Recursos energètics/Impacte ambiental

Salta a la navegació Salta a la cerca

Tagebau Garzweiler Panorama 2005.jpg

Desenvolupament sostenible[modifica]

Esquema de desenvolupament sostenible.

Segons l'Informe Brundtland del 1987, la sosteniblitat és: aquell tipus de desenvolupament que és capaç de satisfer les necessitats actuals sense comprometre els recursos i possibilitats de les futures generacions.

Una activitat sostenible és aquella que es pot mantenir. Per exemple, tallar arbres d'un bosc assegurant la repoblació és una activitat sostenible. Per contra, consumir petroli no és sostenible amb els coneixements actuals, ja que no es coneix cap sistema per crear petroli a partir de la biomassa. Avui sabem que una bona part d'activitats humanes no són sostenibles a mig i llarg termini tal com avui estan plantejades. Una altra definició es deu a H. Daly. Aquesta persona proposa que una societat sostenible és aquella en la qual:

  • Els recursos no s'han d'utilitzar a un ritme superior al del seu ritme de regeneració,
  • No s'emeten contaminants a un ritme superior al que el sistema natural és capaç d'absorbir o neutralitzar,
  • Els recursos no renovables s'han d'utilitzar a un ritme més baix que el que el capital humà creat pugui reemplaçar al capital natural perdut. Concretant aquesta definició en un cas pràctic, el dels combustibles fòssils, això vol dir que cal utilitzar una part de l'energia alliberada en crear sistemes d'estalvi d'energia o sistemes per a fer possible l'ús d'energies renovables que proporcionin la mateixa quantitat d'energia que el combustible fòssil consumit.
Un contxe repostant combustible

Sistema d'utilització de vehicles sostenible[modifica]

El sistema de transport actual en el món té dos grans inconvenients:

  • Aquests sistemes consumeixen grans quantitats d'energia.A Espanya per exemple és la causant de més del 40 % del consum d'energia primària, situant-se per damunt del consum industrial i domèstic.
  • El segon inconvenient d'aquests sistemes és la seva contaminacióemissions nocives de gasos i partícules a l'atmosfera, ocupació a les ciutats d'un bé escàs i car com és el sòl públic, accidents, sorolls, etc...
Contaminació paisatgística

Humanització del paisatge[modifica]

L'humanització del paisatge, és l'efecte repercutit en el medi sobre la contaminació i construccions realitzades per l´home a la natura o medi. Així com una gran quantitats de coses és veuen afectades , el paisatge és també repercutit per aquest inconvenient. Podem distingir uns elements que humanitzen el paisatge, com son :

  • Els restes deixats per la societat , com son les ferralles i altres objectes de difícil degradació en el medi.(Contaminació de peu).
  • Les construccions humanístiques , utilitzades per a la producció d'aquestes energies, com poden ser centrals elèctriques, hidroelèctriques, termoquímiques , nuclears... etc
  • Les construccions de particulars, com poden ser les cases al mitg del camp, o les cases o edificis construïts a pocs metres del mar.

i hem de procurar no contaminar els animals


Superpoblació i desigualtats[modifica]

Concepte demoeconòmic que fa referència a un desajust entre la població i els recursos en un territori determinat, atribuïble a un excés de la primera variable, és a dir que aquest desajust es produïda per un us excessiu dels recursos de un territori. Aquest desajust es manifesta, entre altres símptomes, per fam, atur, manca d'habitatges, etc, factors que, alhora, són considerats obstacles per al futur desenvolupament del grup social.

A més un altre concepte molt important és el augment de la població en els últims anys, el que ens indica que cada vegada consumirem més recursos(energètics, consumibles...)Per això cada vegada intentar arribar a un desenvolupament sostenible és cada vegada més difícil. Si cada vegada hi ha més gent , cada vegada serà més gran els recursos utilitzats.

Idoneïtat de la font energètica vs ubicació[modifica]

Segons la ubicació de la font d'energia, serà més o menys car el transport de l'energia. Per exemple si l'energia és tèrmica i la central tèrmica està situada a 500 km del lloc on es va a emprar, aquesta empresa tendra que pagar el transport d'aquesta energia uns 500 km , i bé si aquesta energia , com pot ser aigua calent es transporta per canonades, pagar 500 km de canonades seria una locura. Aquest factor també depén del lloc d'origen de l'energia.

Contaminació ambiental[modifica]

El concepte de contaminació es defineix com l'alteració de les condicions normals d'una o cosa o mitjà per agents químics o físics generalment deguda a l'acció directa o indirecta de l'home, de pertorbació, materials o radiacions que introdueixen modificacions de l'estructura i la funció dels ecosistemes afectats.La contaminació ambiental és un tema que actualment està en boca de tots. Els avenços tecnològics no han mesurat els danys que l'han produït al medi ambient, la incorporació de substàncies tòxiques que alteren no només les condicions naturals del medi, sinó també la salut, higiene i benestar de l'home.

S'ha comprovat últimament que la contaminació ambiental afecta considerablement a la salut cardíaca, les partícules contaminants disperses en l'aire provoquen l'engrossiment de les artèries del que més tard es podria transformar en una arteriosclerosi. Un altre risc important produït per la contaminació del medi ambient, és la disminució de la capa d'ozó i l'escalfament global, producte de les emissions de diòxid de carboni, clor i brom.

Contaminació de l'aigua[modifica]

Vaixell a un port molt contaminat a Rio de Janeiro , Brasil.

Entenem con a contaminació de l'aigua una alteració negativa en la qualitat d'aquest compost; alteració deguda bàsicament (o totalment) a l'activitat humana, ja sigui de forma directa o indirecta. Amb aquesta alteració el que es fa es reduir els possibles usos de l'aigua, és a dir, és la modificació de les característiques d'unes aigües donades de manera que es provoqui una alteració mesurable d'aquestes, en especial si això comporta un perill de canvi a l'ecosistema al qual pertany o de salut a l'home o d'altres espècies.

Un dels tipus de contaminació típics és l'aportació de calor, en fàbriques que recullen l'aigua per a processos industrials i després, encara que filtrada i purificada, la tornen més calenta. Hi ha reglamentacions que les obliguen a retornar l'aigua en unes condicions tèrmiques i bioquímiques donades i mesurables respecte a les condicions de l'aigua abans de ser utilitzada. Un altre tipus de contaminació de l'aigua evitable és l'eutrificació o sobrenutrició de les aigües, cosa que provoca l'expansió desmesurada d'algunes espècies (típicament algues) que provoquen la mort de totes les altres.

Contaminació lumínica[modifica]

Entenem per contaminació lumínica l'emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions i/o rangs espectrals on aquest no és necessari per a la realització de les activitats previstes en la zona on s'han instal·lat les lluminàries. No s'ha de confondre l'intent de minimitzar la contaminació lumínica amb la idea de deixar a les ciutats i pobles amb una il·luminació deficient. Al contrari, les accions portades a terme per reduir la contaminació lumínica solen portar associades una millora de la qualitat de la il·luminació ambiental. La contaminació lumínica pot manifestar-se de diverses maneres, que poden englobar-se dintre de quatre grans categories:

  • Llum intrusa:

Es produeix quan una instal·lació d'enllumenat emet llum en direccions que excedeixen l'àrea on és necessària, envaint zones veïnes. Aquest és un fenomen molt comú en zones urbanes, on és habitual la intrusió lumínica dintre d'habitatges privats, modificant l'entorn domèstic i provocant trastorns de les activitats humanes.

  • Difusió cap al cel:

És deguda a la difusió de la llum per part de les molècules de l'aire i de la pols en suspensió. Això produeix que part del feix lluminós sigui desviat de la seva direcció original i acabi sent dispersat en totes direccions, en particular cap el cel. Aquesta és una manifestació de la contaminació lumínica especialment evident durant les nits ennuvolades, quan els núvols llueixen amb intensitat per damunt de les zones urbanes.

  • Enlluernament:

Es produeix quan les persones que transiten per la via pública troben la seva visibilitat dificultada o impossibilitada per l'efecte de la llum emesa per instal·lacions d'enllumenat artificial de finques veïnes. És una manifestació de la contaminació lumínica especialment perillosa pel trànsit rodat, sent la causa d'un número important d'accidents.

  • Sobreconsum:

Es produeix quan l'emissió artificial de llum implica un consum energètic excessiu degut a la intensitat, l'horari de funcionament i/o la seva distribució espectral.

Contaminació acústica[modifica]

Denominada contaminació acústica, que altera les condicions de so normals del medi ambient en una determinada zona. El terme contaminació acústica fa referència al soroll (entès com a so excessiu i molest), provocat per les activitats humanes (trànsit, indústries, locals d'oci, ...), que produeix efectes negatius sobre la salut auditiva, física i mental de les persones. Si bé el soroll no s'acumula, trasllada o manté en el temps com les altres contaminacions, també pot causar grans danys en la qualitat de vida de les persones si no es controla. En definitiva, el soroll es defineix com qualsevol so qualificat, per qui el pateix, com una cosa molest, indesitjable i irritant. Al seu torn, es defineix la contaminació acústica com aquella que es genera per un so no desitjat, que afecta negativament la qualitat de vida i sobretot, a aquells individus que desenvolupen activitats industrials i als que usen amb bastant freqüència determinats vehicles per poder desplaçar-se.


Un informe de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), considera els 50 dBa, com el límit superior desitjable. A Espanya, s'establix com a nivell de confort acústic els 55 dBa. Per damunt d'este nivell, el so resulta perniciós per al descans i la comunicació. Segons estudis recents de la Unió Europea (2005): 80 milions de persones estan exposats diàriament a nivells de soroll ambiental superiors a 65 dBa i altres 170 milions, ho estan a nivells ens 55-65 dBa.

Escalfament global[modifica]

Taula de l'increment de temperatura al voltant dels últims anys.

L'escalfament global és un terme utilitzat per referir-se al fenomen de l'augment de la temperatura mitjana global de l'atmosfera terrestre i dels oceans per, entre d'altres causes, la intensificació de l'efecte hivernacle. L'escalfament global està associat a un canvi climàtic. Destacats científics coincideixen que l'increment de la concentració de gasos efecte hivernacle en l'atmosfera terrestre està provocant alteracions en el clima. Coincideixen també que les emissions de gasos efecte hivernacle (GEH) han estat molt intenses a partir de la Revolució Industrial, moment a partir del qual l'acció de l'home sobre la natura es va fer intensa. L'efecte hivernacle és un fenomen natural que permet la vida a la Terra. És causat per una sèrie de gasos que es troben a l'atmosfera, provocant que part de la calor del sol que el nostre planeta reflecteix quedi atrapat mantenint la temperatura mitjana global en +15 º centígrads, favorable a la vida, en lloc de -18 º centígrads, que resultarien nocius. Ara, però, les concentracions de gasos hivernacle en l'atmosfera estan creixent ràpidament, com a conseqüència que el món crema quantitats cada vegada majors de combustibles fòssils i destrueix els boscos i praderies, que d'altra manera podrien absorbir diòxid de carboni i afavorir el equilibri de la temperatura. La comunitat científica internacional ha alertat que si el desenvolupament mundial, el creixement demogràfic i el consum energètic basat en els combustibles fòssils, segueixen augmentant al ritme actual, abans de l'any 2050 les concentracions de diòxid de carboni s'hauran duplicat respecte a les quals havia abans de la Revolució Industrial. Això podria comportar conseqüències funestes per a la viva planetària.


L'augment de la temperatura global provocarà l'elevació del nivell dels mars i canviarà el nombre de precipitacions, incloent una expansió de les regions subtropicals desèrtiques.[12] Altres efectes efectes inclouen l'augment en la intensitat del clima extrem, canvis en les collites, modificacions de les rutes comercials, el retrocés de glaceres i extinció d'espècies. La majoria dels governs han signat i ratificat el Protocol de Kyoto per reduir les emissions de gas hivernacle.

Protocol de kyoto[modifica]

El Protocol de Kyoto és un conveni internacional per la prevenció del canvi climàtic, auspiciat per l'(ONU) dins de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) i signat el 2002 per la Unió Europea, que té com a objectiu que els països industrialitzats redueixin les seves emissions un 8 % per sota del volum del 1990, ja que els que estan en vies de desenvolupament no tenen cap restricció, com es el cas de la Xina, l'Índia, o el Brasil, per citar-ne els més contaminants. El seu nom formal en anglès es Kyoto Protocol To the United Nations Framework Convention on Climate Change.

Emissions de carbó a cada regió del món

El que segueix és una classificació dels principals emissors de deu a nivell mundial de gasos d'efecte hivernacle per al 2005 (MNP, 2007). [20] La primera xifra és el país o les emissions regió com a percentatge del total mundial. La segona figura és de les emissions per capita del país / regió, en unitats de tones de gasos d'efecte hivernacle per càpita:


China - 17%, el 5,8

Estats Units - 16%, el 24,1

Unió Europea - 11%, 10,6

Indonesia - 6%, 12,9

Índia - 5%, 2,1

Rússia - 5%, el 14,9

Brasil - 4%, 10,0

Japó - 3%, 10,6

Canadà - 2%, el 23,2

Mèxic - 2%, 6,4

Forat a la capa d'ozó[modifica]

El 1985, els científics van descobrir que la quantitat d'ozó damunt de l'Antàrtida havia minvat de manera molt important. Es va descobrir que el forat a la capa d'ozó havia estat provocat per un tipus de contaminació, en concret, els productes químics anomenats CFC (clorofurocarboni). Els CFC són gasos que es fan servir per produir temperatures baixes en frigorífics i aparells d'aire condicionat. També s'utilizen en alguns tipus de suro sintètic i en la fabricació d'envasos de plàstic. Durant molts anys, els CFC es van fer servir perquè els aerosols poguessin impulsar cap a fora el seu contingut. Quan els gasos CFC arriben a l'atmosfera, les radiacions ultraviolades els fan alliberar radicals de clor, que destrueixen l'ozó. Cada primavera austral s'obre un forat a la capa d'ozó sobre l'Antàrtida, tan extens com els Estats Units i tan profund com l'Everest.


El forat ha crescut pràcticament tots els anys, des de 1979. Cada vegada es va fent més gros i ens amenaça greument. S'estima que una pèrdua de l'1% de la capa d'ozó pot comportar un increment del 2% de casos de càncer de pell, que actualment ja provoca 100.000 morts cada any al món.

Gràfic del repartiment d'ozò a l'atmosfera

Pluja àcida[modifica]

Efectes de la pluja àcida en les Muntanyes Jizera

La pluja àcida és el fenomen consistent en una pluja que cau amb uns nivells de pH inferiors als normals. La pluja àcida és una precipitació aquosa que conté en dissolució els àcids sulfúric i nítric produïts per la combinació dels òxids de sofre (SO2) i òxids de nitrogen (NO, NO2) amb els vapor d'aigua atmosfèric. Una pluja es considera àcida si el seu pH és inferior a 5,6. El diòxid de sofre (SO2) s'origina per combustions de carbons o petrolis i els seus derivats, que contenen sofre com a impuresa. Els òxids de nitrogen (NO, NO2) s'originen en els processos de combustió a elevades temperatures (superiors a 1000 ºC), en motors de combustió (principalment els dièsel). Els fertilitzants utilitzats per adobar els camps també contribueixen a incrementar els òxids de nitrogen en l'atmosfera. Malgrat el seu nom, la pluja àcida no sempre es presenta en forma d'aigua. A vegades cau en forma de neu. D'altra banda, els elements químics que es combinen per produir la pluja àcida també poden prendre la forma d'una pols seca i invisible que cau localment i és igualment perjudicial per al medi ambient. És un fenomen que al llarg de la història de la terra havia ocorregut molts de cops de manera espontània com per exemple a causa de les erupcions volcàniques però que s'han vist accelerades i sovintegen d'ençà que l'era industrial a dut a terme una crema en massa dels recursos de matèria orgànica del planeta. La pluja normalment presenta un pH d'aproximadament 5.6 (lleugerament àcid) a causa de la presència del CO2 atmosfèric, que forma àcid carbònic, H2CO3. Es considera que és pluja àcida si presenta un pH inferior a 5, i pot arribar al pH del vinagre (pH 3).

Danys:

Els danys als arbres i al sòl:Els arbres afectats per la pluja àcida perden les fulles, redueixen el seu creixement, es debiliten i molts d'ells acaben morint.

Els llacs morts:Els llacs fortament contaminats per la pluja àcida sovint semblen clars i nets. Desgraciadament, les seves aigües semblen clares perquè es troben virtualment buides de vida.

La destrucció dels edificis i les estàtues:Edificis i estàtues famosos es desintegren lentament a causa de la pluja àcida.

Respirem àcid: En determinats indrets, on la contaminació per pluja àcida és molt elevada, les persones han de portar màscares de protecció. La pluja àcida, i altres tipus de contaminació que l'acompanyen, podem provocar diverses malalties als éssers humans: problemes respiratoris, irritació als ulls, al nas i a la gola, càncers i, fins i tot, Alzheimer

Contaminació radioactiva[modifica]

Mostra de seguretat davant la contaminació radioactiva.

La contaminació radioactiva consisteix en la presència de substàncies radioactives no desitjades en l'entorn. Aquesta contaminació pot procedir de radioisótopos naturals o artificials. La contaminació radioactiva és un dels problemes que té el tractament d'energia nuclear, perquè els residus que aquesta provoca són molt difícils d'eliminar.

Els isòtops més radio actius són el 235U, el 210Po,

Quan fem referència a la contaminació radioactiva, en general es tracten diversos aspectes:

  • La contaminació de les persones. Aquesta pot ser interna quan han ingerit, injectat o respirat algun radio isòtop , o externa quan s'ha dipositat el material radioactiu en la seva pell.
  • La contaminació d'aliments. De la mateixa manera pot haver-se incorporat a l'interior dels mateixos o estar en la seva part exterior.
  • La contaminació de sòls. En aquest cas la contaminació pot ser solament superficial o haver penetrat en profunditat. la contaminació de l'aigua de beguda. Aquí la contaminació apareixerà com radioisótopos dissolts en la mateixa.

Referències[modifica]