Recull de jocs d'esplai/Matar conills

Salta a la navegació Salta a la cerca
Nom del joc
Matar conills
Altres noms El mata-conills, Joc de matar
Edat A partir de 4 anys
Participants Indeterminat
Equips individual
Àrbitre No és necessari
Habilitats Agilitat, velocitat, esquivament,
reflexos, punteria i força amb
la pilota
Terreny de joc Pla, mitjanament ample i sense
obstacles
Material necessari 1 pilota tova
Informació de la taula

El joc de matar conills consisteix en mirar de tocar la resta de jugadors amb una pilota. [1] Un requisit important és que la pilota sigui tova i lleugera (per no fer mal a la resta de jugadors), però prou consistent com perquè es llanci ràpid. Hi poden jugar totes les persones com sigui possible, depén de l'espai que pot ser tan gran com reduït pero millor gran.

Regles del joc[modifica]

Tots els jugadors es posen en posició per matar. Per a començar, o bé s'adjudica la pilota a algun jugador a l'atzar, o bé es llança a l'aire perquè algú l'agafi. Quan un d'ells tira la pilota cap a un altre es poden donar dues situacions:

  1. Si aquesta toca a un altre jugador i cau a terra, el jugador tocat queda eliminat i s’ha de quedar assegut al terra (al mateix lloc on l'han matat) sense jugar fins que eliminin al jugador que l’ha mort.
  1. Si un jugador llança la pilota a un altre i aquest l’agafa, el que tira la pilota queda eliminat.

En el moment en què el jugador té la pilota i es disposa a llançar-la, pot donar fins a 3 passos. Quan un jugador elimina a tota la resta, es proclama guanyador i finalitza el joc.

Variants[modifica]

  • Eliminar la possibilitat de fer passos abans de tirar la pilota.
  • Jugar amb diverses pilotes (si el terreny de joc és prou gran o hi ha força jugadors).
  • Donar a tots els participants un mocador. Quan aquests siguin eliminats, en comptes d'asseure's al terra i esperar a que matin al seu botxí, per reviure podran robar el mocador a un altre jugador. [2]

Variants per a jugadors amb discapacitats[modifica]

En el cas en què un o més participants no disposin de plenes facultats físiques o psicològiques, es poden considerar adaptacions: [3]

  • Adaptació motriu: Els jugadors no es poden moure del seu lloc. La pilota serà gran i adaptada.
  • Adaptació psíquica: El camp ha de ser petit. La pilota ha de córrer per terra i també es pot fer que els jugadors no es puguin moure.
  • Adaptació visual: Jugar amb una pilota sonora (la qual també es pot fer rodar per terra). Els jugadors queden quiets i pot haver-hi un acompanyant perquè dirigeixi el jugador discapacitat.
  • Adaptació auditiva: En aquest cas, no es necessita cap adaptació en especial. Naturalment, segons el desenvolupament del joc es poden afegir materials visuals per ajudar al jugador sord.

Referències[modifica]

  1. Pujol Pous, Roger. «Recull de jocs tradicionals» (en català). IES Castella d'Estela, 2008. [Consulta: 25 novembre 2014].
  2. «La gran guia de jocs del Bosc» (en català). Campaments - Meranges, 2009. [Consulta: 25 novembre 2014].
  3. «Jocs adaptats» (en català). Biblioteca Pública Iu Bohigas. [Consulta: 25 novembre 2014].