Vés al contingut

Recursos energètics/Fonts/Desenvolupament

Hi ha diferents fonts energètiques en desenvolupament, entre les quals destaquem: els reactors nuclears de fusió i la pila de nitrogen.

Reactors nuclears de fusió

[modifica]
Màquina NSTE (National Spherical Torus Experiment)

Els reactors nuclears de fusió són instal·lacions destinades a la producció d'energia mitjançant la fusió nuclear. Després de més de 60 anys de recerca en aquest camp, s'ha aconseguit mantenir una reacció controlada, tot i que encara no és energèticament rendible.

La major dificultat es troba en suportar l'enorme pressió i temperatura que requereix una fusió nuclear (que només és possible trobar de forma natural al nucli d'una estrella). A més aquest procés requereix una enorme injecció d'energia inicial (encara que després es podria automantenir ja que l'energia despresa és molt més gran)

Actualment hi ha dues línies de recerca, el confinament inercial i el confinament magnètic.

  • El confinament inercial consisteix en contenir la fusió mitjançant l'empenta de partícules o de raigs làser projectats contra una partícula de combustible, que provoquen la seva ignició instantània. Els dos projectes més importants a nivell mundial són el NIF (National Ignition Facility) als EUA i el LMJ (Laser Mega Joule) a França.
  • El confinament magnètic consisteix a contenir el material a fusionar en un camp magnètic mentre se li fa arribar a la temperatura i pressió necessàries. L'hidrogen a aquestes temperatures arriba l'estat de plasma.

Pila d'hidrogen

[modifica]
Pila d'Hidrogen

Formalment es considera que una pila de combustible és un generador electroquímic d'energia on el treball elèctric s'obté a partir d'una reacció química que només es produeix en un determinat sentit i a la qual els reactius (combustible i oxidant) es troben a l'exterior de la pila pròpiament dita. El treball es produeix mentre hi hagi flux dels reactius.

El fet que es necessiti un flux continu de reactius és una de les principals diferències amb les bateries convencionals.

Els reactius típics utilitzats en una cel·la de combustible són hidrogen en el costat de l'ànode i oxigen en el costat del càtode (si es tracta d'una cel·la d'hidrogen). Per altra banda les bateries convencionals consumeixen reactius sòlids i, una vegada que s'han esgotat, ha d'ésser eliminada o recarregada amb electricitat. Generalment, els reactius "flueixen cap a dintre" i els productes de la reacció "flueixen cap a fora". L'operació a llarg termini virtualment contínua és factible mentre es mantinguin aquests fluxos.

L'abril de 2008, a Toledo (Espanya), la companyia Boeing va fer volar el primer avió propulsat per pila d'hidrogen. De manera semblant Airbus està desenvolupant un prototip d'avió que utilitza aquesta tecnologia.

Referències

[modifica]