Viquijúnior:Grans felins/Tigre

Salta a la navegació Salta a la cerca
Un tigre de Bengala

La seva velocitat i rapidesa, donen al tigre el títol de "màxim depredador", sobre el corpulent, però més lent, ós gris. El tigre és el felí més gran i vigorós de totes les espècies dels felins vivents. És un atleta equilibrat, i pot escalar (encara que no molt bé) nedat, saltar grans distàncies i arrossegar pesos cinc vegades superiors als que pot arrossegar un home fort. Els tigres estan al mateix grup (gènere Panthera) que lleons, lleopards i jaguars. Aquest quatre felins són els únics que poden rugir. El rugit del tigre no és tan sonor com el del lleó, sinó més aviat com una petita frase de paraules.

On viuen els tigres?[modifica]

Els llocs en verd fosc senyalen on hi viuen tigres

Els tigres viuen a boscos i prats de l'est i el sud-oest d'Àsia. Viuen en països com Bangladesh, Bhutan, Xina, Índia, Nepal, Cambodja, Laos, Malàisia, Tailàndia, Myanmar, Vietnam, Indonèsia (Sumatra) i l'extrem est de Rússia. El tigre de Bengala és l'animal nacional de l'Índia i Bangladesh.

Com són els tigres?[modifica]

Tigres blancs

Com els altres grans felins, els tigres s'assemblen als petits gats domèstics que sovint tenim com a mascotes; però són molt més grans i vigorosos.

Els tigres, normalment, són de color taronja o taronja vermellós, amb ratlles negres desiguals i molt gruixudes, amb zones blanques al pit, alc coll, a la panxa i a la part interior de les cames. LEs ratlles fan de camuflatge, fent que sigui difícil veure'ls quan són entre els arbres o arbustos de la junga. Les ratlles poden variar en cada individu. Uns quants tigres, tots ells descendents de tigres que havien viscut a la India, són blancs amb ratlles negres. Aquesta variació no s'escampa a la natura ja que els hi és més difícil d'amagar-se per caçar les preses.

Un tigre acostuma a fer entre 1,6 metres i 2,5 metres. Un tigre molt gran podria arribar a fer 3 metres. L'alçada és d'aproximadament 91 centímetres. El seu pes varia entre els 160 i els 250 Kg.

Els tigres tenen unes dents i unes mandíbules molt fortes. Les seves urpes són toves i molt protegides. També tenen un pelatge tou, curt i fi, i uns bigotis llargs i fins.

Què mengen els tigres, i com cacen les seves preses?[modifica]

Els tigres tenen unes mandíbules molt fortes

Els tigres mengen, sobretot, animals que s'alimenten de plantes, també anomenats herbívors, com ara uapitís, cérvols, porcs salvatges i búfals. Com la majoria de felins, són caçadors solitaris, és a dir, que cacen sols. Quan un tigre descobreix la seva presa, mira de trobar una bona posició on es pgui amagar, mantenint-se ben arran del terra, i espera el moment ideal per precipitar-se i parar una emboscada a la seva presa. Però quan les preses escassegen, els tigres també cacen galls dindi.

Les persones que vivien en zones on els tigres caçaven han après a evitar els atacs dels tigres portant una màscara al clatell. Els tigres prefereixen acostar-se a les preses per darrera, i s'ho ensen dos cos abans de saltar quan veuen la cara. Per fortuna, rarament ataquen els humans, a no ser que estiguin massa malalts per caçar les seves preses habituals. Els tigres que ataquen humans són animenats menjahomes. En Jim Corbett va ser un caçador famós que va matar diversos menjahomes a l'Índia.

Curiositats[modifica]

  • Les ratlles dels tigres són molt profundes. Si tinguessis la oportunitat d'esquilar un tigre, i en algun cas s'ha fet, veuries les ratlles fins i tot a la pell.
  • Els tigres són uns nedadors excel·lents, a diferència d'altres felins. Se sap que han abordat vaixells de pesca en les aigües on nedaven. Sovint neden perquè tenen ganes de refrescar-se.
  • No hi ha dos tigres que tinguin exactament el mateix patró de ratlles.
  • El tigre siberà és el felí més gran que es troba en llibertat.
  • Un cop es va mesurar un tigre de 4 metres de llarg.

Enllaços a la Web[modifica]

Viquipèdia A la Viquipèdia hi ha contingut enciclopèdic relatiu a tigre.