Història de l'art català/Beat de la Seu d'Urgell (Arxiu Diocesà d'Urgell)

Salta a la navegació Salta a la cerca

Introducció[modifica]

Beat de Liébana[modifica]

El Beat de la Seu d’Urgell es tracta d’una copia del Beat de Liébana, que va ser il·luminat, tal com diu el seu nom, a Liébana, Cantàbria. L’autor es pot anomenar tant Beatus o Beat, que es trobava al monestir de San Martín de Turieno, que va canviar el nom pel deu fundador, Santo Toribio de Liébana. Es relaciona amb la casa reial que es troba a Astúries a través d’Adosinda, vídua del rei Silos.[1] S’hi trobava una comunitat de frares franciscans, amb una destacada biblioteca, sobretot al s. VIII, quan Beat va viure. No es coneix el seu any de naixement, però si que es coneix que va morir després del 797 gràcies a un intercanvi de cartes amb Alcuí de York. L’activitat com a autor es comença a documentar al 776 amb el Comentari a l’Apocalipsi, que és considerada la seva obra més rellevant, fent una segona edició deu anys més tard, dedicada exclusivament al bisbe Eterio. El manuscrit s’organitzava amb el Comentari a l’Apocalipsi, Apologètic, datat de l’any 785 o bé l’Himno O Dei Verbum.

Beat de Liébana és l’autor del comentari a l’Apocalipsi, que va ser triat per la por a la fi dels temps i la vinguda de l’Anticrist que s’esperava a l’any 800 i poder predicar. Es pot concretar que Beat calculava els anys segons l’Era Hispànica, que donava com a resultat l’any 838. A la segona meitat del s. VIII ja van començar a preveure l’Apocalipsi a causa de la invasió musulmana a la península Ibèrica i les pestes, que les relacionaven directament amb les plagues mencionades al darrer llibre de la Bíblia. Va realitzar un comentari com a doctrina per mostrar un caràcter positiu cap als fidels parlant de la victòria del Corder sobre la Bèstia, una clara metàfora de Crist ressuscitat sobre l’Anticrist. Se’n conserven diverses copies que es van realitzar en altres monestirs, no l’original. Va ser un comentari que va prendre molta popularitat durant els següents 600 anys, no només a la península ibèrica, sinó que va ser un model que es va prendre per realitzar altres manuscrits sobre el tema arreu d’Europa. És important mencionar que es considera el llibre més llegit durant tota l’Edat Mitjana, de manera que hi havia un nombre considerable de còpies. Parteix d’una font principal de l’autor Ticoni, del nord d’Àfrica, que va ser un cristià que va escriure entre els anys 370-390, per Sant Agustí es considerava un model.[2] Aquesta còpia va ser molt important tant en text com en les il·luminacions que aquesta tenia, que es creu que la gran majoria de les que trobem al Comentari de l’Apocalipsi són còpies gairebé idèntiques de la font de Ticoni, tot i que altres són de fonts autòctones hispàniques, carolíngies o també islàmiques.

El còdex original tenia una mida aproximadament d’un DIN A4, amb el text organitzat en dues columnes i a doble cara. El Comentari a l’Apocalipsi és l’obra més extensa, amb una introducció que a través de cites de personatges de culte coneguts, fa una presentació de l’obra que ens trobarem. Organitza el còdex en 12 llibres, que mostrava la gran riquesa que tenia el monestir, tenint en compte el gran cost que comportava un sol llibre. Tenia un gran coneixement de la Bíblia, que el va portar a fer ell mateix la tria dels textos dels quals en faria menció al Comentari. Destaca el vocabulari senzill i de fàcil enteniment que permetia que tots els monjos que ho llegissin ho poguessin comprendre. Els textos tenien una relació directa amb les il·luminacions que les acompanyaven, col·laborant així a l’enteniment. Tal com diu Montserrat Pagès, l’art de tots els beatus il·lustrats és altament visionari i simbòlic, de gran impacte visual i gran força plàstica. [3]

L’Apologètic era un tractat dogmàtic que mostrava el rebuig cap a l’adopcionisme. Cal tenir en compte que l’adopcionisme era recent, mencionat per primer cop a l’any 784 durant el Concili de l’Església hispana a Sevilla, dirigit per l’arquebisbe de Toledo Elipand i el bisbe Fèlix d’Urgell. Anys després de la controvèrsia, no va tenir tant èxit com el Comentari a l’Apocalipsi i va quedar en l’oblit. Pel que fa al tercer llibre, el Himno O Dei Verbum és tracta de l’obra més curta però amb un gran reconeixement, de la qual se’n sap les dates de creació, entre 783-788, que servia per remarcar la identitat pròpia d’un poble que va ser assetjat. Esta dedicat a l’apòstol Santiago per ser el seu patró, tot i que és un text amb un doble significat que contraposa les idees demanat la protecció pel regnat d’Astúries però al mateix moment exigeix violència. Es podria dir que demana pau però alhora deixa una amenaça cap a l’enemic amb una condemna eterna.

Com hem dit anteriorment, la intenció que hi havia rere el manuscrit era facilitar l’enteniment dels monjos per poder calmar a la població a causa de la fi dels temps que havia de venir. Tot i això va remarcar més la idea que es transmetia de l’adopcionisme, creant un debat on van intervenir diversos teòlegs, destacant entre ells Alcuí de York o Benito de Aniane. L’adopcionisme va perdre la seva importància amb la mort de l’arquebisbe Elipand, que va morir als inicis del s. IX. És a l’any 1976 que es va celebrar un Simposi Internacional a Madrid, per tal d’augmentar els estudis que ja hi havia sobre el Comentari a l’Apocalipsi, a partir dels capítols que s’havien copiat o inspirat en aquest comentari per tal de conèixer quins eren els processos culturals als s. X i XI, els segles que van tenir més importància la creació de manuscrits partint de fonts de segles anteriors. També es van afegir noves imatges, i tal com diu Goestch, “aquest interès pel text i les adaptacions realitzades al programa visual suggereixen que aquestes obres estaven dotades d’idees específiques i significació pertinent per a aquella que els creen i els utilitzen”. [4] D’una altra font hem pogut conèixer el número exacte de Beats que es conserven, gràcies a Natalia Rodríguez, un total de 36 Beats, afegint-ne dos del s. XVI. Remarca que 24 es troben complets, mentre que la resta es troben molt fragmentats o només resten folis.[5]

Descripció[modifica]

Iconografia[modifica]

Restauració[modifica]

Referències[modifica]

  1. Pagés, Montserrat. «El Beatus de la Seu d'Urgell». Querol: Revista Cultural de Cerdanya, tardor 2018, pàg. 40.
  2. Pagés, Montserrat. «El Beatus de la Seu d'Urgell». Querol: Revista Cultural de Cerdanya, tardor 2018, pàg. 40.
  3. Pagés, Montserrat. «El Beatus de la Seu d'Urgell». Querol: Revista Cultural de Cerdanya, tardor 2018, pàg. 41.
  4. Goetsch, Emily B. Extra-Apocalyptic Iconography in the Tenth-Century Beatus Commentaries on the Apocalypse as Indicators of Christian-Muslim Relations in Medieval Iberia. 1 (en anglès). Edinburgh: Ph.D. History of Art. The University of Edinburgh, 2014, p. 41. 
  5. Rodríguez, Natalia. «La escritura publicitaria en los beatos: el caso del Beato de Urgel, una primera aproximación». Documenta & Instrumenta, 2015, pàg. 184.

Bibliografia[modifica]

Webgrafia[modifica]