Txec/Pronunciació i alfabet
Aparença
< Txec
Aquesta pàgina s'està elaborant i està inacabada.
Un usuari (o més) hi està treballant i és possible que hi trobeu algun defecte. Us preguem paciència, però si voleu editar, comenteu abans qualsevol canvi. Aquest avís és temporal, utilitzeu-lo només mentre esteu treballant activament en un article, com a molt durant uns dies. |
Alfabet
[modifica]El plantejament de l'alfabet txec, que va servir de model per a altres llengües eslaves, és el de una grafia per so, però hi ha algunes excepcions que s'expliquen més avall. Consta de 42 lletres que es mostren a continuació, amb el seu nom i la seva pronúncia habitual en l'AFI i un equivalent o similar en català.
Lletra Nom AFI Català A a á /a/ com en pare Á á dlouhé á /aː/ com aa B b bé /b/ com en bac C c cé /ts/ com en potser Č č čé /tʃ/ com en txec D d dé /d/ com en dau Ď ď ďé /ɟ/ és una d palatalitzada, com la g palatitzada d'alguns dialectes mallorquins E e é /ɛ/ com en terra É é dlouhé é /ɛː/ com èè Ě ě ije, é s háčkem /ɛ/, /jɛ/ com en terra o hiena F f ef /f/ com en ferro G g gé /g/ com en gat H h há /ɦ/ com l'h aspirada de l'anglès Ch ch chá /x/ com la j espanyola I i í /ɪ/ com en illa, però una mica més breu Í í dlouhé í /iː/ com ii J j jé /j/ com en deia K k ká /k/ com en cotxe L l el /l/ com en tela M m em /m/ com en mare N n en /n/ com en nom Ň ň eň /ɲ/ com en canya O o ó /o/ com en fórmula Ó ó dlouhé ó /oː/ com óó P p pé /p/ com en pot Q q kvé /kv/ com en quatre, però canviat la u per v R r er /r/ com en però Ř ř eř /r̝/ aquest so és únic del txec, mescla de les nostres r i j S s es /s/ com en passar Š š eš /ʃ/ com en xiular T t té /t/ com en televisió Ť ť ťé /c/ és una t palatalitzada, com la c palatitzada d'alguns dialectes mallorquins U u ú /ʊ/ com en truc, però una mica més breu Ú ú dlouhé ú /uː/ com uu Ů ů ů s kroužkem /uː/ com uu V v vé /v/ com la v alacantina W w dvojité vé /v/ com la v alacantina X x iks /ks/ com en taxi Y y ypsilon /ɪ/ com en illa, però una mica més breu Ý ý dlouhé ypsilon /iː/ com ii Z z zet /z/ com en casa o zero Ž ž žet /ʒ/ com en estiuejar
Noteu que l'únic dígraf, ch, es considera una lletra més en txec. Les lletres q i x només apareixen en paraules d'origen estranger. En alguns diccionaris més moderns, les lletres amb titlles o háček (circumflexos invertits) es consideren variants de les lletres bàsiques.
Accent
[modifica]dd
Pronunciació
[modifica]d
Navegació
[modifica]Introducció
[modifica]- Sobre la llengua
- Pronunciació i alfabet
- Frases bàsiques
- Números i colors
- Mesos i dies de la setmana