Història de l'art català/Antependi brodat de la catedral de la Seu d'Urgell

L'antependi brodat de la catedral de la Seu d'Urgell és un frontal d'altar tèxtil que s'exposa des del 1904 al Victoria and Albert Museum de Londres amb número d'inventari 1387-1094. L'obra data del segle XII i és atribuida a un taller proper a la seu catedralicia de Santa Maria d'Urgell. Es tracta d'una obra força singular i poc estudiada del romànic català.

Anàlisi formal i iconogràfic

El teixit medeix 65 centímetres d'altura i 170 d'amplada està confeccionada amb una base de lli de color cru. Sobre aquest fons es va aplicar el brodat en punt de falsa cadeneta, propi del romànic, amb sedes de poca torsió de tons rojos, rosats, groguencs i blancs. Altres autors, en canvi, limiten les mesures del brodat a 115 x 91 cm i apunta que, tenint en compte la part que no es conserva, en origen no devia sobrepassar els 120 centímetres.

El frontal, en disposició rectangular, està emmarcat per un fris decoratiu compost per una orla vegetal amb fulles recargolades i tiges contornejada per una sanefa escacada. Aquesta peça s'organitza compositivament en quatre compartiments separats per una creu gemmada amb uns braços llargs decorats amb una franja perlada amb línies de rectangles i florons a les parts superior i inferior. Al centre de la composició, on es creuen els braços de la creu, apareix una màndorla apuntada que presenta un Crist en Majestat. Rosa Maria Martín apunta que es tracta d'una representació del Crist jove, tipologia iconogràfica força estesa en època romànica. Vesteix una túnica amb brodats ornamentals i mantell, amb la mà dreta fa un gest de benedicció mentre que amb l'esquerra sosté un còdex. A banda i banda de la figura de Crist es poden llegir les inscripccions VIA i VE-/RI-/TAS. Els extrems d'aquesta creu acaben en uns medallons amb contorns vermells i daurats que presenten els símbols del Tetramorf. Manca el medalló inferior, corresponent a Sant Mateu. A la part superior del braç vertical apareix l'àguila de Sant Joan Evangelista, sobre un fons prominentment vermell, amb les ales esteses, nimbe i la inscripcció "S IOH". Al medalló de l'esquerra es troba el lleó de Sant Marc amb nimbe i caminant de perfil. Va acompanyat de la inscripció "SCS MARC" (Sanctus Marcus). El brau de Sant Lluc apareix a l'extrem esquerra del braç horitzontal, oposat al lleó. També apareix de perfil amb nimbe, les ales esteses i caminant, al costat de la inscripció "S. LUC"

A cadascuna de les quatre cantonades de l'orla vegetal, on no arriben els braços de la creu, hi havia un medalló amb la personificació d'un riu del Paradís. Es conserven els dos de la part superior, representats de manera classicitzant com a figures humanes amb gerros dels quals brolla aigua. Representen el riu Gió (Nil), al cercle de la dreta amb l'inscripcció GI-/ON i el riu Fisó (Ganges) al cercle de l'esquerra i amb FI-/SON inscrit. Es dedueix que falten les personificacions dels rius Tigris i Èufrates. En els quatre espais rectangulars que s'obren entre els braços de la creu hi ha representacions de l'apostolat. Cada requadre conté tres apòstols drets, de tres quarts i orientats, potser caminant, cap a la màndorla central. Vesteixen túnica i mantell, duen nimbe, els cabells llargs i molts d'ells són barbats. Es pot distingir a Sant Pere, a la dreta de Crist i sostenint les claus. La figura de l'esquerra de Pere podria ser Sant Joan Evangelista ja que es presenta com un jove imberbe. Per comparació amb altres apostolats sembla que la figura de l'esquerra de Crist pot ser Sant Pau. Entre els caps dels apòstols es llegeix la inscripció: 'A-/POS-/TOLI, a la part superior esquerra, DO-/MI-/NI, a la part superior dreta, N-/R-/I IH-/ESV a la part inferior esquerra i XRIS-/TI a la part inferior dreta.

La composició l'antependi, espai compartimentat per una creu amb quatre obertures rectangulars i amb una figura central, la trobem en diversos altres frontals pintats o tallats del romànic català. Tot i tractar-se d'un brodat, és lògic que comparteixi distribució, estilística i temes iconogràfics amb obres pintades. En un frontal d'altar pintat del segle XII, provinent també de l'entorn de la Seu d'Urgell i conservat al MNAC, es veu també un Crist situat en una màndorla central i flanquejat per dos grups d'apòstols. Aquest frontal comparteix la temàtica de l'antependi brodat però presenta una composició diferent, més vertical.

Es tracta d'una obra força singular i poc estudiada del romànic català. En general, els teixits medievals no han estat un dels focus més centrals en la investigació historicoartística. Ja sigui per l'escàs nombre de peces conservades o per certes tradicions acadèmiques que han considerat els teixits com a mostres d'arts menors, actualment la recerca només ha pogut respondre part de les qüestions que plantegen aquest tipus de produccions.

Hi ha constància de la seva procedència urgellenca per un comentari de l'antiquari tolosà Paul Tachard, el qual afirma que va ser comprat a la Seu d'Urgell a inicis del segle XX per la seva posterior revenda a l'estranger. Paul Tachard va ser un antiquari, comerciant i expert en artesania tèxtil francès establert a Barcelona. Al tombant del segle XX la seva trajectòria ja estava fortament vinculada amb el patrimoni medieval català. És autor de diverses publicacions com ara Catalogue des anciennes faïences hispano-mauresques, plat important à reflets métalliques en faïence de Manissès, XIVe siècle, composant la collection de M. Paul Tachard (1912). Col·labora amb M. Dupont per qui fa el catàleg i el prefaci de Collection de broderies anciennes de Moyen-Age et Renaissance (1907). Es conserven nombrosos documents legals i testimonis de vendes, com el Catalogue de tissues a la vente (1896), que confirmen la predil·lecció de Tachard pels brodats medievals i renaixentistes de la Península. Va tancar diversos tractes amb la Junta de Museus, que el 1904 li va comprar 177 teixits per valor de 18.405 pessetes i, el 1909, una casulla del s.XII.

El 1904 l'antependi de la Seu d'Urgell ja apareix en un catàleg d'una subhasta realitzada a Colònia, Alemanya. Allà fou atribuit a una factura germànica del 1200 i comprat pel Victoria and Albert Museum de Londres per 42.17 lliures. L'obra va ser adquirida amb la intenció d'ampliar la col·lecció d'art alemany, en un principi va ser erròniament catalogada com un teixit procedent de Renània. Anys més tard aquesta falsa atribució és corregida per Donald King, conservador en cap de la secció tèxtil d'aquest museu, en una carta al Museu del Disseny de Barcelona, on s'alberga el Penó de Sant Ot.

Vista de Santa Maria d'Urgell, centre catedralici des d'on es va promoure la producció de l'antependi brodat.

Procedència

Donald King, aclara que procedeix de la Seu d'Urgell i la compara amb el penó de Sant Ot, que considera que pot estar relacionat amb el frontal comprat el 1904. Aquesta comparació també la fan Santiago Alcolea (1958), Núria de Dalmases i A. Pitarch (1986) i Laila Monge (2014). Observant el frontal amb el penó de Sant Ot es poden apreciar possibles connotacions tècniques i estilístiques comuns: la tècnica del brodat és igual, el color i material de les sedes són els mateixos. Es pot arribar a afirmar que són obres contemporànies, originaries de la catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell i facturades en un mateix taller o en un de molt similar. D'aquesta manera es dedueix que hi havia un potent taller de brodat a l'entorn de la càtedra de la Seu d'Urgell.

Aquest bordat urgellenc, juntament amb el Penó de Sant Ot, és un dels millors testimonis de l'art tèxtil de la Catalunya romànica, tal com demostren les seves dimensions, el domini tècnic i la bella factura, la seva figuració i les inscripcions. La producció d'aquests teixits es vincula a un mateix taller que treballava sota comissió de la catedral de la Seu d'Urgell; tot i així no s'ha pogut identificar ni l'autoria ni el lloc conctret de producció.

Estat de conservació

El brodat es conserva força malmès i s'ha perdut en diversos indrets com ara a la figura de Crist, apòstols, tetramorf, a les inscripcions... Degut a la manca de la franja més meridional de l'antependi s'ha perdut part del programa iconogràfic original. Al requadre superior dret de l'apostolat hi ha mostres d'una restauració inadequada; es veu un sobrebrodat amb un fil de color rosa molt llampant que no ha perdut la coloració original com els de la resta. Aquestes puntades, més bastes que les originals, intenten imitar el punt de la resta del frontal. Se suposa que aquesta restauració és anterior a la seva arribada al Victoria and Albert Museum ja que no està documentada a la seva fitxa.

Bibliografia

• Alcolea, Santiago. Ars Hispaniae: Artes decorativas en la España cristiana Vol.XX, Madrid, Plus ultra (1958)

• Bassagoda, Bonaventura; Domènech, Ignasi. Col·leccionistes, antiquaris, falsificadors i museus: Noves dades sobre el patrimoni artístic a Catalunya al s.XX Universitat de Barcelona (2016)
• Guardia, Milagros; Mancho, Carles. Consideracions a l'entorn dels teixits brodats catalans de l'Alta Edat Mitjana, Barcelona, Universitat de Barcelona (1997)
• Gudiol, Josep et al. Catalunya. Arte en España. Barcelona, Seix Barral (1955)
• Martín, Rosa M. Obra no arquitectònica, dispersa i restaurada, a Pladevall, A. Catalunya Romànica: Tortosa i les Terres de l'Ebre, la Llitera i el Baix Cinca, obra no arquitectònica dispersa i restaurada Vol.XXVI, Barcelona, Enciclopèdia catalana (1997)
• Monge, Laila. El estandarte y el frontal de sant Ot:¿El ajuar del santo obispo de la catedral de la Seu d’Urgell? . Barcelona, UAB (2014)
• Monge, Laila. Els teixits a la catedral de la Seu d'Urgell d'època romànica. Barcelona, UAB (2011)
• Gudiol, Josep et al. Catalunya. Arte en España. Barcelona, Seix Barral (1955)

Webgrafia

• Victoria and Albert Collection. Altar frontal. http://collections.vam.ac.uk/item/O126726/altar-frontal-unknown/ (Darrera consulta 12/11/2020)