Toki pona/Lliçó 08: Gènere, paraules no oficials i ordres
Abans ja has après les paraules toki i pona, però ara les tornem a introduir perquè les utilitzarem diferent.
Vocabulari[modifica]
| a | ah, ha!, umm, hmm, oh!, etc. |
| awen | esperar, aturar, romandre; restant |
| mama | pare, mare |
| mije | home, marit, xicot, mascle |
| meli | dona, muller, xicota, femella |
| mu | bup, meu, muu, oink, qualsevol so d'animal |
| nimi | nom, paraula |
| o | utilitzat per vocatiu i imperatiu |
| pona | Uau! Bé! Genial! |
| toki | idioma; Ei! |
Lliçó[modifica]
Gènere[modifica]
La Toki Pona no té cap gènere gramatical, com la majoria de llengües occidentals. Algunes paraules de Toki Pona (com ara mama) no et diuen de quin gènere és una persona, i per això fem servir mije i meli per distinguir-ho. Per exemple:
| mama | Un pare o mare, en general. No diu si el pare o la mare. |
| mama meli | Mare |
| mama mije | Pare |
És tan simple com això. Recorda, però, que en Toki Pona sovint és millor no especificar si la persona de qui parles és mascle o femella, a no ser que hi hagi una raó en especial per fer-ho. Simplement, mascle o femella sovint és innecessari, així que perquè preocupar-se a especificar-ho?
Paraules no oficials[modifica]
Bé, potser al començament serà dur de pair, però això és una característica prou bona de la Toki Pona. Mira't el diccionari de Toki Pona un moment. Veuràs moltes paraules que ja saps: pona, jaki, suno, i utala. Però, com hauràs notat, no hi ha paraules pels noms de les nacions; tampoc hi ha cap paraula per religions, o fins i tot per a altres llengües. La raó de que aquestes paraules no siguin al diccionari és perquè són no oficials. Qualsevol paraula que no sigui al diccionari es considera no oficial.
Abans de fer servir una paraula no oficial, normalment adaptem la paraula perquè encaixi dins les regles fonètiques de la Toki Pona. Així doncs, per exemple Amèrica esdevé Mewika, Canadà esdevé Kanata, i així anar fent. Si vols veure algunes de les paraules oficials, visita aquest enllaç.
Doncs el cas és que aquestes paraules no oficials no es poden utilitzar mai soles. Sempre actuen d'adjectius, i per tant s'han d'utilitzar amb un nom. Per exemple, imagina't que vols dir Canadà està bé. Com que Kanata és una paraula no oficial, actua d'adjectiu. I com que parlem de la nació de Canadà, hem de fer servir la paraula ma (la paraula Toki Pona per nació o país) amb Kanata:
| ma Kanata li pona. |
Clar? Les paraules no oficials s'utilitzen exactament igual que els altres adjectius que has utilitzat fins ara amb Toki Pona. Una traducció més literal de ma Kanata és La nació de Canadà. Aquí hi ha més frases utilitzant noms de països:
| ma Kanse li ike. | França és dolenta. |
| ma Italja li pona lukin. | Itàlia és maca. |
| mi wile tawa ma Tosi. | Vull anar a alemanya. |
Recordes d'una lliçó anterior que ma tomo vol dir ciutat? Quan es parla de noms de ciutats, diem ma tomo en comptes de només ma, i llavors afegim el nom de la ciutat tal com hem afegit el de les nacions abans:
| ma tomo Lantan li suli. | Londres és gran. |
De nou, la paraula no oficial Lantan es fa servir d'adjectiu. Més exemples de noms de ciutats:
| ma tomo Pelin | Berlín |
| ma tomo Alenta | Atlanta |
| ma tomo Loma | Roma |
Així doncs, si estem parlant d'un país utilitzem ma, i si parlem d'una ciutat, ma tomo. Si vols parlar sobre un idioma, simplement s'usa toki i llavors afegir-li la paraula no oficial. Si hi ha correspondència nació-llengua, la paraula no oficial no canvia.
| toki Inli li pona. | La llengua anglesa és bona. |
| ma Inli li pona. | Anglaterra és bona. |
Inli no ha canviat, tot i que la paraula en català per referir-nos bé al país bé a la llnegua canvia. Més exemples de llengües:
| toki Kanse | Francès |
| toki Epelanto | Esperanto |
| toki Katala | Català |
Si vols parlar sobre una persona que és d'algun lloc, simplement digues jan i afegeix-li la paraula no oficial, així:
| jan Kanata | Canadenc |
| jan Mesiko | Mexicà |
Evidenment, també es poden fer servir altres paralues per descriure certs tipus de persones. Per exemple, pots fer servir mije i meli, que has après fa uns minuts. A menys que tinguis una raó específica per la que dir si le persona és mascle o femella, per això, és millor fer servir jan. De tota manera aquí tens exemples:
| meli Italija | Dona italiana |
| mije Epanja | Home espanyol |
Ara imagina't que vols parlar sobre algú utilitzant el seu nom. Per exemple, com fer-ho si vols dir "en Pere és bona persona"? Bé, és molt simple. Per dir el nom d'una persona en Toki Pona, només has de dir jan i després el nom:
| jan Pele li pona. |
És senzill, no? jan + nom. Igual que els noms dels països, sovint s'adapta el nom de la persona a la fonètica de Toki Pnoa. Aquí hi ha algunes frases que fan servir noms transformats a Toki Pona:
| jan Pa li pana e sona tawa mi. | En Pau m'ensenya/m'instrueix. |
| jan Luwi li toki tawa mi. | En Lluís em parla. |
| jan Lamon li musi. | En Ramon és divertit. |
| jan Ilena li jan unpa. | La Irene és prostituta. |
Per dir com et dius a la gent, hi ha dues maneres:
| mi jan Josepe. | Sóc en Josep. |
| nimi mi li Josepe. | El meu nom és Josep. |
Recorda que no t'has pas de tokiponitzar el nom per força; només és un divertiment. Si t'agrada el teu nom tal com és en la teva llengua, no tens perquè utilitzar una versió en Toki Pona.
Tokiponitzar (extra)[modifica]
Sempre és millor traduir la "idea" d'una paraula estrangera abans de crear-ne una nova transcripció fonètica.
| jan lawa pi ma Kanata | Primer ministre del Canadà. |
Però si volem tokiponitzar el nom hem de saber un parell de coses abans de res:
- Hem d'utilitzar la pronunciació nativa com a base. (Exemple: Anglès /inglish/ es torna Inli)
- Només fes-ho amb els noms que ja no hagin estat creats. Per exemple: no podem tokiponitzar el nom dels països europeus perquè ja han estat tokiponitzats:
thumb|400px|Mapa d'Europa en toki pona.
Directrius fonètiques[modifica]
Aquestes són les normes per a tokiponitzar correctament:
| B D G es converteixen en: | P T K respectivament. |
| La V vibrant (com en l'espanyol antic) i la R aproximada (com en l'anglès) es converteixen en: | W. |
| La R catalana (vibrant o no) i de la majoria d'idiomes es converteix en: | L. |
| Totes les uvulars (com la R francesa i alemanya) es converteixen en: | K. |
| El so Sh a final de paraula es converteix en: | si (Exemple: Lush > Lusi) |
| Les vocals neutres poden convertir-se en cualsevol vocal. | Es pot influenciar per les vocals veïnes. |
| És millor mantenir el nombre de síl·labes: | Exemple: Ckuck es torna Sa, i no Saku. |
| Si hi ha dues consonants seguides en quedem amb la que va a vocal. | Exemple: Esperanto seria Epelanto, Atling seria Alin. |
| Les I i U diftongades poden desaparèixer o formar una nova síl·laba: | Exemple: Swe pot ser Suwe o Se, Pju pot ser Piju o Pu. |
| També pots canviar lleugerament l'ordre d'algunes vocals: | Exemple: Eduard pot ser Etula avançant el rd abans de la A. |
| El so Th anglès i el so J es converteixen en: | T o bé S. |
| Les síl·labes il·legals, ti, ji, wo i wu, passen a ser: | SI, O i U. |
| Cualsevol nonsonant nasal a final de síl·laba es converteix en: | N. |
| Les vocals nasals (francès i portuguès) es converteixen en: | Vocal + N |
| Finalment, podem afegir j o w per a mantenir l'estructura de la paraula. | Exemple: Wikipedia seria Wikipesija. (En lloc de ti hi posem si, i hi afegim una j abans de la a.) |
Bé, si no heu acabat d'entendre la taula anterior aquí teniu un resum per al català i castellà:
| K | G, C /k/ |
| L | R |
| J | I, Y |
| P | B, F |
| S | Ti, ji, J, C /s/, X |
| T | D |
| W | U |
Adreçant-se a gent, ordres, i interjeccions[modifica]
A vegades ens fa falta cridar l'atenció de la persona a qui ens volem adreçar, abans de parlar-li, com per exemple quan diem Albert, tens un escarabat a la samarreta. Així és com s'hauria de dir:
| jan Ape o, pipi li lon len sina. |
Quan et vols adreçar a algú per fer-li saber alguna cosa, has de seguir el següent patró: jan (nom) o (resta de la frase). Per exemple:
| jan Jula o, sina pona lukin. | Júlia, ets maca. |
| jan Josepe o, sina wile ala wile moku? | Josep, tens gana? |
| jan Ana o, sina ike tawa mi. | Anna, no m'agrades. |
Tot i que no és essencial, hauries de recordar fer servir la coma després de la o. D'aquí a un minut sabràs perquè, quan aprenguis a donar ordres. La Toki Pona també té la paraula a que també es pot fer servir quan t'adreces a gent:
| jan Ape o a! | Oh Albert! |
Tot i això, aquesta a es fa servir molt poc sovint. Només es fa servir quan la persona t'emociona. Per exemple, pots fer servir aquesta a quan no has vist la persona des de fa molt i molt de temps, o bé quan fas l'amor.
A més, t'has fixat com no he escrit una frase després de dir jan Ape o a!? Això és prou normal, especialment quan t'adreces a la persona amb a. No has de dir expressament una frase després d'adreçar-te a algú; és opcional.
Ordres[modifica]
Les ordres són molt simples en Toki Pona. Només has de dir la o, seguida del que vols que faci la persona, així:
| o pali! | Treballa! |
| o awen. | Espera. |
| o lukin e ni. | Mira això. |
| o tawa ma tomo poka jan pona sina. | Ves-te'n a la ciutat amb el teu amic. |
No està gens malament; hem après com adreçar-te a gent, i com donar ordres. Ara ajuntem aquests dos conceptes. Suposem que et vols adreçar a una persona i ordenar-li alguna cosa. Aquí tens com:
| jan Luwi o tawa tomo sina. | Lluís, ves-ten a casa (teva). |
És el mateix que abans, però sense la coma. D'aquí la seva importància. Aquí tens més exemples:
| jan Pele o toki ala tawa mi. | Pere, no em parlis. |
| jan Sesi o moku e kili ni. | Sergi, menja't aquesta fruita. |
Aquesta estructura també es pot fer servir per fer frases com anem!.
| mi mute o tawa. | anem. |
| mi mute o musi. | Passem-nos-ho bé. |
Interjeccions[modifica]
Explicaré les interjeccions en dos grups, així serà més senzill. El primer és:
- toki es sol fer servir per saludar, com un hola.
| toki! | Hola! |
| jan Luwi o, toki. | Hola, Lluís. |
- pona és el que dius quan alguna cosa va bé.
| pona! | Visca! Bé! |
- ike és el que dius quan passa alguna cosa dolenta.
| ike! | Oh no! |
- pakala essencialment representa tots els renecs.
| pakala! | Òst-a p-ta! Mecàg-m D-u! |
- mu és pels sons que fan els animals.
| mu. | Meuuu. Bup bup. Oink oink. Muuu. |
El segon grup d'interjeccions són salutacions típiques. Aquí estan:
| suno pona! | Bon dia! |
| lape pona! | Que dormis bé! Bona nit! |
| moku pona! | Bon àpat! Que aprofiti! |
| mi tawa | Me'n vaig. Adéu! |
| tawa pona! | (en resposta) Que vagi bé! Adéu! |
| kama pona! | Benvingut! |
| musi pona! | Passa-t'ho bé! |
Pràctica[modifica]
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
- La Sussana està boja. jan Susana li nasa.
- Vés! o tawa!
- Mare, espera. mama meli o awen.
- Vinc d'Europa. mi kama tan ma Elopa.
- Hahaha! Això és divertit. a a a! ni li musi.
- El meu nom és Ken. nimi mi li ken.
- Hola, Anna. jan Ana o, toki.
- @ # $! (com en els còmics, quan algú s'emprenya) pakala!
- Vull anar a Austràlia (Austràlia = Oselija). mi wile tawa ma Oselija.
- Adéu! (dit per qui marxa) mi tawa!.
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
- mu. Meuu, bup bup, muu, etc.
- mi wile kama sona e toki Inli. Vull aprendre anglès.
- jan Ana o pana e moku tawa mi. Anna, dóna'm menjar.
- o tawa musi poka mi! Balla amb mi!
- jan Mose o lawa e mi mute tawa ma pona. Moisès, guia'ns cap a la bona terra.
- tawa pona.Adéu (dit per la persona que es queda).