Llistat i descripció de les conductes que propicien un risc de patir el problema[modifica]

“L’obesitat és el resultat dels aspectes patològics de la nostra manera de viure” segons el Dr. Carrascosa, metge biopsicosocial de l’Hospital de la Vall Hebron i promotor del programa de formació d’educadors en obesitat infantil^[1].

En una interessant entrevista^[2] hem trobat un bon punt de referència en el Dr. Carrascosa pel que respecta a l’obesitat infantil; d’aquesta entrevista hem extret algunes frases que ens ha agradat incloure a mode d’anàlisi.

El Dr. Carrascosa informa de la magnitud del problema de l’obesitat infantil i adverteix de possibles conseqüències: “paradoxalment per primera vegada en la historia de la humanitat les expectatives de vida de la generació actual de nen/es i/o adolescents poden ser inferiors a la dels seus progenitors a causa de l’obesitat infantil, la qual se situa en índexs molt elevats i pot causar mortalitat infantil precoç en països superdesenvolupats”.

“L’evolució de l’espècie ha predisposat genèticament a l’home a desenvolupar un gen que el predisposa a patir malalties del tipus morbiditat física patològica com ara l’obesitat, ja que abans vivia en mancança i ara viu en l’abundància”, molts antropòlegs confirmen que estem patint una mena d’involució genètica a causa de la sobrealimentació o mala alimentació.

“Ningú no és culpable de desenvolupar obesitat, només cal fer responsable al nen/a de la seva salut per tal de corregir-la o evitar que es desenvolupi”, com bé cita el Dr. Carrascosa és indispensable evitar qualsevol sentiment de culpabilitat que no fa més que agreujar els casos i empitjorar la situació del malalt generant-li ansietat i estrès.

Caldria fer una diferenciació inicial entre les conductes impulsives i les compulsives:

Conductes impulsives són aquelles que predisposen a reaccionar d´ una determinada manera; són accions esporàdiques en les que s´executa una acció sense reflexió prèvia i es produeixen de forma súbita tot i que es poden transformar en conscients posteriorment.

Conductes compulsives son aquelles que actuen com a resposta a una tensió,son incontrolables,són accions constants reiterants i no són conscients. La obesitat és doncs efecte d´un procés que comença inicialment amb una conducta impulsiva; per exemple, menjar per obtenir un efecte calmant com a resposta a una ansietat puntual, però que deriva en una conducta compulsiva ja s´han adquirit mal hàbits alimentaris.

Les conductes que propicien un risc de patir obesitat infantil són:

Mala alimentació infantil a causa de la nostra manera de viure (ha canviat la manera de cuinar ; les presses i el poc temps fan que cada cop es consumeixin més productes precuinats que no tenen els mateixos valors nutricionals que la cuina tradicional).

Sobrealimentació vivim en una societat desenvolupada que peca de l’abundància, cosa que ha fet que no només ens mal alimentem, sinó que a més a més ens alimentem consumint més calories de les necessàries per viure (consumim més calories de les que en realitat cremem o necessitem per subsistir).

Sedentarisme: els nens passen molt de temps davant l’ordinador, jugant amb consoles, mirant la televisió, accedint a Internet, no surten al carrer a jugar com fa anys i no practiquen suficient exercici físic. A Andalusia quasi el 20% dels nens/es entre 5-14 anys no fan cap tipus d’exercici físic durant el seu temps lliure. De forma general les nenes són més sedentàries que els nens i aquestes diferències s’incrementen amb l’edat. (Pla Integral d’obesitat a Andalusia 2007-2012).

Falta de transparència en l’etiquetatge dels aliments: Algunes de les normes d’etiquetatge dels productes no sempre faciliten a les famílies la comprensió del contingut nutricional, un aspecte molt notable en les classes baixes i en la (Pla Integral d’obesitat a Andalusia 2007-2012).

Mobilitat. A la jornada laboral li hem de sumar el temps que invertim en els desplaçaments a vehicles de motor, com a conseqüència de les distàncies no s’utilitzen assíduament vehicles de tracció com ara la bicicleta (tot i que actualment se n’està promovent el seu ús).

Pragmatisme excessiu a l’hora de fer la compra de comestibles. A causa de la cultura de la falta de temps en què vivim immersos cada cop ens hem tornat més pràctics a l’hora d’abastir-nos; la compra de productes frescos i naturals pròpia dels mercats s’ha vist reduïda a la adquisició dels aliments a grans superfícies.

Sociabilització. Un dels agents sociabilitzadors amb més força son els mitjans de comunicació. Aquests han contribuït a difondre missatges on els models d’alimentació estan molt allunyats de patrons saludables; centrant la publicitat en aliments poc nutritius però amb una alt component calòric, els quals van dirigits principalment a la població infantil i a part gaudeixen d’una gran acceptació per part del públic.

Gràfic	http://www.vitadelia.com/images/2007/08/burger.jpg.pagespeed.ce.6rSBlJK1Vk.jpg

Estalviar temps. Amb la inserció de la dona al món laboral s’han perdut els models tradicionals culinaris; els nens esmorzen i mengen a l’escola o fora de casa, ja que la falta de temps ocasiona que ja no es tingui temps ni de cuinar ni de menjar.

Desinformació per part dels pares de com alimentar als seus fills i com inculcar-los hàbits alimentaris i esportius saludables.

Falta de responsabilitat per part del pares, que consideren que l’educació dels fills recau únicament en les escoles o institucions lectives i no creen pautes de conductes saludables a casa.

Desajustaments emocionals, com ara la falta d’autoestima, fan que certs nens siguin més propensos que altres a desenvolupar obesitat, a causa que la seva manera de saciar mancances afectives, ansietat o nervis es basa en la sobrealimentació o mala alimentació.

Rebuig social. Els nens que pateixen vexacions socials a l’escola o són víctimes de qualsevol tipus d’abús/assetjament poden veure’s inclinats a calmar l’ansietat que els genera aquesta situació ingerint aliments de manera descontrolada.

Falta de supervisió d’un adult per reeducar un mal hàbit informant i formant a l’infant sobre com, què, quan i on, tot establint unes pautes de conducta guiades.