Viquillibres:Llibre d'estil

Salta a: navegació, cerca

Aquest llibre d’estil té simplement per objectiu que les coses es facin de manera semblant – és una guia d’estil. Les normes següents no són indiscutibles. De vegades un mètode és tan bo com un altre, però si tothom ho fa de la mateixa manera, els llibres seran més fàcils de llegir i de fer servir i, per descomptat, més fàcils d’escriure i editar. En aquest sentit la següent cita del Manual d’estil de Chicago pot ser aclaridora:

Les normes i regulacions com aquesta, per la naturalesa del cas, no poden ser assignades amb la rigidesa d’una llei estricta. Estan pensades pel cas estàndard i han de ser aplicades amb un cert grau d’elasticitat.

Una escriptura clara, informativa i imparcial és sempre més important que la presentació o l'estructura. No s’espera que els escriptors segueixin totes o cap d’aquestes regles: la gràcia d’editar wikis és que no fa falta perfecció. Els viquipedistes que editin poden referir-se a aquest manual quan poleixin articles i les pàgines s’aniran fent d’acord amb aquesta guia.


Mireu si us plau Com s'edita una pàgina per informació sobre com fer servir les diferents instruccions d’hipertext – hi ha moltes més possibilitats a part de negreta o cursiva. Aquest article es concentra en quan fer-los servir encara que alguns exemples també mostren l’hipertext. També us pot ser útil el llibre d'estil de categorització en quant a normes d'estil per categoritzar els articles.

Format dels Viquillibres[modifica]

Un Viquillibre és un format més complex que un article sol. Consisteix en un conjunt d'articles (preferiblement és millor anomenar-los pàgines) reunits sota un mateix nom. Això fa que sigui important posar-se d'acord amb el format que s'utilitzarà.

Tot Viquillibre es forma a partir d'un portada amb índex i una sèrie de pàgines.

Portada[modifica]

Seccions necessàries de la portada:

  • Contingut:
El '''Viquillibre Prova''' té l'objectiu d'explicar esquemàticament com s'ha d'editar una portada.
==Continguts==
[[Imatge:Gartoon-Gedit-icon.png|right|80px|Viquillibre Prova]]
*[[Prova/Pàgina1|Pàgina1]]
*[[Prova/Pàgina2|Pàgina2]]
*[[Prova/Pàgina3|Pàgina3]]
==Enllaços externs==
[http://ca.wikibooks.org/wiki/Viquillibres:Llibre_d%27estil Llibre d'estil]
{{Viquipèdia|Viquipèdia:Llibre d'estil|Llibre d'estil}}
==Vegeu també==
*[[Viquillibres:Editar una pàgina]]
[[Categoria:Viquillibres]]
  • Resultat:

El Viquillibre Prova té l'objectiu d'explicar esquemàticament com s'ha d'editar una portada.

Continguts[modifica]

Viquillibre Prova

Enllaços externs[modifica]

Llibre d'estil

Viquipèdia A la Viquipèdia hi ha contingut enciclopèdic relatiu a Llibre d'estil.



Vegeu també[modifica]


  • La organització de les portades dels llibres han de ser el més semblant possible. Primer de tot, han de contenir una breu introducció del llibre, explicant els continguts que el formen, i si pot ser, una imatge que el descrigui.
  • També ha de tenir una secció on apareguin ordenades totes les pàgines del llibre en forma d'índex de continguts. En el cas que el llibre disposi d'una versió per a imprimir, indiqueu-ho en aquesta secció. Vegeu més a Viquillibres:Versió per a imprimir.
  • Després d'aquestes seccions, el llibre haurà d'incorporar una secció de Enllaços externs i una altra opcional de Vegeu també (més informació a les seccions Llibre d'estil#Enllaços i Llibre d'estil#Seccions respectivament).
  • Finalment, es pot afegir una secció de fonts o referències, o una fitxa amb la informació del llibre en el cas que aquest tingui una llicència GDFL o similar. Vegeu més a Viquillibres:Drets d'autor.

La portada s'ha de categoritzar dins d'una categoria apropiada per contenir el Viquillibre. El canvi de la matèria es troba dins de la Categoria:Química.

Pàgines[modifica]

Les planes del viquillibre s'organitzen mitjançant sub-pàgines. Això vol dir que la portada és la pàgina principal, i la resta de planes són sub-pàgines del viquillibre. Per fer-ho així, totes les planes del llibre han de tenir el següent nom: Nom del llibre/Nom de la plana.

Per exemple, cinemàtica és el nom de la portada del Viquillibre. Llavors una sub-pàgina seva és cinemàtica/Models cinemàtics

Totes les subpàgines del Viquillibre es categoritzen a una categoria que tingui el nom del llibre. En aquest exemple seria la categoria:cinemàtica

La categoria de les subpàgines estarà dins de la mateixa categoria que la portada. Convé que aquesta categoria contingui la plantilla {{infollibre}}.

Navegació dins del viquillibre[modifica]

Per facilitar la navegació dins dels viquillibres, s'utilitza la següent plantilla: {{navegar|llibre=nom del llibre |actual=nom de la plana actual (sense el nom del llibre) |anterior=nom de la plana anterior |següent=nom de la plana següent }}

Avantatges d'aquest sistema[modifica]

Aquest sistema es convenient per varis motius:

  • Totes les pàgines contenen automàticament un enllaç a la portada.
  • Es pot saber fàcilment dins quin llibre es troba una pàgina.
  • Permet estandarditzar la plantilla de navegació.
  • Les pàgines es poden consultar per ordre d'índex a la portada i per ordre alfabètic a la categoria.

Noms dels articles[modifica]

En començar un llibre nou o una pàgina nova, escollir-ne el nom adequat és essencial per assegurar que s'hi podrà enllaçar més endavant. Quan convingui, cal fer redireccions per evitar que es facin duplicats. També és important comprovar, abans de començar el llibre o la pàgina, que no existeix ja amb un nom semblant o equivalent.

Recordeu:

  • La portada del viquillibre tindrà com a nom el nom del llibre.
  • Les diferents pàgines d'un llibre s'anomenaran nom del llibre/nom de la pàgina, per tal que aparegui a totes les pàgines l'enllaç per tornar a la pàgina principal.


Estil general dels llibres[modifica]

L'estil i contingut dels manuals i llibres de text ha de ser objectiu. La finalitat dels manuals es servir per l'aprenentatge i compartir el coneixement sobre temes diversos.

Punts que cal tenir en compte:

  • La primera plana de un llibre ha d'explicar quin tipus de contingut conté i disposar d'un index o enllaçar directament a un index de totes les pàgines. La primera plana pot contenir retalls de informació continguda en el llibre.
  • Les diferents pàgines d'un llibre procureu que tinguin un estil i format consistents (sobretot per taules i imatges).
  • Utilitzeu un llenguatge correcte i formal, i vigileu l'ortografia, la gramàtica i el vocabulari. Si feu traduccions d'altres llengües, vigileu sobretot a no introduir barbarismes, calcs sintàctics o traduccions forçades. Les traduccions automàtiques sense revisió manual no són acceptables.
  • No feu articles que continguin només text sense format. Els enllaços i el format són essencials.

A continuació, s'expliquen amb detall aquests i altres aspectes de l'estil recomanat pels articles.

Enllaços[modifica]

Enllaços[modifica]

A Viquillibres es pot fer referència a articles de la Viquipèdia utilitzant [[w:nom de l'article|text a mostrar]]

Enllaços externs[modifica]

Viquipèdia no és una col·lecció d’enllaços i desaconsellem articles amb tan sols enllaços, però és adequat posar referències a informació complementària que hi hagi a Internet. Això és especialment cert quan heu fet servir una pàgina web com a important font d’informació.

La sintaxi per fer referència a URLs és simple. Poseu-ho entre claudàtors:

[URL text opcional deixant un espai]

La URL ha de començar per http:// o altres protocols WWW com ara ftp:// o news://.

Títols dels enllaços[modifica]

Podeu afegir un títol a un enllaç extern posant-hi un text darrera la URL deixant-hi un espai. Per exemple, si a la URL següent:

[http://ca.wikipedia.org]

li volem afegir un títol, escriuríem:

[http://ca.wikipedia.org l'enciclopèdia lliure]

i apareixeria així:

l'enciclopèdia lliure

Algunes URLs són lletges i no gens informatives; aleshores, és millor que no aparegui la URL sinó un títol informatiu. Per exemple:

Centre de documentació en sociolingüística

es llegeix molt més fàcilment que no pas

http://cultura.gencat.net/llengcat/cds/index.htm

i si la URL es mostra, feu-ho de la manera més simple que proporcioni la pàgina desitjada, per exemple, no hi poseu index.html La versió imprimible d’una pàgina mostra la URL sencera incloent-hi aquelles a les que se li posa títol així que no es perd informació.

URL com a notes[modifica]

Sense el text opcional, una referència externa es mostra com una nota: per exemple,

[http://ca.wikipedia.org]

apareix així:

[1]

Posició a l’article[modifica]

A la majoria de casos, és preferible agrupar els enllaços externs al final de l’article sota la capçalera:

==Enllaços externs ==

Tal com es fa amb altres capçaleres principals, els dos signes d’igual s’haurien de fer servir per assenyalar la capçalera d’enllaços externs (mireu ‘’Capçaleres’’ més avall).

També és possible incloure una referència URL al cos d’un article. Per exemple:

Un bon exemple de comunitat online cooperativa és la [http://ca.wikipedia.org Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure] .

es mostra així:

Un bon exemple de comunitat online cooperativa és la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure.

Pàgines en altres idiomes[modifica]

Normalment no és gaire útil enumerar URLs de pàgines web en idiomes que no siguin en català sota “Enllaços externs”. No obstant, si creieu que és necessari, poseu la URL però indiqueu en quin idioma està escrita la pàgina entre parèntesis. Per exemple:

Le Monde, diari (en francès).

Tipus de fitxer[modifica]

Si l’enllaç no és un fitxer html sinó per exemple un fitxer pdf o jpg, una indicació al respecte seria útil per ajudar a l’usuari decidir si prefereix obrir-lo o descarregar-lo.

Mida del fitxer[modifica]

Si l’enllaç va a un fitxer gros (en cas d’html: incloent-hi les imatges) una nota al respecte seria útil. Algú amb una connexió lenta pot decidir no fer-ho servir.

Capçaleres[modifica]

Feu servir la indicació == per les capçaleres, no ‘’’ (negreta). Exemple:

==Això és la capçalera==

que produeix:

Això és la capçalera

Fixeu-vos que quan es fa servir ==Això és la capçalera== no cal cap línia sota la capçalera. Les línies en blanc extra haurien d’esborrar-se ja que l’estructura és una qüestió del full d’estil de la Viquipèdia, no la manera com s’escriu l’article.

Si indiqueu les capçaleres d’aquesta manera, llavors una taula de continguts es genera automàticament a partir de les capçaleres de l’article (a partir de tres capçaleres), les seccions poden ser automàticament numerades pels usuaris amb aquesta preferència seleccionada i a les paraules incloses en capçaleres degudament assenyalades se’ls dóna més importància a les cerques. Les capçaleres també ajuden als lectors separant el text i perfilant l’article.

  • Poseu en majúscules la primera paraula i els noms propis a les capçaleres però deixa el reste en minúscules.
  • Eviteu enllaços a les capçaleres. Depenent de les opcions, alguns usuaris poden no veure’ls clarament. És molt millor posar el corresponent enllaç a la primera frase sota la capçalera.
  • No feu servir massa les subcapçaleres ja que pot fer que l’article es vegi confús. Paràgrafs curts i frases simples normalment no justifiquen la seva pròpia subcapçalera.
  • En aquestes circumstàncies en les que no hi ha prou text per justificar una subcapçalera, pot ser preferible fer servir text en negreta o separar per punts dins una secció en comptes de fer servir subcapçaleres.

Estil científic[modifica]

Unitats de mesura[modifica]

Per a unitats de mesura, feu servir unitats del SI (sistema internacional).

Separadors de milers i decimals[modifica]

En els nombres cardinals (quan ens referim a euros, metres, etc...), cal separar els milers amb espais o punts i els decimals amb comes.

Correcte;
  • 2.000.500,80
  • 2 000 500,80
Incorrecte
  • 2000500,80 No estan separats els milers
  • 2'000'500,80 Milers separats amb altres símbols
  • 2,000,500.80 Notació anglosaxona
  • 2 000 500.80 Notació anglosaxona

En escriure coordenades o vectors usarem l'apòstrof per a separar els decimals;

Correcte;
  • (1 234'5, 2 345'6, 3 456)
  • (1.234'5, 2.245'6, 3.456)
Incorrecte
  • (1234'5, 2345'6, 3456) No estan separats els milers
  • (1234,5 , 2345,6 , 3456) No estan separats els milers i notació confusa
  • (1'234.5, 2'345.6, 3'456) Notació anglosaxona
  • (1,234.5, 2,345.6, 3,456) Notació anglosaxona
  • (1 234.5, 2 345.6, 3 456) Notació anglosaxona

Seccions[modifica]

Secció inicial[modifica]

La secció inicial és la secció abans de la primera capçalera. És mostrada a sobre de la taula de continguts (per a pàgines amb més de tres capçaleres). La longitud adient depèn de la llargada de l’article, però en qualsevol cas no hauria de ser més llarga de tres paràgrafs.

Seccions "Vegeu també" i "Qüestions relacionades"[modifica]

Quan els articles són curts i no ténen capçaleres, les referències informals a articles relacionats que no han estat enllaçats amb enllaços lliures al text es poden incorporar a “Vegeu també” amb dos parells d’apòstrofs, per exemple:

Vegeu també: [[Ecologia]], [[medi ambient]]

que produeix

Vegeu també: Ecologia, medi ambient

Quan els articles són llargs i ténen capçaleres, si la secció “Vegeu també” es refereix a l’article sencer i no només a una secció, hauria de ser una capçalera de manera que apareix a la taula de continguts. La secció “Vegeu també” hauria d’aparèixer sempre abans de la secció “Enllaços externs”. No afegiu enllaços a “Vegeu també que ja siguin al text de l’article.

==Vegeu també ==
*[[Ecologia]]
*[[Medi ambient]]

Que apareixerà així

Vegeu també

De vegades, les referències poden anomenar-se d’una manera més formal:

Temes relacionats

De vegades, pot ser útil tenir referències creuades explícites al text, per exemple, quan una secció llarga de text ha estat moguda a una altra part o hi ha un article important en un subtema. En aquests casos, poseu l’enllaç en negreta de manera que la seva importància és fàcil de reconèixer. Exemple:

La situació legal pel què fa a la circumsició depèn segons el país (vegeu Estatus legal de la circumsició).

Metallenguatge[modifica]

Poseu les paraules en cursiva quan es parla d’elles en una frase en comptes de fer-les servir normalment. El mateix per lletres.

  • La paraula pare ve del llati pater
  • La lletra E és la més comuna en anglès.

Imatges[modifica]

Els articles amb una sola imatge l’haurien de tenir al principi de l’article a la dreta. Els retrats amb el cap mirant a la dreta haurien d’anar a l’esquerra (mirant cap a l’article).

Totes les imatges haurien de “flotar” – és a dir, el text hauria d’estar al voltant seu. Tot i que això (i d’altres coses) pot fer-se amb HTML, és preferible el wikiformat quan sigui possible. Les imatges haurien de tenir uns 200-300 pixes d’ample. El text de la imatge i els alt-texts són sempre benvinguts, especialment per imatges que no s’entenen fàcilment. En un article d’una biografia se suposa que el retrat és de la persona de l’article així que el text no és necessari. Text de la imatge

Les fotografies i altres gràfics haurien de tenir textos a no ser que la pròpia imatge inclogui text tal com sol passar a portades de llibres o àlbums de música o quan el gràfic representa sense ambigüitat l’assumpte de l’article.

Els textos de sota la imatge haurien d’estar en cursiva, fent servir text normal quan posaríem cursiva.

  • Una aspiradora Hoover.

Mediawiki[modifica]

Mediawiki es el sistema que s'utilitza per generar els missatges de la Viquipèdia. Aixo tambe inclou una serie de missatges personalitzats que es poden utilitzar per generar algun tipus de text automaticament en els articles. Aixo es util, per exemple, per generar els missatges adequats en les planes que es considerin esborrany, o sospitoses de no neutralitat. Utilitzeu aquests missatges quan sigui necessari.

Llenguatge[modifica]

Majúscules[modifica]

Cal fer una menció especial pel que fa als càrrecs. Alguns com ara president, rei o emperador es posen en majúscules quan es fan servir com a càrrec (seguit d’un nom), així que serà “President Bush” i no “president Bush”. Quan es fa servir de forma genèrica, haurien d’estar en minúscules: “Bush és el president americà”. No obstant, si algú està fent servir el nom formal correcte d’una organització, es tracta com un nom propi. Així direm “Bush va ser President dels Estats Units” però “Bush va ser un president americà”. De la mateixa direm “Lluís XVI va ser rei francès” i “Lluís XVI va ser Rei de França”, essent Rei de França un càrrec en aquell context.

Puntuació[modifica]

En la majoria de casos, se seguiran les normes normals de puntuació en català. No hi ha indicacions sobre si deixar un o dos espais en blanc després d’un punt però no és important ja que la diferència només es mostra en la finestra d’edició. La pròpia pàgina només mostrarà un espai.

Variants lingüístiques[modifica]

Les variants dialectals utilitzades més comunament són acceptables, seguint en general els criteris de l'AVL i de l'IEC. En general, podeu utilitzar la variant dialectal que vulgueu en els articles. En la llengua escrita, això vol dir principalment algunes terminacions verbals i vocabulari específic ( avui'/hui, aquí/ací, ...). Per mirar d'estandarditzar l'estil i facilitar la lectura dels articles, cal tenir en compte diversos punts:

  • adreceu-vos a l'usuari de vós. Per exemple: Vegeu també.
  • en general, intenteu d'utilitzar un registre formal. No utilitzeu expressions o vocabulari que no siguin habituals o coneguts per la majoria de catalanoparlants. En especial en aquelles pàgines comunes, com les plantilles.
  • una vegada començat l'article, intenteu mantenir el mateix estil en tot l'article.
  • per articles de temàtica "local", aconsellem d'utilitzar la varietat dialectal corresponent (p.ex., valencià per articles sobre pobles o comarques del País Valencià)
  • quan hi hagi diverses opcions pel nom d'un article (per exemple, noms de plantes i d'animals), intenteu de fer servir la més estesa. Esmenteu totes les altres al començament de l'article, i feu les redireccions necessàries.
  • no barregeu diferents varietats dialectals a un mateix article (per exemple, utilitzar indiferentment el verb "hi hagin" -català oriental- i "hi hagen" -valencià-).

Variacions acceptables[modifica]

  • aquest/este, encara que "aquest" és més recomanable per a un registre formal, com la viquipèdia.
  • aquí/ací / això/açò, encara que hi ha qui considera que "ací/açò" són preferibles quan es refereix al lloc del qui parla, p.ex. "Açò és una pàgina de desambiguació. Us ha menat cap ací".

Terminologia informàtica[modifica]

Us recomanem aquest termes per donar més coherència a tota la interfície:

  • (el) lloc web, (el) web: per referir-se a tota la Viquipèdia.
  • (la) pàgina web, (la) web: per referir-se a un article concret.
  • pàgina, plana: s'usa indistintament, encara que se sol veure més la primera.
  • enllaç i enllaçar: vincle és similar, però a tota la Viquipèdia apareix enllaç.

Diccionaris i traductors[modifica]

Per a traduir d'altres idiomes, podeu fer servir:

  • Traductor web de la Universitat d'Alacant (castellà-català)
  • Traductor de Comprendium S.L. (permet traduir d'altres idiomes a banda del castellà)
  • Salt3, programa Windows, de la Generalitat Valenciana (castellà-català). Una vegada instal·lat es recomana canviar la configuració i posar l'opció (2) a tot (o a quasi tot) a Ferramentes -> Opcions de Configuració -> Ortografia i morfosintaxi, per tal de que les traduccions siguin més estàndard i menys dialectals.

Siusplau, tingueu en compte que els traductors no són mai perfectes. Sempre cal revisar manualment les traduccions, i assegurar-se que són correctes i en bon català. Les males traduccions només fan que portar feina a d'altres usuaris.

Per a corregir textos o comprovar dubtes, podeu consultar:

Miscel·lània[modifica]

Quan la resta falla[modifica]

Si us enfronteu amb una qüestió concreta que no sabeu com abordar, podeu simplement mirar un article que us agradi i obrir-lo com si anéssiu a editar-lo per saber com els escriptors i editors ho han fet. Llavors podeu tancar la finestra sense guardar els canvis si voleu, però podeu observar mentre hi sou. Gairebé cada article pot millorar-se. Potser podríeu afegir algun element per millorar l’estil.

No feu malabarismes[modifica]

És més fàcil no intentar posar massa elements capritxosos. Fins i tot amb l’hipertext que suggerim aquí, no hauríeu d’assumir que hi ha garanties que qualsevol element que hi poseu tindrà una aparença determinada quan es mostra. És més fàcil de mostrar la Viquipèdia, més fàcil d’editar i afegir als articles si no fem l’hipertext més complexe del que fa falta per mostrar la informació d’una manera útil i d’una manera comprensible. Una enciclopèdia útil és el primer objectiu però la facilitat d’edició i manteniment de l’enciclopèdia està just darrera.

Entre altres coses, això vol dir que es faci servir l’hipertext HTML molt de tant en tant i per un bon motiu.