Quenya/Introducció

Salta a la navegació Salta a la cerca

El quenya és una llengua artificial creada per J.R.R. Tolkien. Va ser el punt de partida de la creació del seu món fictici, Arda, l'escenari de les seves obres, de les quals destaquen El Senyor dels Anells i El Hobbit. Dins del context fictici d'Arda, el quenya és la llengua parlada pels elfs nóldor i vànyar. Durant la tercera edat del sol es parlava a Vàlinor, i a la Terra Mitjana només quedava un petit reducte dels elfs nóldor. L'exemple més famós d'aquesta llengua és el poema Namárië, també anomenat El lament de Na Galàdriel, que podeu trobar al llibre El Senyor dels Anells: La Germandat de l'Anell.

A diferència d'altres llengües artificials, com l'esperanto o el toki pona, el quenya no és una llengua "acabada". Com veureu al llarg del llibre, hi ha molts aspectes de la gramàtica desconeguts i també té moltes mancances en el vocabulari. El motiu d'això és que la intenció de Tolkien no era crear una llengua funcional sinó crear-ne una d'eufònica i "perfecta" des d'un punt de vista lingüístic (dos punts que, evidentment, són totalment subjectius).

Heu de tenir en compte, també, que l'"alfabet" natural del quenya és l'escriptura tengwar, inventada per Tolkien. En aquest llibre, però, utilitzarem el quenya en la seva transliteració a l'alfabet llatí (vegeu més avall).

Estructura dels capítols[modifica]

Cada capítol s'obre amb un text en quenya i la corresponent traducció al català. A continuació hi ha una explicació teòrica dels continguts del capítol i, finalment, una llista del nou vocabulari adquirit durant la lliçó.

Com s'ha dit més amunt, la gramàtica del quenya està plena de dubtes. És per això que es seguirà el següent patró per marcar aquella informació que no està clara: quan es tracti d'una sola paraula, s'utilitzarà un asterisc abans de la paraula, per exemple: El sufix *-ryë s'utilitza per marcar la tercera persona del singular. Quan es tracti d'un paràgraf sencer, aquest estarà marcat de color gris. Per marcar una expressió o paraula incorrecta, s'utilitzaran dos asteriscs, per exemple **oroni.

Convencions de transliteració a l'alfabet llatí[modifica]

Com s'ha comentat abans, en aquest curs transliterarem tots els textos en quenya en comptes d'utilitzar la seva versió en tengwar. En aquest llibre seguiré les convencions descrites per Helge Fauskanger:[1]

  • Vocals llargues: com veurem hi ha vocals curtes i llargues. Les llargues es marquen amb un accent tancat: á, é, í, ó, ú.
  • So [k]: La lletra k no s'utilitza. En Comptes d'això s'utilitza c en tots els casos excepte quan aquesta va seguida d'una w o una s. En aquests últims casos s'utilitza qu i x respectivament
  • Dièresis: Tolkien utilitzava les dièresis sobre algunes vocals (a, e, o) per especificar que s'havien de pronunciar. El problema que tenia era que, en anglès, aquestes tres vocals no es pronuncien en certes posicions, però en quenya sí. En català no hi ha aquest problema, però s'ha optat per mantenir-les per concordança amb els textos originals de Tolkien. Les dièresis s'afegeixen sobre la e quan aquesta va al final d'una paraula a excepció de les paraules de dues lletres. També en el cas dels grups ea, eo i oe s'utilitza la dièresi de la següent manera: en els grups ea i eo es posen a la primera vocal excepte quan aquesta és majúscula, llavors es posen a la segona vocal: ëa i . En el cas d'oe, la dièresi sempre va a sobre la e: loëndë.

Referències[modifica]

  1. «Quenya course - Introduction» (RTF) (en anglès). Helge Fauskanger. [Consulta: 20 gener 2017].