, tot i que també es poden col·locar altres peces.

Una illa de peons és qualsevol grup de peons connectats, separats de la resta per una columna oberta o semi oberta. Normalment són necessàries per poder activar les torres, però els extrems de les illes normalment són punts dèbils de l'estructura de peons, i masses trencaments són punts però pot entrar l'enemic.

Una cadena de peons és un conjunt de peons encadenats de manera que cadascú està protegit per un altre peó. Les cadenes de peons formen diagonals. Les cadenes freqüentment contribueixen a determinar per quina banda del taulell intentarà un jugador fer l'atac ( Les cadenes de peons apunten en la direcció que habitualment s'ataca, ja que l'alfil pot fàcilment passar a través dels peons i defensar-se amb els peons també. La manera més efectiva d'atacar una cadena de peons és atacar la seva base.

Els peons dobles són peons que es troben a la mateixa columna. Això ocorre quan un peó captura. Els peons dobles freqüentment es veuen com punts dèbils, perquè el peó de sota no pot avançar per sobre de l'altre peó. Tot i així poden tenir avantatges, ja que poden avançar sense deixar peces per defensar o peons endarrerits. Els peons triples sempre presenten inconvenients.

Un peó endarrerit és aquell que no té peons adjacents darrera o a la mateixa alçada. Normalment necessita ser protegit per una peça i no pot evitar que una peça contrària es posicioni a la casella del davant impedint l'avenç del peó.

Un peó passat és un peó que no té cap peó adversari al front i ha passat tots els peons contraris adjacents. Aquest peó té el potencial d'arribar a ser reina. només pot ser aturat per una peça contrària. Un peó passat protegit és un peó defensat per un altre peó. Si es captura el primer peó, encara queda un segon peó després de contra capturar. Un peó passat protegit no pot ser detingut pel rei.

Una majoria de peons és quan una jugador té més peons que l'adversari. En aquesta situació és més fàcil aconseguir un peó passat. Un jugador amb majoria de peons pot intercanviar peons per arribar a deixar un peó passat que promocionar a reina. Un jugador amb pocs peons intentarà conservar les seves peces per si ha de sacrificar una peça per evitar una promoció a reina.

Una majoria de peons locals és una majoria en un sector del taulell. Si un jugador té una majoria local, concentrarà el joc en aquest sector per aconseguir un peó passat. Si els dos jugadors tenen majories locals oposades (una a la banda de la reina, i l'altra a la banda del rei), cada jugador intentarà evitar l'avenç de l'adversari mentre avança per l'altra banda per aconseguir un peó passat.


Peces actives i passives[modifica]

Una peça activa és aquella que té el potencial d'amenaçar. Una peça passiva és aquella relegada a defensar una peça (o pitjor, un peó).

8 R N B Q K     R
7 P P P   B P P P
6         P N    
5       P     b  
4     p p        
3     n          
2 p p     p p p p
1 r     q k b n r
ABCDEFGH


A aquest exemple, l'alfil blanc de g5 es considera actiu, mentre que l'alfil negre a e7 es considera passiu.

L'activitat d'una peça depèn de si pot moure i atacar. Una peça pot ser relegada passiva si ha de protegir una altra peça o està bloquejada pels seus propis peons.

Alfils bons contra alfils dolents[modifica]

Com ja s'ha dit, un alfil només pot moure a caselles del mateix color. Això condueix a una situació on un alfil pot ser bloquejat per l'estructura de peons. En general és millor tenir els teus peons en el color contrari al color de l'alfil.

Per exemple, si com a jugador negre tens peons a e6 i d5, l'alfil de la reina serà un “alfil dolent”. Això és perquè és difícil fer qualsevol cosa constructiva amb ell.

Quan es té un alfil dolent, hi ha dues maneres de millorar el joc: intercanviar l'alfil o alliberar el joc. En general és millor intentar canviar l'alfil dolent per un alfil contrari o un cavall, ja que l'alfil dolent té poc valor. Tot i això s'ha de recordar que dos alfils són més poderosos que dos cavalls o un cavall i un alfil. Per tant la consideració d'intercanviar l'alfil dolent s'ha de fer només quan s'apropa el final del joc.

Alliberar el joc consisteix en eliminar aquesta debilitat fent moviments de peons.

Iniciativa[modifica]

El jugador amb la iniciativa és el jugador que està amenaçant. Tenir la iniciativa és avantatjós per que obliga a l'adversari a posar les peces en posició defensiva. Una peça que està defensant una casella normalment té menys flexibilitat que una peça atacant la mateixa casella.

Compensació[modifica]

Compensació és el terme emprat en escacs per descriure la situació en la que un jugador té menys material però té avantatges posicionals que compensen la deficiència material.

Normalment tenir compensació per una peça significa que l'atac contra el rei enemic o punts forts no pot ser repel·lit per l'adversari. Normalment el jugador que té poc material ha d'actuar ràpidament i evitar intercanvis per prevenir que l'adversari faci comptar l'avantatge material.