Quenya/Capítol 0: Frases bàsiques. Fonètica

Aquest és un capítol introductori, en el qual trobareu algunes frases bàsiques per tal de veure com sona el quenya abans de començar les lliçons sobre gramàtica. Després de l'apartat de les frases s'explica detalladament el que es sap de la fonètica del quenya.

Text

Quenya Elen síla lúmenn' omentielvo (Salutació, "Una estrella brilla en l'hora de la nostra trobada") Aiya! (Salutació formal, "Salve!") Ma istan quetë Quenya? (Parles quenya?) [Lá] istan quetë Quenya ([No] sé parlar quenya) Man esselya ná? (Com et dius?) Nányë ____ (Em dic ____) Ánin apsenë (Perdona'm, lit. "Perdona per a mi") Hantanyel [órenyallo] (Et dono gràcies [des del cor]) Mauya nin avánië (He de marxar) Namárië (Que vagi bé) Mára mesta (Bon viatge) Tenna enta lúmë (A reveure) Català Una estrella brilla en l'hora de la nostra trobada (Salutació) Salve! (Salutació formal) Parles quenya? [No] sé parlar quenya Com et dius? Em dic ____ Perdona'm Et dono gràcies [des del cor] He de marxar Que vagi bé Bon viatge A reveure

Fonètica

Es conserva un enregistrament de Tolkien recitant el poema Namárië. Tot i així, es consideren més fiables les seves anotacions que aquest enregistrament perquè ell no era, evidentment, un parlant natiu de l'idioma.

Sistema vocàlic

Consell
Fixeu-vos sempre en si les vocals són curtes o llargues, perquè en alguns casos pot canviar el significat d'una paraula: cu significa colom però cú significa creixent (referint-se a les fases lunars). El sistema vocàlic del quenya es compon de set sons vocàlics: [a], [ɛ], [i], [ɔ], [u], [e], [o]. Els dos últims sons només apareixen quan formen part d'un diftong o són una vocal llarga. Això vol dir que, per exemple, la e de cenë es pronuncia [ɛ] però la de céna es pronuncia [eː].Els únics diftongs permesos són [aj], [ɔj], [uj], [aw], [ew], [iw].

A diferència del català, les vocals es pronuncien sempre igual independentment de la posició de l'accent tònic. A continuació hi ha una taula dels set sons vocàlics segons el grau d'obertura de la boca i el punt d'articulació.

Sistema consonàntic

Compte!
El so [ç] no equival al so de la lletra ç en català. Per més informació sobre cada so vegeu l'article del so corresponent a la Viquipèdia.La taula de continuació mostra els diferents sons consonàntics que té el quenya.

	Bilabial	Labiodental	Dental	Alveolar	Palatal	Velar	Labiovelar	Glotal
Oclusiva	p b		t d			k g
Nasal	m			n		ŋ
Vibrant				r
Fricativa		f v		s	ç	x		h
Aproximant					j		ʍ w
Lateral aproximant				l

I, a continuació, hi ha una taula que mostra quines grafies representen cada so.

So	Grafia	Exemple		So	Grafia	Exemple
[p]	p	parma		[v]	v	vala
[b]	b	imbë		[s]	s	nosta
[t]	t	tári		[ç]	hy, ht	hyarmen, lehta
[d]	d	alda		[x]	ht	hahta
[f]	f	fanya		[h]	h	harma
[k]	c, q	rusco, quetta		[j]	y, i	yunquë, taina
[m]	m	téma		[ʍ]	hw	hwesta
[n]	n	mornië		[w]	w, u	rauca, walda
[ŋ]	n, abans de g	tengwa		[l]	l, hl	hlón, olor
[r]	r, hr	hröa		[g]	g	tengwa

Estructura de les síl·labes

L'estructura bàsica d'una síl·laba és (C)(C)(C)V(V)(C)(C)(C), és a dir, hi ha d'haver per força una vocal al mig, tot i que n'hi pot haver dues (en forma de diftong), envoltada per fins a tres consonants a cada banda.

Les consonants permeses a principi de síl·laba són: c, f, h, l, m, n, p, q, r, s, t, v, w, i y. D'altra banda, a final de síl·laba només es permeten les consonants t, s, n, l, i r.

Pel que fa als grups consonàntics, a principi de paraula es permeten qu, ty, ly, ny i nw. A final de paraula només es permet nt quan és necessari per formar el dual.

En la resta de posicions es permeten els següents grups: cc, ht, hty, lc, ld, lf, lhy, ll, lm, lp, lqu, lt, lty, lv, lw, ly, mb, mm, mp, my, nc, nd, ng, ngw, nn, nqu, nt nty, nw, ny, ps, pt, qu, rc, rd, rhw, rm, rn, rp, rqu, rr, rs, rt, rty, rw, ry, sc, squ, ss, sty, ts, tt, tw, ty, i x.

Normes d'accentuació

Consell
Recordeu que en cap cas una paraula pot ser aguda (excepte els monosíl·labs).Per tal d'explicar com trobar la síl·laba tònica d'una paraula és necessari explicar primer els conceptes de síl·laba forta i síl·laba dèbil. Les síl·labes dèbils són aquelles que tenen una vocal curta i cap consonant al final de la síl·laba. Les síl·labes fortes són la resta de síl·labes que no són dèbils, és a dir, que tenen una vocal llarga, o acaben en consonant, o les dues coses.

Totes les paraules bisíl·labes són planes. Pel que fa a les que tenen tres o més síl·labes, si la penúltima síl·laba és forta, la paraula és plana. Si, en canvi, és dèbil, la paraula és esdrúixola.

Contacte entre consonants

A vegades, quan es formen paraules compostes, es creen neologismes o s'afegeixen sufixos a una paraula es creen grups consonàntics que no estan permesos. Per exemple, si afegim el sufix -na al verb sil- (brillar) quedaria sílna, però com que el grup -ln- no està permès el resultat és sílda. La taula següent mostra tots els canvis que es produeixen:

Grup antic	Grup nou		Grup antic	Grup nou		Grup antic	Grup nou
ln	ld		sm	mm		nv	nv
lr	ll		sr	rr		rl	ll
ls	ls		sl	ll		sn	ss
nl	ll		sv	rv		sp	sp
ns	ss		sf	ff		tr	rt
nr	rr		sh	h		tc	cc
nm	mm		tn	nt		tf	ff
np	mp		tl	lt		th	h

Si es produeix la unió de dues consonants i w o y i la combinació no està permesa, l'última lletra esdevé u o i respectivament.