Salut i qualitat de vida en l'obesitat/Punt de vista biomèdic i punt de vista biopsicosocial aplicat a preadolescents espanyols

L’obesitat infantil és una malaltia crònica que afecta en major grau als menors entre 6-12 anys i situa a Espanya com a país capdavanter de tot Europa en el patiment d’aquest problema; és per aquest motiu que hem triat aquest col·lectiu per realitzar el nostre estudi. El sobrepès en els nens/es ha augmentant en un 10% des de fa 20 anys. Hi ha certes estimacions que acrediten que el 15% de les nenes i el 20% dels nens menors de 10 anys pateixen problemes de sobrepès que és la sala prèvia per a patir obesitat. Entre 3-5% de nens/es de l’Estat Espanyol pateixen obesitat.

Des del vessant biomèdic, l’obesitat d’un nen es determina sota controls antropomètrics que informen del pes, el contorn de la cintura, l’índex de massa corporal (IMC) i l’alçada. Els controls mèdics intenten descartar prèviament els antecedents familiars (pares diabètics, hipertensos, amb obesitat mòrbida...) i es realitzen proves que descartin els problemes de tiroides i /o de creixement o qualsevol tipus de risc o predisposició genètica per tal de preveure la malaltia. El control pediàtric hauria de poder predir si un nen tindrà o no propensió a partir aquests problemes duent un estudi acurat entre la relació pes/alçada durant el creixement de l’infant.

Els tractaments preventius biomèdics en menors consisteixen en: la regulació de l’alimentació mitjançant una dieta equilibrada i l’estimulació a la pràctica d’exercici moderat. Al contrari que en els adults, els menors no es poden sotmetre a tractaments farmacològics estrictes i està totalment desaconsellat qualsevol intervenció quirúrgica com la reducció d’estómac o la introducció de la pilota gàstrica.

Les conseqüències d’una mala alimentació en un menor poden comportar a presentar en primer terme problemes de sobrepès que posteriorment poden desencadenar una obesitat mòrbida crònica quan arribi a l’edat adulta. També afecta els canvis de metabolisme en els infants, intolerància a la glucosa (estadi que es considera pre-diabetis), diabetis, hipertensió, problemes cardiovasculars, arteoesclerosi, problemes ossis en els creixent com ara deformacions en peus, esquena, problemes ortopèdics...

En l'aspecte biopsicosocial, a part de tenir en compte les proves mèdiques que acrediten si un nen és o no obès (ens referim a les proves antropomètriques) s’estudien en profunditat tots els antecedents familiars, concretament l’entorn del nen, els costums familiars alimentaris així com les seves conductes habituals (si juguen o no i com o a què juguen, si realitzen activitats esportives a l’aire lliure i en les quals existeix mobilitat física, com és d’equilibrada la seva alimentació...).

S’ha comprovat que molts dels nens que pateixen la malaltia mantenen una vida molt sedentària i entre les seves activitats quotidianes figuren: jugar a jocs virtuals, passar moltes hores davant de l’ordinador o veient la televisió, menjar a deshora i sota cap supervisió per part d’un adult, ingerir aliments poc nutricionals i amb un alt component calòric com brioixeria industrial, dolços, llaminadures, aliments amb molta sal, fècules, midons...

Acostumen a ser nens amb una alt component d’ansietat o que pateixen nervis (és important descartar problemes psicològics que portin al nen a consumir aliments en excés com ara pressió escolar, responsabilitat excessiva, bulling, baixa autoestima...)

Els tractaments preventius biopsicosocials estan més orientats a conscienciar tant als adults com als infants de la importància d’una bona alimentació a base de verdura i fruita variada sense molts greixos ni sucres, tant en els menjadors de les escoles com a casa.

És d’igual importància reeducar tant als nens que pateixen la malaltia com als pares, educadors socials, tutors, avis, familiars i a tot l’entorn de l’infant per tal de fer-los conscients de la seva responsabilitat descarregant qualsevol sentiment de culpabilitat, sinó inculcant al nen uns hàbits saludables per tal de corregir o evitar que la malaltia es desenvolupi.

És també bàsic incentivar al nen perquè realitzi activitats esportives lúdiques, practiqui algun esport o si més no practiqui algun tipus d’exercici físic.

Certs estudis (Pla Integral d’Obesitat a Andalusia 2007-2012) relacionen que el context social/cultural i el nivell socioeconòmic són factors principals inherents a l’obesitat.

L’obesitat es dóna en llocs d’Espanya com Extremadura, Andalusia i Gran Canària on existeix curiosament la cultura del “tapeig” i/o menjar a deshora.

En països desenvolupats la majoria de taxes de prevalença d’obesitat es troben en les capes més desfavorides de la població. Mentre que als països en vies de desenvolupament succeeix el contrari.

Les famílies amb menys recursos econòmics consumeixen més quantitat d’embotits, begudes alcohòliques i pollastre; mentre que les que gaudeixen d’un poder adquisitiu superior consumeixen més carn vermella, fruita i verdures.

Quan el nivell educatiu es menor, augmenta el consum de llaminadures, dolços i begudes refrescants ensucrades.

Els grups de població més desfavorits acostumen a incloure menys quantitat de productes saludables a la cistella de compra.