Organografia vegetal/Flor/Periant

Salta a la navegació Salta a la cerca


Periant amb calze i corol·la ben diferenciat

El periant o perigoni (del grec peri = al voltant, i goni = estructures de reproducció) és una adaptació funcional de les plantes que actua com a reclam i recepció d'animals transportadors de pol·len. Està constituït per les peces estèrils situades a la perifèria de la flor. Quan està ben desenvolupat consta de dos tipus de peces: de fora a dins, els sèpals, que constitueixen el calze, i els pètals, que constitueixen la corol·la. Els sèpals solen ésser verds i d'aspecte foliaci i els pètals, de colors diversos. Si els sèpals estan lliures entre ells, el calze s'anomena dialisèpal; si estan soldats, gamosèpal o sinsèpal. Si els pètals estan lliures entre ells, la corol·la s'anomena dialipètala; si estan soldats, gamopètala o simpètala. Quan les peces del periant no estan diferenciades en pètals i sèpals s'anomenen tèpals. El periant indiferenciat rep sovint el nom de perigoni.

Segons el nombre de verticils que constitueixen el periant, les flors reben noms diferents:

  • Diclamídia: si la flor té dos o més verticils diferents i pot ser de dos tipus:
    • Heteroclamídia: si els dos verticils tenen peces diferenciables morfològicament: el calze, format pels sèpals, i la corol·la, formada pels pètals.
    • Homoclamídia: si els dos verticils que formen el periant tenen peces no diferenciables morfològicament, aquestes peces s'anomenen tèpals, i en aquest cas el periant acostuma a rebre el nom de perigoni. Exemple: Magnòlia.
  • Monoclamídia (o haploclamídia): si la flor té un sol verticil. Exemple: ortiga
  • Aclamídia (o nua): si la flor no té periant. Exemple: Faig.

El terme "clamídia" prové del latí chlamys, i aquest, a la vegada, del grec χλαμΰς i significa "vestidura".